Professors i investigadors d’altres universitats

Gustavo Alares

Gustavo Alares es va doctorar el 2014 a l’Instituto Universitario Europeo (Florència). Els seus interessos historiogràfics s’han vinculat a la Història Contemporània amb especial atenció a la història del feixisme i del franquisme, particularment en la seva dimensió cultural. Uns dels seus camps d’especialització és la Història de la Historiografia i els seus vincles entre els processos de nacionalització, les narratives històriques, i els historiadors.

El 2001 va completar el seu DEA amb un estudi pioner sobre la política de colonització agrària franquista, publicant Colonos, peritos y mayorales (2008) i l’article «Ruralismo, fascismo y regeneración…» (Ayer, 2011), on analitzava la ideologia ruralista de l’España franquista en perspectiva comparada. El 2008 va publicar el seu Diccionario biográfico de los consejeros de la Institución Fernando el Católico (1943-1984), el primer intent de cartografiar l’elit política i cultural de la Saragossa franquista. En paral·lel Alares ha anat desenvolupant diverses investigacions sobre la Història de la Historiografia i els seves fonts, publicant Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (2013) i Nacional-sindicalismo e Historia (2015), juntament amb diversos articles i capítols de llibre en revistes nacionals i internacionals. Els primers treballs derivats de la seva tesi doctoral van ser «The Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism» (European Historical Review, 2016) i la monografia Políticas del pasado en la España franquista, publicada per Marcial Pons el 2017.

Gustavo Alares ha estat visiting researcher en diversos centres com la London School of Economics (2009), la University of Wisconsin (2011) o la Universitá per Stranieri di Siena (2018), i ha assistit a nombrosos congressos nacionals i internacionals. És membre dels projectes «Política, Historiografía y Derecho: intercambios internacionales y “superación del pasado” en los siglos XIX y XX. España, Europa y América Latina» (Universidad de Zaragoza) i «La nación en escena: símbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre España y América Latina (1890-2010)» (Universidad Complutense de Madrid).

***

Gustavo Alares obtained his PhD from the European University Institute in 2014. His research commitment has embraced several fields in Contemporary History, with a special attention to History of Fascism and Francoism, particularly in their cultural dimension. One of his fields of expertise is Spanish History of historiography and the links between nationalization process, historical narratives and historians.

In 2001 completed his M.A. with a pioneer research on the Francoist agrarian colonization policy publishing, among other works, the book Colonos, peritos y mayorales (2008) and the article «Ruralismo, fascismo y regeneración…» (Ayer, 2011) in which analyzed the ruralist ideology of Franco’s Spain in comparative perspective. In 2008 was published Diccionario biográfico de los consejeros de la Institución Fernando el Católico (1943-1984), the first attempt to ‘map’ the Francoist cultural and political elite of Zaragoza. At the same time, he has carried out various researches related to History of Historiography and its sources, publishing the books Severino Aznar Embid y el Colegio de Aragón (2013) and Nacional-sindicalismo e Historia (2015), together with several articles and book chapters in national and international journals.  As first results derived from the thesis was the article «The Millennial of Castile (1943): the Historical Culture of Spanish Fascism» (European Historical Review, 2016) and Políticas del pasado en la España franquista, published by Marcial Pons in 2017.

Over the years Alares López has been visiting researcher in several centres such as the London School of Economics (2009), the University of Wisconsin (2011) or the Universitá per Stranieri di Siena (2018) and has attended several national and international conferences. Gustavo Alares is member of the projects «Política, Historiografía y Derecho: intercambios internacionales y “superación del pasado” en los siglos XIX y XX. España, Europa y América Latina» (Universidad de Zaragoza) and «La nación en escena: símbolos, conmemoraciones y exposiciones, entre España y América Latina (1890-2010)» (Universidad Complutense de Madrid).

ORCID

Àlex Amaya Quer

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del GREF i del CEFID. La seva tesi doctoral, guardonada amb el Premi Miguel Artola de la Asociación de Historia Contemporánea, va ser dirigida per la professora Carme Molinero i consisteix en l’estudi del discurs social i de l’aparell de propaganda de la Organización Sindical Española, especialment durant els anys 60. Ha publicat a la revista Hispania l’article titulat “La figura de Franco en el discurso de la Organización Sindical Española durante los años del Desarrollismo a través del Diario Pueblo, 1957-1969” i a l’abril de 2009 va ser guardonat amb un accèsit al X Premio de Jóvenes Investigadores de la Asociación de Historia Contemporánea. Ha publicat a la revista Ayer l’article “El <<acelerón sindicalista>> y sus contradicciones internas. Imagen y realidad en la propaganda de la OSE, 1957-1969”.

Oscar Barberà

És Doctor en Ciència Política i de l’Administració. Professor Associat de Ciència Política (Universitat Autònoma de Barcelona), els seus camps d’investigació se centren en els partits polítics, les elits polítiques i el militantisme. Entre les seves principals publicacions destaquen Partits en aliances polítiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d’Unió Democràtica de Catalunya (1978-2001). Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ciència Política i Dret Públic. Universitat Autònoma de Barcelona. (2006); “Convergència i Unió: from Stabilty to Decline?”, a De WINTER, L., GÓMEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (2006); “Perfils i percepcions polítiques dels militants dels partits polítics catalans”, a BARAS, M (ed) Els militants dels partits polítics de Catalunya. Perfils socials i percepcions polítiques. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions polítiques juvenils de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona / Fundació Juame Bofill. (2002); “La coalició CiU”, a Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Convergència Democràtica de Catalunya (1975-2000). Barcelona: Pòrtic (2000); Unió Democràtica de Catalunya (1976-1978). Barcelona: Editorial Mediterrània. (2000); “Partido Popular”, a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Polítics de Catalunya Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (2000). Actualment investiga dins el projecte “Los partidos de ámbito no estatal en el sistema político español. Una perspectiva comparada” (SEJ2006-15076-C03-02/CPOL) dirigit per Montserrat Baras; a més de ser colaborador habitual del Seminari estable d’investigació sobre partits polítics a Catalunya i Espanya de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.

***

He’s PHD in Political Science and Associate Professor of Political Science (Autonomous University of Barcelona). His research fields are Political parties, poltical elites and party membership. Among his main references can be found Partits en aliances polítiques: Rutes del canvi organitzatiu. El cas d’Unió Democràtica de Catalunya (1978-2001). Tesis Doctoral. Bellaterra: Departament de Ciència Política i Dret Públic. Universitat Autònoma de Barcelona. (2006); “Convergència i Unió: from Stabilty to Decline?”, in De WINTER, L., GÓMEZ-REINO, M. y Lynch, P. (Ed): Autonomist Parties in Europe: Identity Politics and the Revival of the Territorial Cleavage. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. (2006); “Perfils i percepcions polítiques dels militants dels partits polítics catalans”, in BARAS, M (ed) Els militants dels partits polítics de Catalunya. Perfils socials i percepcions polítiques. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials.(2004); Els militants de les organitzacions polítiques juvenils de Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona / Fundació Jaume Bofill. (2002); “La coalició CiU”, in Culla, J.B. (ed.) El pal de paller.Convergència Democràtica de Catalunya (1975-2000). Barcelona: Pòrtic (2000); Unió Democràtica de Catalunya (1976-1978). Barcelona: Editorial Mediterrània. (2000); “Partido Popular”, a MOLAS, I (ed.) Diccionari de Partits Polítics de Catalunya Segle XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. (2000). He’s currently researching in the project “Non State Wide Parties in Spain.Three-year grant from Spanish Government” (SEJ2006-15076-C03-02/CPOL) directed by Montserrat Baras; he’s also a member of the Standing Group on Political Parties of the Political and Social Sciences Institut of Barcelona (ICPS).

