Xavier Aguayo Ortiz (Lleida, 1989) és graduat en Història per la Universitat de Lleida (2007-2011). Durant el curs 2011-2012 va realitzar el Màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Un any més tard, finalitzava el Màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxiller a la Universitat de Barcelona (2012-2013). L’any 2013 va iniciar el Programa de Doctorat d’Història Comparada, Política i Social a la Universitat Autònoma de Barcelona sota la direcció del Professor Martí Marín Corbera que va finalitzar l’any 2018 amb la tesi doctoral “La Immigració a la ciutat de Lleida durant el segle XX: el punt d’inflexió del franquisme. Estudi d’un impacte demogràfic i urbanístic sense precedents”, treball que va permetre que el 18 de novembre de l’any 2018 guanyés el 29è Premi Josep Lladonosa d’Història Local del Països Catalans i que es publiqués l’obra sota el títol La immigració a Lleida durant el segle XX. El punt d’inflexió del franquisme. Un impacte demogràfic i urbanístic sense precedents gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Alguarie, el Patronat Josep Lladonosa, el diari La Mañana i la Universitat de Lleida.
***
Xavier Aguayo Ortiz (Lleida, 1989) is graduated in History by the University of Lleida (2007-2011) and helds the Master’s Degree in Contemporary History at the Autonomous University of Barcelona (2011-2012) and the Master’s Degree in Teacher Training of Compulsory Secondary and Bachelor at the University of Barcelona (2012-2013). In 2013, he began the Doctorate Program for Comparative, Political and Social History at the Autonomous University of Barcelona under the direction of Professor Martí Marín Corbera, who ended in 2018 with the doctoral thesis “Immigration in the city of Lleida during the 20th century: the turning point of the Franco regime. Study of an unprecedented demographic and urban impact”, a work that allowed the November 18th of 2018 to win the 29th Josep Lladonosa Prize for Local History of the Catalan Countries and to publish the work under the title La Immigration to Lleida during the 20th century. The turning point of the Franco regime. An unprecedented population and urban development impact thanks to the collaboration of Alguarie Town’s Hall, Josep Lladonosa’s Board, La Mañana newspaper and the University of Lleida.
Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) és llicenciada en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Documentació en l’especialització d’Informació i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment prepara la tesi doctoral, que porta per el títol: El camp dels catalans d’Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940). Treballa a l’Arxiu de la Fundació Carles Pi i Sunyer de Barcelona, centre especialitzat en estudis sobre la guerra civil i la postguerra a Catalunya i en l’exili català de 1939. Ha estat l’editora de: La Unió Soviètica que vaig veure (1931) (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) i de l’edició digital de les ponències: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009). Ha publicat en format digital: L’ajut als exiliats i refugiats catalans a França després de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-1948) (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2010). Ha publicat, en col·laboració amb Francesc Vilanova, “Cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer i Una cara de la victòria franquista: peticions dels vençuts i respostes del poder” (Arraona, número 30, 2006) i Un mundo en guerra. Crónicas españolas de la Segunda Guerra Mundial (Destino, Barcelona, 2008). I amb Mireia Capdevila: Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1936) (Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019). Ha treballat en tasques de recerca i documentació en les exposicions de “Blas Infante. Ànima d’Andalusia” (Museu d’Història de Catalunya, 2003), “Els afusellats al Camp de la Bota” (Museu del Vi-Museu de Vilafranca del Penedès, 2005), “Camp d’Agde” dins de l’exposició sobre els camps de refugiats al sud de França en la Semaine Internationale de l’Exil et de la mémoire (Agde, 2019). I com a comissària de l’exposició itinerant: “Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer” (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera (març, 2017), La Ciutadella de Roses (juliol, 2017) i Casa de Cultura de Girona (octubre, 2018).
***
Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) holds a BA in Contemporary History from the Universitat Autònoma de Barcelona and a BSc in Documentation (specializing in Information and Documentation Systems) from the Universitat Oberta de Catalunya. She is currently preparing her doctoral thesis entitled El camp dels catalans d’Agde en el sistema concentracionari francès (1939-1940) (The Agde camp for Catalans in the French concentration system (1939-1940)). She works at the Fundació Carles Pi i Sunyer Archive in Barcelona, a centre specializing in studies on the Spanish Civil War and the post-war period in Catalonia, and in the Catalan exile of 1939. She’s been the editor of La Unió Soviètica que vaig veure (1931) (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009) and the digital edition of the presentations: Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i cultura (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2009). In digital format, she has published L’ajut als exiliats i refugiats catalans a França després de la segona guerra mundial: la tasca del govern Irla (1945-1948) (Fundació Carles Pi i Sunyer, Barcelona, 2010). In collaboration with Francesc Vilanova, she has published “Cartes de Salvador Sarrà Serravinyals a Carles Pi i Sunyer” and “Una cara de la victòria franquista: peticions dels vençuts i respostes del poder”, published in the history journal Arraona, nº 30, 2006, and Un mundo en guerra. Crónicas españolas de la Segunda Guerra Mundial (Destino, Barcelona, 2008). And with Mireia Capdevila Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1936) (Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 2019). She has undertaken research and documentation work for the exhibitions “Blas Infante. Ànima d’Andalusia” (Museu d’Història de Catalunya, 2003), “Els afusellats al camp de la Bota” (Museu del Vi-Museu de Vilafranca del Penedès, 2005) and “Camp d’Agde” in the exhibition on the republican camp in southern France in the Semaine Internationale de l’Exil et de la mémoire (Agde, 2019). She curated the travelling exhibition: “Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer” (Museu Memorial de l’Exili-La Jonquera (March, 2017), La Ciutadella de Roses (July, 2017) and at Casa de Cultura de Girona (October, 2018).
