Metodologia
La metodologia desenvolupada pel projecte s’aplica en dos àmbits específics:
» Situació dels estudis de comunicació a Espanya
» Perfils professionals
» Periodisme
» Comunicació audiovisual
» Publicitat i relacions públiques
ESTUDIS DE COMUNICACIÓ A ESPANYA |
S’ha realitzat un cens de les dades bàsiques de cadascuna de les universitats que ofereixen estudis de comunicació, diferenciant cadascuna de les titulacions. Les dades han estat proporcionades per les quaranta (40) universitats que ofereixen alguna de les titulacions de comunicació existents en el moment de la recollida d’informació (juliol 2004) a Espanya.
Els aspectes considerats bàsics per a la caracterització de les universitats i titulacions han estat els següents:
i) Nom Universitat
ii) Tipus de propietat (pública / privada)
iii) Titulacions ofertes
iv) Any d’inici de cadascuna de les titulacions
v) Nombre de professors/es per a cadascuna de les titulacions
vi) Nombre de Departaments
vii) Nombre d’alumnes admesos, l’any acadèmic 2003-2004 a cada titulació
viii) Nombre d’alumnes llicenciats de cada titulació l’any acadèmic 2002-2003
ix) Nota de tall per a l’accés a cada titulació, 2003-2004
x) Evolució alumnes matriculats, de nou ingrés i llicenciats per a cada titulació en totes les universitats que ofereixen estudis de comunicació entre els cursos de 1999-2000 fins al curs 2003-2004.
Les variables en què s’ha centrat l’explotació i l’anàlisi de les dades han estat:
i) La Comunitat Autònoma, en el benentès que aquesta anàlisi pogués oferir un panorama sobre el possible dèficit i superàvit formatiu, així com la concentració o no de l’oferta en unes comunitats autònomes davant d’altres.
ii) La titularitat (pública/privada) de l’oferta. Aquest aspecte es revela com a bàsic per a la caracterització dels estudis de comunicació, així com per valorar les possibilitats d’accés dels diferents col.lectius socials a l’educació pública superior.
iii) L’any d’inici de cadascuna de les titulacions, imprescindible per visualitzar l’evolució de l’oferta dels estudis de comunicació a Espanya.
iv) L’nombre d’alumnes matriculats i llicenciats, que dimensiona el volum de la demanda d’estudis en comunicació, alhora que ofereix la dimensió i el perfil de l’oferta de professionals que sorgeixen anualment de les nostres universitats en l’àmbit de la comunicació.
L’explotació de dades i l’anàlisi s’ha realitzat mitjançant l’encreuament de les variables bàsiques entre si i amb la resta de dades disponibles, que han donat lloc a freqüències i taules de contingència de dos i tres variables.
PERFILS PROFESSIONALS |
La Conferència de Degans va adoptar com a pressupost operatiu de partida que la validació de les competències dels títols de grau en Comunicació hauria de realitzar a partir de la configuració desagregada de les titulacions existents en el moment de l’inici de l’estudi. Aquesta presa de posició es va realitzar en funció de dos aspectes principals: 1) el desenvolupament intern i l’evolució dels estudis de comunicació per a adaptar-se al’entorn canviant de la comunicació en la societat emergent del coneixement i 2) la demanda professional diferenciada de les titulacions .
A partir d’aquesta premissa es va optar per la validació de les competències previstes per a cada un dels perfils de les titulacions de Periodisme, Comunicació Audiovisual i Publicitat i Relacions Públiques. Per a això es va realitzar una enquesta, durant el juliol de 2004, entre els col.lectius identificats com a clau i que van ser:
i) Alumnat
ii) Professorat
iii) Gestors / es universitaris, que inclou degans i directors/es i secretaris/es de departament.
iv) Professionals
Per a això es va demanar a les facultats que realitzaran l’enquesta sobre els perfils entre el seu alumnat, professorat i òrgans de gestió identificant segons pertinença de la resposta a cada un dels col.lectius. Algunes de les enquestes rebudes van haver de ser descartades pel fet que no incloïen aquesta identificació.
