Jordi Sancho Galán, «Contraespacios de sociabilidad y politización en la universidad durante el franquismo. Un estudio a partir del caso de Barcelona (1957-1965)», Ayer, 139, 2025, pp. 235-260
El moviment estudiantil va assolir, durant les dècades centrals de la dictadura franquista, un protagonisme polític notable a partir de la connexió entre minories militants i la majoria estudiantil. En aquest estudi analitzem l’estratègia d’infiltració al Sindicat Espanyol Universitari (SEU) per part d’aquests militants i la socialització antifranquista dels universitaris a partir dels espais socioculturals ocupats pels estudiants demòcrates. La nostra hipòtesi sosté que aquests espais de sociabilitat es van convertir en contraespais determinants en el creixement d’una consciència crítica, dissident i opositora a la universitat i en la formació del moviment estudiantil.
Per llegir l’article: Link
Casanellas, Pau: «“Enseñar los dientes”. El final del franquismo desde la sala de máquinas de Gobernación», Hispania Nova, 23, 2025, p. 317-338. https://doi.org/10.20318/hn.2025.8366
El període transcorregut entre la mort de Franco i les eleccions del juny del 1977 és, probablement, un dels moments històrics més importants i, alhora, pitjor compresos de la història espanyola recent. El present article analitza aquest context a partir de documentació emanada de la cúpula del Ministeri de la Governació i, en menor mesura, dels serveis secrets. El contingut d’aquestes instruccions reservades evidencia les reticències dels responsables de l’ordre públic, tant durant el govern de Carlos Arias Navarro com durant el d’Adolfo Suárez, a canviar els criteris d’actuació en aquest àmbit que havien prevalgut fins al novembre del 1975.
Domènech Sampere, Xavier: «Dinámica de clases y configuración de la democracia: El caso de los empresarios», Hispania Nova, 23, 2025, pp. 339-357. https://doi.org/10.20318/hn.2025.8378
En aquest es article destaca el paper de l’empresari en la seva capacitat per reconduir i determinar aspectes crucials del canvi polític espanyol de la dècada dels setanta. Davant de la interpretació que l’empresariat espanyol va ser un sector de “privilegiats impotents” sota el franquisme i, conseqüentment, incapaç d’influir en el procés de canvi polític democratitzador, en aquest text s’analitza com els empresaris van viure una extraordinària acumulació de recursos organitzatius, i la seva pròpia unificació com a classe, sota el franquisme. En aquest marc, la forta crisi de legitimitat i hegemonia que viuran als inicis del procés de canvi polític podrà ser enfrontada amb una forta mobilització de recursos i la creació d’una nova patronal en un temps extraordinàriament breu, capaç de transformar la relació amb el poder polític al final del període de creació d’un nou règim.
Aparicio Rodríguez, Víctor: «Al otro lado de la frontera. Terrorismo y represión franquista en perspectiva francesa», Historia del Presente, 45 (2025), pp. 9-28. https://doi.org/10.5944/hdp.45.2025.45590
L’onada de solidaritat antifeixista que va recórrer l’Europa occidental després dels afusellaments del setembre de 1975 és prou coneguda. En aquell moment, la qüestió del terrorisme, que ja havia començat a despuntar a l’Espanya franquista i que assoliria les seves pitjors cotes en els anys posteriors, també començava a plantejar greus problemes als països de l’entorn. França, un dels epicentres de les protestes contra la dictadura, no quedaria al marge de l’onada terrorista que va colpejar el continent durant les dècades dels setanta i vuitanta. L’objectiu d’aquest article és dilucidar l’impacte d’ETA a França, tenint en compte la condició de «santuari» que el país gal oferia als seus militants, així com la reacció francesa davant la repressió franquista, especialment les execucions del setembre de 1975.