Gálvez Biesca, Sergio; Hernández Holgado, Fernando, Presas de Franco. Madrid, Fundación de Investigaciones Marxistas, 2007.
Arran de l’exposició itinerant sobre les preses del franquisme que va organitzar la FIM entre el 2007 i el 2008 s’ha publicat aquest catàleg que, a més de les imatges incloses en els 43 panells de què constava l’exposició, conté disset aportacions dividides en sis blocs temàtics i escrites per importants historiadors especialistes en el franquisme, com Carme Molinero i Ricard Vinyes. Aquesta obra té la intenció de contribuïr a “visibilitzar” l’experiència penitenciària femenina de les primeres dècades de la dictadura, a partir d’un diàleg continu entre memòria i història, on es conjuguen les imatges i els documents amb el record i els testimonis de les dones empresonades. A més conté textos que caracteritzen les singularitats de l’experiència penitenciària femenina, com la presència de nens a les presons, l’anàlisi de centres com Saturrarán, Palma de Mallorca, Ventas o Les Corts i estudis monogràfics sobre la represió carcerària a Galícia i Andalusia.
Aguilar Cestero, Raül, El despliegue de la Universidad Autónoma de Barcelona entre 1968 y 1973: de fundación franquista a motor del cambio democrático en Cataluña, dins de CIAN 10 Madrid, Universidad Carlos III de Madrid-Editorial Dykinson, 2007. pp.13-199
Dins del 10è número dels Cuadernos del Instituto Antonio de Nebrija, editats per la Universidad Carlos III de Madrid, es pot trobar publicat el treball d’investigació de Raül Aguilar sobre l’evolució interna de la Universitat Autònoma de Barcelona durants els seus primers anys. La UAB, com a intent franquista per modernitzar el model universitari, copiant fòrmules foranes com la francesa -però negant-li qualsevol aspecte democratitzador-, i en un context intern de profund canvi social i tambè d’explosió estudiantil a tot el món, representa un paradigma del conflicte total plantejat entre el poder polític que la va fundar i la societat civil que la va convertir en plataforma de defensa de les seves exigències democrátiques.
Aznar Soler, Manuel (ed.) Barcelona, 11 de juliol del 1937. Segon Congrès Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura. Barcelona, Renacimiento, 2007.
Commemorant el 70è aniversari del Segon Congrès Internacional d’Escriptors per a la Defensa de la Cultura, desenvolupat del 4 al de 18 de juliol de 1937 a València –aleshores capital de la República-, Madrid, Barcelona i París, aquest llibre reconstrueix la sessió catalana, celebrada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l’onze de juliol del 1937 i presidida per Lluís Companys, president de la Generalitat. Aquest Congrès fou l’acte de propaganda cultural més espectacular organitzat pel Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes del govern republicà, un congrès no nomès contra el feixisme sinó també contra la política de no-intervenció practicada per les democràcies occidentals. El llibre vol fer record d’aquell Congrès mític i contribuir a la recuperació de la nostra memòria democràtica.
Lardín i Oliver, Antoni, Obrers comunistes. El PSUC a les empreses catalanes durant el primer franquisme (1939-1959). Barcelona, Cossetània, 2007.
Aquest llibre s’inscriu en el marc d’una historiografia sobre l’antifranquisme que està avui necessitada d’una nova empenta. I ho fa ocupant-se dels principals protagonistes de l’oposició a la dictadura, els comunistes. Cal tenir en compte que una bona part de la bibliografia sobre el PCE i el PSUC està formada per obres produïdes des de l’anticomunisme –de caràcter franquista, neofranquista o senzillament conservador-, des de l’”esquerranisme” o des de la mateixa militància; pels seus plantejaments militants, es tracta d’obres condicionades que han de ser degudament contrastades. Per tant, no és encara gaire ampli el nombre d’investigacions sòlidament documentades en fonts primàries, amb anàlisis acurades i amb propostes interpretatives ben fonamentades, tot i la publicació durant els últims anys de treballs molt valuosos. El llibre d’Antoni Lardín, doncs, constitueix una aportació molt rellevant al coneixement de la trajectòria del PSUC durant les dues primeres dècades de la dictadura. I s’ocupa, a més a més, d’aspectes sovint poc estudiats malgrat la seva importància, com ara les condicions de vida de la població treballadora catalana, l’activitat militant antifranquista i la continuïtat de la conflictivitat obrera. Aquesta obra constitueix, en definitiva, una valuosa aportació al coneixement de la història del PSUC i dels treballadors catalans i les seves condicions de vida en aquell “temps de silenci”, de misèria i d’opressió en el qual, tanmateix, alguns homes i dones no van voler resignar-se i van intentar –i ocasionalment van aconseguir– fer sentir la seva veu.
