Luis Amado Blanco (Edición e Introducción de José Ramón López García). Tardío Nápoles. Sevilla. Renacimiento (Biblioteca del Exilio, 70). 2023.
Amb els ulls ben oberts a la bellesa d’aquest món va viure aquell a qui devem Tardío Nápoles. Potser per això no va poder sinó servir a causes justes: primer, la de la terra en què va néixer; i després, la de la seva pàtria en adopció (…) sense escatimar-los fatigues ni riscos. La neteja de la seva actuar quotidià sens dubte que li va agusar, en noble compensació, la saviesa de la mirada. Tardío Nápoles –bon títol a la fi– suggereix obra de maduresa. No lamentem –com ell naturalment ho fa– que Luis Amado Blanco trigués a veure i enamorar-se de la seva esplèndida ciutat: d’una altra forma, no tindríem un llibre tan ric i complex dins de la seva aparent senzillesa. Llegit amb la intensa atenció que mereix, trobarem que la ciutat és aquí un microcosmos de relacions: temporals, cap a dins de si mateixa, cap a l’origen de les substàncies llatines; culturals, quan el mirall de Nàpols reflecteix un mode de ser que abasta la dissimil riquesa de tants pobles germans. No és rar, llavors (…) que un llibre el tema del qual sembla a primera vesteixi remot, contribueixi en realitat a un coneixement més profund de les mateixes essències. – Eliseo Diego
José Bergamín (Edición crítica e introducción de Max Hidalgo Nácher). Los ángeles exterminados. Sevilla. Ediciones Athenaica. 2023.
Los ángeles exterminados, la pel·lícula gairebé desconeguda de la qual aquí s’exhuma la seva esquelet bergmenià, la seva fràgil embasta de textos fantasmals, compte les aventures i vaivens d’una carreta de còmics que travessa, en 1967, els pobles i ciutats d’Espanya, portant a ells el teatre i la tradició literària hispana. Com si es tractés d’unes Missions Pedagògiques fos de temps, la troupe mòbil de còmics porta notícies d’un passat interminable que converteix als seus espectadors en veritables testimonis contemporanis d’un ahir que mai passa del tot. Així, quan a l’Espanya moderna es deté la carreta i irrompen els gestos dels actors i l’anacrònica música de la seva llengua, el que s’assaja és l’única resurrecció possible, la del poble com a representació simbòlica, per al que el cinema —art frankensteinià i fantasmagòric per antonomàsia— va esmolar l’eina del muntatge, complex gresol d’espais i temps, però també paradoxal revelador de distàncies i desajustaments entre l’aquí i l’allí, l’abans i l’ara. Qui són els àngels exterminats? I per què fins al dia d’avui, potser quan més falta fan aquests còmics de la llegua, se’ns ha furtat la seva presència, la necessària familiaritat amb aquesta «ficció-documental» que tant sembla saber de nosaltres? Només ens queda interrogar a les restes, al traç de la pel·lícula oblidada i entrevista en males còpies, potser amb l’esperança que en aquest pacte secret entre l’arcaic i el modern, en el seu moviment d’anada i tornada, es trobi l’albiri, al costat d’una Espanya vençuda i subjugada, de la figura d’un poble per-venir.
Yasmina Yousfi López. La isla desconfigurada. Josefina Plá y la renovación teatral en Paraguay. Berlín. Peter Lang. 2023.
La producció intel·lectual de Josefina Plá abasta nombroses disciplines, de les quals el teatre, en la seva dimensió escènica i literària, ha quedat aombrat per la seva obra poètica i narrativa. Aquest llibre reconstrueix la seva labor teatral com a crítica, historiadora, directora, docent i dramaturga des del seu arrelament a Paraguai després de la guerra civil espanyola. Tal recerca permet plantejar que l’esperit renovador de Plá pot entendre’s com un motor per a la desconfiguració insular de Paraguai, espai associat tradicionalment al tòpic insular. Així, mentre el país guaraní saltava a l’escena internacional amb narradors que escrivien des de l’exili com Gabriel Casaccia i Augusto Roa Bastos, alguns intel·lectuals insiadades, com Plá, van contribuir a quarterar l’hermetisme cultural impost pel stronismo. Entre altres assoliments, es destaca el paper de Plá al capdavant de l’Escola Municipal d’Art Escènic i la seva influència en la constitució del teatre paraguaià independent. D’altra banda, la recuperació i anàlisi de vint-i-tres obres teatrals inèdites construeixen el corpus dramàtic més complet que existeix de Josefina Plá fins al moment i revelen a una dramaturga excepcional, que es va moure en el camp de l’expressió lliure adaptant-se a les tendències estètiques més contemporànies. El valor d’aquesta autora neix del lloc simbòlic des del qual llegeix el món, com a espanyola exiliada republicana i insiliada paraguaiana. La seva polièdrica proposta intel·lectual, entesa com un diàleg transnacional entre Espanya i Paraguai, convida, per tant, a derrocar mites, revisar cànons i reescriure una història cultural compartida.
