Lardín Oliver, Antoni, Activitats comunistes clandestines. Sumari de la causa 555-IV-51 contra Gregorio López Raimundo i altres lluitadors antifranquistes. Barcelona, Edicions 62, 2006.
En aquest volum, el doctor Antoni Lardín Oliver presenta per primer cop la transcripció de les parts fonamentals del sumari de la causa ordinària 555-IV-51. Aquesta edició no constitueix solament un document de valor històric i testimonial, sinó que vol ser un homenatge a totes le persones que van comprometre la seva llibertat i fins i tot la seva vida en la lluita per una societat més lliure i més justa.
Tébar Hurtado, Javier, Reforma, revolución y contrarrevolución agraria. Conflicto social y lucha política en el campo (1931-1939). Madrid, Flor del Viento, 2006.
La reforma de la propietat de la terra va convertir la qüestió agrària en un dels eixos fonamentals del debat polític dels anys trenta a Espanya. Els objectius de la política reformista eren els de modernitzar una agricultura tradicional, que patia un retard relatiu, i el de consolidar l’estabilitat social en el camp. No obstant això, les causes del conflicte agrari estaven profundament arrelades en la desigualtat social i en les formes tradicionals de poder en l’àmbit rural. Quines van ser les expectatives i els límits de les polítiques de reforma en el camp? Quines actituds van mantenir els diferents grups camperols? Com es van articular els discursos i pràctiques empleades per les organitzacions de propietaris i el sindicalisme agrari? I en definitiva, com un problema social, que era una herència del passat, es va alterar de forma tan profunda com per a situar-se en el centre de les lluites polítiques? L’autor analitza cadascuna d’aquestes qüestions i, sense situar la República com un mer antecedent, ofereix una síntesi sobre els processos de “revolució camperola” i de “contrarevolució agrària” oberts amb l’inici de la Guerra Civil i la derrota republicana.
Juliá, Santos (dir.), Memoria de la guerra y del franquismo. Madrid, Taurus, 2006.
El llibre inclou aportacions de diferents especialistes sobre el franquisme, reflexionant sobre la amnèsia col·lectiva de la Guerra Civil i del règim. Una amnèsia que en realitat ha deixat molts rastres en la memòria de la població, malgrat l’aparent contradicció dels termes. Les aportacions tracten la qüestió des de diferents punt de vista, dibuixant les representacions de l’imaginari col·lectiu actual. El capítol de Carme Molinero ens proporciona unes consideracions sobre la relació entre història i memòria i entre la pròpia experiència de la repressió i el treball investigador dels historiadors, els quals lluiten contra un passat de silenci. El discurs toca moltes de les repercussions que tot això va tenir no tan sols sobre la memòria històrica, sinó també sobre les actituds i els comportaments socials. El text incorpora nombroses referències a obres dedicades a la repressió. Així mateix l’autora ens proporciona en els últims paràgrafs unes reflexions sobre la memòria del franquisme en general, atès que la memòria de la repressió constitueix només una part de la memòria del règim franquista, amb un crida final respecte al paper de les institucions en la recuperació de la memòria històrica.
Marín, Martí, Història del franquisme a Catalunya. Barcelona, Eumo / Pagès, 2006.
Martí Marín ha elaborat una panoràmica completa i solvent de la dictadura franquista a Catalunya. Examina la naturalesa feixista del règim i n’explica la implantació a partir de la duríssima repressió política i cultural exercida pels vencedors. Exposa l’evolució política del franquisme i la sortida de l’autarquia, que va donar pas a una liberalització econòmica del règim. Analitza també les importants transformacions econòmiques i socials que el país va experimentar a partir de la dècada dels 60 i les repercussions en les condicions de vida, penoses els primers anys, i progressivament millors els següents. Remarca, finalment, com la manca de suport al règim de les noves generacions i l’àmplia mobilització social i política antifranquista van accelerar-ne la descomposició, que va donar pas a la transició cap a la democràcia.
DDAA, Catalunya durant el franquisme. Diccionari. Barcelona, Eumo, 2006.
El diccionari sobre el franquisme a Catalunya és la primera obra col·lectiva del CEFID, constituint una aportació valuosa i un instrument útil tant pels especialistes sobre el període, atès que recull les definicions més importants sobre personatges, entitats, fets i activitats relatives al franquisme a Catalunya, com per tot aquell públic més general que es vulgui aproximar a la realitat d’aquest període.
Carme Molinero (ed.), La Transición. Treinta años después. Barcelona, Península, 2006.
La transició que va viure l’Estat espanyol fa trenta anys segueix provocant amplis debats i polèmiques en l’actualitat, a causa de la forma que es va gestionar i als temes que encara queden oberts d’aquell procés de canvi polític. El text, integrat per escrits de diversos especialistes de diferents àmbits (Carme Molinero, Pere Ysàs, Santos Juliá, José Maria Marín, Manuel Pérez Ledesma, José-Carlos Mainer, Joaquim Moles, Javier Ugarte, Rafael Chirbes) vol revisar els tòpics i ampliar la visió que s’ha mantingut al llarg dels anys sobre aquella etapa tan problemàtica.
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc, Exiliats, proscrits, deportats. Barcelona, Empúries, 2006.
La caiguda de la Segona República espanyola va provocar un dels èxodes més impressionants del segle XX. Entre el 26 de gener i el 10 de febrer de 1939, gairebé mig milió de persones van creuar la frontera amb França. La majoria dels refugiats coneixerien la duresa dels camps d’internament a les platges roselloneses i respirarien l’hostilitat dels sectors més conservadors de la III República, que veien amb simpatia la victòria franquista. El llibre repassa aquest primer exili dels republicans, aquell que neix amb la caiguda de Catalunya i viu la derrota francesa a mans dels alemanys al juny de 1940. Un primer exili marcat per la duresa, la misèria i els patiments, però tambè pel coratge, la voluntat de sobreviure i reorganitzar-se mentre es continuava lluitant per un futur millor.