Nicolás Buckley

Nicolás Buckley és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universidad Complutense de Madrid. Durant la carrera, va guanyar una beca del programa Erasmus i va cursar un any a la Universitat de Varsòvia, Polònia. Un cop llicenciat, va realitzar un màster en Resolució de Disputes i Conflictes a la School of Oriental and African Studies. Després, va completar el seu doctorat a la Royal Holloway University of London, basant-se en les històries de vida dels militants d’ETA, dins del Departament d’Història. Durant aquest període, també va treballar com a investigador en el Cañada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies de la London School of Economics and Political Science. Al final del seu doctorat, va ser professor a dues universitats equatorianes, la Universidad Central del Ecuador i la Universidad Metropolitana. Durant aquests anys, ha participat en conferències en diversos països (Equador, Cuba, Colòmbia, Estats Units o Irlanda) i tracta de compatibilitzar la producció d’articles acadèmics amb articles a periòdics als quals tingui accés el ciutadà comú. La seva tesi doctoral serà publicada els propers mesos tant en castellà (Siglo XXI) com en anglès (Centre for Basque Studies – University of Nevada, Reno). Actualment treballa en el seu nou llibre sobre històries de vida de la guerrilla equatoriana ‘Alfaro Vive Carajo’.

***

Nicolas Buckley holds a bachelor’s degree in Political Science from the ‘Universidad Complutense de Madrid’. During his undergraduate studies, he spent an Erasmus year at the ‘University of Warsaw’, Poland. Upon graduation, he completed a master’s degree in Dispute and Conflict Resolution at the ‘School of Oriental and African Studies’ at the ‘University of London’. Afterwards, he completed his doctoral thesis on the oral life stories of ETA activists (Basque Conflict), in the Department of History at ‘Royal Holloway-University of London’. During this period, he also worked as a researcher at the ‘Cañada Blanch Centre for Spanish Contemporary Studies’ at the ‘London School of Economics and Political Science’. Buckley tries to have one foot in Academia (through the publication of academic articles) and the other one outside (through the publication of journalist articles). His new book is going to be published in Spanish (Siglo XXI) and in English (Centre for Basque Studies – University of Nevada, Reno).  Nowdays Buckley is a current professor at the ‘Universidad Metropolitana del Ecuador’ and he is working in his new book based on the oral life stories of the guerrilla ‘Alfaro Vive Carajo’.

Antonio Francisco Canales Serrano

Antonio Fco. Canales Serrano és llicenciat i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat és professor d’Història de l’Educació a la Universidad de La Laguna.

La seva investigació es centrà inicialment en l’estudi del poder local a Catalunya i el País Basc. Des d’aquesta perspectiva estudià temes com el nacionalisme basc, el catalanisme i el franquisme. Ha publicat diferents articles sobre aquestes qüestions i el llibre Las otras derechas (Madrid: Marcial Pons, 2006).

Des de fa uns anys, la seva recerca es desenvolupa en tres línies: la història de les relacions entre ciència i política a la Espanya del segle XX, la història de l’educació secundària i la de la incorporació de les dones a aquesta i la superior, sempre amb una atenció especial al període franquista.

Sobre les relacions entre ciència i política ha coeditat els llibres Ciencia y Fascimos (Barcelona: Laertes, 2009) y Science Policies and Twentieth-Century Dictatorships. Spain, Italy and Argentina (Londres: Ashgate, 2015) i ha publicat articles com “Children’s education and mental health: psychiatry, psychology and “biological pedagogy” at the service of Franco’s regime”. Paedagogica historica, 52, 1-2, 2016 (amb A. Gómez); “A new space for a new science: the transformation of the JAE Campus after the Spanish civil war”, History of Education, 41,5, 2012 i “The rebels and the new Spanish scientific culture”, Journal of War and Cultural Studies, 2, (3), 2009 (amb A. Gómez).

Sobre l’educació sota el franquisme ha coeditat el llibre La larga noche de la educación española. El sistema educativo español en la posguerra (Madrid: Biblioteca Nueva, 2015) i articles com “La modernización del sistema educativo español, 1898-1936”, Bordón, 65, 4, 2013; “Pemartín y la frustrada fascistización de la enseñanza media de posguerra”, Historia Social, 74, 2012; “Falange y Educación: El SEPEM y el debate sobre el Bachillerato en los años cuarenta”, Educación XX1, 15, 1, 2012; i “Innecesarios a todas luces. El desmantellament de la xarxa d’instituts en la postguerra”, Educació i Història, 17, 2011.

Sobre la història de l’educació de les dones destaca la coedició del llibre Women’s Education in the Mediterranean World: Historical Perspectives (1840-1970) (Roma: Aracne Editrice, en premsa), l’article “Little intelectuals. Girls’ academic secondary education under Francoism: Projects, realities and paradoxes”, Gender and Education, 24, 4, 2012 i el capítol “Educación superior e investigación científica: historia, sociología y epistemología”, en Díaz, C. i Dema, S. (eds.) Sociología y Género, Madrid, Tecnos, 2013 (amb E. Pérez Sedeño).

Xavier Casals Meseguer

Xavier Casals Meseguer és doctor en història contemporània i professor titular de la Facultat de Comunicació i Relaciones Internacionals Blanquerna (Universitat Ramon Llull). La seva recerca es centra en l’evolució de l’extrema dreta, les relacions entre dictadura i monarquia a Espanya i el canvi polític a Catalunya i Espanya.

En relació a la ultradreta, destaca la seva tesi doctoral Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995) (1995), que rebé un premi de  l’Institut d’Estudis Catalans; La tentación neofascista en España (1998);  Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fría a la era de la globalización (2003); Political survival on the extreme right (2005, com a editor i coautor) i Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del “búnker” al rebuig de les mesquites (1966-2006) (2007).

Sobre les relacions entre dictadura i monarquia és autor de la primera aproximació acadèmica a la figura de Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera, 2004) i de Franco y los Borbones. Historia no oficial de la corona española (2005, actualitzada el 2019).

Quant al canvi polític és autor de La Transición española. El voto ignorado de las armas (2016); El oasis catalán (1975-2010): ¿Espejismo o realidad? (2010); El nuevo populismo en España, 1989-2013 (2013). També és coautor i coeditor  (amb Joan Marcet) de Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012).

El seu blog personal sobre extremisme i democràcia iniciat el 2009 supera les 900.000 pàgines vistes i té més de 2.200 subscriptors.

***

Xavier Casals Meseguer is a doctor in contemporary history and professor at the School of Communication and International Relations Blanquerna (Ramon Llull University). His research focuses on the evolution of the extreme right, the relations between dictatorship and monarchy in Spain and political change in Catalonia and Spain.

As to the Far Right, he has published several works: his doctoral thesis Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995) (1995), wich received an award from the Institut d’Estudis Catalans; La tentación neofascista en España (1998);  Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fría a la era de la globalización (2003); Political survival on the extreme right (2005, as editor and co-author); and Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del “búnker” al rebuig de les mesquites (1966-2006) (2007).

On the relations between dictatorship and monarchy, he is the author of the first academic approach to the biography of Miguel Primo de Rivera (Miguel Primo de Rivera, 2004) and of Franco and the Bourbons: Franco y los Borbones. Historia no oficial de la corona española (2005, updated in 2019).

Regarding political change, he is the author of La Transición española. El voto ignorado de las armas (2016); El oasis catalán (1975-2010): ¿Espejismo o realidad? (2010); El nuevo populismo en España, 1989-2013 (2013). He is also co-author and co-editor (with Joan Marcet) of Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012).

His personal blog about extremism and democracy (started in 2009) exceeds 900,000 page views and has more than 2,200 subscribers.

Jaume Claret

Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) és doctor en Història (Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, Universitat Pompeu Fabra), i Llicenciat en Humanitats (UPF) i Ciències de la Comunicació (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment és professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC on participa com a docent en diversos graus i màsters, i on codirigeix el Màster Interuniversitari d’Història Contemporània UB-UOC. Forma part del grup de recerca consolidat Identi.cat (Llengua, cultura i identitat en l’era global), i és membre dels consells de redacció de les revistes Rúbrica Contemporanea, Franquisme i Transició i Represura. A banda, col·labora fent ressenyes d’assaig pel diari ARA.