Max Aub (Edición de Manuel Aznar Soler). Diarios. 1939-1972. Sevilla. Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos 58). 2023
Max Aub: Diarios. 1939-1972. És una colecció dels diaris escrits pel escritor hispano-mexicà durant la seva etapa al exili.
“¡Qué daño no me ha hecho, en nuestro mundo cerrado, el no ser de ninguna parte! El llamarme como me llamo, con nombre y apellido que lo mismo pueden ser de un país que de otro… En estas horas de nacionalismo cerrado el haber nacido en París, y ser español, tener padre español nacido en Alemania, madre parisina, pero de origen también alemán, pero de apellido eslavo, y hablar con ese acento francés que desgarra mi castellano, ¡qué daño no me ha hecho! El agnosticismo de mis padres –librepensadores– en un país católico como España, o su prosapia judía, en un país antisemita como Francia, ¡qué disgustos, qué humillaciones no me ha acarreado! ¡Qué vergüenzas! Algo de mi fuerza –de mis fuerzas– he sacado para luchar contra tanta ignominia. Quede constancia, sin embargo, y para gloria de su grandeza, de que en España es donde menos florece ese menguado nacionalismo, hez bronca de la época; aunque parezca mentira. Allí jamás oí lo que he tenido que oír, aquí y allá, en pago de ser hombre, un hombre como cualquiera. – Max Aub, 2 de agosto de 1945”
Patricio Escobal (Edición de María Teresa González de Garay). Las sacas. Sevilla. Ediciones Espuela de Plata (España en Armas, Serie Mayor, 4). 2023.
Las Sacas és un testimoniatge de primera mà sobre les angoixes, horrors i repressions sofertes en les presons de Logronyo, on es va assassinar a mig centenar de persones tan sols en els primers mesos de la Guerra Civil, després del cop d’estat contra el Govern legítim d’Espanya. Entre altres membres destacats, a l’alcalde de Logronyo, Don Pedro Gurría. La memòria, honradesa i serenitat de Patricio Pedro Escobal en relatar els fets que converteixen aquest llibre en unes memòries excepcionals del succeït en una petita capital de província sobre la qual es deia, durant els quaranta anys de dictadura, que en ella mai havia passat res. Un llibre necessari, únic i, amb paraules de Ramón J. Sender «imprescindible».
Max Aub, José Monleón, Núria Espert(Edición de Esther Lázaro y Ángela Monleón). Exilios y Regresos. Madrid. Primer Acto. 2023.
Exilios y regresos dona bon compte de l’amistat entre Aub, José Monleón i Nuria Espert, forjada a partir del viatge a Espanya en 1969 de l’exiliat. El llibre, amb pròleg també de José Ramón Fernández i edició d’Esther Lázaro Sanz i Ángela Monleón, recull els epistolaris entre els tres noms del teatre espanyol, els qui es van cartejar entre 1969 i 1972 –any de la defunció de Aub–; un extens article de José Monleón amb una visió panoràmica de l’home i la seva obra, i els records d’Espert sobre l’autor; i, finalment, dos textos teatrals: el Paso del señor Director General de Seguridad, de Aub, protagonitzat pels tres amics en 1969, on dramatitza les topades amb el règim en tractar d’organitzar una lectura de fragments d’obres aubianas a Madrid; i la versió dramàtica de Monleón de La gallina ciega, estrenada en 1983.
Manuel Aznar Soler, Estudios y ensayos. Literatura, teatro y política en la España contemporánea (siglos XIX-XXI), Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos, 60), 2023.