Aguilar i Cestero, Raül, La inspecció de treball. 100 anys al servei de les polítiques socials. Llibres del CSTEC. Eines per al debat, vol. 11, Barcelona, Generalitat de Catalunya – Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, 2007.
Aquest llibre recorre la història de la inspecció de treball des de les seves arrels més llunyanes, entroncant els pirmers projectes i les primeres veus que van parlar de la intervenció de l’Estat en les relacions laborals, amb la història política i social d’aquests mateixos anys, i particularment amb el desenvolupament del moviment obrer i de les seves demandes. La vinculació de l’origen de la inspecció a l’Institut de Reformes Socials, el precedent importantíssim de la inspecció de mines, les circumstàncies que van propiciar el naixement final del Servei d’Inspecció i la notabilíssima feina del general José Marvà en aquest naixement i en la seva organització, són qüestions que mereixen una atenció detallada en aquest volum. El llibre atura el seu camí amb l’estudi de la Inspecció durant el període franquista. L’autor, Raül Aguilar, efectua un detallat estudi crític de les funcions i el mètode d’actuació d’aquella Inspecció i assenyala també que es produeix una evolució del model, propiciada, de manera rellevant, per bona part dels inspectors que es van incorporar a aquesta funció en els últims anys de la dictadura.
Marí, Antoni; Risques, Manel; Vinyes, Ricard, En transició, Barcelona, Diputació de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 2007.
La publicació és el catàleg de l’exposició “En transició”, presentada al CCCB entre el 20 de novembre de 2007 i el 23 de febrer de 2008. L’exposició vol mostrar la realitat i la vitalitat social del període comprès entre la mort de Franco (el 20N de 1975) i l’intent de cop d’Estat de Tejero (el 23F de 1981), a través d’una imprescindible diversitat de punts de vista. En paraules de Josep Ramoneda, director del CCCB, la mostra “intenta canviar una mica la perspectiva. I, sense negar el paper destacat que va tenir la política institucional, prova de donar relleu a algunes de les claus socials, culturals i fins i tot morals de la transició”.
Jover Zamora, José María (dir.), Historia de España Menéndez Pidal. Tom XLIII. La España de las autonomías, Madrid, Espasa Calpe, 2007.
Després del volum dedicat a “La transición a la democracia. La España de Juan Carlos I (1975-2000)”, aquest XLIII tom de la Historia de España Menéndez Pidal, coordinat per Juan Pablo Fusi y Guadalupe Gómez-Ferrer, s’ocupa de l’Espanya de les autonomies. Hi participen vint-i-cinc autors, i està dividit en tres parts: “El Estado autonómico y los problemas jurídicos”, “Las Comunidades Autónomas”, i “España, realidad nacional”. L’objectiu de l’obra ha estat, en paraules dels coordinadors, “deixar constància dels reptes jurídics que comporta aquest nou Estat, dels indubtables avenços aconseguits i de la realitat espanyola”. L’apartat dedicat a Catalunya, que porta per títol “Cataluña. Treinta años de autonomía”, ha estat elaborat per Pere Ysàs.
Babiano, José (ed.), Del hogar a la huelga. Trabajo, género y movimiento obrero durante el franquismo. Madrid, Fundación 1 de Mayo, 2007.
