Sopena, Mireia, “El giro político de la censura eclesiàstica. El caso de Critèrion, la revista de los capuchinos”. Historia Actual Online, 42, 1, 2017, pp. 57-70.
L’èxit del llibre religiós dels anys seixanta va posar a prova l’equidistància de l’arquebisbe de Barcelona entre el règim i la dissidència antifranquista. Si bé a vegades s’ha interpretat que, en el fenomen censor el valor estadístic explicava els fets, la veritat és que el notable volum de llibres aprovats per Gregorio Modrego no defineix per si sol la política d’un arquebisbe que, com en el cas dels títols sobre ecumenisme editats en català pels caputxins de Sarrià, no va dubtar a maniobrar per sobrepassar la salvaguarda de la moral i el dogma cristians prenent decisions d’índole política.
Sopena, Mireia i Gassol, Olivia, “La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista”. Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, 2, 2017, pàg. 95-138.
Després de la publicació de les primeres monografies sobre la censura franquista entre els anys seixanta i noranta, la major part dels estudis apareguts en el segle XXI han consolidat la tendència que aquelles van marcar, a la vegada que han diversificat els enfocaments sobre el fenomen. En aquest article s’examina la bibliografia sobre la censura des dels seus inicis fins a l’actualitat, oferint un balanç crític i apuntant línies d’investigació que haurien de permetre un aprofundiment en la repressió franquista pel que fa al llibre i a la prema en català des d’enfocaments de procedència complementaria.
Ferrer, Cristian, “El pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto español”, Segle XX. Revista catalana d’història, 11, 2018, pp. 87-114.
Cristian Ferrer analitza en aquest article la mobilització propugnada per l’oposició al règim franquista després de la mort del dictador en el cas de Tarragona. La conflictivitat sociopolítica, que s’havia erigit en el model predilecte d’oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l’antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d’àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l’havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l’abast del pols polític contra el franquisme de 1976.
Del Río Morillas, Miguel Á., “Spain and the Republic of China (Taiwan): “The sentinels of the West and the East” (1953-1973)”, 歷史臺灣 [Taiwan History] 16, 2018, pp.5-53.
El present article realitza una aproximació a les relacions culturals, polítiques i militars entre dos règims dictatorials d’extrema dreta postfeixista i anticomunista com foren la dictadura de Franco a Espanya i la de Chiang Kai-shek a la República de la Xina (Taiwan) en el context de la Guerra Freda, concretament entre 1953 i 1973, quan els dos països van establir relacions diplomàtiques oficials sota la mirada complaent dels Estats Units. Partint de documentació i de fonts primàries taiwaneses i espanyoles, l’autor realitzar un seguiment d’una temàtica poc coneguda per la historiografia general.
Forti, Steven, “In Spagna”, il Mulino, 500, 6/2018, pp. 145-149.
El número 500 de la revista il Mulino porta per títol Viaggio tra gli italiani all’estero. Racconto di un paese altrove. En aquest ampli i complet estudi del fenomen de l’emigració italiana al món, que ha crescut notablement en les últimes dues dècades, es troba també la contribució de Steven Forti sobre el cas de l’Estat Espanyol, on resideixen actualment quasi 300.000 italians.
Forti, Steven, “L’estaca, storia e memoria di una canzone catalana”, Studi e ricerche di storia contemporanea, 90, 2018, pp. 101-112.
En aquest monogràfic Musica, storia e memoria, coordinat per Federico Spinetti de la revista Studi e ricerche di storia contemporanea es troba també l’article de Steven Forti dedicat a L’estaca, la famosa cançó de Lluís Llach publicada per primera vegada el 1968. Per una banda, es reconstrueix la història de la cançó entre el tardofranquisme i l’actualitat, contextualitzant-la en el sorgiment del moviment de la Nova Cançó catalana i en una època de lluites socials i polítiques contra la dictadura. Per l’altra, s’explica la llarga vida de L’estaca, que traduïda a desenes d’idiomes, s’ha convertit en un himne també en altres latituds (la Polònia de Solidaritat, Túnez durant la primavera àrab, etc.), a més d’haver sigut actualitzada en els últims anys també en el context hispànic, tant per Podemos com pel moviment independentista català.
