Al número 8 (2010) de la Revista de Historia Actual apareix l’article de l’investigador del CEFID Antonio César Moreno Cantano “El protagonismo propagandístico de Falange Exterior en Europa durante la Guerra Civil: el caso de Gran Bretaña, Francia y Alemania” (pp. 59-71). En aquest analitza el paper de la organització falangista fora de l’Estat espanyol, en especial els seus aparells de propaganda en els tres estats esmentats des de la creació de Falange fins arribar als anys de la Segona Guerra Mundial.
Antropología y Fuentes Orales, que es presenta amb el tema unitari d’“Hermeneúticas”, Javier Tébar Hurtado planteja amb el seu article algunes reflexions sobre la reconstrucció de la memòria de l’oposició obrera antifranquista a partir d’un plantejament episòdic, que té com finalitat assenyalar alguns dels ziga-zagues de les relacions entre les formes de memòria i d’escriptura sobre el passat de l’antifranquisme i la mateixa pràctica historiografia.
“On victims and heroes: Spatial referents and social models in self-representation of the anti-Franco workers movement” (International Journal of Iberian Studies, vol. 23, n. 2-2010, pp.123-133), article de Javier Tébar Hurtado, suggereix que el mateix caràcter selectiu de la memòria propicia errades a la memòria col·lectiva que també necessiten ser analitzats i interpretats en ordre a com les comunitats representen el seu passat. S’il·lustra aquest argument presentant esdeveniments autobiogràfics i la representació que se’ls hi dóna en els relats de diferents militants del moviment obrer antifranquista dels anys seixanta i setanta. Això té com finalitat el situar alguns dels problemes d’un ús aproblemàtic d’aquesta autorepresentació construïda pels protagonistes del propi moviment obrer. En primer lloc, focalitzant com la memòria de l’oposició obrera és construïda i reconstruïda en tota la seva complexitat. En segon lloc, com els significats d’aquests relats sobre el passat estan determinats per referents espacials i models socials, en funció dels quals se selecciona allò que matèria del record i allò altre que no ho és, de la mateixa manera que es fan definicions sobre les figures tant dels “herois” com de les “víctimes” d’aquest passat de lluita contra la dictadura. Per últim, també és possible detectar com s’ha produït una notable influència entre el relat autobiogràfic i el propi relat historiogràfic, tot i que sovint i paradoxalment una i altre no es reconeixen mútuament quan es troben enmig de la “commemoració”.
El número 79 (2010) de la revista Ayer, dedicat als processos de construcció de la democràcia a Espanya i Xile, compta amb un estudi de Pere Ysàs sobre el procés de canvi polític a Espanya “La Transición española. Luces y sombras” i amb un assaig de Xavier Domènech sobre els nous debats i enfocs historiogràfics sobre la formaciói evolució de la classe obrera sota el franquisme.
El número 36.1 (2010) de la revista Estreno està dedicat al teatre republicà en l’exili. Aquest volum ha estat coordinat per Manuel Aznar Soler i inclou un article de la seva autoria titulat: “El estreno de la fuente del arcángel, de Pedro Salinas, en Nueva York”. Les temàtiques que aborda aquest número de Estreno es relacionen amb la missió i el futur del teatre (Juan Aguilera Sartre); el teatre de Maria Lluisa Algarra (Ricardo Doménech) i els expedients de censura de Manuel Martínez Azaña i José Martín Elizono durant el seu exili a França (Berta Muñoz Cáliz), entre d’altres. La revista conté a més unes ressenyes de 5 llibres sobre el teatre espanyol i una bibliografia selecta de l’any 2007 sobre el drama espanyol dels segles XX i XXI.
El número 25, de 2010, de la revista Acotaciones destaca per la publicació de la primera part dels materials de les Jornadas sobre el exilio teatral republicano, organitzades conjuntament pel GEXEL de l’UAB i el RESAD els passats 28 i 29 d’octubre. Van intervenir, entre d’altres, diversos investigadors del GEXEL com Manuel Aznar Soler, Mireia Bosch, Natalia Kharinotova, Rosa Peralta i Teresa Santa Maria. Per raons d’extensió els materials d’aquestes Jornadas es publicaran en dos números successius. El 24 (gener-juny de 2010) i el 25 (juliol-desembre de 2010).El present número està centrat en l’exili teatral republicà de 1939 al continent americà, destacant l’article que analitza dues companyies teatrals republicanes a Mèxic durant la Guerra Civil Espanyola.
