A Barcelona, un dels temes recurrents de la campanya electoral municipal va ser l’incivisme, una qüestió que té ramificacions evidents en la neteja, el turisme i la seguretat. L’equip de l’anterior consistori ja havia canviat la concessió de la neteja, però les crítiques van persistir, en bona part perquè la realitat no va canviar prou ni prou ràpid. Va ser un calvari per a Colau. En paral·lel, i a mesura que quedava enrere la pandèmia, el turisme havia anat tornant a velocitat de creuer, fins a un present que torna a ser aclaparador i que està tenint efectes negatius sobre la convivència. A més, el fet que en la postpandèmia s’hagin consolidat moltes terrasses de bar que abans no existien ha propiciat més ocupació i soroll a la via pública. I a tot això cal afegir-hi dos factors més. Un és la complicada gestió, en determinades zones, del fenomen enquistat dels sensellar –l’encadenament de la pandèmia i la guerra ha deixat força gent en situacions al límit–, la presència dels quals a l’estiu es fa més visible al carrer. I l’altre, la delinqüència: l’enquesta de serveis municipals que es va presentar dilluns marcava la xifra més alta de veïns preocupats per la seguretat dels últims 30 anys.
Tot plegat ens situa en una Barcelona que no és la que voldríem. El seu èxit l’està penalitzant. Fins i tot els turistes apunten la incomoditat per l’excés de gent. La imatge de ciutat amable, humana i bonica està ara en qüestió, tant pels barcelonins com pels visitants. Només cal passejar, de dia o de nit, pel cor de la ciutat antiga i constatar l’alta densitat de persones i la diversitat d’usos que sovint col·lideixen. És en aquest context que cal entendre l’èmfasi del nou alcalde, Jaume Collboni, en el que ha batejat com a Pla Endreça, que d’entrada suposarà més Guàrdia Urbana a l’agost patrullant pels carrers (107 agents), reforç en la neteja de grafits (s’habilita una brigada de neteja d’intervenció ràpida amb 105 treballadors) i un enduriment de les multes a qui faci pintades, orini al carrer o faci botellons (de mitjana, les sancions pujaran un 55% i poden arribar als 600 euros), un encariment que el consistori anterior va fer entrar en vigor al Triangle Golfo del Poblenou l’estiu passat, tot i que a la pràctica no es va posar cap multa per la franja alta.
La festa crida festa, el soroll crida soroll, la brutícia crida brutícia. I així podríem seguir. Cal trencar aquest cercle viciós ”
Ara, el missatge de mà dura és clar. Es vol fer entendre que s’ha acabat la impunitat. L’objectiu és desincentivar els infractors i conscienciar el conjunt de la població. Si els comportaments incívics no penalitzen, costa més que els comportaments cívics s’imposin. Caldrà veure si el missatge resulta eficaç i fins a quin punt queda superat o no per l’allau de turistes, una part dels quals contribueixen generosament a l’incivisme. La idea que a Barcelona tot està permès ha quallat i és una part important del problema. La festa crida festa, el soroll crida soroll, la brutícia crida brutícia. I així podríem seguir. Trencar aquest cercle viciós és una tasca del govern municipal que només serà possible amb la contribució d’una majoria ciutadana.
Ara. Editorial. 27 de juliol de 2023