Jeremy Buck i Gili (Brussel·les, 20-06-1986) és llicenciat en Antropologia social i cultural (UAB) i en filologia francesa (UAB), i graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF). Després d’aquestes formacions inicials, obtingué el títol de màster en antropologia a la Universitat de Barcelona (UB), després de defensar una tesina sobre el rol de la burgesia catalana a la transició espanyola, enfocant el cas de la gauche divine a partir de l’estudi d’històries de vida. Actualment, segueix formant-se abans de començar una recerca més profunda sobre el tema.
Cèlia Cañellas Julià (Barcelona, 1948) es doctorà en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre la Política cultural de l’Ajuntament de Barcelona (1916-1929). Ha exercit la docència a diversos instituts de secundària des de 1977 i ha participat en diverses experiències d’aplicació de fonts orals a les aules, per la qual cosa li va ser atorgat, conjuntament amb Montserrat Gaya, el premi Leandre Colomer d’Història de Catalunya en la seva edició inicial, i ha format part del col·lectiu Historaula. Ha compaginat la docència amb tasques de recerca realitzades en equip de treball amb Rosa Torán sobre diferents aspectes de la vida política, social i corporativa barcelonina que els van ser reconegudes amb el Premi Ciutat de Barcelona l’any 1988. Aquests estudis han sigut publicats en els llibres La política escolar de l’Ajuntament de Barcelona (1982), El Col·legi de metges de Barcelona i la societat catalana del seu temps (1994), El personal polític de l’Ajuntament de Barcelona (1996) i la col·laboració en la Història de la presó Model de Barcelona (2000). El seu interès per les actituds i la participació política de les dones en els anys de la segona república i la guerra civil ha quallat en la publicació d’una biografia de Dolors Piera, mestra i política exiliada (2003), realitzada també en equip amb Rosa Torán, i guardonada amb el premi Leonor Serrano d’Història de l’educació l’any 2002.
Des de la jubilació de la docència ha reprès la recerca sobre el passat de les escoles barcelonines amb la publicació de L’escola Dolors Monserdà-Santa Pau. L’evolució del concepte d’escola pública, IME, Barcelona 2010 i la comunicació «L’ensenyament: estat de la qüestió» a La Segona República; balanç historiogràfic des dels estudis locals, coordinat per Ramon Arnabat, Oscar Jané i Carles Santacana. Afers, 2019, p.241-282. I conjuntament amb Rosa Toran han publicat Els governs de la ciutat de Barcelona: 1875-1930: eleccions, partits i regidors: diccionari biogràfic. Ajuntament de Barcelona, 2013; «La gestió escolar a Barcelona (1900-1036). Iniciatives i limitacions de les institucions catalanes» a Recerques: Història, economia i cultura, 66, 2013, p. 61-90 i el llibre Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979. MUHBA, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura. 2020. Barcelona.
Sobre història de les dones: «Mujeres y anticlericanismo a inicios del siglo XX: las manifestaciones femeninas de 1910 en Barcelona » a Revoluciones en femenino: escenarios entre el siglo XVIII y la actualidad. Icaria, 2014. p. 55-68 i, conjuntament amb Rosa Toran, «Un 8 de març en pau i dos en guerra. Barcelona, 1936-1938», L’Avenç, 455, 2019, p. 36-47; i «Dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939)», Segle XX: revista catalana d’història, 2020, 13, p. 33-50.
Margarida Colomer i Rovira va néixer al carrer Maria Vidal de Vilassar de Mar el 1944. És llicenciada en Història i Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i professora de Ciències Socials a l’ensenyança secundària, ara jubilada. Aquesta activitat com a professora de Ciències Socials li va valdre, l’octubre de 2003, el Premi Memorial Estrella Casas i Costa, atorgat per Institut de Ciències Socials de l’Educació de la Universitat de Barcelona i la Fundació Estrella Casas i Costa- Manuel Parés i Maicas.
Ha publicat, en col·laboració amb altres autors, El Maresme, diversitat i contrast (Ed Aixernador, 1985), Diccionari Biogràfic el Moviment Obrer als Països Catalans (Ed. Universitat de Barcelona i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, coordinat per Pelai Pagès), Imatges 1936-1939. La Guerra Civil al Maresme (Ed. El Punt, director de l’obra Joan Villarroya i Font). És autora de Cooperativisme i Moviment Obrer. L’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró, 1920-1944 (Ed. Altafulla, 1986), Guerra Civil i Revolució a Argentona 1936-1939 (Ed. L’Aixernador, 1990), El Pla d’en Boet (Ed. Departament de Benestar Social, 1995), Josep Calvet i Móra. La trajectòria d’un rabassaire argentoní. 1891-1950 (Ed. Ajuntament d’Argentona, 1996), Guerra Civil a Mataró. 1936-1939 (Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2006), Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya. La lluita per retornar les llibertats democràtiques al Mataró de la postguerra (Ed. Fundació Nous Horitzons. 2007), La Postguerra a Mataró.1939-1952 (Edicions de l’Abadia de Montserrat, 2013).