Els seus primers treballs de recerca es van centrar en la universitat catalana i espanyola durant la Segona República i el primer franquisme, amb especial atenció a la repressió d’aquest àmbit: La repressió franquista a la universitat catalana (Eumo, 2003) i El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo (Crítica, 2006). Posteriorment i sobre la mateixa temàtica ha publicat diferents treballs i, alhora, també s’ha interessat per la història política, cultura i intel·lectual contemporànies. El seu darrer llibre, coescrit amb Manuel Santirso, és La construcción del catalanismo (Libros de la Catarata, 2014).

***

Jaume Claret  Miranda (Barcelona, 1973) holds a PhD in History (History Institute Jaume Vicens Vives,  Pompeu Fabra University), a degree in Humanities (UPF) and a degree in Communication Sciences (Autonomous University of Barcelona). Currently a professor at the Faculty of Arts and Humanities at the UOC, he participates as a lecturer at various pre- and post-graduated degrees, and co-directs the Joint Master of Contemporary History UB-UOC. He is a member of the consolidated research group Identi.cat (Language, Culture and Identity in the Global Era) and also a member of the editorial boards of the following journals: Rúbrica Contemporanea, Franquisme i Transició and Represura. In addition, he writes non-fictional book reviews as a collaboration with the Catalan newspaper Ara.

His early research work focused on the Catalan and Spanish university during the Second Republic and the early Franco’s regime, with special focus on the political repression on this area: La represión franquista en la universidad catalana (Eumo, 2003) and El atroz desmoche. La destrucción de la universidad española por el franquismo (Crítica, 2006). He has published several papers and chapters on the same subject and, lately, he has been focusing on the Catalan and Spanish political, culture and intellectual contemporaries. His latest book, co-authored with Manuel Santirso is La construcción del catalanismo (Libros de la Catarata, 2014).

Josep-Vicent Garcia Raffi

Josep-Vicent Garcia Raffi (València, 1961) és doctor en Filologia i professor titular de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València. Els seus camps d’investigació són la didàctica de la llengua i la literatura, l’educació literària en contextos multiculturals i multilingües, la sociolingüística i la cultura del País Gal·les, les relacions entre literatura i periodisme, la literatura catalana contemporània i la literatura concentracionària. Ha estudiat l’obra de Joan Fuster (de qui ha editat dos volums del seu epistolari) i, sobretot, la literatura catalana d’exili i l’obra de Lluís Ferran de Pol, sobre qui ha publicat nombrosos treballs i ha editat alguns dels seus textos, com ara Abans de l’alba, Miralls tèrbols, Un de tants i Campo de concentración (1939), a més d’una antologia de textos periodístics mexicans. Conjuntament amb Carme Manuel ha publicat la biografia de l’escriptora gal·lesa Esyllt Thomas Lawrence.  Des de fa més d’una dècada estudia la literatura generada per la reclusió dels republicans als camps de concentració francesos.

Ha estat professor en diferents instituts valencians durant vint-i-set anys. Ha publicat articles sobre didàctica de la llengua i la literatura en revistes especialitzades com ara Materials Didàctics, Escola Catalana, Guix, In-fàn-ci-a, y Lenguaje y Textos. És coautor de guies de lectura para diverses editorials i un llibre de text. També ha participat en nombrosos congressos internacionals com a comunicant o ponent convidat i com a conferenciant en diverses Jornades o Escoles d’Estiu. Ha rebut premis per experiències en innovació didàctica a l’Ensenyament Mitjà i ha participat en diferents grups d’innovació educativa. Des de la seua incorporació a la Universitat de València, ha estat professor en l’especialitat de llengua catalana (valencià), del màster universitari en professor/-a d’Educació Secundària de la Universitat de València, el Màster Universitari en Investigació en Didàctiques Específiques i el Màster Universitari en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al context valencià de la mateixa universitat.

***

Josep-Vicent Garcia Raffi (Valencia, 1961) holds a PhD in Catalan Philology, and is an Associate Professor in the Language and Literature Education Department at the Universitat de València, Spain. His fields of research are literature and language didactics, literary education in multilingual and multicultural contexts, sociolinguistics and Welsh culture, relations between literature and journalism, contemporary Catalan literature, and concentration camp literature. He has studied the work of Joan Fuster and has edited two volumes of his correspondence. He has specially focused on Catalan literature of exile and the work of Lluís Ferran de Pol, and he has published numerous articles about his novels and short stories, and edited some of his texts, as for example Abans de l’Alba, Miralls tèrbols, Un de tants and Campo de concentración (1939), as well as an anthology of his Mexican journalistic texts. Together with Carme Manuel, he has published the biography of Welsh writer Esyllt Thomas Lawrence. For more than one decade he has studied the literature written by Republican prisoners in the French concentration camps after the Spanish Civil war.

He has published articles on language and literature didactics in journals such as Materials Didàctics, Escola Catalana, Guix, In-fan-ci-a, and Lenguaje y Textos. He is the author of several reading and teaching guides, and co-author of a textbook. He has also participated in numerous international conferences of significance with a large number being invited as keynote and plenary speaker. He has received several awards for teaching innovation experiences in Secondary Education, and has participated in different projects of educational renewal. Since joining the Universitat de València, he has been a lecturer in Catalan (Valencian) in the Master’s Degree in Research in Specific Didactics and the Master’s Degree in Language Consultancy and Literary Culture: Applications in the Valencian Context.

 

Olga Glondys

Olga Glondys (Cracòvia, 1979-Barcelona, 2020). Nota de l’Equip de Direcció del CEDID

 

María Teresa González De Garay Fernández

Mª Teresa González de Garay Fernández és Professora Titular de Literatura Espanyola i Hispanoamericana de la Universitat de La Rioja (Espanya). Ha publicat estudis sobre poesia barroca (Franciso López de Zárate), literatura de l’exili republicà (Paulino Masip, Max Aub, Ramón J. Sender, Eugenio F. Granell, Patricio P. Escobal, José Rubia Barcia, Maria Teresa León, Antonio Ortega, Carlos Blancvo Aguinaga y José Ramón Enríquez) i poesia i narrativa hispanoamericanes (Jorge Teillier, Alejo Carpentier, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carmen Ollé, Rosela di Paolo, Mayra Montero, Renée Ferrer, Oliverio Girondo, Susana Soca, Amado Nervo, Octavio Paz, Antonio Cisneros, Gonzalo Rojas, Óscar Hahn, Mario Vargas Llosa o Carlos Fuentes). Es membre de GEXEL (Grup d’investigació sobre Estudis de l’Exili Literari de la Universitat Autònoma de Barcelona) des de 1997.

Fernando Hernández Holgado

Doctor en Geografia i Història per la Universitat Complutense de Madrid en 2011. S’ha especialitzat en penitenciarisme femení, particularment de l’època franquista. És membre del Seminari de Fonts Orals de Madrid des de 2004, així com del Grup d’Estudis de la Història de la Presó i de les Institucions Punitives de la Universitat de Castilla-La Mancha des de 2007. Entre les seves publicacions relacionades amb el seu tema de tesi, destaquen els següents llibres: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; i Soledad Real (1917). Madrid, 2001. És tanmateix editor, juntament amb Sergio Gálvez, del catàleg de l’exposició fotogràfica “Preses de Franco”. Madrid, 2007. Del mateix perfil són els següents articles, ponències i comunicacions a congressos publicades: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, en Studia Histórica. Historia Contemporánea, nº 29, 2011; i “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, en Cuadernos de Historia Contemporánea, vol. 27, 2005. La seva tesi doctoral és titula: La prisión militante: las cárceles franquistas de mujeres de Barcelona y Madrid (1939-1945).Del seu interès per la memòria i les fonts orals com a metolodogia d’estudi són bona mostra els següents treballs: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, en Col·lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, en J.M. Trujillano y J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; i “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, en J. Sobrequés, C, Molinero y M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003. Durant els últims anys ha coordinat el portal web Presó de Les Corts, de la Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), actualmente en actiu. També ha desenvolupat una línia d’investigació i difusió diferent -militarisme i política internacional- de la qual són mostra els següents llibres: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; i Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

