Molinero, Carme; Sala, Margarida i Sobrequés, Jaume, Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Crítica, Barcelona, 2003.

La Guerra Civil espanyola no va acabar l’any 1939. No es tractava de un mer cop militar que es podia satisfer amb la presa del poder. Els propòsits dels sublevats eren, eliminats els que havien fet possible els avenços democratizadors de la Segona República, reeducar als recuperables i establir uns controls per evitar que alguna cosa semblant pogués tornar a passar. Això va implicar la conversió de la Guerra Civil en una realitat permanent. Hi ha una literatura important sobre la repressió, però en aquest volum s’intenta per primera vegada, com a resultat de la confluència d’una sèrie de línies de treball en ple desenvolupament, donar una visió de conjunt del que representaren els camps de concentració i les presons com a punts fonamentals del sistema polític franquista.


Josep Maymí, Josep Irla. La tenacitat d’uncompromís. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.

L’objectiu d’aquesta obra, fruit de la I Beca d’estudi President Josep Irla i Bosch, s’ha centrat essencialment en una tasca de recuperació de la memòria col·lectiva de la família Irla de Sant Feliu de Guíxols. La història d’aquesta família podria ser ben bé la de tantes famílies del nostre país. Els Irla es varen adaptar als canvis que va comportar l’entrada del segle XX i varen tenir un protagonisme polític creixent: primer a Sant Feliu, després al que llavors es coneixia com el districte de la Bisbal,i, finalment, arreu de Catalunya. Dedicats a la representació del suro i adscrits al republicanisme, varen esdevenir un dels elements que contribuirien a l’apogeu republicà de la dècada dels trenta del passat segle, i també patirien les conseqüències.

Després de la Guerra civil vindria l’exili. Un exili que, per a la família Irla, significaria un punt i a part en la seva existència. Començava una llarga etapa en què haurien de lluitar novament per aconseguir l’estabilitat ecoomica. Paral·lelament, el més gran dels tres germans, en Josep Irla, esdevindria, l’any 1940, el President de la Generalitat de Catalunya a l’exili.