Ha escrit diversos articles d’història a revistes de la comarca del Maresme, a L’Avenç, a Anthropos, revista de la UGT i diverses revistes de Mataró. Actualment col·labora de manera regular a la revista Fonts del Centre d’Estudis Argentonins, La Cooperació Catalana de la Fundació Roca i Galès. També col·labora en un programa de Mataró-ràdio i altres projectes relatius a la memòria històrica de Mataró i Argentona.
Vicente Cremades i Arlandis (Bellreguard, La Safor, País Valencià, 1947). Va acabar els estudis de Filosofia i Teologia en el Seminari Metropolità de Montcada València), l’any 1970. Durant el curs 1970-1971 va començar Sociologia a la Universitat de Paris V, on va col·laborar amb la “Ligue Internationale de l´enseignement” i va fer un treball de ensenyament entre els emigrants espanyols. Els estudis de Sociologia amb l’especialitat d’economia els va continuar durant els cursos 1971-1976 en la Universitat Johan Wolfgang Goethe de Frankfurt am Main. A més va continuar treballant amb els emigrants i va participar amb estudis d’investigació sociològica per l’ajuntament de Frankfurt amb la sociòloga Maria Borris sobre els emigrant en la ciutat de Frankfurt i la seua àrea metropolitana. Va començar la tesis de llicenciatura sobre “El País Valencià: canvi i classes social. L’estructura de classes i el pas de una societat agrària a una societat industrial i de serveis”. Durant els anys 1973-1975, va impartir classes en la Universitat Popular de la ciutat de Frankfurt. De 1986 a1992, va estudiar dret (Especialitat Dret d’empresa) a la Universitat de València, i durant els cursos 1994-1996 va realitzar els crèdits per fer el doctorat en fiscalitat internacional en el departament de Economia Aplicada, secció Hisenda Pública de la Universitat de València. En 1983 va publicar un capítol sobre “La formació social en la comarca de la Safor” en el Llibre de la Safor, i des de 1994-1999 va participar en la secretaria de la revista Espai Obert. Revista d’assaig i investigació sobre les Comarques Centrals Valencianes”. Des del curs 1999 fins al curs 2008 va donar classes en la UNED en les matèries de Dret d’empresa i d’economia internacional, classes que va deixar per poder començar el màster Interuniversitari en Història Contemporània.
Durant els cursos 2009-2011, va estudiar el citat màster especialitzant-se en la Transició i la Consolidació de la Democràcia. El màster el va cursar a la Universitat de València, dins del Departament d’Història Contemporània, i també a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’obra del treball final del màster du com a títol L’església en la transició. El fet nacional al país valencià: la revista saó (1976-1983) i va ser publicada l’any 2013 a l’Editorial Riu Blanc de Oliva. L’any 2013 també va publicar a la mateixa editorial el llibre La Transició democràtica: mirades i testimonis amb la coordinació de Jesús Eduard Alonso i López.
En la actualitat està investigant sobre la història de la transició de la dictadura a la democràcia a Gandia (1973-1983) i preparant el doctorat sobre el tema dels partits republicans i la Transició.
***
Vicent Cremades Arlandis (Bellreguard, La Safor, País Valencià, 1947). I studied philosophy and theology at the Metropolitan Seminary of Montcada (Valencia) expire in 1970. During the 1970-1971 year began Sociology at the Universityof Paris V, where I collaborated with the “Ligue Internationale de l’enseignement” and took a job as teacher from Spanish emigrants. I continued during 1971-1976 inJohan Wolfgang Goethe University of Frankfurt a. Main Sociology studies. Also continued to work with migrants and participated in sociological research studies sponsored by the City of Frankfurtsociologist Maria Borris on migrants in the city of Frankfurtand its metropolitan area. I started the thesis on “El País Valenciano: change and social classes. The class structure and the transition from an agrarian to an industrial society and services.” During the years 1973-1975, I taught courses at People’s Universityof Frankfurt. From 1986 to 1992, I studied Law (major companies) at the University of Valencia, and during 1994-1996 did credit courses for a doctorate in international taxation in the Department of Applied Economics, Public Finance Section of the Universityof Valencia. In 1983 I published a chapter on “social formation in the region of the Safor” in the Book of Safor, and from 1994-1999 took part in the secretariat of the journal Espai Obert, Journal of Research and testing on the Valencian Central Districts. Since the academic year 1999 until 2008 I taught at the UNED in the areas of corporate law and international economics courses that. I left to start the Interuniversity Masters in Contemporary History.
