Arañó, Laia, i Capdevila, Mireia: Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2018.
Des del febrer de 1937 fins al gener de 1939, Barcelona va ser víctima del banc de proves que les aviacions nazi, feixista i franquista van desplegar sobre la capital catalana bo i seguint una metòdica política de destrucció, terror i desmoralització en la població civil. En aquest llibre trobareu el cens més complet i exhaustiu recollit fins a l’actualitat dels immobles de Barcelona afectats per les bombes i l’avaluació dels danys que van causar. Les notícies que s’hi recullen han estat sistematitzades en una base de dades general, de la qual s’han extret les informacions necessàries per tal de geolocalitzar les destruccions de la guerra aèria damunt la cartografia històrica de la ciutat.
Sopena, Mireia, El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Aquest treball ens apropa a l’Esglèsia durant la dècada dels anys seixanta, un moment d’importants transformacions tant per a l’Església com per a la dictadura franquista. És en aquest moment quan, Basili de Rubí convertí Critèrion, fundat per Miquel d’Esplugues, en un pol d’atracció dels elements de la dissidència religiosa i política, que produïren una de les aportacions assagístiques més regulars i suggeridores en català. D’aquesta revista caputxina, reapareguda durant la postguerra amb format de llibres per poder superar la censura governativa, que havia vetat qualsevol publicació periòdica en llengua catalana, el pare Basili en va publicar una quarantena de números amb el propòsit, obstinat, de garantir el desenvolupament i la projecció de la cultura en un sentit ampli. A despit de la persecució política i religiosa de què Critèrion va ser víctima, la qual causà devastadors efectes col·laterals en el sector del llibre, Basili de Rubí reeixí a oferir una plataforma ecumènica, catalanista, europeista i feminista en un temps en què la defensa de la unitat dels cristians, la llibertat nacional, la construcció europea i la igualtat de gènere era severament interdita des dels òrgans de poder.
Sergio Secondiano Sacchi, Sergio Staino e Steven Forti, Vent’anni di Sessantotto. Gli avvenimenti e le canzoni che raccontano un’epoca, Roma, Squilibri Editore, 2018, 451 pp.
Vent’anni di Sessantotto reconstrueix els esdeveniments clau de l’any 1968, però també de la dècada anterior i de la posterior, reforçant així la interpretació que prefereix parlar d’aquella etapa com el “llarg seixanta-vuit” que aniria aproximadament des de 1960 fins a 1980. Acompanyat dels còmics de Sergio Staino, el volum presta atenció tant als canvis polítics i socials com als culturals que es donen en l’àmbit internacional. De París a Praga, de Berkeley a Berlín, de Barcelona a Coïmbra, de Roma a Vietnam, passant per la Xina i l’Amèrica Llatina. Els tres autors fan un treball d’investigació especialment interessant en la música que va ser la banda sonora i que relata aquells anys. Vent’anni di Sessantotto inclou dos CD amb 45 cançons.
Forti, Steven: “Catalogna, dalla cultura dell’autonomia alla tentazione dell’indipendenza”, a ROBERTO TONIATTI (ed.), La cultura dell’autonomia. Le condizioni pre-giuridiche per un’efficace autonomia regionale, Trento, Università degli Studi di Trento, 2018, pp. 31-46
La cultura dell’autonomia. Le condizioni pre-giuridiche per un’efficace autonomia regionale, coordinat per Roberto Toniatti, reuneix una sèrie de textos dedicats a la qüestió de l’autonomia regional en un sentit ampli, tant des d’un punt de vista històric i polític com des del punt de vista jurídic i constitucional. A més d’una sèrie de contribucions sobre el cas italià i alemany, Steven Forti estudia el cas català, presentant una visió panoràmica de l’evolució històrica d’aquest concepte en l’època contemporània.
Geniola, Andrea; Mortellaro Isidoro Davide i Petrosino, Daniele (eds.), Stati, regioni e nazioni nell’Unione Europea, Nàpols, Editoriale Scientifica, 2018.