El coneixement de la història de les dones i del món del treball, com a aspectes de l’època franquista, ha augmentat de manera notable en els últims anys. No obstant això, la recerca sobre ambdues qüestions creix de manera paral·lela, sense interrelacionar-se. Això implica que en la historiografia sobre el treball i el moviment obrer les dones resultin invisibles i que, al seu torn, la història de les dones es mantingui aliena a la militància laboral. Els cinc assajos reunits en aquest volum (a càrrec de José Babiano, José Antonio Pérez Pérez, Nadia Varo Moral, Claudia Cabrero Blanco i María del Carmen Muñoz Ruiz) pretenen enllaçar el treball, el gènere i el moviment obrer amb l’anàlisi històrica, partint de la premissa que es tracta de tres aspectes connectats en la vida social, tant en el passat com en el present.
Risques, Manel (coord.), Visca la República! Barcelona, Proa, 2007.
El 12 d’abril de 1931, quan la societat espanyola va acudir a votar per renovar els ajuntaments, ningú no podia sospitar que a la monarquia li quedaven dos dies de vida. I, en canvi, el dia 14, Alfons XIII va fugir del país i el va deixar en mans d’una nova classe política, que havia crescut a l’ombra de la dictadura de Primo de Rivera i volia superar la democràcia de tupinada. A partir d’aquell moment tot va anar molt de pressa: des d’una República Catalana proclamada per Francesc Macià que va durar tres dies, fins a un seguit de reformes i lleis que la involució de la República Espanyola va deixar a mig coure. Així i tot, l’obra republicana va ser molt intensa i va tocar molts camps: des de la religió a l’exèrcit, passant per l’ensenyament, la sanitat o la distribució territorial. Fins no fa gaire, però, aquest període ple d’il·lusions i canvis, en què es vivia la sensació d’estar creant un país nou, no s’ha pogut estudiar a fons. En bona mesura perquè la dictadura franquista es va dedicar a esborrar-ne tot rastre, però també perquè encara incomoda certs estaments. Aquest volum, coordinat per Manels Risques i amb les aportacions de diversos historiadors de prestigi (Joan B. Culla, Josep Fontana, Santos Juliá, Carme Molinero, Borja de Riquer, Manel Risques, Susanna Tavera, Enric Ucelay da Cal i Ricard Vinyes) intenta cobrir aquest buit, tot fent un repàs global als diversos camps de l’obra republicana.
Santervás García, Juan Carlos, República y Guerra Civil. Primer Franquismo en Valverde de Llerena (1931-1947). Badajoz, Diputación de Badajoz, 2007.
El llibre intenta indagar els motius i les conseqüències de l’assassinat de l’1% de la població d’esquerres de Valverde de Llerena (Badajoz), per part de gent de dretes del mateix poble. L’eix central d’aquestes causes i conseqüències és el repartiment de la terra. L’enfrontament per la possessió de la terra no es produirà entre terratinents i jornalers, interpretació “tradicional” del conflicte, sinó entre petits propietaris i jornalers. Aquests petits propietaris seran qui encapçalin la repressió al poble, convertint-se d’aquesta manera en la vanguàrdia política del feixisme durant la Guerra Civil i el primer franquisme
Capel Martínez, Rosa Maria (ed.), Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino, Madrid, Área de Gobierno de Empleo y de Servicio a la Ciudadanía – Dirección General de Igualdad de Oportunidades, Ayuntamiento de Madrid, 2007.
Aquesta obra recull les intervencions realitzades en el Curs d’Estiu de la Universidad complutense de Madrid “Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino” (El Escorial, del 24 a 28 de juliol de 2006). El curs va ser dirigit per la historiadora Rosa María Capel. La seva finalitat era il·luminar i destacar el paper angular que va tenir Clara Campoamor en l’obtenció del sufragi femení i, consegüentment, del sufragi universal. Un doble eix que tenia al seu centre la figura de Campoamor estructurava les sessions i els debats del curs, ja que als aspectes històrics, filòsofics i polítics se n’hi sumaven d’altres relacionats amb aquella Edat de Plata de les dones que emergeix als anys vint. Les anomenades modernes, avantguardistes o liceòmanes que des de la referència ineludible de Pardo Bazán il·luminen el riu de la Història fins arribar a Clara Campoamor. Pel que fa pròpiament a la figura de Clara Campoamor, se’n va analitzar la trajectòria política i jurídica, el debat constituent del vot i la seva clara victòria, a més de l’obra, l’epistolari i l’exili final.