During the years 2009-2011, I studied the master specialized in the Transition and Consolidation of Democracy. The master was at the Universityof Valencia, within the Department of Contemporary History, and the Autonomous University of Barcelona . The final work of the master carries the title The church in transition. The national fact in Valencia: SAÓ Magazine (1976-1983) and was published in 2013 in the Riu Blanc Publishing Oliva.The year 2013 I also published in the same publishing, publishing the Democratic Transition: sights and witness with the coordination of Jesus Eduardo Alonso Lopez.
I actually am researching the history of the transition from dictatorship to democracy inCandia(1973-1983) and preparing the doctorate on the subject of the Transition and Republican parties.
José Miguel Cuesta Gómez (Badalona, 1975). Llicenciat en Història Moderna i Contemporània (1999) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), DEA en Història Comparada Social Política i Cultural (2010) amb la tesina doctoral “El Moviment Veïnal a Llefià (Badalona” i Doctor en Història Comparada, Política i Social en 2014 per la mateixa UAB. La seva tesi doctoral “El Moviment Veïnal al Barcelonès Nord (1954-1987)” va ser defensada sota la direcció del professor Martí Marín i Corbera. La seva línia d’investigació està orientada a la investigació del moviment popular ciutadà desenvolupat en les tres ciutats de l’anomenat Barcelonès Nord (Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs) durant el franquisme i el procés de canvi polític fins arribar a ben entrat els anys vuitanta.
Ha participat en diversos congressos mitjançant l’enviament de comunicacions així com a diverses publicacions, destacant “Immigració i moviment veïnal a Llefià: més història de la que us penseu”, Carrer dels Arbres, 3era. Època, núm. 19 (desembre 2008), p. 97‐108; “El papel de las organizaciones políticas en el movimiento vecinal del barrio de Llefià (Badalona)” a QUIROSA‐CHEYROUZE, Rafael; NAVARRO, Luis Carlos i FERNÁNDEZ, Mónica (coords): V Congreso Internacional Historia de la Transición en España Las organizaciones políticas. Universidad de Almería, Almería, Servicio de Publicaciones, 2011, p. 57‐72; “El moviment veïnal i la seva capacitat de millorar les condicions de vida col•lectives d’un barri: el cas de Llefià (Badalona)” a ARNABAT MATA, Ramón i SANTESMASES i OLLÉ, Josep (dirs.): 1960‐1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana, Actes del VIII Congrés de la CCEPC. Barcelona i Cornellà de Llobregat, 10,11 i 12 de novembre de 2011, Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner i Cossetània Edicions, Valls, 2012; “La lucha por la hegemonía política en un movimiento popular: las asociaciones de vecinos en el Barcelonès Nord (1969‐1986)” a Claves del mundo contemporáneo. Debate e investigación. Actas del XI Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea, Editorial Comares S.L., Granada, 2013; “Equipaments bàsics, llibertats democràtiques i transformació social. El moviment veïnal al Barcelonès Nord a finals de la dictadura” a MOLINERO, Carme i TÉBAR, Javier: VIII Trobada Internacional d’Investigadors del Franquisme. Barcelona 21, 22 de novembre de 2013, CEFID‐UAB, Fundació Ciprinao García, Red de Archivos Históricos de CCOO i Diputació de Barcelona, 2013 i “El Moviment Nacional per la Reforma Urbana a Brasil. Una perspectiva comparada” a MARÍN CORBERA, Martí; DOMÈNECH SAMPERE, Xavier; MARTÍNEZ I MUNTADA, Ricard (eds.): III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID‐UAB, 2016, p. 279‐288.
Va participar al Comitè Científic del III International Conference Strikes & Social Conflicts. Aproximacions històriques combinades a la conflictivitat, Barcelona, 16 a 19 de juny de2015 i també ha col•laborat amb el “Programa Argó” (programa de transició a la secundaria i la universitat en treballs de recerca), organitzat per l’Institut de Ciències de l’ Educació (ICE) i la UAB. Va ser un dels fundadors de l’Arxiu Històric de Llefià (Badalona), entitat ciutadana dedicada a recuperar i difondre la història de l’esmentat barri.
Guillermo García Crespo (Barcelona, 1976) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Los empresarios y Europa. Las organizaciones patronales ante la adhesión de España a la CEE (1962-1986) dirigida per Pere Ysàs. El seu camp de recerca se centra en l’estudi de l’associacionisme empresarial en la segona meitat del segle XX i en el procés de construcció europeu. Ha impartit seminaris en diverses universitats (UAB, Universitat de Navarra, UCM…) i participat en nombrosos congressos. L’any 2014 va realitzar una estada de recerca a la Universitat Paris-8. El seu últim article, publicat al setembre de 2016 en la Revista de Estudios Europeos, és «La integración en el Mercado Común (1962-1986): elementos para el análisis de la estrategia empresarial frente a Europa».