Llibre recull intervencions actualitzades d’un seminari interdisciplinari celebrat a Bari a finals de 2014, dedicat a les reivindicacions d’algunes nacions sense estat que han qüestionat realitats com el Regne Unit o Espanya, destacant els límits i dificultats dels processos de secessió fins i tot en els estats democràtics. Així, s’estudien les resistències dels estats-nació al seu debilitament i la multiplicació dels llocs de govern, i també les relacions entre regions i nacions de la UE des de la perspectiva històrica, política, sociològica i jurídica. Volum coeditat pel membre del CEDID Andrea Geniola, que també és autor d’un capítol d’aquest, titulat “La patria assediata. Lo stato-nazionalismo tra proiezione internazionale e difesa della nazione. Il caso spagnolo (1982-2000)” (pp. 175-246).
Risques, Manel i Mayayo, Andreu, Catalunya, 1980-2015. Història en fotografies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2018.
Llibre que proposa un repàs històric del període entre 1980-2015 a Catalunya a partir de la utilització de la fotografia com a instrument bàsic per a construir el relat històric, presentat a partir de dobles pàgines temàtiques en què es busca la integració i el diàleg de les fotografies amb el text que les acompanya. Concebut com una continuació del volum Catalunya, 1900-1980. Història en fotografies, conté imatges dels principals fotògrafs catalans del moment, com Pilar Aymerich, Colita, J. M. Alguersuari, Xavier Miserachs, Kim Manresa, Rafael López-Monné i Jordi Borràs. Obra codirigit pel membre del CEDID Manel Risques.
Ferrer González, Cristian, «El PSUC y el trabajo en el campo. El movimiento campesino entre el franquismo y la transición», a Daniel Lanero (ed.), El disputado voto de los labriegos. Cambio, conflicto y continuidad política en la España rural (1968-1986), Granada, Comares, 2018.
Aquest llibre explora el món rural espanyol tot reivindicant-hi la complexitat tant dels processos de canvi com de les continuïtats polítiques durant el tardofranquisme, la transició i els primers anys de la democràcia. El capítol de Cristian Ferrer (pp. 111-134) explica l’estratègia de penetració del PSUC a les comarques agràries catalanes a partir dels anys seixanta. Des de la perspectiva històrica de les organitzacions polítiques i sindicals de l’antifranquisme rural, Ferrer s’aproxima a la convivència de quadres «històrics» i perfils nous en la direcció del moviment pagès, a l’«ocupació» del sindicalisme vertical per part de l’oposició i al sorgiment de noves organitzacions, com la Unió de Pagesos, que jugaran un paper clau en l’extensió de la conflictivitat social durant el tardofranquisme i la democratització del camp durant la transició.
Vinyes, Ricard (Dir.), Diccionario de la memoria colectiva, Barcelona, Gedisa, 2018, 608 pp.
El Diccionario de la memoria colectiva és una obra pionera en els estudis sobre la història recent. L’obra, que pren la forma de diccionari, permet la identificació i anàlisi detallat dels episodis històrics, conceptes i categories relacionats en els estudis de la memòria. Compta, a més a més, amb el suport gràfic d’algunes de les imatges més significatives de la nostra història contemporània. En la seva elaboració han col·laborat prop de 200 investigadors, entre els quals, diversos membres del CEDID-UAB. Està compost per un total de 264 entrades, 43 imatges i 8 articles addicionals firmats per diversos especialistes. Ha estat dirigit pel catedràtic Ricard Vinyes en el marc del projecte HAR2014-52902-P “Epistemología para un Diccionario de la Memoria Colectiva” del MINECO.
Geniola, Andrea, “Questioni della nazionalizzazione spagnola di fine Novecento. La Catalogna tra partecipazione, evoluzione e conflitto”, a Cagio y Conde, Jorge; Ferraiuolo, Gennaro i Rigobon, Patrizio (eds.), La nazione catalana. Storia, lingua, politica, costituzione nella prospettiva plurinazionale, Napoli, Editoriale Scientifica, 2018, pp. 227-256.
El present llibre, amb enfocament interdisciplinari, s’endinsa a la història recent del catalanisme o la qüestió catalana des d’un punt de vista tant polític com cultural, com una eina per a intentar comprendre la realitat del temps present especialment en referència a la crisi entre les institucions espanyoles i catalanes. El treball es troba dividir en dos grans apartats: el primer, enfocat a l’anàlisi de la identitat catalana tant des d’un punt de vista lingüístic i cultural; al segon, s’estudia la qüestió nacional catalana des d’una òptica de l’ordenament polític i legal. En aquest últim apartat podem trobar el capítol d’Andrea Geniola “Questioni della nazionalizzazione spagnola di fine Novecento. La Catalogna tra partecipazione, evoluzione e conflitto”.