Forti, Steven, “Profonde famiglie. I vincoli di sangue che reggono la Spagna”, Limes. Rivista italiana di geopolitica, 8, 2018, pp. 99-108.
Limes. Rivista italiana di geopolitica dedica un monogràfic a la qüestió dels estats profunds. Entre les moltes contribucions sobre la majoria de països dels cinc continents, podem trobar la de Steven Forti a voltant del cas espanyol. L’article presenta una visió panoràmica dels poders fàctics de l’Espanya de la segona meitat del segle XX i començaments del segle XXI, centrant-se especialment en l’exèrcit, la magistratura, l’església, l’administració de l’Estat, les xarxes clientelars dels poders econòmics i la monarquia.
Geniola, Andrea (coord.), “El estado de la nación, las naciones del Estado. El socialismo español y la cuestión nacional/regional en la Transición”, pp. 11-207; “Un “partido de partidos” para una “nación de naciones”. Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979)”, pp. 43-79, Pasado y Memoria, núm. 17, 2018.
Andrea Geniola ha coordinat en el número 17(2018) de la revista Pasado y Memoria, el dossier: El estado de la nación, las naciones del Estado. El socialismo español y la cuestión nacional/regional en la Transición. En el que s’analitza la dialèctica entre regió i nació en la (re)construcció del socialisme espanyol durant la Transició. Entre les diverses aportacions, inclou també, un article del mateix Andrea Geniola Un “partido de partidos” para una “nación de naciones”. Los socialistas catalanes y el socialismo español de la dictadura a la democracia (1974-1979), on s’estudia el cas del socialistes catalans.
Forti, Steven (Ed.), “(Re) pensar el món. Noves tendències en el pensament contemporani (1989-2017)”, Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual, vol. 4, núm. 3 (2017), pp. 431-559.
Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual ha dedicat el seu darrer dossier monogràfic a les noves tendències en el pensament contemporani. El dossier coordinat pel membre del CEDID Steven Forti i enfocat sobretot en l’època de la Postguerra freda, inclou els articles d’Ernesto Sferrazza Papa sobre el nou realisme, d’Antonio Lucci sobre el post humanisme, de Francesco Marchesi sobre l’Italian Thought i de Fabrizio Capoccetti i Diego Melegari sobre el postmarxisme. Es troben també diferents ressenyes i una entrevista d’Amador Fernández-Savater a Pierre Dardot i Christian Laval sobre el pensamient de Castoriadis. En aquest mateix número Francisco Veiga, director de la revista, aporta una resenya del llibre Tecnocracia revolucionaria. Una estretegia global para la izquierda.
Vilanova, Francesc, “1967. Història d’un llibre. ‘Catalanisme i revolució burgesa’ de Jordi Solé Tura”, Rivista Italiana di Studi Catalani, 8, 2018, pp. 39-106.
En aquest article Francesc Vilanova reconstrueix les reaccions que va produir la publicació del llibre de Jordi Solé Tura, Catalanisme i revolució burgesa, inspirat en la seva tesi doctoral. Assoleix aquest objectiu a partir de documentació inèdita, com ara els epistolaris i documents procedents d’arxius privats. Al mateix temps, aprofundeix en la reconstrucció de l’ambient catalanista i les relacions de l’autor amb els diferents partits d’esquerra durant la dècada dels seixanta del segle passat. En aquest marc, s’analitza, a més, la figura de Jordi Solé Tura en el constext del tardofranquisme.
Javier Tébar [amb José Babiano] (Coords.), “trade unionism in the era of globalisation”, Workers of the World, n. 9, 2018.