El número 24 (2010) de la revista Acotaciones destaca per la publicació de la primera part dels materials de les Jornadas sobre el exilio teatral republicano, organitzades conjuntament pel GEXEL de l’UAB i el RESAD els passats 28 i 29 d’octubre. Van intervenir, entre d’altres, diversos investigadors del GEXEL com Manuel Aznar Soler, Mireia Bosch, Natalia Kharinotova, Rosa Peralta i Teresa Santa Maria. Per raons d’extensió els materials d’aquestes Jornadas es publicaran en dos números successius. El 24 (gener-juny de 2010) i el 25 (juliol-desembre de 2010). El present número tracta sobre l’exili teatral al continent europeu, destacant els articles que tracten l’exili republicà espanyol de 1939 a l’antiga URSS i el que analitza la crítica política i social i l’humor de l’obra El Pasaporte de Juan Mateu.
La nova revista Historia, trabajo y sociedad, publicada per la Fundación Primero de Mayo, presenta el seu número 1 (2010), format per quatre seccions: “Estudios”, “Documentos”, “Notas” i “Lecturas (reseñas y bibliografia)”. La primera d’aquestes seccions inclou els treballs de dos membres del CEFID. El de José Fernando Mota, “La huelga de los 21 días de 1977: conflictividad en la construcción de Barcelona durante la transición”, presenta aquella mobilització -i el seu fracàs- com el punt d’inflexió que va donar pas, en el sector de la construcció, a un nou model de protesta i sindical, tot deixant enrere les CCOO com a moviment sociopolític. El de Rodrigo Araya, “Desenredar lo bien atado. Propuestas sindicales ante la crisis económica del postfranquismo”, analitza aquelles propostes amb l’objectiu de comprendre les relacions entre partits polítics i organitzacions sindicals, en el complex marc del procés de transició a la democràcia.
La revista Historia del Presente, en el seu número 15 (2010), presenta un dossier sota el títol “El principio del Movimiento”, en el qual s’inclou l’article de Javier Tébar “Con la espada y el arado. La política de Correa Veglison en Barcelona (1940-1945)”. Es tracta d’una aproximació a la política del governador i cap de la Falange a Barcelona entre 1940 i 1945, Antonio Correa Veglison, que analitza i interpreta les conseqüències del seu projecte d’unificació real –i no sols formal- de falangistes, tradicionalistes i grups dretans de la província, tractant de cohesionar i disciplinar un partit nacional que servís per a consolidar la dictadura i facilités, alhora, una política molt influenciada per l’ideari feixista, per bé que no exempta de contradiccions per la seva voluntat de conferir-li trets accentuadament tradicionalistes. Una opció ideològica inclusiva, en un període com aquell, el va conduir al fracàs polític.
El número 77, de 2010, de la revista Ayer presenta l’article de Francesc Vilanova, “Recordar y no olvidar. La construcción de una memoria antirrepublicana en el franquismo catalán”, indaga les coordenades i actors de la construcció d’una memòria franquista catalana, entre 1939 i el post-conflicte mundial.
A Catalunya el discurs de legitimació del régim, més enllà d’“explicar lo nuevo”, necesitava articular una memòria “local” del passat republicà. Així, a través de mitjans de comunicació com ara La Vanguardia Española i Destino” s’elaboraria una memòria antirrepublicana i, per això, especialmente anticatalanista. Aquesta memòria, fonamentada en un “recuerdo de la guerra” continuament alimentat, serviria per a culpar el catalanisme i els seus “aliados revolucionarios”, tant del conflicte com de les seves conseqüències.
El darrer número de la Journal of Spanish Cultural Studies (núm. 11, 2010) inclou un article de la doctora Carme Molinero titulat “La transición y la ‘renuncia’ a la recuperación de la ‘memoria democrática'”. El text reflexiona sobre les conseqüències que en el debat públic han tingut les reivindicacions de l’anomenat moviment de recuperació de la memòria històrica i que tenen a veure amb una reinterpretació de la transició a la democràcia des de l’òptica de l’oblit dels vençuts a la guerra i els represaliats de la dictadura. Segons l’autora, “en primer lloc s’explica que l’expressió transició pactada no respon a l’evidència històrica, ja que més enllà de les condicions per a la celebració de les eleccions de juny de 1977, l’únic gran pacte polític va ser la Constitució de 1978, un cop els resultats electorals havien deixat clar que els sectors procedents del franquisme no tenien la majoria social necessària per imposar una democràcia “retallada”. En segon lloc s’intenta explicar perquè, en el context dels anys setanta, la “memòria dels vençuts” no va ser una prioritat en el procés d’instauració de la democràcia. Finalment, es fa una breu consideració respecte a la necessitat d’omplir de contingut ètic la democràcia a Espanya, doncs l’experiència de l’últim quart de segle ha tornat a demostrar que és imprescindible fer visible el passat, ja que aquest forma part del present, a més d’actuar com a mecanisme de justícia històrica i pedagogia democràtica”.