***

Ph. D. in Geography and History (Universidad Complutense of Madrid, UCM) 2011. Specialized in female imprisonment, specifically during the Franco Regime. Member of Seminario de Fuentes Orales de Madrid from 2004 and Grupo de Estudios sobre la Historia de la Prisión y las Instituciones Punitivas (University of Castilla-La Mancha) from 2007.
He is the author of the following books: Mujeres encarceladas. La prisión de Ventas: de la República al franquismo (1931-1941). Madrid, 2003; and Soledad Real (1917). Madrid, 2001. He’s also editor, along with Sergio Gálvez, of the catalogue of photographical exhibition “Presas de Franco”. Madrid, 2007. Regarding the same subject, the following articles and papers presented at conferences and congresses: “La Prisión Militante. Ventas (Madrid) y Les Corts (Barcelona)”, in Studia Histórica. Historia Contemporánea. University of Salamanca, nº 29, 2011; “Carceleras encarceladas. La depuración franquista de las funcionarias de Prisiones de la Segunda República”, in Cuadernos de Historia Contemporánea. University Complutense of Madrid, vol. 27, 2005. The following works show his interest about memory and oral sources as historical metholodology: “Memòria de la presó de dones de Les Corts”, in Col.lectiu Desafectos (edit): La ciutat i la memòria democràtica. Espais de lluita, repressió i resistència a Barcelona, Barcelona, 2009; “Memoria histórica y represión. Sobre las memorias alternativas (o insumisas)”, in J.M. Trujillano and J.M. Gago (eds): Las fuentes orales entre la memoria y la historia. Su complementariedad con otras fuentes. Ávila, 2009; and “Las Trece Rosas, agosto de 1939; un diálogo entre el documento y la fuente oral”, in J. Sobrequés, C, Molinero and M. Sala (eds.): Los campos de concentración y el mundo penitenciario en España durante la guerra civil y el franquismo. Barcelona, 2003.
During the last years he has been working as director of the website Presó de Les Corts, of Associació per la Cultura i la Memòria de Catalunya (2006), currently active. In addition to his works in Women’s History, he has embraced a different field of research and popularization –Militarism and Internacional Relations- in the following books: Miseria del militarismo. Un análisis del discurso de la guerra. Barcelona, 2004; and Historia de la OTAN. De la Guerra fría al intervencionismo humanitario. Madrid, 2000.

Max Hidalgo

Max Hidalgo Nácher (Castellà de la Plana, 1982) és professor contractat doctor de la secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador en el Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És llicenciat en Periodisme per la UAB i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB, va cursar el màster Lettres, Arts et Pensée Contemporaine en la Université Paris VII (Denis Diderot), on va presentar, sota la direcció de Julia Kristeva, una investigació sobre Le sujet du langage dans l’œuvre de Samuel Beckett. Es va doctorar l’any 2013 a la UB amb una investigació sobre El problema de l’escriptura en el camp intel·lectual francès (1945-1975) dirigida per Nora Catelli. Ha realitzat estades d’investigació a la Universidad de Rosario, Uniersidade de São Paulo, Casa das Rosas (Fundação Haroldo de Campos) y Harvard University, i ha codirigit la revista Puentes de crítica literaria y cultural. Els seus principals camps d’investigació són la història de la teoria literària i els seus usos internacionals des de la segona meitat del segle XX i les escriptures de l’exili republicà de la guerra civil espanyola de 1939. En el camp de l’exili, ha publicat, entre d’altres, articles sobre l’obra de José Bergamín, Max Aub, María Zambrano i Adolfo Sánchez Vázquez i ha coeditat (juntament amb Iván López Cabello i María Teresa López Santa María) José Bergamín: entre literatura y política (París, Presses Universitaires de Paris Quest, 2016). Ha publicat també articles sobre Haroldo de Campos, Roland Barthes, Samuel Bechett, Jorge Luis Borges i la circulació de la teoria de la segona meitat del segle XX, i ha coordinat els monogràfics “Historia y usos hispánicos de la teoría” (452ºF, nº 12, gener 2015) i “Circulações da teoria na América Latina” (Landa, vol. 7, nº 2, 2019). Actualment treballa en una història de la renovació de la crítica literària espanyola del segle XX en relació amb els usos de la teoria literària.

Fernando Larraz Elorriaga

Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) és llicenciat en Filosofia i Filologia Hispànica per la Universitat de Salamanca i doctor en Literatura Espanyola per la Universitat Autònoma de Madrid, on va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha estat professor i investigador a les universitats de Tübingen, Birmingham i a la UAB i ha estat professor visitant en varies universitats europees i americanes. Actualment és professor titular de literatura espanyola a la Universitat d’Alcalà i membre, des de 2009, del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEDID). Les seves línies d’investigació es centren en la cultura de l’exili republicà de 1939, la història cultural de la edició, la narrativa espanyola dels segles XX i XXI i la historia intel·lectual sota el franquisme i a l’exili. És autor de cinc monografies com autor únic El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la España franquista (Madrid, 2008), Una historia transatlántica del libro. Relaciones editoriales entre España y América Latina (Gijón, 2009), Max Aub y la historia literaria (Berlín, 2014), Letricidio español. Censura y narrativa bajo el franquismo (Gijón, 2009) y Editores y editoriales del exilio de 1939 (Sevilla, 2018). Ha publicat, a més, varies edicions de textos narratius, com Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano español (Madrid, 2016, coedición con Javier Sánchez Zapatero) o la novel·la Cacereño, de Raúl Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedición con Cristina Suárez y María Álvarez Villalobos); també ha editat diversos llibres col·lectius. Dirigeix o ha dirigit les revistes Puentes de Crítica Literaria y Cultural, Contrapunto y Represura.

***

Fernando Larraz (Zaragoza, 1975) has a degree in Philosophy and Hispanic Philology from the University of Salamanca and a Ph.D. in Spanish Literature from the Autonomous University of Madrid, where he obtained the Extraordinary Doctorate Award. He has been a professor and researcher at the universities of Tübingen, Birmingham and the UAB and has been a visiting professor at several European and American universities. He is currently professor of Spanish literature at the University of Alcalá and a member since 2009 of the Literary Exile Study Group (GEXEL-CEDID). His research focuses on the republican exile culture of 1939, the cultural history of publishing, the Spanish narrative of the twentieth and twenty-first centuries and intellectual history under the Franco regime and in exile. He is the author of five monographs El monopolio de la palabra. El exilio intelectual en la España franquista (Madrid, 2008), Una historia transatlántica del libro. Relaciones editoriales entre España y América Latina (Gijón, 2009), Max Aub y la historia literaria (Berlín, 2014), Letricidio español. Censura y narrativa bajo el franquismo (Gijón, 2009) y Editores y editoriales del exilio de 1939 (Sevilla, 2018). He has published several editions of narrative texts, such as Los restos del naufragio. Relatos del exilio republicano español (Madrid, 2016, coedited with Javier Sánchez Zapatero) or the novel Cacereño, de Raúl Guerra Garrido (Madrid, 2019, coedited with Cristina Suárez and María Álvarez Villalobos); He has also edited some collective books. He directed or commands now the magazines Puentes de Crítica Literaria y Cultural, Contrapunto y Represura.