En complir al 2023 els seus primers trenta anys de vida, el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) ha volgut rendir un homenatge jubilar al professor Manuel Aznar Soler, el seu fundador i director des de 1993 i fins a 2021. Aquest llibre titulat <<Estudios y ensayos. Literatura, teatro y política en la España contemporánea (siglos xix-xxi)>> vol ser expressió del nostre reconeixement per la seva extraordinària trajectòria, una labor pionera i essencial en el que als estudis sobre la Segona República i l’exili republicà espanyol de 1939 es refereix a la que se sumen altres treballs fonamentals sobre la bohèmia, Valle-Inclán, la literatura de postguerra i el teatre contemporani. Així, es reuneixen en aquest volum alguns dels estudis i assajos que Manuel Aznar Soler ha publicat en llibres i revistes entre 1976 i 2021, una recopilació representativa de la seva trajectòria professional i vital que creiem útil i d’indubtable interès per als estudiants, els investigadors i el públic general que desitgin conèixer una part significativa de les aportacions científiques que Manuel Aznar Soler ha realitzat fins a la data. Per això el llibre s’estructura en cinc seccions, al davant de les quals se situen les més interessants introduccions escrites per reconeguts especialistes en els continguts que inclouen: «Del realismo a las vanguardias»; «Segunda República y Guerra Civil»; «La literatura del exilio republicano de 1939»; «Escena y literatura dramática del exilio republicano de 1939» i «Teatro y democracia».
Juan Rodríguez, Literatura, cine y sociedad: de la Ilustración a la narrativa española actual, Sevilla, Renacimiento (Biblioteca del Exilio, Anejos, 61), 2023.
En complir al 2023 els seus primers trenta anys de vida, el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) ha volgut rendir un homenatge jubilar al professor Juan Rodríguez, un dels seus membres fundadors en 1993. Aquest llibre titulat <<Literatura, cine y sociedad: de la Ilustración a la narrativa española actual>> vol ser un reconeixement tant per la pionera i rellevant labor duta a terme en el que als estudis de l’exili republicà espanyol de 1939 es refereix com per les seves decisives aportacions al coneixement d’altres períodes de la literatura i de la cultura espanyoles dels últims segles. Així, es reuneixen en aquest volum alguns dels estudis i assajos que Juan Rodríguez ha publicat en llibres i revistes entre 1988 i 2016, una recopilació representativa de la seva trajectòria professional i vital que creiem útil i d’indubtable interès per als estudiants, els investigadors i el públic general que desitgin conèixer una part significativa de les aportacions científiques que Juan Rodríguez ha realitzat fins a la data. Per això el llibre s’estructura en quatre seccions, al capdavant de les quals se situen les més cèlebres introduccions escrites per reconeguts especialistes en els continguts que inclouen: «De la Ilustración al Romanticismo»; «Del Modernismo a las Vanguardias»; «Cine y literatura del exilio republicano de 1939» i «De la novela de posguerra a la actual».
Manuel Aznar Soler, El exilio teatral republicano de 1939 en Francia, Sevilla, Renacimiento, 2023
Aquest llibre dibuixa un mapa del nostre exili teatral republicà de 1939 a França (Baiona, Bordeus, París i, sobretot, Tolosa de Llenguadoc) a partir de dos estudis sobre el camp de concentració com a espai escènic de la literatura dramàtica i sobre la identitat i integració al país d’acolliment de tres dels nostres autors: Teresa Gracia, Álvaro de Orriols i José Martín Elizondo, creador en 1959 i director, fins a la seva mort en 2009, dels Amigos del Teatro Español (ATE) de Tolosa. Dues actrius espanyoles republicanes van ser protagonistes de l’escena francesa: la mítica María Casares, tant en el teatre com al cinema, i la ballarina de dansa espanyola Adelita del Campo. Per part seva, dos autors exiliats van aconseguir estrenar alguna de les seves obres: Romance de Madrid, d’Álvaro de Orriols, en 1948; i Antígona entre muros, de José Martín Elizondo, el 1998. A aquestes dues actrius i a aquestes dues estrenes es dediquen alguns capítols d’aquest llibre. Finalment, cinc obres de cinc autors exiliats són també objecte d’estudi: Aniversario con una sombra en los muros, de José Martín Elizondo; Españoles en Francia, d’Álvaro de Orriols; La balada de Atta Troll, de Julián Antonio Ramírez; Yo, Leonor, hija de Carlos Marx, ¡judía!, de Jorge Semprún; i, finalment, El pasaporte, de Juan Mateu, un obrer de la construcció, emigrant econòmic, que va ingressar als ATE de Tolosa i es va convertir en el primer actor del grup, així com en autor dramàtic. Aquest llibre forma part del projecte «Escena i literatura dramàtica en l’exili republicà de 1939», sèrie de tretze volums que publica des de 2012 el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb l’editorial Renacimiento.