Thomàs, Joan Maria, “FET y de las JONS y la dictadura (1939-1977); Ysàs, Pere, “Del totalitarismo a la ‘democracia española'” a Ortiz Heras, Manuel (coord.) ¿Qué Sabemos del franquismo? Estudios para comprendre la dictadura de Franco, Granada, Comares, 2018.
En aquest llibre homenatge a la professora Mª Encarna Nicolás Martín, catedràtica de la Universidad de Murcia, es reuneixen aportacions d’alguns dels principals historiadors del franquisme. Aquest treball col·lectiu, endinsant-se en les principals parcel·les d’especialització de cadascun dels autors, pretén configurar una visió de conjunt del règim franquista. Podem trobar el capítol “FEt y de las JONS y la Dictadura(1939-1977)”, escrit per Joan Maria Thomàs (pp. 23-42) i el capítol de Pere Ysàs (167-187), “Del totalitarismo a la ‘democracia española'”.
Ucelay Da-Cal, Enric; González i Vilalta, Arnau i Núñez Seixas, Xosé M., El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), Barcelona, Gregal, 2018.
El llibre El catalanisme davant del feixisme (1919-2018), coordinat per els historiadors Enric Ucelay-Da Cal, Arnau Gonzàlez i Vilalta y Xosé M. Núñez Seixas, investiga la questió de les relacions entre catalanisme i feixisme en els anys d’entreguerres. En aquest volum es troben els textos de quatre membres del CEDID: Steven Forti, “Les fronteres del feixisme” (pp. 67-90); Joan B. Culla “El feixisme com a pretext (els Escamots en la crisi interna d’ERC: el PNRE i L’Opinió contra les JEREC) (pp. 277-296); Joan Maria Thomàs, “José Antonio Primo de Rivera, anticatalanisme, imperialisme i falangisme català” (pp. 555-570) i Martí Marín, “Existí un catalanisme franquista? Vint anys després” (pp. 593-614).
Pérez Solís, Oscar, Un vocal español en la Komintern y otros escritos sobre la Rusia soviética, Edición e introducción de STEVEN FORTI, Sevilla, Renacimiento, 2018, 228 pp.
L’estiu de 1924 el líder comunista Óscar Pérez Solís va viatjar a la Unió Soviètica per a participar en el V Congres de la Internacional Comunista. Dos dècades més tard, després d’haver abjurat del comunisme i haver-se sumat al falangisme, Pérez Solís va recordar aquesta experiència en una sèrie d’articles titulada Un vocal español en la Komintern la qual es va publicar a les pàgines del setmanari falangista El Español. Per primera vegada aquest relat captivador veu la llum en forma de llibre: Pérez Solís reconstrueix amb una gran capacitat narrativa aquella experiencia i la rellegeix amb la mirada de la seva nova fe política, anant tanmateix més enllà dels tòpics de la vulgata anticomunista, de l’Espanya Franquista. En un llarg apèndix es publiquen també altres textos que Pérez Solís va escriure sobre la Rússia soviètica en diferents etapes de la seva vida, tant en els anys comunistes com en els del període en què va transitar gradualment cap a la dreta. Precedeix als textos una introducció del membre del CEDID Steven Forti, el qual ha realitzat l’edició del volum.
Fundación Salvador Seguí-Madrid (coord.), Las otras protagonistas de la Transición. Izquierda radical y movilizaciones sociales, Madrid, FSS Ediciones, 2018.
