Per Ismael Blanco
Bancs del temps, horts urbans, cooperatives de consum agroecològic, Som Energia, Gufi.net, espais autogestionats, finances socials, assemblees locals del moviment antidesnonament. Aquest són el conjunt de pràctiques identificades en el Mapa de la Innovació Social a Catalunya elaborat en el marc del projecte Barris i Crisi. Són pràctiques cooperatives, orientades a satisfer necessitats socials diverses (accés a l’energia sostenible, consum d’aliments agroecològics, apropiació ciutadana d’espais públics, etc.), que impliquen processos d’apoderament comunitari (de reforçament de les capacitats d’acció col·lectiva de les persones) i que promouen formes alternatives de consum, de treball, de producció, de relació. Són un tipus de pràctiques que connecten amb una llarga tradició cooperativa i autogestionària en el nostre país, però que des de fa uns anys estan experimentant un creixement significatiu.
El projecte ISOP: estudi sobre les pràctiques d’innovació social a Catalunya
El projecte ISOP (Innovació Social i Polítiques Públiques: reptes i oportunitats) ens permet conèixer les principals característiques d’aquest tipus de pràctiques, que hem agrupat sota el paraigües conceptual de la innovació social. El concepte de la innovació social fa referència a aquelles iniciatives protagonitzades per la ciutadania que s’orienten a satisfer necessitats col·lectives a través de la cooperació interpersonal. La innovació social és “social” perquè promou béns col·lectius i perquè es basa en relacions de reciprocitat entre la ciutadania. La innovació social és “innovadora” perquè promou noves formes de satisfer necessitats socials, alternatives als models dominants de provisió pública i privada de serveis.
L’objectiu principal del projecte ISOP és conèixer millor els orígens, els objectius, les característiques organitzatives i el tipus de relacions que les pràctiques d’innovació social estableixen amb altres actors. Ens interessa especialment les formes de relació que es desenvolupen entre les iniciatives d’innovació social i les administracions públiques, tot partint de la hipòtesi que aquestes relacions, que sovint des de la literatura especialitzada es plantegen en termes d’alternativitat, poden ser en realitat relacions de complementarietat i de reforçament mutu.
Per tal d’assolir aquests objectius, el projecte ISOP combina dos instruments principals d’anàlisi:
- La realització d’una enquesta online a les 710 pràctiques identificades en el Mapa de la Innovació Social. D’aquestes 710 pràctiques, hem aconseguit 529 adreces de correu electrònic, s’han fet 482 enviaments satisfactoris, s’han obert el 37,2% de correus enviats i s’han obtingut, finalment, 107 respostes.
- La realització de 7 entrevistes amb persones que pels seus perfils acadèmics, professionals i/o activistes ens han pogut aportar elements de reflexió que contextualitzen la qüestió de la innovació social.