Llicenciada en Geografia i Història (UB), va cursar estudis de doctorat en Història Moderna i Contemporània (UB 1988-1990) i s’ha doctorat en Història Comparada Política i Social (UAB 2019). Ha estat membre, entre d’altres, del Centre d’Estudis d’Història Moderna “Pierre Vilar” i de la Asociación de Historiadores Latinoamericanistas Europeos; ha format part del programa de recerca sobre la història de l’economia marítima del Departament d’Història Moderna (UB) i del programa Echanges maritimes et contacts socio-économiques en Méditerranée et mers proches de l’ Institut de Recherches et d’Études sur le Monde Arabe et Musulman / C.N.R.S. / Universités d’Aix –Marseille I & III. Ha estat coordinadora i professora de “Els juliols” de la UB i també ha treballat com a assessora històrica i comissària d’exposicions de l’Obra Social de la Fundació “La Caixa”.
L’any 2019 va defensar la tesi doctoral dirigida pel professor Borja de Riquer i Permanyer: El primer catalanisme a les Terres de l’Ebre: Francesc Mestre i Noè. Aquesta investigació està centrada en la figura de Francesc Mestre i Noè (Tortosa 1866-1940): periodista, membre de la Unió Catalanista i de la Lliga regionalista; ma dreta d’Enric Prat de la Riba (1889-1916) i cap de Campanya de Solidaritat Catalana a les Terres de l’Ebre fins 1914. Una figura de consens dins del catalanisme del S. XX i el seu home-pont entre les Terres de l’Ebre, Tarragona, Barcelona i Madrid. Aquest és, també, un treball que analitza la premsa del moment com a instrument polític i ho fa a través de dos dels periòdics en els que Francesc Mestre hi jugarà un paper fonamental: La Veu de Catalunya i La Veu de Tortosa i del que en sortirà el llibre: EL FRANCTIRADOR Francesc Mestre i La Veu de Tortosa. (Barcelona 2018). Tanmateix, aquest és un treball de recerca que ens endinsa en la problemàtica d’un territori -Terres de l’Ebre- de les seves nissagues polítiques i de les seves xarxes clientelars, des de la Restauració fins la guerra civil.
Actualment i com a membre del CEDID està portant a terme una nova investigació post-doctoral en la que aprofundeix en una d’aquestes nissagues polítiques que, traspassant la guerra civil es ressituarà dins del primer franquisme i ens permetrà seguir el seu fil fins la transició democràtica.
Entre les seves publicacions hi ha que destacar una primera etapa dedicada a la investigació pluridisciplinària dins dels camps de la història i de l’arqueologia marítima en època moderna i contemporània: Navíos particulares para el servicio del Rey. Fletes, corsarios y secuestros,1700-1750. Historia Moderna. Historia en construcción. Economía, mentalidades y cultura. Lleida,1999. Construcción naval y costes en la Real Compañía de la Habana. AHILA / The Institute of Latin American Studies, University of Liverpool. Liverpool, 1998. La organización del astillero de la Habana durante el siglo XVIII. JAHRBUCH für Geschichte von Staat, Wirschaft und Gesellschaft Lateinamerikas. Jala 34/1997. Tecnología y adaptación al medio: el astillero de La Habana. L’Espace Caraïbe. Théâtre et Enjeu des Luttes Impériales XVIe – XIXe Siècle. Bordeaux, 1996. Los catalanes y la Armada Real en la primera mitad del siglo XVIII. Els catalans a Espanya, 1760-1914. UB / Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1996. El Marco legal en las construcciones navales de la Armada durante el siglo XVIII. I Seminario de Historia de la Economía Marítima. Universidad de Granada / CEHMPV. Barcelona,1995. Referencias tecnológicas en la construcción naval catalana a mediados del XVIII: La Perla de Catalunya”. VII Simposio de Historia Económica. Cambio tecnológico y desarrollo económico. UAB. Bellaterra,1994. La incorporació de la draga de vapor al port de Barcelona. III Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Sabadell, 1994.
***
Graduated in Geography and History (University of Barcelona), coursed doctoral studies in Modern and Contemporary History (University of Barcelona 1988-1990) and PhD in Compared, Political and Social History (Autonomous University of Barcelona 2019). Has been a member of the Asociación de Historiadores Latinoamericanistas Europeos and vocal and secretary of the Junta del Centro de Estudios de Historia Moderna “Pierre Vilar”. Has been part of the maritime economics investigation program of the Modern History Department of the University of Barcelona and the program Echanges maritimes et contacts socio-économiques en Méditerranée et mers proches of the Institut de Recherches et d’Études sur le Monde Arabe et Musulman / C.N.R.S. / Universités d’Aix –Marseille I & III. Has also been coordinator and professor of “Els juliols de la UB” and has worked as assessor and exhibition curator for the Obra Social de Fundación “La Caixa”.
In 2019 defended the doctoral thesis directed by Professor Borja de Riquer: El primer catalanisme a les Terres de l’Ebre: Francesc Mestre i Noè. This investigation focuses on the figure of Francisco Mestre y Noè (Tortosa 1866-1940) journalist, right hand of Enric Prat de la Riba (1889-1916) and chief of the campaign Solidaritat Catalana in the region of les Terres de l’Ebre until 1914. A consensus figure in the XX century’s catalanism and a man who acted as a bridge between his region and Barcelona and Madrid. This thesis goes deeper on the specific problematic that arose around in Terres de l’Ebre and its political networks from the Restauration until the civil war; a work that has opened the doors to a new post-doctoral investigation about one of these networks in the period between 1919 and 1973.