Aquest volum recull les actes del Congrés Las otras protagonistas de la Transición. Izquierda radical y movilizaciones sociales, que es va celebrar a Madrid el febrer del 2017. Entre les multiples contribucions realitzades podem trobar les de Carlos Ángel Ordás “El movimiento antimilitarista. Identidades y posturas ante la Transición” (pp. 467-476), en el que analitza el sorgiment del movimient antimilitarista i les postures que aquest adopta en el procés de Transició i els primers anys de la democràcia. L’aportació de César Lorenzo Rubio “Muertes a la sombra. Víctimas del sistema penitenciario en la Transición” (pp. 675-692), en el que aborda del tema de les víctimes de la violencia institucional en el marc del sistema penitenciari durant la Transició. També el treball de Pau Casanellas,”Espejos deformantes las miradas críticas sobre la Transición (y algunas propuestas de enmienda), (pp. 785-794) on fa una aproximació a les anàlisis crítiques que en els últims anys i especialment a partir del 15m s’han fet sobre la Transició, tot senyalant les seves principals flaqueses i implicacions i aportant-hi un seguit de propostes d’esmena, fetes des d’aquest mateix esperit crític. I finalment podem trobar dues aportacions de Ricard Martínez i Muntada, la primera “Hacia la Liga. Orígenes de una organización revolucionaria (1968-1970)” (pp. 1047-1064), on analitza el procés de radicalització i crisis que posarà punt final a les Organitzacions Front tot donant inici al procés que acabarà conformant la Lliga Comunista Revolucionària (LCR); en segon lloc hi aporta també la presentació de l’Arxiu digital de la Lliga Comunista Revolucionària, (pp. 1179-1183).
Ferrer González, Cristian, Sota els peus del Franquisme. Conflictivitat social i oposició política a Tarragona 1956-1977, Tarragona, Arola Editors, 2018.
En aquest treball Cristian Ferrer analitza el procés de sorgiment, creixement, expansió i les fites aconseguides pel moviment antifranquista a Tarragona des d’un punt de vista d’Història Social, en el qual, pren especial relleu el Partit Socialista Unificat de Catalunya, com “uns dels partits de referència cardinal” de l’antifranquisme al territori. Tanmateix, com exposa l’autor, aquest no és un llibre sobre el PSUC, sinó sobre “molta gent comuna que va decidir jugar-se-la i començar a militar en el partit dels comunistes, o en els espais d’acció que aquest impulsava, per a enfrontar-se a un règim ferotge contra tota dissidència; un relat col·lectiu, una mena de prosopografia militant, en un espai i un temps determinats enquadrats en el seu context històric general que faci comprensible la lluita per les llibertats democràtiques des de Tarragona”. Ho fa, tot centrant especial atenció en els models de conflictivitat sociolaboral i l’impacte que aquests tingueren tant en la transformació dels espais dels agents socials com per al règim franquista.
Geniola, Andrea, “Quitidianità nazionale e normalizzazione della nazione. Per un’introduzione al nazionalismo banale” a Billig, Michael, Nazionalismo banale, Bologna, Rubbettino Editore, 2018, pp. 7-17.
Andrea Geniola ha realitzat el prefaci de la traducció a l’italià de l’obra Nazionalismo Banale, de Michael Billing. Un treball on s’analitza com el nacionalisme ha sobreviscut a la globalització en el marc de les democràcies avançades, on com exposa l’autor “sovint abandona les característiques més marcadament agressives o reivindicatives” per les formes “banals”, en forma de referències culturals difoses pels mitjans de comunicació o en la simbologia més o menys explicita en rituals esportius. Mostrant, com el nacionalisme es reprodueix en pràcticament tots els aspectes de la vida quotidiana com un fenomen normalitzat i tranquil·litzador. Andrea Geniola, en aquest prefaci centra l’atenció a situar la importància de l’obra de Michael Billig en el marc historiogràfic actual.
Marín Corbera, Martí, “El Franquisme i la Transició: Destrucció i (re)construcció d’un sistema polític català, 1939-1979, a Ubasart-González, Gemma y Martí i Puig, Salvador (coords.) Política i govern a Catalunya. De la transició a l’actualitat, Madrid, Catarata, 2018, pp. 21-39.
Aquesta obra col·lectiva, on participen especialistes de diverses disciplines, com la Ciència Política, el Dret Constitucional o la Història, fa un repàs de política catalana, a partir de la recuperació de les institucions democràtiques, amb la restitució de la Generalitat de Catalunya, i tot seguint amb el desplegament de l’autogovern en les últimes quatre dècades, on “el sistema polític català ha adquirit unes característiques i dinàmiques pròpies i singulars”. Inicia l’obra el capítol de Martí Marín on des d’una perspectiva històrica analitza el procés primer de destrucció i després de reconstrucció del sistema polític català durant el franquisme i la Transició.