En el cas dels professionals: i) es va remetre una carta de presentació acompanyada del qüestionari a totes les associacions de periodistes d’Espanya perquè les trameten a seus membres i, ii) es van enviar correus electrònics personalitzats a més de 500 professionals d’administracions, empreses i mitjans de comunicació seleccionats aleatòriament a partir de l’Anuari de la Comunicació 2004. La mostra va estar formada per 391 qüestionaris.
En aquest apartat, l’estadístic descriptiu utilitzat en l’explotació de les dades de les enquestes realitzades sobre perfils professionals ha estat la mitjana. Per poder treballar amb mitjanes com estadístic descriptiu de tendència central els números utilitzats per al càlcul han de pertànyer, com a mínim, al nivell d’interval, ja que és el primer nivell que permet realitzar operacions aritmètiques. A més, la reduïda escala de valors (entre un i quatre) suposa que la dispersió de les dades és reduïda, que no existeixen “dades extremes” que poguessin desvirtuar la informació aportada per la “mitjana”, convertint-se així en el més adequat per al tractament de les dades disponibles.
S’ha treballat amb un qüestionari específic per a cada titulació, distribuït cadascun en quatre perfils professionals. Els perfils considerats en la titulació de PERIODISME són:
Redactor/a d’informació periodística en qualsevol tipus de suport . Professional del periodisme en qualsevol suport mediàtic tradicional o electrònic que desenvolupa la seva activitat mitjançant els gèneres creant continguts periodístics. Comprèn les tasques de redactor, reporter, presentador i director d’un o de diversos d’ells, inclòs el disseny escriptura i execució de guions de reportatges i documentals audiovisuals o multimèdia.
Redactor/ao responsable de premsa o comunicació institucional . Professional d’un gabinet de premsa o comunicació d’una institució pública o privada per coordinar o executar tots els treballs de caràcter informatiu o comunicatiu necessiti l’entitat.
Investigador/a, docent i consultor/a de comunicació . Especialista en investigació i anàlisi de fenòmens i processos de comunicació per a tot tipus d’organitzacions públiques i privades, capacitat per a les tasques d’assessoria, consultoria i mediació. Docent en els ensenyaments superiors o mitjanes per impartir matèries de comunicació i noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Gestor/a de portals i editor/a de continguts . Professional en la redacció i execució de treballs d’edició en general per a empreses editores o creadores de produccions culturals i informatives. Especialista en el tractament, la gestió i l’edició de tot tipus de continguts
per mitjà de sistemes preferentment digitals.
Els perfils considerats dels estudis de Comunicació Audiovisual són els següents:
director/a i realitzador/a audiovisual . Professional especialitzat en tasques de direcció-realització en els diferents mitjans audiovisuals: cinematogràfic, televisiu, videogràfic, publicitari, radiofònic, d’infografia i multimèdia, amb coneixements dels processos tècnics i artístics. És un professional polivalent capacitat per posar en escena un projecte segons un guió o escaleta, el pla de treball i ajustat a un pressupost previ. Està capacitat per dur a terme la direcció d’actors en productes de ficció audiovisual així com la dels presentadors i artistes en els programes de televisió. També és el responsable de l’estètica audiovisual en els seus diferents suports, així com més concretament de l’escenografia.
Productor/a i gestor/a audiovisual . És el professional que dissenya, planifica, optimitza i organitza els recursos humans, mitjans tècnics i pressupostaris per tal de produir obres audiovisuals en els seus diversos formats: cinema, ràdio, TV, entorns digitals interactius o multimèdia des del seu desenvolupament fins al seu acabat final i la seva posterior comercialització. Es troba capacitat per dirigir i gestionar una empresa de producció audiovisual, podent a més desenvolupar la seva activitat com a consultor i investigador d’empreses i mercats audiovisuals. És expert en distribució, programació i exhibició de produccions audiovisuals i especialista en compravenda de productes audiovisuals en els sectors professionals i de consum. S’ocupa de la gestió i direcció empresarial audiovisual: financera, comercial, fiscal, de personal o general, per a la creació d’empreses audiovisuals i difusió del seu contingut. Coneix les fonts de finançament i els programes d’ajuda a l’audiovisual en l’àmbit estatal i europeu.