***
Diplômée en géographie et histoire (UB), elle a étudié le doctorat en histoire moderne et contemporaine (UB 1988-1990) et est titulaire d’un doctorat en histoire comparée, politique et social (UAB 2019). Elle a été membre de Asociación de Historiadores Latinoamericanistas Europeos et membre et secrétaire du Junta del Centro de Estudios de Historia Moderna “Pierre Vilar”. Il a participé, entre autres, au programme de recherche sur l’économie maritime du Département d’Histoire Moderne (UB) et au programme Echanges maritimes et contacts socio-économiques en Méditerranée et mers proches de l’Institut de Recherches et d’Etedes sur le Monde Arabe et Musulman / C.N.R.S. / Universités d’Aix -Marseille I & III. Elle a été coordinatrice et professeur de « Els juliols » de l’UB et a également travaillé comme conseillère historique et commissaire d’expositions de l’Obra Social de Fundación “La Caixa”.
En 2019, il défend la thèse de doctorat sous la direction du professeur Borja de Riquer : Le premier catalanisme aux Terres de l’Ebre : Francesc Mestre i Noè. Cette recherche se concentre sur la figure de Francesc Mestre i Noè (Tortosa 1866-1940): journaliste, membre de Unió Catalanista et de La Lliga Regionalista de Catalunya, il était le bras droit d’Enric Prat de la Riba (1889-1916) et le directeur de campagne de Solidaritat Catalana aux Terres de l’Ebre – jusqu’en 1914. Une figure consensuelle du catalanisme du XXe siècle et un pont-homme entre sa région, Barcelone et Madrid. Cette thèse se penche également sur les problèmes spécifiques soulevés dans terres de l’Ebre, ainsi que dans ses réseaux politiques de la Restauration à la guerre civile; un travail qui a fait son chemin vers une nouvelle recherche postdoctorale sur l’étude de l’un de ces réseaux entre 1919 et 1973.
Magister en Història Contemporània per la UAB i diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB. Ha treballat sobre temes d’història local, arxivística, història del moviment obrer sota el franquisme i a la transició i, darrerament, sobre l’extrema dreta als anys trenta. Sobre història local és coautor de Història gràfica de la Tenería Moderna Franco-Española (Ajuntament de Mollet del Vallès , 1999)i autor deLa República, la guerra i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941) (PAM, 2001), treball que havia rebut el IV Premi Gausac d’història local de Sant Cugat del Vallès. Pel què fa a les investigacions sobre història del moviment obrer, va participar a l’equip de recerca del projecte “Història oral i militància sindical” de la Fundació Cipriano García i ha publicat sobre el tema “La reorganització del moviment obrer al tèxtil català (1960-1981)”, en: Llonch, Montserrat (ed.), Treball tèxtil a la Catalunya contemporània (Pagès, 2004); Mis manos, mi capital: els treballadors de la construcció, les CCOO i l’organització de la protesta a la Gran Barcelona (1964-1978) (Germania, 2010) i, en col·laboració, “Cuellos blancos”, de empleados a trabajadores: el movimiento sindical de banca y ahorro en Barcelona (1957-1980) (Germania, 2013). També ha escrit, junt amb Javier Tébar, sobre la Barcelona dels anys quaranta el llibre La muerte del espía con bragas: falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (Flor del Viento, 2013). Actualment investiga sobre l’extrema dreta a la Barcelona dels anys trenta, tema sobre el que ja ha publicat l’article “Precursores de la unificación: el España Club y el Voluntariado Español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)” (Historia y política, nº 28, 2012). El resultat més recent de la seva investigació és el llibre ¡Viva Cataluña española!: Historia de la extrema derecha en la Barcelona republicana (1931-1936) (PUV, 2020). Veure el seu web
Jaume Muñoz Jofre (Barcelona, 1990) és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Història Contemporània per la UAB, els seus dos àmbits d’especialització han sigut fins ara la història del socialisme a Catalunya i de la corrupció a Espanya. Com a fruit de la seva recerca, Muñoz Jofre ha publicat el llibre Perseguint la llibertat. La construcció de l’espai socialista a Catalunya, 1945-1982 (L’Avenç, 2018), en una recerca que havia merescut la Beca d’Investigació Ernest Lluch. Anteriorment, i en gran part com a fruit de la seva etapa com a investigador al Cañada Blanch Centre de la London School of Economics, va publicar La España corrupta. Breve historia de la corrupción (de la Restauración a nuestros días, 1875-2016) (Comares, 2016). A banda d’aquests dos llibres, Muñoz Jofre ha publicat diversos articles sobre els seus dos àmbits de recerca en revistes com L’Avenç, Segle XX o Hispania Nova, entre d’altres.