Steven Forti (Ed.), Mitos y cuentos de la extrema derecha, Madrid, Los Libros de la Catarata-Fundación 1º de Mayo, 2023
Aquest llibre dissecciona els temes principals del discurs de Vox: el rebuig de la immigració, la defensa de la família tradicional, l’antifeminisme, el nacionalisme, la revisió de la història, l’antisindicalisme, l’apropiació del món rural i el negacionisme de la crisi climàtica. Tot i que les fonts ideològiques segueixen sent les mateixes del tradicionalisme reaccionari espanyol, aquesta herència s’ha renovat, hibridant-se amb altres elements i actualitzant-la al tercer mil·leni. El volum, coordinat per Steven Forti, autor també del capítol titulat “Vox, la declinación española de la extrema derecha 2.0” (pp. 17-40), compta amb la participació de Núria Alabao, Zira Box, Jesús Casquete, Javier De La Casa Sánchez, Guillermo Fernández-Vázquez, Adoración Guamán, Camilo López Burian, Anna López Ortega, Marina Muñoz Spanu, Joaquín Pérez Rey i José Antonio Sanahuja.
Andrew Dowling (ed.), Routledge Handbook of Spanish History, Londres, Routledge, 2023
A la reconeguda col·lecció dels Routledge Handbook, aquest volum coordinat per Andrew Dowling està dedicat a la història d’Espanya des de l’època medieval fins als nostres dies. A l’apartat dedicat a l’època contemporània, s’inclouen els capítols de tres membres del CEDID: Steven Forti,“Transnational Influences on the Ideology of the Spanish Right, 1920-1935” (pp. 352-361); Carme Molinero, “What was the Franco regime?” (pp. 431-440); i Pere Ysàs, “Political cultures of the spanish left, 1939-1982” (pp. 461-470).
Steven Forti, “La extrema derecha en la era de la posverdad”, dins Juan Antonio Nicolás y Félix García Moriyón (eds.), El reto de la posverdad. Análisis multidisciplinar, valoración crítica y alternativas, Madrid, Sindéresis, 2023, pp. 113-128
En aquest capítol, contingut dins del volum titulat El reto de la posverdad. Análisis disciplinar, valoración crítica y alternativas, resultat d’un projecte de recerca coordinat per la Universitat de Granada, Steven Forti aborda la qüestió de com les noves extremes dretes utilitzen a escala global les noves tecnologies, centrant-se especialment en les tècniques de propaganda digital, la utilització de les fake news i la perfilació de dades.
Steven Forti, “Afinidades y diferencias. Una cartografía de fuerzas y discursos de ultraderecha en Europa”, dins José Antonio Sanahuja y Pablo Stefanoni (eds.), Extremas derechas y democracia: perspectivas iberoamericanas, Madrid, Fundación Carolina, 2023, pp. 37-60
El llibre, coordinat per José Antonio Sanahuja i Pablo Stefanoni, se centra en l’estudi de les noves extremes dretes a Europa i Amèrica Llatina. En el seu capítol, Steven Forti aprofundeix en les analogies i les diferències existents entre els membres d’aquesta famínlia política en el continent europeu. En relació amb les primeres, posa de manifest les referències ideològiques i les estratègies polítiques i comunicatives, mentre que, pel que fa a les diferències, subratlla quatre àmbits principals: els orígens, la geopolítica, l’economia i els valors.
Steven Forti, “Fascismo: ¿un fantasma que recorre el mundo?”, dins Magdalena Broquetas y Gerardo Caetano (eds.), Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay. Pasado reciente: legados y nuevas realidades, Montevideo, Ediciones de la Banda Oriental, 2023, pp. 265-278.