El darrer número de la revista Andalucía en la historia (núm. 28, 2010) inclou el dossier “La novena provincia. La emigración de andaluces a Cataluña” sobre l’immigració andalusa a Catalunya durant la dictadura franquista. Format per set articles, destaquen les aportacions dels investigadors integrants del CEFID Martí Marín -que també n’és el coordinador-, Anna Sánchez Sorribes i Vicente Moreno. L’article de Marín reflexiona sobre el fet migratori i, particularment, sobre l’andalús, mentre que Sánchez Sorribes ens mostra una de les situacions més dramàtiques del barraquisme de llarga durada de la ciutat de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Per la seva part, el text de Moreno ens apropa a l’associacionisme regional dels andalusos. Per últim s’inclouen textos del periodista Jaume V. Aroca sobre la repressió de la immigració, de Manuel Peña sobre la realitat local de la Llagosta i d’Imma Boj, directora del Museu de la Immigració a Catalunya, sobre el viatge en “el Sevillano”.
El setè número, de 2010, de la revista digital El Argonauta Español inclou un article d’Antonio Moreno Cantano, “La lucha por el control de la política informativa de la España franquista durante la Guerra Civil. El caso de las Oficinas Católicas de Información Internacional”, on s’analitzen les disputes que es van produir entre els homes d’Acción Católica, Renovación Española i Falange després de la constitució de les Oficinas Católicas de Información Internacional. El cardenal Gomá, i en especial la persona designada per a dirigir aquestes centrals propagandístiques, Francisco de Luis, antic membre del diari El Debate , van haver de superar els impediments que importants autoritats rebels com el monàrquic alfonsí Sainz Rodríguez o el responsable del Gabinet Diplomàtic del Cuartel General del Generalísimo, Sangróniz, van posar al seu projecte. S’analitza també la imatge que l’Església catòlica volia projectar de la Guerra Civil a l’exterior a través del diari De Rebus Hispaniae, òrgan de propaganda de dites oficines catòliques.
El número 329, de 2009, de la revista Primer Acto està dedicat a l’exili teatral republicano i compta mb la col·laboració del membre del CEFID Manuel Aznar Soler que signa tres articles: “El Exilio Republicano Español de 1939. Un mapa teatral”, “Un republicano exiliado en Francia. Las maletas perdidas de Álvaro de Orriols” i, per últim, “José Martín Elizondo en Toulouse. La creación del grupo ‘Amigos del Teatro Español'”.
El número 76 (2009) de la revista Ayer inclou la contribució del membre del CEFID Àlex Amaya Quer, “El acelerón sindicalista y sus contradicciones internas: imagen y realidad en la propaganda de la OSE, 1957-1969”. Aquest article se situa en la realitat interna de l’aparell de propaganda del’OSE durant els anys seixanta. En aquesta època, l’OSE es trobava inmersa en un procés d’impuls i adaptació a la canviant relitat socioeconòmica espanyola. Va utilitzar amb insistència els seus mitjans de propaganda per ampliar la base social i aconseguir així els seus objectius polítics. El diari Pueblo va ser la punta de llança d’aquesta ofensiva propagandística gràcies al seu notable èxit comercial impulsat per la forta voluntat política emanada de José Solís Ruiz i Emilio Romero. No obstant això, un conjunt de problemes interns que van afectar la gestió del diari amenaçaren i condicionaren greument els objectius polítics que aquell havia d’acomplir.
La revista digital Historia Actual Online dedica el seu número 20 (tardor del 2009) a “Discursos ideológicos i propaganda política”. Dins del dossier temàtic d’aquest número, s’hi troba l’article d’Antonio Moreno Cantano “Guerra de propagandas en Rumanía durante la contienda bélica española (1936-1939)”, que aborda el debat que tingué lloc a Romania durant la Guerra Civil espanyola entre el representant del Govern de la República, Manuel López Rey, i l’enviat de la coalició insurrecta, Pedro Prat y Soutzo. El treball estudia els instruments dels quals va servir-se cadascun d’aquests personatges per captar suports a l’Est europeu, tot mostrant quines van ser les publicacions i diaris en els quals van publicar en el marc d’aquesta particular missió propagandística i diplomàtica.
