Marin, José Maria; Molinero, Carme; Ysàs, Pere, Historia política de España 1939-2000. Barcelona, Istmo, 2001.
Historia política de España 1939-2000 ofereix una visió complerta de la dictadura franquista, de la transició a la democràcia, de l’etapa socialista i la primera legislatura de govern del Partit Popular. L’explicació del franquisme descansa en la caracterització de la dictadura espanyola com una variant dels règims feixistes de l’Europa dels anys 30 i en l’anàlisi de la seva trajectòria que la força, primer, a adaptar-se a l’escenari internacional configurat després de la Segona Guerra Mundial, i, després, a coexistir amb una societat immersa en profundes transformacions socio-econòmiques des dels anys 60. La transició a la democràcia s’explica a partir de la crisi de la dictadura i de la interacció dels diversos projectes polítics, de caràcter continuista, reformista i rupturista. Per últim el volum s’ocupa de les característiques de l’etapa de govern del Partit Socialista, els canvis introduïts, els seus límits, i el declivi que obrirà les portes a un govern conservador a partir de 1996.
Thomàs, Joan Maria, La Falange de Franco. El proyecto fascista del régimen. Barcelona, Plaza & Janes, 2001.
Ens trobem davant un llibre que és la continuació de Lo que fue la Falange, publicat en aquesta mateixa col·lecció el 1999, i que consolida Joan M. Thomàs com el gran especialista en l’estudi de la Falange. Aquest és un llibre clau per a comprendre l’evolució del franquisme en els seus inicis i entendre el procés inicial de consolidació del règim a nivell intern més enllà de la mateixa legitimitat de la victòria del 1939.
El desenvolupament de l’obra gira al voltant d’una pregunta fonamental: per que serveix el partit únic? Aquí se’ns plantegen dues possibles respostes: per conquerir l’Estat i impulsar un nou model institucional caracteritzat per la fusió orgànica d’Estat i partit, amb el control del segon sobre el primer; o bé per dotar l’Estat del personal polític addicte imprescindible pel bon funcionament de l’administració pública.
Font i Agulló, Jordi, ¡Arriba el campo! Primer franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català. Girona, Diputació de Girona, 2001.
El treball realitzat per Jordi Font i Agulló en aquest llibre s’inscriu, malgrat el seu centre d’anàlisi es trobi circumscrit a l’àmbit rural nord-català, o precisament per a això, en el bo i millor de les interpretacions i estudis sobre el feixisme a escala europea. El consens entorn al règim franquista, les actituds sociopolítiques i els imaginaris col·lectius que es posaren en joc durant els convulsos anys trenta i que s’articularen en una nova realitat durant els anys quaranta, són el tema d’aquest llibre centrat en el cas del camperolat familiar. Un llibre que apunta al cor dels debats més importants sobre la configuració del règim franquista i que val la pena llegir.
Mir, Conxita; Agustí, Carme; Gelonch, Josep (eds.), Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme. Balanç historiogràfic i perspectives. Lleida, Servei de Publicacions de la Universitat de Lleida, 2001.
El llibre és fruit del cicle de conferències que, organitzat pel Servei d’Història i Documentació del Departament d’Història, tingué lloc a la Universitat de Lleida els dies 22, 23, 28, 29 i 30 de maig del 2001 sota el mateix títol. Després d’una primera visió global dels estudis realitzats des de 1978 que posa especial èmfasi en les col·leccions d’història de Catalunya, les obres de síntesi i les monografies sectorials, a càrrec de Francesc Vilanova, la resta d’intervencions (Joan Maria Thomàs, Josep Clara, Martí Marín i Joan Sagues) revisen de forma exhaustiva l’avenç dels treballs sobre violència i repressió durant el franquisme realitzats a Catalunya des de la mort del dictador, prenent com a marc d’anàlisi les diverses delimitacions provincials. L’objectiu del recull és esdevenir una eina útil al debat teòric i metodològic sobre la violència i repressió franquista i ajudar a obrir nous camins per les futures investigacions.
Risques, Manel; Barrachina, Carles, Procés a la Guàrdia Civil. Barcelona (1939). Barcelona, Pòrtic, 2001.
Interessant llibre que serveix per desgranar minuciosament l’actitud i el comportament de la Guàrdia Civil a la convulsa Barcelona de les jornades del juliol del 1936. És un estudi essencial per comprendre la problemàtica del 19 de juliol a Barcelona en dos aspectes fonamentals: principalment que l’actuació de la Guàrdia Civil no va ser tant decisiva com s’ha volgut fer creure per parar el cop a la capital catalana; i així mateix, entendre que, a posteriori, aquesta mateixa oficialitat serà sacrificada (malgrat les seves implacables trajectòries professionals fàcilment identificables amb el corpus doctrinal dels sublevats) en benefici de la coherència ideològica del Nuevo Estado.
Culla i Clarà, Joan B., (coord.), El pal de paller. Convergència Democràtica de Catalunya (1974-2000). Barcelona, Pòrtic, 2001.
Concebuda arran del 25è aniversari de la fundació de CDC, i coordinada per Joan B. Culla, aquesta obra és una aproximació interdisciplinària redactada per politòlegs i historiadors d’edats i de sensibilitats diverses que assaja per primer cop l’anàlisi del fenomen convergent d’una manera global al llarg de l’últim quart de segle. El resultat són sengles aproximacions a la trajectòria i les característiques de Convergència Democràtica de Catalunya que componen una imatge intel·ligible i fidedigna del partit que, en coalició amb Unió Democràtica, ha governat la Catalunya contemporània durant més temps que cap altre.
Ballester, David; Risques, Manel, Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer a Barcelona. Barcelona, Edicions 62, 2001.
En aquest llibre fou editat a l’entorn dels 25 anys de les grans manifestacions per l’amnistia de l’1 i el 8 de febrer de 1976 que jugaren un paper en clau en la consecució de la llibertat dels presos polítics i per l’arribada de la democràcia a Espanya. Producte del treball de dos importants historiadors intenta oferir un marc històric explicatiu que ens permeti percebre la importància de l’amnistia en la dinàmica política espanyola, a la vegada que realitza una minuciosa reconstrucció, amb multitud de fonts, del que foren i el que suposaren les manifestacions de febrer de 1976.