Steven Forti (Ed.), Mitos y cuentos de la extrema derecha, Madrid, Los Libros de la Catarata-Fundación 1º de Mayo, 2023
Aquest llibre dissecciona els temes principals del discurs de Vox: el rebuig de la immigració, la defensa de la família tradicional, l’antifeminisme, el nacionalisme, la revisió de la història, l’antisindicalisme, l’apropiació del món rural i el negacionisme de la crisi climàtica. Tot i que les fonts ideològiques segueixen sent les mateixes del tradicionalisme reaccionari espanyol, aquesta herència s’ha renovat, hibridant-se amb altres elements i actualitzant-la al tercer mil·leni. El volum, coordinat per Steven Forti, autor també del capítol titulat “Vox, la declinación española de la extrema derecha 2.0” (pp. 17-40), compta amb la participació de Núria Alabao, Zira Box, Jesús Casquete, Javier De La Casa Sánchez, Guillermo Fernández-Vázquez, Adoración Guamán, Camilo López Burian, Anna López Ortega, Marina Muñoz Spanu, Joaquín Pérez Rey i José Antonio Sanahuja.
Andrew Dowling (ed.), Routledge Handbook of Spanish History, Londres, Routledge, 2023
A la reconeguda col·lecció dels Routledge Handbook, aquest volum coordinat per Andrew Dowling està dedicat a la història d’Espanya des de l’època medieval fins als nostres dies. A l’apartat dedicat a l’època contemporània, s’inclouen els capítols de tres membres del CEDID: Steven Forti,“Transnational Influences on the Ideology of the Spanish Right, 1920-1935” (pp. 352-361); Carme Molinero, “What was the Franco regime?” (pp. 431-440); i Pere Ysàs, “Political cultures of the spanish left, 1939-1982” (pp. 461-470).
Steven Forti, “La extrema derecha en la era de la posverdad”, dins Juan Antonio Nicolás y Félix García Moriyón (eds.), El reto de la posverdad. Análisis multidisciplinar, valoración crítica y alternativas, Madrid, Sindéresis, 2023, pp. 113-128
En aquest capítol, contingut dins del volum titulat El reto de la posverdad. Análisis disciplinar, valoración crítica y alternativas, resultat d’un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Granada, Steven Forti aborda la qüestió de com les noves extremes dretes utilitzen a escala global les noves tecnologies, centrant-se especialment en les tècniques de propaganda digital, la utilització de les fake news i la perfilació de dades.
Steven Forti, “Afinidades y diferencias. Una cartografía de fuerzas y discursos de ultraderecha en Europa”, dins José Antonio Sanahuja y Pablo Stefanoni (eds.), Extremas derechas y democracia: perspectivas iberoamericanas, Madrid, Fundación Carolina, 2023, pp. 37-60
El llibre, coordinat per José Antonio Sanahuja i Pablo Stefanoni, se centra en l’estudi de les noves extremes dretes a Europa i Amèrica Llatina. En el seu capítol, Steven Forti aprofundeix en les analogies i les diferències existents entre els membres d’aquesta famínlia política en el continent europeu. En relació amb les primeres, posa de manifest les referències ideològiques i les estratègies polítiques i comunicatives, mentre que, pel que fa a les diferències, subratlla quatre àmbits principals: els orígens, la geopolítica, l’economia i els valors.
Steven Forti, “Fascismo: ¿un fantasma que recorre el mundo?”, dins Magdalena Broquetas y Gerardo Caetano (eds.), Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay. Pasado reciente: legados y nuevas realidades, Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental, 2023, pp. 265-278.
En aquest capítol, inclòs en el tercer volum de la Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay, Steven Forti ofereix una interpretació de les noves extremes dretes a nivell transnacional. Per una banda, posa de relleu les diferències i les continuïtats en relació amb el feixisme històric. Per una altra, analitza les característiques i els elements principals que comparteixen formacions com les liderades per Giorgia Meloni, Santiago Abascal, Marine Le Pen, Viktor Orbán, Jair Bolsonaro o Javier Milei.