El número 9 de la revista Workers of the World, ha comptat amb Javier Tébar, juntament amb José Babiano, com a editors convidats, els quals han coordinat el dossier “trade unionism in the era of globalisation”. Aquest dossier podem trobar un recull d’articles de diferents experts sobre la història sindicalisme en les últimes dècades a nivell internacional, passant per països com India, Nigeria, China, Vietnam, Brazil, Chile, Regne Unit o Espanya.
Moreno Cantano, Antonio César, “Desde Rumanía al frente soviético: los periodistas Juan Manuel de la Aldea y Trinidad Nieto Funcia”, Revista Historia y Comunicación Social, n. 23, 2018, pp. 115-137.
Durant la dècada dels anys quaranta van proliferar a l’Espanya franquista les cròniques i llibres d’aquells que van convertir contra el comunisme en territori rus. Un dels exemples més clars va ser l’aparició de l’obra Romania. De la Guàrdia de Hierro a la Guàrdia Roja, l’autoria del qual corresponia a Hernán-Bastida, pseudònim baix el qual s’amagaven els periodistes Juan Manuel de la Aldea i Trinidad Nieto Funcia. Emplaçats durant la Segona Guerra Mundial a Bucarest, van desenvolupar una important tasca propagandística potenciant les relacions entre el règim d’Antonescu i el de Franco. A més a més, cal sumar les destacades activitats en el camp de l’espionatge a favor de l’Eix. En el present article Antonio César Moreno Cantano analitza totes aquestes qüestions, així com, els principals articles que van elaborar fruit d’aquestes experiències, tant en els mitjans espanyols com romanesos.
Ordás, Carlos Ángel, “«Traidores a la patria». Objetores e Insumisos en España, 1958-1991”, Clío & Crímen, 2017, n. 14, pp. 209-226.
A Espanya, com en molts altres països europeus, la defensa armada de la nació va ser un deure ineludible dels ciutadans, considerat en alguns casos com un deure sagrat. En conseqüència, resistir-se a fer el servei militar suposava durant la major part del segle XX una forta repressió estatal, judicial y simbòlica. En aquest article, Carlos Ángel Ordás aborda el paper i les mobilitzacions d’aquests resistents, objectors i insubmisos, els quals, eren acusats de desobediència, se’ls aplicava el codi penal militar i eren jutjats per tribunals militars en els seus països, acabant una quantitat variable d’anys en un penal militar.
Vilanova, Francesc, “Did Catalonia endure a (cultural) genocide?”, Journal of Catalan Intellectual History, 2017, pp. 15-32.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el feixisme espanyol va desenvolupar les seves pròpies eines repressives i recursos contra els seus enemics (republicans, socialistes, comunistes i anarquistes, entre altres) de la mateixa manera que altres feixismes europeus. La profunditat del nacionalisme espanyol va dur la repressió de Franco contra la societat catalana a l’alçada dels processos de persecució cultural i lingüística que el nazisme o el feixisme italià dugueren a terme en els territoris que van ocupar durant els anys de la Segona Guerra Mundial.
FORTI, STEVEN, “Cruzando el Rubicón. De culturas políticas, revoluciones y antiparlamentarismo en la Europa de entreguerras” i CASANELLAS, PAU, “El crepúsculo del franquismo. Contestación, violencia y represión en el fin de la dictadura”, Letra Internacional, 2017, n. 124, pp. 47-70 i pp. 83-102.
Letra Internacional, revista de la Fundación Pablo Iglesias, dedica el seu número 124 a la memòria del l’antifranquisme. Entre les contribucions, es troben les de Pau Casanellas dedicada a l’etapa final de la dictadura franquista (El crepúsculo del franquismo. Contestación, violencia y represión en el fin de la dictadura, pp. 47-70) i la de Steven Forti centrada en els dirigents polítics que van transitar de l’esquerra al feixisme a l’Europa d’entreguerres (Cruzando el Rubicón. De culturas políticas, revoluciones y antiparlamentarismo en la Europa de entreguerras, pp. 83-102).