Jordi Rabassa Massons (Barcelona, 1974) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona en l’especialitat de Contemporània. Disposa del títol de Suficiencia Investigadora i del Diploma d’Estudis Avançats (2003). Va defensar el treball de recerca de Tercer Cicle Món Contemporani centrat en la biografia del Conseller de la Generalitat Republicana Josep Dencàs. Forma part del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII), integrat en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i és membre del Consell de Redacció de la revista del primer, Finestrelles, on ha publicat diversos articles. Precisament la seva primera monografia se centrà en l’àmbit de la història política de Barcelona i portà per títol Josep Cararach i Maurí. L’època de la construcció del Sant Andreu Contemporani (CEII, 2004). Posteriorment publicà Josep Dencàs i Puigdollers. El nacionalisme radical a la Generalitat (Dalmau, 2006), fruit del treball de recerca esmentat. L’any 2009 publicà el llibre Sant Andreu i La Sagrera. Com era i com és, del que n’és coautor. Ha col·laborat amb diversos articles a les enciclòpedies Història de Barcelona (Gran Enciclopèdia Catalana, 2000), La Guerra Civil a Catalunya (Edicions 62, 2007) i La Transició a Catalunya (Edicions 62, 2007), així com en llibres com La Setmana Tràgica. Motius i Fets (Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Barcelona, 2011). És coautor de diversos llibres d’història local i de l’avant-projecte de Museu Histórico-Social de La Maquinista Terrestre i Marítima. En l’àmbit de la memòria oral ha format part de l’equip de coordinació del projecte “Retrats per a la memòria. La lluita antifranquista a Sant Andreu (1939-1982)” (Institut Ramon Muntaner i CEII), del que se’n van fer diverses exposicions i s’ha editat un llibre amb el mateix nom (Desembre 2011). Ha publicat diversos articles en revistes d’Història com El Contemporani o Plecs d’Història Local, i del moviment veïnal com La Veu del Carrer, Tot Sagrera o Sant Andreu de Cap a Peus, de la que va ser redactor en cap entre els anys 1999 i 2001.
Llicenciada en Història (Universitat de Barcelona). Curs de Postgrau d’especialització El Franquisme (2005, CEFID-MHC). Formo part d’un grup de recerca que des de 2003 està realitzant una investigació sobre les institucions de protecció de menors franquistes. El Memorial Democràtic (Generalitat de Catalunya) ens ha atorgat ajuts (2005-2009) per desenvolupar els projectes: “Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província (1939-1959)” [Inèdit]; entrevistes a testimonis; documental “Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes” (R. Mamblona, 2006); web sobre la infància tutelada durant el franquisme i exposició itinerant “Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme”. Realitzo conferències sobre infància tutelada i dones (Segona República, Guerra Civil i Franquisme); col·laboro en mitjans de comunicació d’àmbit local. Cofundadora de dues associacions de difusió històrica i recerca, respectivament. Coorganitzadora de jornades i conferències.
Assessorament històric: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials, Ajuntament de Montcada i Reixac, 2007.
Publicacions:
Ràfols Yuste, E.; Verdú Guinot, M. “La construcció repressora franquista. Les dones i la infància com a eines socialitzadores” a Sabem fer i fem saber, Barcelona, Xarxa Feminista, 2007.
E. Ràfols Yuste, M. Verdú Guinot y N. G. Ràfols. “La construcción represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socialización” a Encarnación Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos difíciles, Diputación de Málaga – AEHM – Universidad de Málaga, 2010.
Comunicacions publicades:
“El Patronato de Protección a la Mujer (1942-1952): ¿Protecció o reclusió?” a Sobrequés, J; Molinero, C.; Sala. M. Congrés els Camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, Barcelona, Crítica, 2003.
En coautoria:
“Las instituciones de protección de menores y benéficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939–1959) a VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Zaragoza, Fundación Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Aragón, 2006.
“El control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protección de Menores”. DVD inclòs a Fuentes, M. C.; Contreras, J.; López, P. (eds.), Actas II Encuentro de Jóvenes Investigadores en Història Contemporánea, Universidad de Granada, 2010.
En edició:
“La maternitat i la primera infància en el franquisme sota el control de l’Obra de Protecció de Menors” a La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim, Barcelona, CEHI – Pavelló de la República – UB, 2010.
***
Degree in History by University of Barcelona. Postgraduate specialization Course “The Francoism” (2005, CEFID-MHC). I belong to a research group which since 2003 is conducting an inquiry about Franco’s minor protection institutions. The following projects have been developed thanks to Democratic Memorial’s (Government of Catalonia) grants (2005-2009): “Les institucions de protecció de menors i benèfiques: els centres de menors femenins de Barcelona i província (1939-1959)” (Minor protection and charities institutions: the centers of female minor in Barcelona and province (1939-1959)) [unpublished]; interviews witnesses, documentary “Darrere la finestra. Vida quotidiana als centres de menors franquistes” (Behind the window. Daily life in Franco’s minor centers), (R. Mamblona, 2006); website and exhibition “Infància Robada. La protecció de menors en el franquisme” (Stolen Childhood. The protection of children in Francoism. Lectures on children under supervision and women (Second Republic, Civil War and Francoism); Collaborates with local media. Co-founder of two associations of diffusion and historical research, respectively. Co-organizer of workshops and conferences.
Giving Historical advice: Les dones de Montcada i Reixac i els moviments socials (Women of Montcada i Reixac and social movements). City of Montcada i Reixac, 2007.