Selles i Rigat, Narcís, Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual. Barcelona, Afers, 2007.
Alexandre Cirici Pellicer és un dels noms més rellevants de l’artigrafia catalana de la segona meitat del segle XX. Aquest llibre és la primera aproximació global a la seva obra en els terrenys de la crítica, l’assaig i la història de l’art. La investigació vincula l’anàlisi crítica de la producció artigràfica de Cirici, especialment la dedicada al segle XX, amb la peripècia vital del personatge en el si de la societat que va acollir-lo i que alhora fou objecte dels seus afanys. Hi destaca la utilització d’una nombrosa documentació inèdita que, al costat de llibres i articles, inclou l’epistolari i el bloc personal de notes d’Alexandre Cirici, que abraça de l’any 1948 a 1963.
Font i Agulló, Jordi (dir.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans. València, PUV, 2007.
Aquest llibre és el resultat dels treballs presentats a les jornades “Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans”, celebrades a Banyoles el novembre de 2005. Està estructurat en tres parts en què es tracta, primerament, la repressió franquista, la desfeta cultural que va comportar i l’ordit de l’oposició a la dictadura. Una segona part està dedicada a la historiografia sobre el franquisme. Finalment, s’estudia la percepció pública del franquisme en el present, la relació entre història i memòria. El recull constitueix una introducció avançada per copsar la naturalesa complexa del règim franquista, la seva significació real i la seva repercussió en el teixit sociocultural dels Països Catalans.
Thomàs, Joan Maria (ed.), La Historia de España que no pudo ser. Barcelona, Ediciones B, 2007.
L’estudi de la història, d’allò que va succeir, inclou de vegades la consideració d’allò que va poder passar. A partir d’aquesta premissa, La Historia de España que no pudo ser dóna veu a una dotzena de coneguts historiadors que deliberen sobre alguns hipotètics enigmes de la Guerra Civil i el franquisme: què hagués passat si el 18 de juliol hagués fracassat?; ¿i si Espanya hagués participat en la Segona Guerra Mundial?; ¿o si Carrero Blanco no hagués estat assassinat?
Riquer i Permanyer, Borja de, Francesc Cambó. Entre la monarquia i la República (1930-1932). Barcelona, Base, 2007.
El llibre il·lumina amb noves dades, inèdites fins avui, l’actuació política del líder catalanista Francesc Cambó en un moment cabdal de la història, el que va des de la fi de la dictadura de Primo de Rivera fins a l’adveniment de la República. A més, inclou importants documents inèdits que donen una nova visió del paper de Cambó envers la República i en relació a la crisi de juliol de 1936.
Ysàs Solanes, Maria (coord.), Segona República i món jurídic. Mataró, Cálamo, 2007.
El llibre recull les ponències presentades a les jornades sobre “II República i món jurídic (1931-2006)”, celebrades a la Facultat de Dret de la UAB els dies 28, 29 i 30 de novembre de 2005. La producció normativa de la II República resulta impressionant en quantitat i en qualitat: normes jurídiques d’extraordinària perfecció tècnica afrontaren problemes candents que havien estat obviats o marginats fins aleshores. Destaquem l’aportació de Jesús Espuny Tomàs, que tracta de “El projecte de llei d’intervenció obrera en la gestió de les indústries”.
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc, 1939. Una crónica del año más terrible de nuestra historia. Barcelona, Península, 2007.
Crònica de com el poder franquista es va revestir d’una nova litúrgia de representació i va sortir al carrer per reivindicar, sense cap mena de mesura, el paper trascendental que se suposava que podia tenir, amb “un milió de soldats”, a l’Europa feixista.