En aquest capítol, inclòs en el tercer volum de la Historia de los conservadores y las derechas en Uruguay, Steven Forti ofereix una interpretació de les noves extremes dretes a nivell transnacional. Per una banda, posa de relleu les diferències i les continuïtats en relació amb el feixisme històric. Per una altra, analitza les característiques i els elements principals que comparteixen formacions com les liderades per Giorgia Meloni, Santiago Abascal, Marine Le Pen, Viktor Orbán, Jair Bolsonaro o Javier Milei.
Steven Forti, “Un laboratorio político ultraderechista: la Italia de la Segunda República”, dins Eduardo Tena Sanz y Sonsoles Dieste Muñoz (eds.), La derecha radical europea en la actualidad. Discurso de odio e islamofobia, València, Tirant Lo Blanch, 2023, pp. 29-51
En aquest volum dedicat a les dretes radicals Europa, el capítol de Steven Forti se centra en el cas italià entre els anys noranta del segle XX i l’actualitat. Segons l’autor, la Itàlia de la Postguerra Freda és un laboratori polític ultradretà, ja que, a partir de l’entrada en escena de Silvio Berlusconi el 1994, l’extrema dreta no sols s’ha normalitzat, sinó que ha estat legitimada com a força de govern. Aquest procés ha anat de la mà de la progressiva banalització del feixisme que ha comportat la pràctica desaparició del “paradigma antifeixista”. El resultat de tot plegat, juntament amb el declivi del berlusconisme, ha estat l’hegemonia ultradretana representada per la Lliga de Salvini i els Germans d’Itàlia de Meloni.
Carlos Ángel Ordás, “«Ianquis, foteu el camp!» Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN”, pp. 101-118 a Giulia Quaggio i Sergio Molina García (eds.), Imaginando la Guerra Fría des de los márgenes. La sociedad española y la OTAN (1975-1986), Granada, Comares, 2023.
Aquest llibre col·lectiu explora la connexió entre Espanya i l’OTAN, incorporant els estudis socioculturals a unes narracions majoritàriament centrades fins ara en l’anàlisi de la integració espanyola des d’una perspectiva estrictament política i diplomàtica «des de dalt». El principal objectiu d’aquesta obra coral és, en canvi, mostrar com els moviments socials i més en general la societat civil espanyola no sols van ser importants per a la consecució de la democràcia durant la Transició, sinó que van ser igualment actors rellevants a l’hora de constituir un subjecte col·lectiu capaç de reflexionar per primera vegada sobre les relacions internacionals i l’obertura democràtica del país i indirectament influir en la vertebració de la política de seguretat nacional. L’anàlisi que es proposa es troba immers en els nous estudis sobre la Guerra Freda, que tracten de matisar l’impacte del conflicte bipolar, considerant el paper que van tenir els països en els suposats marges geogràfics i polítics del conflicte. L’historiador Carlos Ángel Ordás, participa amb el capítol “«Ianquis, foteu el camp!» Antimilitarismo, resistencia al servicio militar y lucha anti-OTAN”, on s’aborden la resistència a l’OTAN protagonitzada per col·lectius antimilitaristes com el GAMBA, el MOC i els Mili KK.
Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Barcelona, gener de 1939. La caiguda, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2023.
El 26 de gener de 1939 la ciutat era ocupada per les tropes franquistes, en una operació militar dissenyada en el marc de la campanya de Catalunya. Però aquesta maniobra bèl·lica anava acompanyada de projectes de caràcter polític, econòmic i policial, que dibuixaven el que seria la gestió d una ciutat ocupada, considerada un focus de resistència enemiga, amb una ciutadania que, en bona part, era hostil al nou règim que arribava.
Aquesta és la crònica de la caiguda i ocupació de Barcelona, a partir de testimonis escrits, documentals i gràfics, i de com, una vegada sotmesa, es va convertir en l escenari de la celebració d altres victòries franquistes: la caiguda de Girona, la de Madrid, la fi de la guerra. Però és, en molt bona part, la crònica documental i gràfica dels vencedors i d aquells ciutadans que van sortir a rebre ls als carrers i les places principals de la ciutat. La ciutat vençuda la de les tropes republicanes i civils en retirada, la dels ciutadans que es van tancar a casa i no van baixar als carrers o sortir als balcons va desaparèixer de l escenari.