Manuel Loff

Professor titular d’Història Contemporània al Departament d’Història i Estudis Polítics de la Facultat de Lletres de la Universidade do Porto, i investigador del Instituto de História Contemporânea de la Universidade Nova de Lisboa. Doctor per l’Institut Universitari Europeu (Florència). La seua recerca en la història política, ideològica i social del segle XX se centra sobretot en l’estudi comparat de les experiències autoritàries de naturalesa feixista o feixistitzada, amb especial preocupació pels casos portuguès i espanyol. En l’àmbit dels estudis de memòria, investiga els processos de (re)construcció de la memòria col·lectiva de processos autoritaris, de guerra i de la violència política. Ha dirigit entre els anys 2012 i 2014 el projecte «Estado e memória: políticas públicas da memória da dictadura portuguesa (1974-2009)»,finançat per la Fundação para a Ciência e Tecnologia, coordinant un equip de disset investigadors de diversos països. També ha col·laborat com a investigador en diversos projectes del CEFID. La seua producció científica, després de més de vint anys dedicats a l’estudi de les temàtiques assenyalades, inclou nombrosos articles publicats en les principals revistes especialitzades i els llibres «O nosso século é fascista!» O mundo visto por Salazar e Franco (1936-1945). Porto: Campo das Letras, 2008; Salazarismo e Franquismo na Época de Hitler (1936-1942). Convergencia política, preconceito ideológico e oportunidade histórica na redefinaçao internacional de Portugal e Espanha. Porto: Campo das Letras, 1996. Així mateix, fou un dels coordinadors científics del Dicionário de História da I República e do republicanismo. Lisboa: Assembleia da República, 2013-2014. També ha participat en la coordinació col·lectiva d’obres com Portugal, 30 anos de Democracia (1974-2004). Porto: Campo das Letras; i Ditaduras e Revolução. Democracia e políticas da memória. Coimbra: Editorial Almedina, 2014.

Joan Tomàs Martínez Grimalt

Palma, 1984, és llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007), màster en Història Comparada segles XV-XX (2008) i doctor en Arts Escèniques (2014) per la mateixa universitat.

Com a historiador s’ha dedicat a la recerca sobre el moviment obrer i els seus espais de sociabilitat i ha publicat el llibre La construcció d’una cultura obrera a Mallorca (1900-1909) (Documenta Balear, 2009). Pel que fa a la recerca teatral, ha publicat diversos articles i té pendent la publicació de la seva tesi doctoral El conflicte social en el teatre català del tombant de segle (1890-1909): identitat de classe, moral social i debat polític (2014). Ha estat membre del GRAE (Grup de Recerca en Arts Escèniques). Així mateix, ha col•laborat en diverses publicacions periòdiques com Revista de Girona, Lluc, Solidaridad Obrera, Estudis Romànics, Caràcters o Els Marges. Actualment combina la seva tasca creativa com a membre de la companyia Corcada Teatre amb la seva tasca investigadora.

Conxita Mir Curcó

Lleida, 1952. Catedràtica d’Història Contemporània a la Universitat de Lleida. Núm ORCID 0000-0003-0555-6625. Inicià la seva activitat investigadora en el camp de la sociologia electoral històrica dels anys de la Restauració Monàrquica i la Segona República. Entre les seves obres en aquest camp, destaquen Caciquisme polític i lluita electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923, amb Albert Balcells i J.B. Culla, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982. Actituds Polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923), Lleida, 1989 (Ed.). Actualment treballa sobre violència, repressió i memòria històrica durant el franquisme, havent publicat, entre d’altres: Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida, amb Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de postguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, un treball construït a partir de fonts judicials ordinàries i extraordinàries. És coautora del llibre dirigit per Julián Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. Entre les seves darreres publicacions destaquen “Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana” HISPANIA NOVA. Revista de Historia Contemporánea, núm.6, 2006; Duelo y Memoria, Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada, Espai/Temps nº 61, UdL, Lleida, 2013, amb Josep Gelonch; Tenien nom, Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), Pagès editors, Lleida, 2017, amb Albert Rafael i Gabriel Ramon,  i la col·lecció de DVD’S (coord.) Llocs de Memòria amb Història, produïts i editats per la Universitat de Lleida (2004-2010). Amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, realitzà el Pla pilot per a la localització, registre i senyalització dels llocs emblemàtics de la Guerra Civil 1936-1939, i col·laborà  en la confecció del Cens de Simbologia de Catalunya, i en el Cens de Fosses del Segrià, de la repressió franquista i de la lluita antifranquista a Lleida (2007),  entre d’altres treballs. Responsable de la documentació del web: Morts de la Guerra Civil i la Repressió Franquista a les terres de Lleida, així com de l’acció de dignificació de les fosses comunes del cementiri de Lleida (Memorial Democràtic i’Ajuntament de Lleida, 2010).

***

Lleida, 1952. Professor of Contemporary History at the University of Lleida. ORCID number 0000-0003-0555-6625. He began his research activity in the field of Elections in Spain at the time of Monarchical Restoration and Second Republic. Among her works in this field we must quote Caciquismo político y lucha electoral: Lleida 1890-1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1985. Las elecciones generales en Cataluña de 1901 a 1923, with Albert Balcells y J.B. Culla, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1982. Actitudes Políticas y control social en la Cataluña de la Restauración (1875-1923), Lleida, 1989 (Ed.).  She currently works on violence, repression and historical memory during the Franco era, having published, among others, Represión económica y franquismo: la actuación del Tribunal de Responsabilidades Políticas a la provincia de Lleida, with Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997; Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y Marginación en la Cataluña rural de posguerra (1939-1951), Milenio, Lleida, 2000, a work built from judicial sources. She is co-author of the book edited by Julian Casanova Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco, Crítica, Barcelona, 2002. His latest publications include “Historia, Patrimonio y Territorio: políticas públicas de memoria en el frente del Segre y La Frontera pirenaica catalana” HISPANIA NUEVA. Revista de Historia Contemporánea, n.º6, 2006; Duelo y Memoria, Espacios para el recuerdo de las víctimas de la represión franquista en perspectiva comparada, Espai/Temps nº 61, UdL, Lleida, 2013, with Josep Gelonch; Tenien nom, Víctimes de la repressió franquista a les terres de Lleida (1938-1963), Pagès editors, Lleida, 2017, with Albert Rafael and Gabriel Ramon, and the DVD’S collection (coord.) Llocs de Memòria amb Història, produced and edited by the University of Lleida (2004-2010). On behalf of the Democratic Memorial of the Government of Catalonia, he made the Pilot Plan for the location, registration and signalling of prominent places of the Civil War 1936-1939, and collaborated in the preparation of the Census of Simbology of Catalonia and the Census of Mass Graves of Franco’s repression and anti-francoist struggle in Lleida (2007), among other works. She is responsible for the documentation of the website: Morts de la Guerra Civil i la Repressió Franquista a les terres de Lleida, as well as the dignification action of the mass graves of the cemetery of Lleida (Democratic Memorial and City Council of Lleida, 2010).

Antonio César Moreno Cantano

Mercè Picornell

Mercè Picornell és professora contractada doctora de la Universitat de les Illes Balears, on imparteix docència sobre literatura catalana i literatura comparada. L’any 2003 es va doctorar en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi titulada Política i poètica de l’etnoficció: escriptura testimonial i representació de la veu subalterna. Ha publicat articles sobre escriptura etnogràfica i testimonial, literatura experimental i cultura catalana contemporània a revistes com Catalan Review, Els Marges, Revista d’Etnografia de Catalunya, Feminismo/s, Letras Femeninas, Tesserae. Journal of Iberian and Latin American Studies, Cuadernos Americanos, Confluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura, o Catalan Journal of Cultural Studies and Communication. És autora de les monografies Discursos testimonials en la literatura catalana recent. Montserrat Roig i Teresa Pàmies (2002) i Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 (2013), i editora de l’obra catalana de Gabriel Maura i de Maria Mayol. Com a membre del grup de recerca LiCETC (Literatura Comparada: Estudis Teòrics i Comparatius) és coautora dels volums Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys 70 ençà (2010), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (2009), Poètiques de ruptura (2008) i Textualisme i subversió (2007). Actualment, la seva recerca se centra en l’anàlisi de l’evolució del camp cultural en processos de transició política, i en l’estudi la poètica de les ruïnes en la modernitat.

Per a més informació, vegeu https://www.uib.es/depart/dfc/litecont/equipmercepicornell.html.