Francesc Foguet i Boreu, Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) desplegà durant el tardofranquisme una intensa activitat en els fronts literari, teatral i periodístic. Esdevingué així una de les escriptores més significades de la represa cultural i de la dissidència intel·lectual a la dictadura franquista. A partir de documentació inèdita, Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) defineix, d’entrada, la classificació que els aparells repressius del règim feren del grau de dissidència activa de l’escriptora barcelonina. Avalua, tot seguit, els trets fonamentals del discurs ideològic que destil·la la seva obra assagística, memorialística i periodística, i també la implicació en la resistència cultural i el compromís polític de signe inequívocament antifranquista, que la durien a militar al Partit Socialista de Catalunya. Finalment, analitza la censura que el règim féu de la seva obra assagística i la lectura ideològica que se’n deriva. En annex, es reprodueix la documentació repressiva sobre Capmany procedent de l’Archivo General de la Administración, d’Alcalá de Henares, i de l’Archivo General del Ministerio del Interior, de Madrid.
Andrea Geniola: “Un explícito nacionalismo banal. Sobre franquismo y nacionalismo”, a Alejandro Quiroga y Ferran Archiles (eds.), Ondear la nación: nacionalismo banal en España, Granada, Comares, 2018, pp. 159-179.
És la primera obra publicada a Espanya que s’ocupa en història del concepte de nacionalisme banal. Un concepte, encunyat per el psicòleg Michael Billig el 1995, que remet als usos quotidians, a les rutines que impregnades de nació que, havent-se naturalitzat per els individus, acaben resultant invisibles. Tanmateix, aquest nacionalisme quotidià forma part del sentit comú de la vida en societat. Onder la nación, recull estudis que engloben el conjunt de la historia contemporània espanyola, del segle XIX al present. La premsa, la televisa, el cinema, els discursos polítics, la educació o la literatura en son alguns dels àmbits estudiats. Entre els diferents capítols podem trobar al d’Andrea Geniola sobre franquisme i nacionalisme.
Andrea Geniola [amb Paolo Perri i Francesca Zandeteschi] (coords.): Nazionalismo, socialismo e conflitti social nell”Europa del XX secolo, Aracne, 2018.
Andrea Geniola ha coodinat juntament amb Paul Perri i Francesca Zandeteschi el llibre Nazionalismo, socialismo e conflitti social nell”Europa del XX secolo, resultat de la col·laboració entre la revista Nazioni e Regioni i la serie Nazionalismi, storia internazionale e geopolítica. Aquest volum te per objectiu investigar un dels aspectes més controvertits dels estudis sobre nacionalisme: la relació entre el nacionalisme i els diferents corrents ideològics de l’esquerra socialista i socialdemòcrata. A partir d’un enfocament multidisciplinari, el volum es proposa analitzar i aprofundir la capacitat de combinar el nacionalisme, en situacions i casos específics, amb el pensament socialista i de les reivindicacions dels moviments socials més radicals. Entre els diferents capítols podem trobar, també, el de Andrea Geniola: “Dalla nazione al socialismo. La gestazione ideologica dell’indipendentismo di liberazione nella Catalogna del tardofranchismo”.
Carme Molinero: «La instauración de la democracia en España. Crisis del franquismo y proyectos “reformistas”», en Aarón León Álvarez (coord.): La Transición en Canarias. Actas del Encuentro de Historia sobre la Transición en Canarias: del tardofranquismo a la democracia, 1969-1986, Santa Cruz de Tenerife / La Laguna, Le Canarien Ediciones / Instituto de Estudios Canarios, 2018, pp. 21-41.
El present volum recull més d’una vintena d’intervencions, resultat del Encuentro de Historia sobre la Transición en Canarias: del tardofranquismo a la democracia, 1969-1986, celebrat a la Universidad de la Laguna l’abril del 2017. Els diferents capítols tenen per objectiu apropar-se, des de diferents perspectives, al procés de transició a la democràcia a les Illes Canàries, entès “com un conjunt de transicions plurals i divergents”, analitzant aspectes diversos del període com l’adaptació del personal polític entre la Dictadura i la Democràcia, el plet insular, la conflictivitat social, la crisi econòmica, les reivindicacions nacionalistes, les divergències culturals o les dissidències socials. Entre els diversos capítols, podem trobar el de Carme Molinero, on s’aproxima al procés d’instauració de la democràcia en l’àmbit espanyol, tot analitzant la crisi del règim franquista i els diversos projectes “reformistes”.
