Steven Forti, “L’eccezione iberica. La socialdemocrazia guarda a sinistra”, Rivista Il Mulino, 521 (1/2023), pp. 87-97
En aquest número monogràfic de la revista italiana Il Mulino dedicat a l’esquerra europea a la Postguerra Freda, Steven Forti analitza l’evolució dels partits d’esquerra a la Península Ibèrica entre la crisi econòmica de 2008 i l’actualitat. A l’article s’aprofundeix tant en les evolucions dels partits socialistes espanyol i portugès com a l’emergència i crisi de les esquerres radicals, representades per Podemos i el Bloco de Esquerda.
Pau Casanellas, “Entre el marxismo y el patriotismo: el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del «largo 68»”, Historia Social nº 105, 2023, pp. 65-85.
Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Un dels vessants d’aquest llarg 68 va ser la violència política, que a Espanya va estar fortament condicionada pel franquisme. De vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l’emergència de nacionalismes subestatals, freqüents a diversos països de l’Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s’analitzen, partint de la pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l’independentisme català en aquest context, situades entre l’empremta marxista i el simple patriotisme.
Steven Forti, “Extreme Rights 2.0: A Big Global Family”, NACLA – Report on the Americas, Vol. 56, Nº 1 (2024), pp. 20-27. https://doi.org/10.1080/10714839.2024.2323396
En aquest article, publicat en la revista estatunidenca NACLA, Steven Forti ofereix una interpretació de les extremes dretes en el món occidental, prestant especial atenció a les referències ideològiques i les estratègies polítiques i comunicatives que aquestes forces comparteixen.
Steven Forti, “De ‘PP auténtico’ a extrema derecha tout court. Historia, ideología y organización de Vox”, Historia del presente, 42(2) (2023), pp. 9-28. DOI: https://doi.org/10.5944/hdp.42.2023.40268
En aquest article, publicat en el marc d’un dossier monogràfic dedicat a les dretes radicals del sud d’Europa en els anys de la Postguerra Freda, Steven Forti analitza la història, la ideologia, l’organització i els resultats electorals de Vox, formació que es considera la declinació espanyola de la nova extrema dreta europea.
Steven Forti, “Descifrando a Vox. Los nudos de la extrema derecha española”, Dictatorships & Democracies (D&D), 11 (2023), pp. 199-221. https://raco.cat/index.php/Dictatorships-Democracies/article/view/419347.
En aquest article, Steven Forti posa la lupa en algunes qüestions que han despertat especial interès en l’acadèmia i que permeten relacionar els debats que s’estan donant sobre Vox amb els existents a nivell internacional. S’aborden principalment quatre nusos interpretatius principals: la definició de Vox, els orígens i la història del partit, la proposta ideològica, i la tipologia del votant.
Steven Forti, “O parasitismo ideológico das novas extremas-direitas. Gramscistas de direita e alianças rojipardas na França, Itália e Espanha (1968-2022)”, Estudos Ibero-Americanos, 49(1) (2023), e44161. https://doi.org/10.15448/1980-864X.2023.1.44161
En aquest article, inclòs en un dossier monogràfic sobre les noves extremes dretes a escala global coordinat pel mateix Steven Forti i Odilon Caldeira Net, s’analitza l’evolució ideològica de posicions que han estat definides com gramscismo de dretes i rojipardismo des dels anys seixanta fins a l’actualitat a Itàlia, França i Espanya.
Carlos Ángel Ordás García, «¿Qué hacéis vosotras aquí, mujeres? Feminismo y movimiento antimilitarista en España, 1968-1989». Arenal. Revista De Historia De Las Mujeres 31 (2) (2024):445-72. https://doi.org/10.30827/arenal.v31i2.30054.
Aquest article pretén abordar l’experiència de les dones en el moviment antimilitarista a Espanya durant les dècades dels setanta i vuitanta, concretament dins dels grups del Moviment d’Objecció de Consciència. Si bé existeix una històrica relació entre l’activisme femení i l’antimilitarisme i el pacifisme, la participació de les dones en els grups mixtos d’aquests col·lectius va ser complicada. En aquests grups es van reproduir dinàmiques sexistes que van condicionar l’activisme femení i el seu desenvolupament. D’altra banda, es mostren alguns dels debats interns dels propis homes i s’analitza quin tipus de qüestionament va haver-hi sobre la masculinitat hegemònica, especialment respecte a la gestió dels privilegis.
Pere Ysàs, “La Transició a Catalunya. La recuperació del règim de Franco”. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics XXXV (2024): 57-78.