***

Mercè Picornell is Lecturer (Professora Contractada Doctora) of the Department of Catalan Philology and General Linguistics at the Universitat de les Illes Balears, where she teaches Catalan and Comparative Literature. In 2003 she received her PhD in Literary Theory and Comparative Literature at the Universitat Autònoma de Barcelona, with a dissertation titled Politics and poetics of Ethnofiction. Testimonial Writing and Representation of the Voice of the Subaltern. She has published papers on testimonial and ethnographic writing, experimental literature and Catalan contemporary culture in journals such as Catalan Review, Els Marges, Revista d’Etnografia de Catalunya, Feminismo/s, Letras Femeninas, Tesserae. Journal of Iberian and Latin American Studies, Cuadernos Americanos, Letras Femeninas, Confluencia: Revista Hispánica de Cultura y Literatura or Catalan Journal of Cultural Studies and Communication. She is the author of Discursos testimonials en la literatura catalana recent. Montserrat Roig i Teresa Pàmies (2002), and Continuïtats i desviacions. Debats crítics sobre la cultura catalana en el vèrtex 1960/1970 (2013), and editor of the Catalan works of Gabriel Maura and Maria Mayol. As a member of the LiCETC (Contemporary Literature: Theoretical and Comparative Studies) research group she is coauthor of the books Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys 70 ençà (2010), Literatura i cultura: aproximacions comparatistes (2009), Poètiques de ruptura (2008) and Textualime i subversió (2007). Current research interests include the analysis of the evolution of cultural field in political transition processes, and the poetics of modern ruins.

Para más información, ver https://www.uib.es/depart/dfc/litecont/equipmercepicornell.html.

 

Alberto Reig Tapia

Alberto Reig Tàpia és catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Es va llicenciar en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials amb el grau d’excel·lent i es va doctorar cum laude a la Universidad Complutense. Va obtenir també en la UCM les llicenciatures de Sociologia (Ciència Política) i de Ciències de la Informació (Periodisme i Publicitat). Va ampliar estudis a França becat per la Direcció general de Relacions Culturals, Científiques i Tècniques del Ministeri d’Afers exteriors francès sota l’adreça del professor Manuel Tuñón de Lara, director llavors del Centre de Recerques Hispàniques d’aquella Universitat des d’on va impulsar els cèlebres col·loquis interdisciplinaris de Pau i després de la UPV/EHU. Després d’obtenir un DEA (Diploma d’Estudis Ampliats) en Estudis Hispànics (Cultura i Civilització) es va doctorar en el Institut Universitaire de Recherche Scientifique d’aquesta Universitat francesa amb les màximes qualificacions. Ha estat Professor (1989-1999) de “Política espanyola contemporània” a New York University in Spain (Instituto Internacional de Madrid) i altres programes per a estudiants nord-americans a Espanya així com Visiting Researcher en el Center for European Studies de la Universitat d’Harvard el curs 1999-2000, on també va impartir classes de Cultura Política i Civilització Hispàniques en la Faculty of Arts and Sciences. Especialista en l’Espanya contemporània des de la perspectiva de la Cultura Política ha publicat entre altres estudis: : Ideología e Historia. (Akal. Madrid, 1984 y 1986), Violencia y terror.(Akal. Madrid, 1990), Franco <<caudillo>>: mito y realidad. (Tecnos. Madrid, 1995 y 1996), Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu. (Alianza. Madrid, 2000), Franco. El César superlativo. (Tecnos. Madrid, 2005), La Cruzada de 1936. Mito y memoria. (Alianza. Madrid, 2006), Anti Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España. (Ediciones B. Barcelona, 2006) y Revisionismo y política. Pío Moa revisitado. (Foca. Madrid, 2008) I com coeditor ha consagrat dues obres a l’estudi del seu mestre a França, una amb José Luis de la Granja: Manuel *Tuñón de Lara. El compromís amb la Història. La seva vida i la seva obra. (Universitat del País Basc. Bilbao, 1993), i una altra amb J. L. de la Granja i Ricardo Miralles, Tuñón de Lara y la Historiografía española (Segle XXI. Madrid, 1999). Col·laborador del contradiccionari històric de rèplica al de la RAH dirigit per Ángel Viñas, En el combate por la historia. República, Guerra Civil y franquismo (Passado & Presente, Barcelona, 2012). Autor, també, de Exilios en el mundo contemporáneo: vida y destino. (UACM/URV/SIMO, 2016), Transiciones en el mundo contemporáneo. (UNAM/URV, 2016), Església i franquisme. De la col.laboració amb el franquisme al seu combat. (URV, 2017), La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. (Siglo XXI. Madrid, 2017), La Guerra Civil española, 80 años después. Un conflicto internacional y una fractura cultural (con J. Sánchez Cervelló, coords) (2019), El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del Compromiso de Caspe (1412) al Coronavirus de 2019. (Tecnos. Madrid, 2021).

Diego Santos Sánchez

Nicolás Sesma Landrin

Nicolás Sesma Landrin (Vitòria, 1977) és investigador postdoctoral del Ministerio de Educación i la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología al Blinken European Institute de la Columbia University a Nova York. Llicenciat en Història per la Universidad de Zaragoza el 1999 i doctor per l’European University Institute de Florència el 2009 amb una tesi sobre l’Instituto de Estudios Políticos (premi Miguel Artola 2010), va ser becari de la Residencia de Estudiantes, de la Fundación Caja Madrid i de la Fundación Ortega y Gasset, així com investigador visitant a la University of Madison-Wisconsin. Guanyador del V premi d’investigació per a joves historiadors de l’Asociación de Historia Contemporánea el 2003, és autor de Biografía política de José Larraz (Saragossa, 2006) i editor de l’Antología de la Revista de Estudios Políticos (Madrid, CEPC, 2009). Actualment està treballant en l’elaboració d’una monografia sobre la influència sòciocultural de les bases nord-americanes a l’Espanya franquista.

Mireia Sopena

Màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes per la UB-UAB (2016), va ser lectora de català a la universitat de Saint-Denis – París VIII (2005-2007). Es va incorporar al sector editorial el 1997 (Larousse, Enciclopèdia Catalana i Grup 62) i es va postgraduar en Estudis Avançats d’Edició pel Gremi d’Editors de Catalunya el 2001. Des del 2009 és editora d’Edicions de la Universitat de Barcelona.

El 2003 va encetar una línia de recerca centrada en la història editorial, fruit de la qual ha aprofundit en l’estudi de la censura governativa i la censura eclesiàstica en les edicions catalanes. És autora d’Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). L’any 2007 va coordinar, amb Josep Lluch, el volum col·lectiu Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005), inscrit en la col·lecció d’assaig Argumenta de l’editorial El Cep i la Nansa que va dirigir amb Francesc Foguet.

Amb l’objectiu d’aprofundir en la recerca sobre les editorials de la postguerra, actualment està fent una tesi sobre l’editorial Selecta. És membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (Universitat Autònoma de Barcelona) (2017, SGR 1155), del Consell de Redacció de Represura: Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura Aplicadas al Libro (Universitat d’Alcalá de Henares) i del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (Universitat Autònoma de Barcelona).