Ballester Muñoz, David: Vides truncades. repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980), València: Publicacions de la Universitat de València, 2018.
David Ballester ens ofereix en aquesta obra un estudi sobre vint víctimes mortals de la violència institucional i parainstitucional durant les darreries del Franquisme i la Transició. Els casos tractats responen a diverses tipologies: morts per la repressió policial en el decurs de manifestacions, per l’ús i abús de les armes de foc per part dels mateixos policies, per tortures i maltractaments soferts en dependències de l’Estat, o bé per actuacions d’una extrema dreta que en aquests anys actuava sota la cobertura i la connivència proporcionada per elements de l’aparell de l’Estat. Tots els casos tractats són objecte d’una anàlisi rigorosa i degudament contextualitzats. Els protagonistes del relat foren víctimes d’una violència que va esgarrar les seues vides, en la major part d’ocasions, en plena joventut. Uns fets, sovint obviats per la historiografia i els mitjans de comunicació, que van tenir com a resposta la impunitat dels seus perpetradors.
GENIOLA, Andrea: «Un’inaspettata persistenza, tra “ethnos” e “demos”. Alcune riflessioni su nazione e nazionalismo oltre la siepe del superamento storico», en CAMPI, Alessandro, DE LUCA, Stefano, TUCCARI, Francesco (eds.): Nazione e nazionalismi. Teorie, interpretazioni, sfide attuali. Vol. 2, Roma, Historica, 2018, pp. 249-263.
El llibre recull les comunicacions presentades al congrés homònim els dies 15-17 de setembre de 2016. Un punt de trobada entre investigadors sobre nació i nacionalismes que interpreten i analitzen la qüestió nacional des de punts de vista disciplinaris també diferents. L’article d’Andrea Geniola proposa plantejar l’estudi de la qüestió des de la critica a les teories més clàssiques i l’evidència de la permanència de la nació com a forma dialèctica d’identificació de les comunitats polítiques contemporànies.
José Babiano, Gutmaro Gómez, Antonio Míguez i Javier Tébar: Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistemática de los derechos humanos. Madrid: Pasado y Presente, 2018.
Aquesta és una magnífica exposició de la violència del règim franquista i una análisi rigorosa de la seva manera d’operar i de les estructures que es van crear i es van adaptar per dur a terme una repressió sistemàtica i una constant violació dels drets humans. Aquest llibre sorgeix de la petició de la Coordinadora de Apoyo a la Querella Argentina contra los Crímenes del franquismo (CEAQUA) als quatre autors perquè elaboressin un informe pericial de context amb vista a la presentació de noves querelles contra els delictes del franquisme que segueixen impunes avui dia. A Verdugos impunes es posen negre sobre blanc els fets històrics que testimonien que el franquisme va atemptar contra els drets humans dels ciutadans de l’Estat espanyol de manera metòdica i sistemàtica. I ho va fer creant estructures estatals per a aconseguir-ho, modificant la legislació vigent i comptant amb la col·laboració de les forces policials, les classes dirigents i l’estament eclesiàstic. Lamentablement un llibre com aquest ha esdevingut absolutament necessari davant l’auge de noves publicacions revisionistes que pretenen absoldre el règim dictatorial franquista i tornar a vendre el vell discurs antiliberal i antiobrer sense més recerca històrica que l’arxivística, per reproduir les tesis de l’època més fosca del passat recent d’Espanya.
Mayayo, Andreu i Tébar, Javier (eds.): En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa (1968-1982), Granada, Comares, 2018.