FORTI, STEVEN, “Nin, Maurín e il marxismo antistalinista spagnolo”, MicroMega. Almanacco di Storia, 2017, n. 7, pp. 101-112.
La revista italiana MicroMega dedica el seu Almanacco di Storia 2017 al centenari de la Revolució d’Octubre. Els textos es troben en les experiències i les corrents heterodoxes del marxisme i de les esquerres, com les oposicions obreres i en la Rússia soviètica, les figures de Rosa Luxemburg, Antonio Gramsci, Camillo Berneri i Lev Trotski, el Soviet de Kronstadt, la New Left a la Gran Bretanya i els Estats Units o la Primavera de Praga. Podem trobar també un article de Steven Forti dedicat a les figures d’Andreu Nin i Joaquín Maurín i a l’experiència del POUM durant la Guerra Civil espanyola.
Dictatorships & Democracies: Journal of History and Culture, núm. 5, 2017.
Recentment s’ha publicat el número 5 (2017) de la revista Dictatorships & Democracies: Journal of History and Culture. En aquesta ocasió disposem d’un dossier coordinat per Andrea Geniola en el que també hi participa amb un article. Aquest dossier està dedicat a difondre alguns continguts relacionats amb el Simposi “«Regiones de la patria, afluentes de la nación». Nacionalisme i regionalisme en la Transició espanyola”, celebrat a finals de 2016 i organitzat pel Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF-CEFID) i el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
A la secció d’estudis disposem dels treballs realitzats per Narcís Selles Rigat i Miguel Ángel Del Río Morillas. Altrament, Jordi Font Agulló col·labora amb una ressenya.
Ferrer González, Cristian, “Las batas rojas de Valmeline (Tarragona, 1974). Trabajadoras, huelguistas y referentes del movimiento obrero”, Historia del Presente, nº 30, 2017, pp. 125-142.
Durant els darrers anys de la dictadura franquista, la conflictivitat social i política es va estendre més enllà de les principals zones industrials de l’Estat i va prendre força en els centres perifèrics, fins llavors caracteritzats per mobilitzacions de baixa intensitat. L’agost de 1974 Tarragona va irrompre en l’escena vaguística espanyola com la segona província en número d’hores no treballades. El motiu era la vaga en l’empresa de confecció tèxtil Valmeline, un conflicte protagonitzat per joves obreres que va sobrepassar el marc de la fàbrica i que el va traslladar a la ciutat, tot convertint-lo en un problema d’ordre públic i prenent una nítida dimensió local. La vaga de Valmeline es va convertir en un referent local per a la mobilització obrera dels anys següents; un referent construir en femení que va fer seu el gruix de l’androcèntric moviment obrer tarragoní.
Culla, Joan B., “Messa da requiem per i partiti di Spagna”; Forti, Steven, “Barcellona o Babilonia? Una città Stato multiculturale che sfugge ai sovranisti”; Ysàs, Pere, “Strategia ed errori dei rivoluzionari catalani”, Limes. Rivista italiana di geopolitica, nº 10, 2017.
La revista italiana de geopolítica Limes, ha dedicat el seu últim número a la qüestió catalana i a la seva repercussió geopolítica tant a Espanya com en l’àmbit europeu. En ella hi han escrit entre diferents acadèmics, catalans, espanyols i Italians. Pere Ysàs analitza l’estratègia i els errors del moviment sobiranista català en l’article titulat “Strategia ed errori dei rivoluzionari catalani” (pp. pp. 41-48); Steven Forti, anàlitza el cas de Barcelona en l’article titulat “Barcellona o Babilonia? Una città Stato multiculturale che sfugge ai sovranisti” (pp. 59-65); i Joan B. Culla, amb l’article “Messa da requiem per i partiti di Spagna” (pp. 147-154) on analitza l’efecte que aquesta qüestió ha tingut en les formación polítiques.