El silenci es va estendre sobre els barris, carrers i homes, les dones, els infants, que en van sortir derrotats. A la fi, en aquell hivern de 1939, només els vencedors civils i militars van deixar testimoni gràfic del seu triomf, del seu retorn al poder municipal i de l aclaparadora venjança que van desplegar.
Carlos A. Ordás [amb Mónica Pérez Masoliver], Memòria de dones. Castelldefels 1930-1969, Castelldefels, Ajuntament de Castelldefels, 2023.
La història de les dones ha estat una història poc coneguda i reconeguda. No benvingudes a l’àmbit públic, les dones durant bona part de l’època contemporània i especialment durant períodes com la dictadura franquista, havien de complir primer de tot amb les seves “obligacions”. No obstant això, els testimonis de les dones ens mostren que van tenir un paper molt rellevant en el sosteniment de la vida, en les economies domèstiques i en la memòria i construcció de Castelldefels.
Aquest llibre és un relat d’elles i per elles. Un exercici de memòria col·lectiva i de reconeixement a totes les dones de Castelldefels que formen part de la seva història social.
Carlos A. Ordás: «Objeción de conciencia, no-violencia y antimilitarismo. Del franquismo al referéndum de la OTAN» , pp. 377-404, a Francsco J. Leira Castiñeira (ed.), El pacifismo en España desde 1808 hasta el «No a la Guerra» de Iraq, Madrid, Akal, 2023.
El «No a la Guerra» va inundar els carrers i es va desplegar als balcons. Durant el primer trimestre de 2003, les capitals del territori espanyol van ser testimonis de repetides manifestacions en contra de la invasió de l’Iraq per part dels Estats Units, amb la col·laboració del Regne Unit i Espanya, i en contra de les mentides abocades pels governs d’aquests països. Però com es va anar generant el pacifisme en la nostra contemporaneïtat?
Prestigiosos intel·lectuals de diverses disciplines s’han reunit per a debatre sobre els conceptes que vertebren aquest llibre: l’anti-bel·licisme, l’antimilitarisme i el pacifisme. L’objectiu és traçar una línia de continuïtat en la formació del rebuig a la violència en la nostra història contemporània, tenint en compte els diversos contextos socials, polítics i culturals. Des dels desertors de la Guerra de la Independència, passant pels pròfugs de les Carlistes, el procés de recluta forçosa de la Guerra Civil, els objectors de consciència, el paper del feminisme i de les dones contra la violència, el «Ja n’hi ha prou» a ETA o el moviment anti-OTAN, fins a la condemna a la invasió de l’Iraq, podrem revelar com hem construït aquest sentiment que ens va portar a cridar «No a la Guerra».
Carlos Ángel Ordás participa en aquesta obra amb un capítol dedicat a l’objecció de consciència, la no-violència i la lluita contra l’ingrés en l’OTAN del moviment pacifista i antimilitarista.
Carme Molinero (dir.) Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora, Madrid, BNE, 2023. Amb capítols, entre d’altres, de la mateixa Carme Molinero (“Conquistadores de derecho y constructores de democracia”, pp. 16-23), Javier Tébar (“Los costes represivos del desafío obrero a la dictadura”, pp. 48-57) i Pere Ysàs (“El régimen franquista ante la conflictividad social”, pp. 58-69).
Catàleg editat amb motiu de l’exposició Para la libertad. El proceso 1001 contra la clase trabajadora, celebrada a la Biblioteca Nacional de España del 31 de març al 25 de juny de 2023, quan es compleixen cinquanta anys del Proceso 1001, el judici contra líders destacats de Comissions Obreres que, entre 1972 y 1973, es va convertir en un símbol de la repressió que va patir el moviment obrer durant el franquisme.
Aquest catàleg, així com l’exposició, dedica atenció al context en el que es va desenvolupar el Proceso 1001: uns anys marxats per profunds canvis socials, en els que la conflictivitat va anar en augment, tot i la repressió que comportava el desafiament obrer a la dictadura. Mostra les línies mestres de la defensa dels encausats, centrada en la reivindicació de l’exercici de dret fonamentals, inexistents llavors a Espanya, així com la campanya de solidaritat amb els Dioez de Carabanchel, el caràcter global del qual va acabar per tornar-se contra la dictadura, posant de relleu el protagonisme i la importància dels treballadors i les treballadores en la història de la lluita per les llibertats.