El projecte “Memòria d’un moviment: els estudiants catalans contra Franco”, finançat per la convocatòria AREM 2005 de l’Agència de Gestió i d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i desenvolupat entre el gener i el desembre del 2006, va tenir com a fonament l’articulació d’un fons de fonts orals que permetés recuperar, fixar, preservar, investigar i difondre la memòria històrica del moviment estudiantil sota el franquisme a Catalunya. Fins al present, cap institució, centre de recerca ni universitat havia articulat un fons propi d’entrevistes biogràfiques sobre aquest moviment. Això no ha fet sinó agreujar les dificultats de preservació de la memòria derivades de les mateixes característiques del moviment, marcat per una certa discontinuïtat històrica i militant i per la renovació constant dels seus integrants. D’aquesta manera, l’experiència d’un dels fenòmens històrics més rellevants per a comprendre l’arribada de la democràcia al nostre país -per les fortes mobilitzacions que protagonitzà i pel sorgiment en el seu si d’una nova generació de professionals compromesos amb les llibertats- s’ha mantingut invisible en la construcció d’una memòria democràtica que doti de punts de referència la nostra cultura cívica. El projecte va permetre iniciar un camí per omplir aquest buit: es van realitzar trenta entrevistes enregistrades en format digital, a partir del mètode de biografies de vida. Les entrevistes abracen els diversos trams generacionals del moviment, tot tractant d’assegurar la màxima representativitat des del punt de vista cronològic i de la diversitat militant. D’altra banda, es va intentar donar la màxima amplitud a la informació aportada pels entrevistats, tant pel que fa a les trajectòries militants com a l’anàlisi del desenvolupament del mateix moviment i la memòria que se’n té avui. El projecte es va desenvolupar entre el gener i el desembre de 2006. Totes les entrevistes es van realitzar a l’àrea metropolitana de Barcelona.

El projecte “Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (1964-1980)”, realitzat durant els anys 2008 i 2009, en el marc d’un conveni entre la Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i la Universitat Autònoma de Catalunya (UAB), es va fonamentar en una vasta recerca documental que va anar aparellada a una similar tasca pel que fa a la recollida de testimonis orals d’antics militants del moviment veïnal català. La motivació per a la creació d’aquest modest però rellevant fons d’entrevistes –un total de vint-i-sis– va ser la mateixa que va guiar la del projecte adreçat a la recuperació, preservació i investigació de la memòria dels integrants del moviment estudiantil antifranquista. En aquest sentit, tot i que la majoria d’aquests registres corresponen a Barcelona i la seva àrea metropolitana –com no podria ser d’una altra manera atesa la preponderància d’aquesta zona en el conjunt del moviment– s’ha fet un esforç per tractar de fer visibles i accessibles les veus de militants de les demarcacions de Girona, Tarragona i Lleida, així com la presència i la visió d’algunes de les dones que participaren en la mobilització veïnal. De la mateixa manera, també hi són presents els testimonis de tres capellans de barri i d’una assistenta social, així com de nombrosos militants de diferents partits de l’esquerra i l’extrema esquerra antifranquista, tots ells representants de nuclis molt actius i claus en la configuració, evolució i extensió del moviment veïnal.