Steven Forti, “Un laboratorio político ultraderechista: la Italia de la Segunda República”, dins Eduardo Tena Sanz y Sonsoles Dieste Muñoz (eds.), La derecha radical europea en la actualidad. Discurso de odio e islamofobia, València, Tirant Lo Blanch, 2023, pp. 29-51
En aquest volum dedicat a les dretes radicals Europa, el capítol de Steven Forti se centra en el cas italià entre els anys noranta del segle XX i l’actualitat. Segons l’autor, la Itàlia de la Postguerra Freda és un laboratori polític ultradretà, ja que, a partir de l’entrada en escena de Silvio Berlusconi el 1994, l’extrema dreta no sols s’ha normalitzat, sinó que ha estat legitimada com a força de govern. Aquest procés ha anat de la mà de la progressiva banalització del feixisme que ha comportat la pràctica desaparició del “paradigma antifeixista”. El resultat de tot plegat, juntament amb el declivi del berlusconisme, ha estat l’hegemonia ultradretana representada per la Lliga de Salvini i els Germans d’Itàlia de Meloni.
Carlos Ángel Ordás, “«Ianquis, foteu el camp!» Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN”, pp. 101-118 a Giulia Quaggio i Sergio Molina García (eds.), Imaginando la Guerra Fría des de los márgenes. La sociedad española y la OTAN (1975-1986), Granada, Comares, 2023.
Aquest llibre col·lectiu explora la connexió entre Espanya i l’OTAN, incorporant els estudis socioculturals a unes narracions majoritàriament centrades fins ara en l’anàlisi de la integració espanyola des d’una perspectiva estrictament política i diplomàtica «des de dalt». El principal objectiu d’aquesta obra coral és, en canvi, mostrar com els moviments socials i més en general la societat civil espanyola no sols van ser importants per a la consecució de la democràcia durant la Transició, sinó que van ser igualment actors rellevants a l’hora de constituir un subjecte col·lectiu capaç de reflexionar per primera vegada sobre les relacions internacionals i l’obertura democràtica del país i indirectament influir en la vertebració de la política de seguretat nacional. L’anàlisi que es proposa es troba immers en els nous estudis sobre la Guerra Freda, que tracten de matisar l’impacte del conflicte bipolar, considerant el paper que van tenir els països en els suposats marges geogràfics i polítics del conflicte. L’historiador Carlos Ángel Ordás, participa amb el capítol “«Ianquis, foteu el camp!» Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN”, on s’aborden la resistència a l’OTAN protagonitzada per col·lectius antimilitaristes com el GAMBA, el MOC i els Mili KK.
Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Barcelona, gener de 1939. La caiguda, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2023.
El 26 de gener de 1939 la ciutat era ocupada per les tropes franquistes, en una operació militar dissenyada en el marc de la campanya de Catalunya. Però aquesta maniobra bèl·lica anava acompanyada de projectes de caràcter polític, econòmic i policial, que dibuixaven el que seria la gestió d una ciutat ocupada, considerada un focus de resistència enemiga, amb una ciutadania que, en bona part, era hostil al nou règim que arribava.
Aquesta és la crònica de la caiguda i ocupació de Barcelona, a partir de testimonis escrits, documentals i gràfics, i de com, una vegada sotmesa, es va convertir en l escenari de la celebració d altres victòries franquistes: la caiguda de Girona, la de Madrid, la fi de la guerra. Però és, en molt bona part, la crònica documental i gràfica dels vencedors i d aquells ciutadans que van sortir a rebre ls als carrers i les places principals de la ciutat. La ciutat vençuda la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons va desaparèixer de l escenari.
El silenci es va estendre sobre els barris, carrers i homes, les dones, els infants, que en van sortir derrotats. A la fi, en aquell hivern de 1939, només els vencedors civils i militars van deixar testimoni gràfic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l aclaparadora venjança que van desplegar.