Geniola, Andrea, “Tirando del hilo de la nación de naciones. La(s) España(s) de Anselmo Carretero”, Historia del presente, nº 29, 2017, pp. 27-44.
Andrea Geniola publica en l’últim número de la revista Historia del presente, un article sobre el concepte nació de nacions. Concepte que ha aconseguit trobar un cert espai en les recurrents introspeccions sobre el problema nacional-regional a Espanya. També el seu principal codificador, Anselmo Carretero Jiménez, el qual ha estat cíclicament objecte d’interès o redescobriment. L’article es planteja presentar les coordenades d’aquest redescobriment per submergir-se en un segon moment en el pensament de Carretero i la seva acollida en els ambients polítics i culturals i seguir-li la pista en el seu periple durant el tardofranquisme i la Transició. Una anàlisi que ens ofereix útils punts de reflexió sobre la dialèctica entre nacionalisme i regionalisme i la unitat i diversitat en el socialisme espanyol.
Ferrer González, Cristian, “La fase expansiva del antifranquismo, 1962-1976. Presencia, espacios y redes del PSUC en comarcas”, Nuestra Historia, nº3, 2017, pp. 18-38.
La revista Nuestra Historia dedica el seu darrer dossier a «Las luchas por las llibertades y la reconquista de la democracia en España». Coordinat per Julián Sanz, el dossier incorpora un conjunt de noves recerques que aborden qüestions que fins ara havien estat menys tractades per la historiografia i que aporten una mirada nova a les lluites polítiques i socials de les classes populars i de l’antifranquisme en les dècades de 1960 i 1970. L’article de Cristian Ferrer até a les lluites antifranquistes més enllà de les grans conurbacions fabrils i a l’impuls de les mobilitzacions obreres, jornaleres, veïnals i cíviques, tot mostrant que la fortalesa de l’antifranquisme català, en general, i del PSUC, CCOO i Unió de Pagesos, en particular, resulta inseparable d’aquesta extensa implicació de la militància comunista en les lluites socials desenvolupades no només en la gran zona industrial barcelonina, sinó també en les ciutats mitjanes i les comarques rurals de Catalunya.
Picornell, Mercè, “Abriendo fisuras en el escenario de lo hiperreal: una lectura del documental Mercado de futuros de Mercedes Álvarez”, Confluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura, Volum 32, Número 2, Primavera 2017, pp. 178-191.
Actualment, en moltes ciutats trobem espais urbanístics que, pel canvi ràpid i constant de la contemporaneïtat, esdevenen indrets ruïnosos i abandonats, de memòria present. En aquest article, Mercè Picornell es proposa reflexionar sobre com aquests escenaris es representen en els documentals creatius catalans de finals del segle XX i principis del XXI. L’estudi pren com a exemple el documental de Mercedes Álvarez titulat Mercado de futuros (2011), que utilitza diferents escenaris barcelonins per reflexionar sobre la relació entre espai i memòria.
Vallès Muñío, Daniel, “La privación de libertad de los homosexuales en el franquismo y su asimilación al alta en la Seguridad Social”, IusLabor, núm.1, 2017.
Segons la Llei 18/1984, les persones que foren privades de llibertat durant el franquisme pels supòsits contemplats en la Llei d’Amnistia de 1977, és a dir, per motius polítics, podien cotitzar el temps passat a la presó com assimilat a l’alta. En canvi, la privació de llibertat dels homosexuals, solament pel fet de ser-ho, com un mode de repressió franquista contra la seva condició sexual, no ha obtingut dita assimilació. Aquest article de Daniel Vallès proposa que és just que el legislador assimili a l’alta el temps que les persones homosexuals van ser privades de llibertat durant el franquisme, com a repressió de la seva condició sexual.