La revista italiana Memoria e Ricerca, en el seu número 31 (2009), dedicat a l’emigració dels intel·lectuals a les Amèriques en el període d’entreguerres, presenta també un article de Steven Forti, “Partito, rivoluzione e guerra. Il linguaggio politico di un transfuga: Nicola Bombacci (1879-1945)”. L’article aprofunditza en la qüestió del trànsit de quadres polítics d’esquerres a organitzacions feixistes en la Itàlia d’entreguerres, tot centrant-se de la trajectòria de N. Bombacci en el seu pas del comunisme al feixisme mussolinià. L’autor se cenyeix sobretot en l’anàlisi del llenguatge polític de Bombacci i, partint de tres paraules clau (Partit, Revolució i Guerra), proposa una hipòtesi d’interpretació: la passió política.
La revista Historia del Presente (núm. 14, 2009), dedica un dossier a la temàtica del terrorisme en l’Espanya democràtica. D’altra banda, en la secció de miscel·lània s’hi troba l’article de Rodrigo Araya Gómez “Asegurar el pan y la libertad. La postura de Comisiones Obreras ante el Pacto de la Moncloa”, que analitza la posició de les Comissions Obreres davant de la signatura dels Pactes de la Moncloa a través de la premsa, amb l’objectiu de comprendre les raons del seu suport, influïdes per la comnplexitat del procés de transició a la democràcia i la greu crisi econòmica existent en aquell moment. L’article analitza també les relacions entre Comissions Obreres i el Partit Comunista, per tal de determinar el grau d’influència del partit en el sindicat, aspecte de notable impotància en el context de la signatura dels Pactes de la Moncloa a causa dels suports d’ambdues organitzacions als acords.
EE.UU. es va convertir en marc d’acció preferent per a la propaganda del nou Estat franquista durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. En aquest article de la revista Hispania Nova (núm. 9, 2009), el membre del CEFID Antonio César Moreno Cantano analitza aquestes dues etapes, mostrant quins grups van donar recolzament i defensa a les tesis franquistes, i quins van ser els principals responsables de contrastar la propaganda republicana i els qui entenien que el franquisme era sinònim de Nazisme i Feixisme. S’hi ofereix, a més a més, un petit retrat de Daniel Iturralde y Ortegoso, principal artífex de la propaganda franquista a Canadá durant el període estudiat.
El número 25 (juliol-setembre 2009) de la revista Andalucía en la Historia presenta el dossier “Mujeres entre la represión y la resistencia (1936-1950). Heroínas invisibles” coordinat per Pura Sánchez Sánchez amb un article de Carme Molinero que a “Entre el silencio y la invbisibilidad. La mujer en los estados totalitarios” analitza les polítiques que els règims feixistes d’entreguerres van imposar a les dones. L’article posa en relleu les similituds dels discursos i pràctiques dels règims feixista italià, nazi alemany, francès de Vichy y espanyol de Franco. Segons Molinero, “Para los fascismos combatir la emancipación de las mujeres era una de las formas de combatir la libertad. El antifeminismo era parte esencial de sus creencias, igual que lo era el antiliberalismo y el antisocialismo”.
El número 1 (2009) de la revista italiana d’història Mondo Contemporaneo, en el seu apartat de “Rassegne”, inclou l’article de Carme Molinero “La represión franquista. La historiografía y el debate en torno a la memoria”. L’article reflexiona sobre el sorgiment, a mitjan anys noranta, de la memòria com a preocupació central de la cultura i la política de les societats occidentals, i presta una especial atenció als usos polítics de la memòria en el cas espanyol des de la consecució de la democràcia parlamentària, el 1977. Després de repassar el paper de la brutal repressió franquista de la Guerra Civil i la postguerra, tot posant-ne de relleu la seva funció social en el marc de la voluntat dels franquistes de bastir un “nou ordre” social, l’autora conclou que el treball de l’historiador té sentit si els coneixements que acumula sobre el passat serveixen a la societat en què viu, de manera que un dels desafiaments a què els historiadors han d’atendre és la transformació en història de la demanda de memòria dels seus contemporanis.