Entre les seves publicacions podem trobar també diversos capítols de llibre com, «Joan Fuster, mestre de la història editorial», Dins: Núria Cadenas, Gemma Pasqual (eds.). Nosaltres, les fusterianes, pàg. 455-457, València: Tres i Quatre, 2017; «Miquel Plana, arquitecte de complicitats». Dins: Colofons de Domènec Moli en les obres de Miquel Plana. Vic: Miquel Plana Editor, 2012 o «L’authenticité comme préface». Dins: Miquel Plana. Œuvres de bibliophilie (1972-2006). Vic: Miquel Plana Editor, 2006. Així com, articles en revistes d’impacte com «El giro político de la censura eclesiàstica. El caso de Critèrion, la revista de los capuchinos». Historia Actual Online, núm. 42 (1) (2017), pàg. 57-70. Cádiz: Universidad de Cádiz. https://historia-actual.org/Publicaciones/index.php/haol/article/view/1373/1140. [Versió impresa: Estudios Franciscanos, vol. 118, núm. 462 (gener-agost 2017), pàg. 217-238.]; «La cultura catalana, asediada. Un balance crítico de los estudios sobre la censura franquista» (amb Olívia Gassol). Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, núm. 2 (2017), pàg. 95-138; «Miquel Plana: l’ofici de bibliòfil. El traç de Narcís Comadira en l’obra de l’editor garrotxí», Revista de Girona, núm. 292 (setembre-octubre 2015), pàg. 44-45; «Los satélites de la curia diocesana. Censores eclesiásticos en la Barcelona de los sesenta». Represura. Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura aplicadas al Libro, nova època, núm. 1 (2015), pàg. 66-92. Alcalá de Henares: Universitat d’Alcalá de Henares; «La correspondència de Salvador Espriu a l’editor Josep Pedreira», Indesinenter, núm. 8 (2013), pàg. 49-90. Lleida: Punctum / Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu; «Tot esperant la revolució del llibre», Caràcters. Revista de Llibres, segona època, núm. 58 (hivern del 2012), pàg. 7. València: Publicacions de la Universitat de València; «Censura i autocensura a Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès» (amb Francesc Foguet), Stichomythia. Revista de Teatro Contemporáneo, núm. 13 (2012), pàg. 54-89. València: Universitat de València. https://parnaseo.uv.es/Ars/stichomythia/stichomythia13/pdf/05_Censura.pdf; «Editar contra la censura. El cas de Teatre català de postguerra (1973), de Jordi Arbonès» (amb Francesc Foguet), Estudis Romànics, vol. 33 (2011), pàg. 237-262. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000165%5C00000020.pdf; «Le franquisme contre la pensée. L’essai français sous la surveillance de la censure franquiste», Pandora. Revue d’Études Hispaniques, núm. 6 (2006), pàg. 253-266. Saint-Denis: Departament d’Estudis Hispànics i Hispanoamericans (Universitat París 8). dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/2567435.pdf; «“Con vigilante espíritu crítico”. Els censors en les traduccions assagístiques d’Edicions 62», Quaderns. Revista de Traducció, núm. 20 (2013), pàg. 147-161. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona i «Intel·lectuals i pensament sota censura. Les traduccions de Llibres a l’Abast (1963-1977)», Actes del Catorzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Budapest, 2006, vol. i (2009), pàg. 415-425. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

***

Master in Advanced Studies in Catalan Language and Literature at UB-UAB (2016), she was Catalan assistant at the University of Saint-Denis ‒ París VIII (2005-2007). She began working in the publishing sector in 1997 (Larousse, Enciclopèdia Catalana and Grup 62) and she held a posgraduate degree in Advanced Studies in Publishing from the Gremi d’Editors de Catalunya in 2001. From 2009 she is an editor at Edicions de la Universitat de Barcelona.

In 2003 she started her research focused in the Catalan publishing history, and has published some articles about the Francoist censorship in Catalan publishing and the books Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola of essay) and El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). In 2007 she edited with Josep Lluch the collective volume Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005), in the series of essays Argumenta which she coordinated with Francesc Foguet (El Cep i la Nansa Press).

Aiming to continue her research about publishing in post-war Spain, she is now working in a thesis about the publishing house Selecta. From 2016 she is a member of Editorial Board of Represura: Revista de Historia Contemporánea Española en torno a la Represión y la Censura Aplicadas al Libro (Universidad de Alcalá) and of Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (Universitat Autònoma de Barcelona).

Victor Strazzeri

És llicenciat en Ciències Socials per la Pontifícia Universidade Católica de São Paulo (2006) i màster en treball social per la Universidade Federal do Rio de Janeiro (UFRJ) (2011). Ha realitzat un doctorat en Ciències Polítiques a la Freie Universität Berlin el juliol del 2017 amb la tesi “Max Weber and Ferman Social Democracy”. I actualment, gaudeix d’una beca postdoctoral al Historical Institute of the University of Bern, Suïssa, on està investigant sobre l’eurocomunisme com a fenomen transnacional. Els seus principals interessos d’investigació són la teoria social (Teoria Marxista, Max Weber); transnacional i la història global; la història de moviment obrer i de les lluites socials.

***

I have a BA in Social Sciences from the Pontifical Catholic University of São Paulo (2006) and an M.A. in Social Work from the Federal University of Rio de Janeiro (UFRJ) (2011). I earned my PhD in Political Science from the Freie Universität Berlin in July 2017 with a thesis on Max Weber and German Social Democracy. I am now a postdoctoral scholar at the Historical Institute of the University of Bern, Switzerland where I will research “Eurocommunism as a transnational phenomenon”. My main research interests are social theory (Marxist theory, Max Weber); transnational and global history; history of the labor movement and of social struggles.

Javier Tébar Hurtado

Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment és professor agregat del Departament d’Història i Arqueologia, Secció Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. Les línies de les seves recerques s’han centrat en l’àmbit de la història social i política dels anys trenta, de la dictadura franquista i de la transició política espanyola. Ha participat en diferents obres col·lectives i revistes especialitzades en aquestes qüestions.

Es miembro y subdirector de Segle XX revista catalana d’història (https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX), Miembro del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona y coordinador del Seminario del CEHI. Forma parte de los consejos de redacción de la revista Historia, Trabajo y Sociedad. Editor de la revista Pasos a la izquierda. Es miembro del Consejo Editorial de la Colección Història i Memòria del Franquisme de Publicacions de la Universitat de València.
Actualmente forma part dels equips d’investigació dels projectes: “Sobre los ‘delincuentes políticos’. La Oficina de Enlace de Información como instrumento de control de la oposición y la disidencia durante la dictadura (1962-1977)” 076‐MD‐2021 (Universitat de Barcelona); “La derecha en la España democrática 1977-1996. Proyectos, actuación institucional y presencia social PID2020-112679GB-I00 (Universitat Autònoma de Barcelona); “Determinantes institucionales del funcionamiento del mercado de trabajo en España (1939-2017). Estudio en perspectiva comparada en la Europa del sur . 2019 – 2022” Ref.RTI2018-099188 (Universidad de Sevilla).
Algunes de les seves publicacions més destacades són: Vivir en dictadura. La desmemoria del Franquismo (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2021); Restos y rastros. memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2019); Babiano,José; Gómez, Gutmaro; Míguez, Miguel; Tébar Hurtado, Javier, Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistémica de los derechos humanos (Ediciones del Pasado y del Presente, 2018); En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa durante los años setenta (Comares Historia, 2018); La muerte del espía con bragas. falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (Flor del Viento, 2013); Resistencia ordinaria’: la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público: (1936-1977) (Publicacions de la Universitat de València, 2012); El movimiento obrero en la gran ciudad. de la movilización sociopolítica a la crisis económica (1960-1980), (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2011); Coordinador amb G. Chianese de Spagna, 1936. Giuseppe Di Vittorio e la lotta internazionale per la democracia Spagna, 1936. (Ediesse, 2008).