En el laberinto ofereix una interpretació de la trajectòria de les esquerres en els països del sud d’Europa entre 1968 i 1982. Les revoltes polítiques del 68 van tenir una dimensió transnacional i van dibuixar línes de ruptura en la dinàmica política, en les jerarquies socials i en els valors culturals. S’iniciava un nou cicle de protesta caracteritzat per un espectacular augment de la conflictivitat i per l’extensió d’una cultura d’esquerres que plantejava com fer compatible una més gran llibertat individual amb la justícia social. A la dècada següent, la crisi econòmica mundial va posar fi al llarg creixement econòmic posterior a 1945 i en el pla geopolític la “coexistència pacífica” donaria pas, a la darreria de la dècada, a una nova fase de confrontació de la Guerra Freda. A l’examinar l’aparent paradoxa d’un increment de la mobilització social que acabarà en una hegemonia neoliberal entrats els anys vuitanta, té cabuda interrogar-se sobre quin va ser l’escenari laberíntic, de tensions i de dilemes, al qual es va enfrontar l’esquerra durant aquell període. De manera que l’objecte d’estudi principal d’aquesta obra és la transformació, la mutació i la crisi d’aquella cultura política. Aquesta és la història d'”una esquerra en transició“. L’obra inclou, entre d’altres, capítols de Javier Tébar (amb Andreu Mayayo): “Presentación. La parábola de la igualdad”, pp.IX-XVII; Manuel Loff (amb Álvaro Cúria): “Las izquierdas portuguesas entre la crisis de la dictadura y la democratización por vía revolucionaria”, pp. 65-80; i Carme Molinero: “La izquierda en España: de la lucha antifranquista a las luchas de adaptación”, pp. 81-95.
Carme Molinero i Pere Ysàs: La Transición. Historia y relatos. Madrid: Editorial Siglo XXI España, 2018.
De ser la fita fundacional de la democràcia espanyola i model de canvi polític exportable a altres latituds, la transició ha passat a ser culpable de la impunitat dels crims del franquisme i de l’oblit de les víctimes de la repressió, igualment, a més, per haver originat una democràcia defectuosa, una mena de franquisme blanquejat. Ambdues visions antagòniques de la construcció de la democràcia espanyola amaguen, tanmateix, una elevada funcionalitat política. A La Transición. Historia y relatos, Carme Molinero i Pere Ysàs argumenten que tant els enfocaments desqualificadors com les apologies més o menys laudatòries no constitueixen sinó meres instrumentalitzacions que subestimen la característica determinant del trànsit de la dictadura a la democràcia parlamentària. Tots aquests relats obliden, voluntàriament o involuntària, que es va tractar d’un procés incert en el qual res no estava escrit a la bestreta, en el qual els seus actors i protagonistes van anar-se definint al fil dels esdeveniments i en funció de la dinàmica correlació de forces.
Francesc Vilanova: Franquisme i cultura. Destino. Política de Unidad. La lluita per l´hegemonia intel-lectual a la postguerra catalana (1939-1949). Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner Editor, 2018.
Entre els anys 1939 i 1949, a la Barcelona ocupada, sotmesa, reprimida i humiliada pel francofalangisme triomfant en la guerra, es va viure una batalla silenciosa, relativament discreta, però importantíssima: en un país convertit, per la força de les armes, en un erm, quines noves propostes culturals-intel·lectuals s´imposarien? Qui dirigiria i protagonitzaria el gegantí procés de suplantació del sistema cultural català, majoritari abans de 1939, suposadament anorreat fins a les darreres arrels?
El setmanari Destino. Política de Unidad, dirigit amb enorme intel-ligència per Josep Vergés i altres, va endegar una dura batalla contra falangistes i franquistes espanyols, per erigir-se en el grup hegemònic de la nova situació cultural. Des de Solidaridad Nacional o els despatxos oficials, Juan Aparicio, Miguel Villalonga, Luys Santa Marina, els cadells intel·lectuals del falangisme local de les revistes Alerta o Estilo, se´ls va combatre amb la violència verbal i física. Però les expectatives francofalangistes estaven condemnades al fracàs més absolut.
Amb el teló de fons d´una guerra mundial en la qual tot el món franquista català, inclosa la gent de Destino. Política de Unidad, va jugar la carta germanòfila mentre va ser possible, Catalunya va viure una kulturkampf nostrada, de la qual en va sortir guanyadora, a la fi, una proposta de franquisme regional que es consolidaria com un focus intel·lectual i cultural de primera magnitud durant tota la dictadura franquista.