Quina és la importància de l’Espai Públic?
El primer que hem d’hem d’assenyalar és la referència que fa El Tribunal Constitucional en la Sentència 301/2006, de 23 d’Octubre: “En una societat democràtica, l’espai urbà no és solament un àmbit de circulació, sinó també un àmbit de participació”.
D’acord amb això, és l’espai públic, el lloc comú de tots els ciutadans, en el qual cada subjecte acudeix amb cadascun dels seus conciutadans, amb totes les característiques que li fan ser tal com és, amb cada aspecte de la seva pròpia individualitat que acompanya a la persona i que no és separable d’ella; és així com les nostres creences religioses, preferències polítiques, ideologia i tota aquelles qüestions intimes van amb nosaltres i moltes vegades són manifestades en el nostre entorn ja sigui per mitjà de la nostra vestimenta o pel nostre comportament en manifestar afecte (com agafar-se de la mà, besar-se), fins i tot característiques que denoten malalties o discapacitats (caminar amb bastó, cadira de rodes), la pròpia edat, raó que justifica la importància de tractar amb deteniment els espais públics de forma jurídica amb una perspectiva de convivència cívica.
Nosaltres afirmem, que “l’espai públic és el lloc de ponderació de drets”.
Dotar l’espai públic d’aquesta facultat de ponderació, és reconèixer la idea d’espai públic com l’espai de trobada i desacord, per tant, de convivència, en el qual subsisteixen l’esfera privada i pública de les persones, per la qual cosa caldrà fer un judici de ponderació de drets entre les llibertats individuals de la persona com a subjecte autònom i els drets que vetllen per la bona convivència social tot garantint la pau i l’ordre públic que ha de valorar-se en termes purament d’una democràcia pluralista, en el marco de l’Estat de Dret.
Quina relació hi ha entre els Drets fonamentals, el civisme, la convivència i l’espai públic?
Considerant el doble caràcter dels drets fonamentals segons el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 14 de juliol de 1981, que al·ludeix a el “doble caràcter” que tenen els drets fonamentals, cal recordar el següent: en primer lloc, els drets fonamentals són drets subjectius, drets dels individus no només en quan drets dels ciutadans en sentit estricte, sinó quan garanteixen un status jurídic o la llibertat en un àmbit de l’existència. Però, al propi temps, són elements essencials d’un ordenament objectiu de la comunitat nacional, quan aquesta es configura com a marc d’una convivència humana justa i pacífica, plasmada històricament en l’Estat de Dret i , més tard, en l’Estat social de Dret o l’Estat social i democràtic de Dret, segons la fórmula la Constitució (art 1,1.). És a dir, en ser els drets fonamentals el resultat dels acords socials, com a fruit de la superació de les relacions de tensió entre diversos ens socials, superats a partir de la idea d’una cooperació entre els individus per aconseguir una fi comuna que beneficiï a tots. Per això, els drets fonamentals són importants per a l’anàlisi jurídica de l’espai públic, en primer lloc en ser el lloc on aquests es materialitzen (acompanyen a la persona per ser inalienables i inviolables ), però també perquè la seva finalitat i el seu límit està en el be comú, que considerem és un dels elements que ha de subsistir en aquest espai comú, obert, visible i manifest a tots, que li diem “Espai públic”.