Carlos A. Ordás [amb Mónica Pérez Masoliver], Memòria de dones. Castelldefels 1930-1969, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, 2023.
La història de les dones ha estat una història poc coneguda i reconeguda. No benvingudes a l’àmbit públic, les dones durant bona part de l’època contemporània i especialment durant períodes com la dictadura franquista, havien de complir primer de tot amb les seves “obligacions”. No obstant això, els testimonis de les dones ens mostren que van tenir un paper molt rellevant en el sosteniment de la vida, en les economies domèstiques i en la memòria i construcció de Castelldefels.
Aquest llibre és un relat d’elles i per elles. Un exercici de memòria col·lectiva i de reconeixement a totes les dones de Castelldefels que formen part de la seva història social.
Carlos A. Ordás: «Objeción de conciencia, no-violencia y antimilitarismo. Del franquismo al referéndum de la OTAN» , pp. 377-404, a Francsco J. Leira Castiñeira (ed.), El pacifismo en España desde 1808 hasta el «No a la Guerra» de Iraq, Madrid, Akal, 2023.
El «No a la Guerra» va inundar els carrers i es va desplegar als balcons. Durant el primer trimestre de 2003, les capitals del territori espanyol van ser testimonis de repetides manifestacions en contra de la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units, amb la col·laboració del Regne Unit i Espanya, i en contra de les mentides abocades pels governs d’aquests països. Però com es va anar generant el pacifisme en la nostra contemporaneïtat?
Prestigiosos intel·lectuals de diverses disciplines s’han reunit per a debatre sobre els conceptes que vertebren aquest llibre: l’anti-bel·licisme, l’antimilitarisme i el pacifisme. L’objectiu és traçar una línia de continuïtat en la formació del rebuig a la violència en la nostra història contemporània, tenint en compte els diversos contextos socials, polítics i culturals. Des dels desertors de la Guerra de la Independència, passant pels pròfugs de les Carlistes, el procés de recluta forçosa de la Guerra Civil, els objectors de consciència, el paper del feminisme i de les dones contra la violència, el «Ja n’hi ha prou» a ETA o el moviment anti-OTAN, fins a la condemna a la invasió de l’Iraq, podrem revelar com hem construït aquest sentiment que ens va portar a cridar «No a la Guerra».
Carlos Ángel Ordás participa en aquesta obra amb un capítol dedicat a l’objecció de consciència, la no-violència i la lluita contra l’ingrés en l’OTAN del moviment pacifista i antimilitarista.
Carme Molinero (dir.) Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora, Madrid, BNE, 2023. Amb capítols, entre d’altres, de la mateixa Carme Molinero (“Conquistadores de derecho y constructores de democracia”, pp. 16-23), Javier Tébar (“Los costes represivos del desafío obrero a la dictadura”, pp. 48-57) i Pere Ysàs (“El régimen franquista ante la conflictividad social”, pp. 58-69).
Catàleg editat amb motiu de l’exposició Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora, celebrada a la Biblioteca Nacional de España del 31 de març al 25 de juny de 2023, quan es compleixen cinquanta anys del Proceso 1001, el judici contra líders destacats de Comissions Obreres que, entre 1972 y 1973, es va convertir en un símbol de la repressió que va patir el moviment obrer durant el franquisme.
Aquest catàleg, així com l’exposició, dedica atenció al context en el que es va desenvolupar el Proceso 1001: uns anys marxats per profunds canvis socials, en els que la conflictivitat va anar en augment, tot i la repressió que comportava el desafiament obrer a la dictadura. Mostra les línies mestres de la defensa dels encausats, centrada en la reivindicació de l’exercici de dret fonamentals, inexistents llavors a Espanya, així com la campanya de solidaritat amb els Dioez de Carabanchel, el caràcter global del qual va acabar per tornar-se contra la dictadura, posant de relleu el protagonisme i la importància dels treballadors i les treballadores en la història de la lluita per les llibertats.