Guió audiovisual . Professional responsable de l’elaboració de continguts per escaletes, arguments, tractaments, diàlegs i guions de produccions audiovisuals en diferents formats (ficció, documental, entreteniment etc.) I suports (cinema, vídeo, TV, ràdio, multimèdia), així com a consultor extern i analista de guions i projectes audiovisuals.
Disseny de producció i postproducció visual i sonora . Aquest professional és expert en el disseny de tots els aspectes vinculats al so, a la imatge i al grafisme, en les diverses fases de la producció audiovisual: preproducció, producció i postproducció. El seu perfil professional també inclou els entorns interactius per a la creació de produccions orientades a Internet, videojocs i altres materials interactius destinats a la indústria i la formació en general.
PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES
Per a la Titulació de PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES, els perfils són:
Director/a de comunicació, investigador/a i consultor/a estratègic en publicitat i relacions públiques . Professionals que exerceixen la seva activitat des de l’àmbit de les organitzacions o bé des de l’agència de publicitat o de relacions públiques i similars (comptes i planificació estratègica, per exemple) o des de l’empresa consultora. Responsables de l’àrea de comunicació, director de publicitat i de relacions públiques, d’un organisme o empresa, que estableixen contacte amb els diversos públics potencials, tant interns com externs, així com de la planificació, gestió i control del pla de comunicació anual. Els investigadors i/o consultors estratègics identifiquen el paper específic que ha de jugar la comunicació en cada organització i en les accions de màrqueting. En ambdós casos, defineixen les estratègies de comunicació d’acord amb els objectius dels emissors. Planifiquen tant les investigacions ad hoc necessàries per arribar a definir els eixos fonamentals de la campanya com el desenvolupament i implantació de les pròpies campanyes que supervisen, executen i/o controlen. Per això compten amb el seu coneixement dels mercats i de les eines de comunicació, monitorització i control. Impartir formació en comunicació i investigar i formar docents i investigadors per a tots els nivells del sistema educatiu.
Investigadors/es, Planificadors/es i Compradors de mitjans . Aquests professionals planifiquen la idoneïtat i característiques dels suports per a la
difusió de les campanyes de comunicació, així com el control i seguiment de l’audiència d’aquests mitjans i la seva eficàcia, d’acord amb els objectius de comunicació definits, per tal d’arribar a un públic objectiu a través dels mitjans convencionals i no convencionals, mitjançant l’adquisició i creació d’espais i suports en les millors condicions possibles.
Creatiu / ai dissenyador / a . Professional especialitzat en creativitat publicitària en tot tipus de suports, des de la conceptualització i visualització de la idea publicitària fins a la seva adequació i integració en els diferents mitjans. Es pot identificar les especialitats de: director creatiu, director d’art, redactor i webmaster (creativitat de l’estructura de la web). La tasca d’executar fins l’art final i controlar la producció física dels suports correspon als experts en producció i trànsit.
Gestor/a de comunicació corporativa . Professional responsable de la gestió estratègica de la imatge i de la comunicació corporativa, tant en la seva naturalesa intangible (identitat visual, comunicació i cultura corporativa) com en les seves interrelacions funcionals (financera, comercial, de producció, etc.), I d’establir diàlegs constructius amb els diferents públics rellevants de l’empresa, interns i externs. També s’ocupa de la reputació corporativa, en funció del grau de compliment dels seus compromisos en relació amb els públics implicats. A més temàticament cada perfil professional es subdivideix en quatre blocs que són els següents:
i) Coneixements disciplinars (saber)
ii) Competències professionals (saber fer)
iii) Competències acadèmiques
iv) Altres competències específiques