DISSENY EXPERIMENTAL

El disseny experimental és el plantejament d’un procés que es seguirà per tal d’obtenir les diferents dades que ens seran útils per tal d’afirmar o rebutjar la nostra hipòtesi.

El plantejament inclourà 5 preguntes:

1- Què faig? → És l’acció que es realitza per a aconseguir tenir les dades.

2- Quan ho faig? → És important saber en quin moment realitzarem el mostreig ja que les condicions del medi poden provocar canvis en els resultats. No és el mateix fer un mostreig a l’hivern que a l’estiu. Tampoc és el mateix si fem el mostreig en èpoques reproductores, etc.

3- On ho faig? Triar el lloc adequat per a fer el mostreig. Si volem fer una comparació entre 2 zones és important que les condicions siguin semblants per tal de fer una bona comparació.

4- Com ho faig? Hi ha diferents maneres de realitzar un mostreig:

  • Observació directe: mitjançant transsectes, parcel·les, càmeres, batiscafs…
  • Recollida de mostres i observació posterior al laboratori, per recollir-les: transscectes, parcel·les, mostres aleatòries…
  • Detecció ultrasonora

Valorant les 3 preguntes anteriors triarem el mètode que millor s’adeqüi a les nostres necessitats.

5- Quantes vegades? Les rèpliques són importants per a que les nostres variables siguin representatives. Trobem 3 tipus de mètodes:

  • Mètodes qualitatius: a major esforç major resultat. És a dir, com més mostrejos realitzem, més ens aproparem a la realitat.

Això és representat amb la corva de acumulació d’espècies, la qual ens diu que un bon mostreig és aquell que arriba a un punt en el qual per més mostrejos que fem sempre trobarem el mateix (és el moment d’estabilitat de la corba). Es realitzen censos via mostreig directe o indirecte.

Valverde i Hortal, 2003.

  • Mètodes semiquantitatius: són aquells en que l’objectiu és saber què és millor o comprar el abans i després d’alguna situació o lloc. L’esforç de mostreig i la metodologia ha de ser igual en els 2 llocs sempre que sigui possible.

  • Mètodes quantitatius absoluts: S’utilitza per veure tendències. Es realitza un esforç mínim però que sigui fiable.

 

 

 

Exemple:

1- Què faig?: Un recompte de les diferents espècies de mol·luscs bentònics de roca.

2- Quan ho faig?: Un dia que no hi hagi mala mar i amb poca nuvolositat (si es pot).

3- On ho faig?: A la Cala Montgó a una paret de roca marina.

4- Com ho faig? Mitjançant un mostreig marí d’observació directa posant una cinta mètrica a la roca en vertical. Cada X cm de fondària determinar les espècies o taxons que trobem que toquen la cinta.

5- Quantes vegades? 30 transsectes.