Publications:
Rafols Yuste, E., Verdú Guinot, M. “La construcció repressora franquista. Les dones i la infància com a eines socialitzadores” (The Francoism repressive construction. The women and children as a socializing tool). Sabem fer i fem saber, Barcelona: Xarxa Feminista, 2007.
E. Ràfols Yuste, M. Verdú Guinot y N. G. Ràfols. “La construcción represora franquista: las mujeres y la infancia como elementos de socialización” (The Francoism repressive construction: women and childhood as socializacion parts). Encarnación Barranquero Texeira (ed.). Mujeres en la Guerra Civil y el Franquismo: violencia, silencio y memoria de los tiempos difíciles (Women in the Civil War and in the Francoism: violence, silence and memory of the difficult times). Diputación de Málaga – AEHM – Universidad de Málaga, 2010
Papers published:
“El Patronato de Protección a la Mujer (1942-1952): ¿Protecció o reclusió?” (The Trust Protection for Women (1942-1952): Protection or seclusion?). Sobrequés, J, Miller, C.; room. M. Congrés els Camps de Concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme. Barcelona: Crítica, 2003.
In co-authorship:
“Las instituciones de protección de menores y benéficas: Centros de menores femeninos de Barcelona y provincia (1939–1959)” (The institutions of minor protection and charities: minor female’s Centers of Barcelona and province (1939-1959)) VI Encuentro de Investigadores sobre el Franquismo, Zaragoza: Fundación Sindicalismo y Cultura. CC.OO. Aragón, 2006.
“El control social de la infancia durante el franquismo: La Obra de Protección de Menores” (The social control of children during francoism: The Protección de Menores’ Work). DVD included in Fuentes, M. C.; Contreras, J.; López, P. (eds.), Actas II Encuentro de Jóvenes Investigadores en Història Contemporánea, Universidad de Granada, 2010.
At issue:
“La maternitat i la primera infància en el franquisme sota el control de l’Obra de Protecció de Menors” (Motherhood and childhood in Francoism under the control of Obra de Protecció de Menors “. La dictadura franquista: la institucionalització d’un règim. Barcelona: CEHI – Pavelló de la República – UB, 2010.
Llicenciat en Filologia i doctor en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. En la seva activitat professional compagina el treball d’investigació amb el comissariat d’exposicions. S’ha interessat especialment per l’estudi de les relacions entre autors, discursos i pràctiques artístiques amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en uns determinats contextos territorials i històrics.
El seu primer treball de recerca fou Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986), que va suposar l’inici de la revisió historiogràfica de l’anomenada Escola d’Olot. Una gran part de la seva recerca l’ha centrada en l’època franquista i la restauració monàrquica, i ha parat una atenció especial als moviments artístics d’oposició. D’aquesta producció destaquen els treballs: Art, política i societat en la derogació del franquisme. L’ADAG (1999); Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (2004), amb Jordi Font Agulló; Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (2006), amb Albert Batlle; Grup Praxis-75 (1975-1990), una guerrilla comunicativa (2011) i “Virgilio”, Virgili Batlle Vallmajó: La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (2011).
Una altra de les seves línies d’interès ha estat l’estudi de les escriptures sobre el fet artístic contemporani, que va donar lloc al llibre Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel•lectual (2007). Ha tingut cura de l’edició i de l’estudi introductori del recull d’articles d’Alexandre Cirici, Viure l’art, transformar la vida (2010) i del llibre d’Alexandre Cirici, Art i societat [1964] (2009).
Ha participat en iniciatives editorials com L’art a finals del segle XX (2002), Diccionari d’historiografia catalana (2003); 60’s versus 80’s (2004), El somni republicà (2009) o La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat (2014). Ha col•laborat en mitjans especialitzats com Estudis Històrics de la Garrotxa, Papers d’Art, Locus Amoenus, Afers, Brumaria o Desacuerdos i en publicacions culturals com L’Avenç, Serra d’Or, Caràcters, Vitrina, Revista de Girona o Transversal.
***
Narcís Selles Rigat, holds a degree in Philology and a Phd in History of Art. He has been especially interested in the study of the relations between aesthetic-symbolic practices and social and political processes in specific cultural arenas and historical contexts. His first research project was Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986). He is the author of the books Art, política i societat en la derogació del franquisme (1999); Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (2004), with Jordi Font Agulló; Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (2006), with Albert Batlle; Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel•lectual (2007); Grup Praxis-75 (1975-1990), una guerrilla comunicativa (2011) and “Virgilio”, Virgili Batlle Vallmajó: La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (2011). He was responsible for compiling and editing articles of Alexandre Cirici for the publication Viure l’art, transformar la vida (2010).
He has participated in publications such as L’art a finals del segle XX (2002), Diccionari d’historiografia catalana (2003), 60’s versus 80’s (2004), El somni republicà (2009) or La formació del Sistema Disseny Barcelona (1914-2014), un camí de modernitat (2014). He has also published several articles in specialist journals (Locus Amoenus, Afers, Estudis Històrics de la Garrotxa, Papers d’Art, Brumaria or Desacuerdos) and cultural magazines (L’Avenç, Serra d’Or, Caràcters, Vitrina, Revista de Girona or Transversal).