Per Ismael Blanco

L’estudi ISOP ens permet aprofundir en el coneixement de les pràctiques d’innovació social identificades en el Mapa de l’Innovació Social a Catalunya elaborat en el projecte Barris i Crisi a través d’una enquesta on-line i d’un seguit d’entrevistes. A partir d’aquestes dades, en aquest primer article donarem una resposta resumida a les dues primeres qüestions que ens hem plantejat en aquest estudi: què és la innovació social? a quin tipus d’objectius respon?

Origen recent, vinculat a l’esclat de la crisi

Gairebé el 60% de les iniciatives que han respost el qüestionari han nascut en el període de crisi (2008-2014), especialment entre els anys 2011-2012 (27%). La crisi sistèmica (econòmica, política, ètica i social) que vivim des de l’esclat de la bombolla immobiliària esdevé un terreny propici per a l’innovació social. El moviment 15M sembla ser l’espurna que activa la seva ràpida propagació per tot el país.

Figura 1. Any de creació de les iniciatives

any creacio iniciativies

Dimensions reduïdes

La majoria de les pràctiques d’innovació social identificades, al marge d’entitats com Som Energia, Guifi.net o Coop 57, són de dimensions petites, tant si mirem les persones que les integren (el 53,27% no superen les 50 persones) com els pressupostos que gestionen (el 38% gestiona menys de 1000€; el 50% menys de 5.000€).

Figura 2. Nombre de persones que formen part del projecte

nombre persones que formen part del projecte

Figura 3. Pressupost dels projectes

pressupost

Pràctiques socials i autònomes

La gran majoria de pràctiques analitzades neixen de l’iniciativa ciutadana i són protagonitzades per la societat (el 66,36% es defineix com una iniciativa exclusivament ciutadana). Els bancs del temps i els horts urbans són el tipus d’experiències on hi trobem més presència institucional. La majoria de les iniciatives restants remarquen la seva autonomia respecte les institucions (vegeu l’article sobre Amb qui es relacionen aquest tipus d’entitats).

Figura 4. Caràcter de  l’iniciativa per categoria: relacions amb les administracions públiques

caracter de iniciatica per categoria financiacion administracio

Orientació cap a la creació de comunitats i cap a la satisfacció de necessitats

Entre els objectius principals d’aquestes iniciatives hi trobem la voluntat de reforçar els llaços comunitaris entre les persones i la satisfacció de necessitats col·lectives amb dimensió social i/o mediambiental (gaudi de nous espais comunitaris, consum de productes i serveis ecològics, accés a crèdit, accés a Internet, etc.). Amb l’excepció significativa del moviment anti-desnonaments, per a la majoria de les experiències consultades, l’objectiu de l’impacte en les polítiques públiques no és pas un dels principals.

Una innovació social transformadora?

Les entrevistes realitzades ens aporten elements de reflexió que ens ajuden a emmarcar les dades que acabem de presentar. Efectivament, algunes de les entrevistes apunten el risc que les pràctiques d’innovació social esdevinguin “bombolles comunitàries” on persones amb perfils socials similars (classes mitges educades) reforcen els vincles de reciprocitat entre elles sense que els béns que comparteixen s’estenguin cap al conjunt de la societat. Algunes de les persones entrevistades s’han mostrat escèptiques respecte la capacitat d’aquest tipus de projectes de generar una “nova institucionalitat” que promogui nous drets de caràcter universal. També han expressat el temor que l’innovació social sigui instrumentalitzada pel discurs neoliberal, que propugna la transferència de responsabilitats cap a la societat en detriment de l’estat del benestar.

Malgrat això, les entrevistes han fet palès que l’innovació social és un concepte elàstic que respon a tradicions diverses (emprenedoria social, responsabilitat social corporativa, gerencialisme, democràcia participativa, moviments socials, cooperativisme…) i que pot englobar pràctiques molt heterogènies. Les persones entrevistades constaten que una gran part de les iniciatives del Mapa de l’Innovació Social connecten amb lluites pròpies del moviment cooperatiu i autogestionari. El seu caràcter polític s’expressa també en els vincles d’aquest tipus d’iniciatives amb l’onada mobilitzadora del 15M i el reforçament de les esquerres alternatives al país arran de les darreres eleccions locals de maig de 2015.