Ocupació per manifestacions: La constitució Espanyola recull drets com la llibertat d’expressió, associació, reunió i manifestació i només limita el seu exercici en la via pública a “la pertorbació de l’ordre públic amb perill per a persones o béns”. El Tribunal Constitucional, a més, indica que ‘el dret de reunió quan s’exercita en llocs de trànsit públic és una manifestació col·lectiva de la llibertat d’expressió exercitada a través d’una associació transitòria de persones que opera a manera de tècnica instrumental posada al servei de l’intercanvi o exposició d’idees, de la defensa d’interessos o de la publicitat de problemes o reivindicacions, constituint, per tant, una llera rellevant del principi democràtic participatiu’.

La Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, que regula el dret del dret de reunió, ho defineix com “la concurrència concertada i temporal de més de 20 persones, amb finalitat determinada (article 1.2) ”, d’igual forma en els *secuentes articles assenyala aquest dret “no aquesta sotmès al règim de prèvia autorització” i deuen ser convocades per persones que es trobin en el ple exercici dels seus drets civils i del bon ordre de realització de les mateixes són responsables els organitzadors, els qui haurien d’adoptar les mesures per a l’adequat desenvolupament de les mateixes.

Però, què succeeix quan aquestes manifestacions afecten al trànsit públic?, el propi article 8.1 de la Llei Orgànica 9/1983 ens dóna la resposta en assenyalar que “la celebració de reunions en llocs de trànsit públic i de manifestacions hauran de ser comunicades per escrit a l’autoritat governativa corresponent pels organitzadors o promotors d’aquelles, amb una antelació de deu dies naturals, com a mínim i trenta com a màxim. Si es tractés de persones jurídiques la comunicació haurà de fer-se pel seu representant”. Sobre aquesta comunicació la *STC 59/1990, de 29 de març, assenyala: “L’obligació de comunicar, prèviament, a l’Autoritat governativa la realització de la manifestació és, per contra, tan sols exigible pel que fa a les reunions «en llocs de trànsit públic» (art. 21.2). En l’actualitat aquesta comunicació es regeix pels *arts. 8è. i següents de la Llei 9/1983, de 15 de juliol, reguladora del dret de reunió, del règim de la qual interessa destacar: En primer lloc, que no es tracta d’interessar sol·licitud d’autorització alguna (art. 3r., Llei 9/1983), doncs l’exercici d’aquest dret fonamental s’imposa per la seva eficàcia immediata i directa(*arts. 9.1 i 10.1 C.I.), sense que pugui conceptuar-se com un dret de configuració legal -sinó tan sols d’efectuar una declaració de ciència o de coneixement- a fi que l’Autoritat administrativa pugui adoptar les mesures pertinents per possibilitar tant l’exercici en llibertat del dret dels manifestants com la protecció dels drets i béns de la titularitat de tercers, estant legitimada, amb vista a assumir tals objectius, a modificar les condicions d’exercici del dret de reunió i fins i tot, a prohibir-les, prèvia la realització sempre de l’oportú judici de proporcionalitat i en aquesta última solució extrema sempre que concorri l’únic motiu que la Constitució contempla per sacrificar l’exercici d’aquest dret fonamental: L’existència de raons fundades d’alteració d’ordre públic, amb perill per a persones o béns; i en segon lloc, que aquesta actuació administrativa no és *reconducible a cap gènere de manifestació de *autotutela, doncs la imposició de condicions oneroses o la prohibició de l’exercici d’aquest dret fonamental és immediatament revisable (art. 11 de la Llei 9/1983), per una Autoritat independent i imparcial, com el són els òrgans del Poder Judicial, a els qui la Constitució (art. 53.2), en matèria de protecció de drets fonamentals, més que l’última els ha atorgat «la primera paraula”.