Aquest article centra l’atenció en el paper de les forces polítiques catalanes en el procés transicional, culminat amb l’establiment d’una democràcia a tot Espanya i amb la recuperació de l’autogovern a Catalunya. Ha estat molt sovint destacada la unitat de l’antifranquisme català, especialment pel paper de l’Assemblea de Catalunya, però sovint també han quedat molt poc visibles les divergències existents i els enfrontaments sobre qüestions importants, que cal analitzar detingudament per poder elaborar explicacions més completes i satisfactòries.
Francesc Vilanova i Vila-Abadal, “Espanyols i, potser, feixistes: idees franquistes per a Catalunya el 1939”, Rivista Italiana di Studi Catalani, 13, 2023, pp. 109-178.
Una anàlisi detallada del mandat del primer gobernador civil franquista de Barcelona, entre l’agost de 1939 i el desembre de 1940, marcat per les polítiques de xantatge polític i econòmic, l’espanyolització radical i la persecució política i social contra qualsevol forma de dissidència.
Francesc Vilanova, «1939: ni “pornografía” ni “literatura disolvente”. L’any zero dels lllibres i els editors catalans», Rivista Italiana di Studi Catalani, 14, 2024, pp. 1-48.
Estudi sobre l’impacte de les mesures coactives del feixisme catòlic espanyol sobre el món del llibre català i en català entre els anys 1939 i 1940.
Ysàs, Pere: «Mobilisations: les opposants n’on pas renoncé», L’Historie 103, 2024, pp. 97-103.
L’article analitza la conflictivitat social antifranquista en les seves diverses manifestacions: el moviment obrer, articulat per les Comissions Obreres, els moviments estudiantils, la mobilització veïnal i l’acció de col·lectius professionals i culturals. La conflictivitat social i política antifranquista va esdevenir un factor determinant de la crisi de la dictadura franquista i va contribuir decisivament a fer inviable la seva continuïtat.
Veiga, Francisco: «Los campos salvajes. La pugna por las fronteras en el oriente de Europa», Vínculos de Historia, 13, 2024, pp. 115-134. https://doi.org/10.18239/vdh_2024.13
Aquest article explica com han evolucionat els límits orientals de l’Europa moderna i contemporània a partir de la constitució dels grans imperis de l’Est —el rus, l’otomà i el persa—, que bloquegen les rutes cap a l’Àsia central i oriental. Establerta una frontera militar estable amb l’Imperi otomà cap a finals del segle XVIII, la instauració de la República de Turquia l’any 1923, i la seva neutralitat durant la Segona Guerra Mundial, van reforçar aquella posició, que quedaria consolidada amb la seva inclusió a l’OTAN, ja el 1952. Mentrestant, la immensitat de l’Imperi rus va generar reaccions de rebuig envers la seva inclusió com a membre de ple dret d’Europa, cosa que es va traduir en tot un seguit de “croades de desconnexió” entre els segles XIX i XXI, precisament en aquells moments en què alguna potència, o un grup d’elles, pretenia assumir l’hegemonia continental.
Veiga, Francisco: «Las águilas vuelan libres. Evolución de la Literatura albanesa actual, de Kadaré a Ypi», Tiempo devorado: revista de historia actual, vol. 8, nº2, 2023, pp. 90-110. https://doi.org/10.5565/rev/tdevorado.213
Amb la fi del règim comunista a Albània, les temàtiques predominants en la literatura del país han canviat en dues grans direccions. D’una banda, hi ha els autors que escriuen narrativa en albanès i/o viuen al país. Els més destacats són reconeguts per l’Acadèmia i es concentren a desmuntar o reconvertir el llegat marxista i nacionalista que aquella institució va desenvolupar durant els anys de la dictadura de Hoxha. La gran figura de transició és el reconegut novel·lista Ismail Kadaré. Tanmateix, Albània és un país amb una àmplia població a l’exterior, tant d’emigrants i expats com de minories ètniques albaneses, especialment els arbëreshë, a Calàbria i Sicília. Aquestes grans colònies d’albanesos també han generat la seva pròpia literatura, de vegades directament en la llengua dels països d’acollida o bé traduïda de seguida. Alguns dels noms més coneguts són narradores les obres de les quals han evolucionat cap a una literatura de gènere que connecta amb la que es publica a la resta d’Europa.En aquest context, la narradora Lea Ypi ha revolucionat les lletres albaneses amb una primera obra que vincula les temàtiques tradicionals de la novel·la albanesa sobre la fi del règim comunista amb aquelles que se centren en les crisis que ha comportat el nou sistema liberal, del qual Grècia ofereix un petit però significatiu conjunt d’exemples.