La recerca CF181137 és el resultat d’un projecte de col.laboració entre l’agència internacional Inter Press Service (IPS), l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i el Grup d’Investigacions sobre la Informació (GII) de l’Observatori Iberoamericà de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
L’origen d’aquest estudi es troba una preocupació manifesta per identificar l’amplitud i les característiques de les informacions que apareixen en la gran premsa europea sobre la cooperació internacional per el desenvolupament, és a dir, els principals actors i els temes tractats preferentment pels diaris. El suposat principal d’aquesta preocupació descansa en un reconeixement implícit i positiu de les complexes relacions que s’estableixen entre les polítiques i les actuacions de l’ajuda al desenvolupament, la visibilitat que aquestes adquireixen en els mitjans de comunicació-i en particular en la premsa de qualitat o de referència-i del grau de coneixement que finalment la opinió pública adquireix sobre la cooperació per al desenvolupament a través de la cobertura informativa dels mitjans.
Alguns sondejos i estudis acadèmics han posat de manifest, al llarg d’aquesta dècada, que el grau de coneixement i comprensió de l’esforç que les agències i altres actors de la cooperació realitzen pel que fa a l’ajuda ia les altres qüestions vinculades amb el desenvolupament és escàs, poc significatiu o superficial entre l’opinió pública, en relació amb el nombre i la dimensió de les activitats desenvolupades per la cooperació (Jerez, Sampedro, 2004), (Angulo, 2007), (CIDEM, 2008), (Eurobaròmetre, 2009 ).
En vista d’aquestes premisses, s’imposaria un punt de vista àmpliament generalitzat entre els actors de la cooperació-els organismes internacionals, les diferents administracions de l’Estat i de les comunitats autònomes en el cas espanyol, els municipis, les universitats, les empreses, les ONG, etc .- segons el qual els mitjans no incorporen amb regularitat, en la seva agenda informativa sobre els esdeveniments d’actualitat, els grans temes establerts per l’agenda sobre la cooperació internacional i les actuacions d’ajuda al desenvolupament. O, almenys, no ho fan en la forma continuada i amb la profunditat necessària per generar coneixement, consens i el suport necessaris que els permeti establir un compromís permanent entre els gestors polítics i socials, responsables de les polítiques de la cooperació, els mitjans , encarregats de seleccionar, analitzar i difondre aquestes activitats i la ciutadania, que per dèficit de coneixement pot subestimar aquest esforç i no tenir elements de referència per fiscalitzar i donar suport als diferents programes i la destinació dels fons.
No obstant, el dèficit informatiu esmentat-i posat en evidència de manera reiterada per la recerca i els sondejos d’opinió pública-no porta a qüestionar en cap cas el suport de la ciutadania a l’ajuda al desenvolupament, que s’ha mantingut alt i en general estable durant les dues últimes dècades. Per exemple, una recent enquesta publicada per l’Eurobaròmetre de la Unió Europea de finals de 2009 posa de manifest que encara que només un 5% dels europeus entrevistats coneix els Objectius de Desenvolupament per al Mil•lenni (ODM) i un 42% pensa que la cobertura informativa d’aquests temes és «massa poca», el 88% recolza l’ajuda europea al desenvolupament, fins i tot en un període de forta recessió econòmica com l’actual (Eurobaròmetre, 2009).
D’altra banda, la investigació sobre La premsa i la cooperació internacional. Cobertura de la cooperació per al desenvolupament en nou diaris europeus se situa en el context d’un debat més ampli i en construcció, encara que cada vegada més estès, sobre el compromís que tenen explícitament o implícitament els mitjans de comunicació com a actors del ampli procés social sobre l’ajuda i la cooperació internacional per al desenvolupament. En aquest sentit, l’àmbit acadèmic de la investigació és l’espai des del qual es verifiquen les característiques empíriques sobre la naturalesa, caràcter i tractament de la informació relacionada amb la cooperació per al desenvolupament. Característiques que la present investigació identifica en un objecte d’estudi concret: els grans diaris europeus, també coneguts com a premsa de referència o de qualitat (Merrill, 1968).
Aquesta premsa està formada per un selecte grup de diaris, que en general atorga un gran espai a la informació internacional, una gran varietat i profunditat temàtica a la seva pròpia agenda i una presentació rigorosa i contrastada de la informació publicada, el que en gran manera determina la seva important implantació i influència nacional i internacional.
Els diaris seleccionats per aquest estudi són nou, entre els més representatius de la Unió Europea: tres d’ells són espanyols (ABC, El País i La Vanguardia), tres francesos (Le Figaro, Le Monde i Libération) i tres anglesos (The Daily Telegraph, The Guardian i The Times). Es tracta de nou capçaleres que reflecteixen les principals línies editorials predominants-del centre dreta a l’esquerra-en el panorama de la premsa de referència internacional i la circulació i influència els posen entre els més difosos en els seus respectius països.
Al llarg de tres mesos, entre el 14 de setembre de 2009 i el 6 de desembre de 2009, cada un dels diaris seleccionats es va codificar a dos nivells. En un primer nivell es va procedir al buidatge dels continguts redaccionals dels diaris en funció de les seccions, identificant un total de 86.859 unitats Periodístiques (UP). D’aquestes, es discriminar 3025 relacionades amb la Cooperació per al Desenvolupament (UPC). En el segon nivell es va aplicar un qüestionari d’anàlisi de contingut integrat per variables vinculades a aspectes periodístics (extensió de la informació, secció, autoria, jerarquització, etc.), Contextuals (país d’edició, capçalera, protagonisme institucional, etc.) I temàtics (accés a la salut, a l’educació, governabilitat, protecció del medi ambient, etc .).
Per a les finalitats d’aquest estudi, les unitats Periodístiques són tots els relats informatius o d’opinió elaborats o seleccionats pels diaris (notícies, entrevistes, reportatges, editorials, articles, vinyetes, breus, etc.). La resta dels continguts (publicitat, promocions, fotografies, suplements especials, cartellera, agenda, sumaris, serveis, etc.) No formen part de l’objecte de la investigació.
El treball està basat en una construcció operativa pròpia dels temes i descriptors de la cooperació per al desenvolupament (Taula 23). Aquesta elaboració part dels estàndards internacionals en la matèria, que no sempre coincideix amb la percepció més generalitzada sobre el desenvolupament, i respon tant a les necessitats de la metodologia científica en si mateixa, com a les especificitats de l’anàlisi de contingut aplicat. Els temes de la cooperació abordats són: Lluita contra la pobresa (accés a l’educació, a la salut, l’aigua i al sanejament ia altres serveis bàsics); Protecció del medi ambient; Governabilitat i enfortiment de la democràcia, Economia, Assistència humanitària o d’emergència; Bon govern mundial i Sistema internacional de cooperació per al desenvolupament.
La codificació va estar a càrrec del Grup d’Investigacions sobre la Informació (GII), dirigit per el professor Marcial Murciano, catedràtic de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest grup de professors investigadors de la informació, especialment formats per treballar amb les tècniques i eines metodològiques desenvolupades, pertanyen a dues universitats espanyoles: la Universitat Autònoma de Barcelona (Carmina Crusafon, Olga del Río, Carlos González-Saavedra i Fernando Sabés) i la Universitat Complutense de Madrid (Pinar Agudíez, Rafael Díaz, Ramón García, Raquel Martínez, Sergio Príncep i Elena Real).
Resum executiu del projecte de recerca La premsa i la cooperació internacional (en castellà)