***
He’s doctor in Modern History at the University Autónoma de Barcelona. He is currently  professor at the Universitat de Barcelona. Their investigations have been centred in the scope of the social and political history of the Thirties, the pro-Franco dictatorship and the Spanish political transition. He is a member and deputy director of the Segle XX Catalan journal of history (https://revistes.ub.edu/index.php/segleXX). Member of the Center d’Estudis Històrics Internacionals of the University of Barcelona, and Coordinator of the CEHI Seminar.
He is part of the editorial boards of the magazine Historia, Trabajo y Sociedad.
Editor of the magazine Pasos a la izquierda. Member of the Editorial Board of the Collection Història i Memòria del Franquisme de Publicacions de la Universitat de València.
He is currently part of the research teams of the projects: “Sobre los ‘delincuentes políticos’. La Oficina de Enlace de Información como instrumento de control de la oposición y la disidencia durante la dictadura (1962-1977)” 076‐MD‐2021 (Universitat de Barcelona); “La derecha en la España democrática 1977-1996. Proyectos, actuación institucional y presencia social PID2020-112679GB-I00 (Universitat Autònoma de Barcelona); “Determinantes institucionales del funcionamiento del mercado de trabajo en España (1939-2017). Estudio en perspectiva comparada en la Europa del sur . 2019 – 2022” Ref.RTI2018-099188 (Universidad de Sevilla).
Some of his most outstanding publications are: Vivir en dictadura. La desmemoria del Franquismo (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2021); Restos y rastros. memorias obreras, patrimonio y nuevos usos de los espacios industriales (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2019); Babiano,José; Gómez, Gutmaro; Míguez, Miguel; Tébar Hurtado, Javier, Verdugos impunes. El franquismo y la violación sistémica de los derechos humanos (Ediciones del Pasado y del Presente, 2018); En el laberinto. Las izquierdas del sur de Europa durante los años setenta (Comares Historia, 2018); La muerte del espía con bragas. falangistas, policías, militares y agentes secretos en la Barcelona de posguerra (Flor del Viento, 2013); Resistencia ordinaria’: la militancia y el antifranquismo catalán ante el Tribunal de Orden Público: (1936-1977) (Publicacions de la Universitat de València, 2012); El movimiento obrero en la gran ciudad. de la movilización sociopolítica a la crisis económica (1960-1980), (Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo, 2011); Coordinador amb G. Chianese de Spagna, 1936. Giuseppe Di Vittorio e la lotta internazionale per la democracia Spagna, 1936. (Ediesse, 2008)

Joan Maria Thomàs

Professor d’Història Contemporània  acreditat com a Catedràtic a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha estat director del Master Oficial Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa (2009-2014), Research Fellow a les Universitats de Wisconsin-Madison, Princeton i Georgetown. Ha estat professor ajudant de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-1999). Ha impartit cursos i conferències a les universitats de Princeton, Keio (Japó), Tianjin, Nanjing, South China Normal University at Guangzou i Dalian (RPXinesa), Tel Aviv (Israel), Jawaharlal Nehru, Hyderabad, Mysore (Índia), Otago (Nova Zelanda), Adelaide (Austràlia), El Colegio de Mexico, LSE i València. Guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Història (1992); amb el Premi de la Crítica “Serra d’Or” (1993); amb el premi d’excel.lencia en investigació ICREA Acadèmia 2013-2018 i amb la Medalla Narcís Monturiol al Merit Cientific i Tecnologic de la Generalitat de Catalunya. Especialitzat en l’estudi del Franquisme, del feixisme espanyol, en les relacions EEUU-Espanya durant la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial i en la lluita pels recursos estratègics durant la mateixa SGM.
És autor dels llibres: Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista (1992); José M. Fontana Tarrats. Biografia política d’un franquista català (1997); Lo que fue La Falange (1999); La Falange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937-1945) (2001); Ramón Serrano Suñer (2003); Roosevelt y Franco. Las relaciones entre los Estados Unidos de América y la España de Franco durante la Guerra Civil Española y los años de la neutralidad estadounidense en la Segunda Guerra Mundial (1933-1941) (2007) (edició en anglès per Palgrave-macmillan Nova York 2008 amb el títol: Roosevelt and Franco. From the Spanish Civil War to Pearl Harbor); Feixistes! viatge a l’interior del falangisme català (2008); La Batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a los inicios de la Guerra Fría 1941-1947 (2010) (edicio en anglès per Palgrave-macmillan 2011 Roosevelt, Franco and the End of the Second World War (2011); Los Fascismos españoles (2011, 2019); El Gran Golpe (2014), Franquistas contra franquistas (2016), José Antonio. Realidad y mito (2017, 2019 edició anglesa per Berghahn); Los fascismos españoles (Ariel Historia, May 2019). Membre de l’editorial board de “Journal of Contemporay Studies”, “Segle XX”, “Dictatorships&Democracies”, ha estat membre cofundador del CEDID i es membre de l’”American Historical Association”, l’”Association For Spanish and Portuguese Historical Studies”, l’”Associación Historia Contemporánea”, la Comisión Española para el Estudio de la Historia de las Relaciones Internacionales (Madrid) i la Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans.

***

Professor of Contemporary History accredited as full Professor at the Rovira i Virgili University of Tarragona. He has been director of the Official Master “Societats Històriques i Formes Polítiques a Europa” (2009-2014), Research Fellow at the universities of Wisconsin-Madison, Princeton and Georgetown. He has been an assistant professor at the Universitat Autònoma de Barcelona (1996-1999). He has taught courses and conferences at the universities of Princeton, Keio (Japan), Tianjin, Nanjung, Normal University of South China in Guangsou and Dalian (China PR), Tel Aviv (Israel), Jawaharlal Nehru, Hyderabad, Mysore (India), Otago (New Zealand), Adelaide (Australia), The College of Mexico, LSE and Valencia. Awarded with the City of Barcelona Prize for History (1992); with the Critics Award “Serra d’Or” (1993); with the prize for excellence in the ICREA Academy 2013-2018 research and with the Narcís Monturiol Medal for the scientific and technological merit of the Generalitat of Catalonia. Specialized in the study of Francoism, Spanish fascism, US relations during the Civil War and the Second World War and in the struggle for strategic resources during the same Second World War.

He is the author of the books: Falange, guerra civil, franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers anys del règim franquista(1992); José M. Fontana Tarrats. Biografia política d’un franquista català (1997); Lo que fue La Falange (1999); La Falange de Franco. Fascismo y fascistización en el régimen franquista (1937-1945) (2001); Ramón Serrano Suñer (2003); Roosevelt y Franco. Las relaciones entre los Estados Unidos de América y la España de Franco durante la Guerra Civil Española y los años de la neutralidad estadounidense en la Segunda Guerra Mundial (1933-1941) (2007) (English edition by Palgrave-macmillan Nova York 2008 con el título: Roosevelt and Franco. From the Spanish Civil War to Pearl Harbor); Feixistes! viatge a l’interior del falangisme català (2008); La Batalla del Wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a los inicios de la Guerra Fría 1941-1947 (2010) (English edition by Palgrave-macmillan 2011 Roosevelt, Franco and the End of the Second World War (2011); Los Fascismos españoles (2011, 2019); El Gran Golpe (2014), Franquistas contra franquistas (2016), José Antonio. Realidad y mito (2017, 2019 edición en inglés por Berghahn); Los fascismos españoles (Ariel Historia, May 2019). Member of the editorial board of “Journal of Contemporay Studies”, “Segle XX”, “Dictatoships&Democracies”. He has been a founding member of CEDID and is a member of the “American Historical Association”, the “Association For Spanish and Portuguese Historical Studies”, the “Association of Contemporary History”, the Spanish Commission for the Study of the History of International Relations (Madrid) and the “Societat Catalana d’Estudis Històrics-Institut d’Estudis Catalans”.

Agnès Toda i Bonet

Llicenciada en Filologia Catalana a la URV, ha realitzat els cursos dels doctorat en Literatura Catalana i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB. Ha treballat com a professora de català a secundària o per al CNL i com a lectora de català a la Universitat de Ljubljana i, actualment, a la Universitat del País Basc. Està realitzant la seva tesi doctoral sobre la represa cultural a les comarques del Camp, tema sobre el qual té diferents articles publicats. També ha treballat la figura de Mercè Núñez Targa i el seu periple durant la postguerra, de qui n’ha traduït al català el llibre: La presó de Ventas.

***

She has the degree in Catalan Philology in URV. She has done the courses of Catalan Literature and Literature’s Theory and Comparated Literature doctor’s degree in UAB. She has worked as catalan teacher in secundary and for CNL and as a catalan lecturer in Ljubljana University and, nowadays, in Basque Country University. She is doing her dissertation about the cultural resumption in the area of Camp; about this item she has published some articles. She has worked, too, the figure of Mercè Núñez Targa and her tour during the postwar period, whose book translated to catalan language: La presó de Ventas has been translated by her.

Alexander Uriarte

Alexander Uriarte imparteix classes en el departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat d’Educació de la EHU/UPV a Leioa, on també desenvolupa un projecte de tesi doctoral que té per objecte analitzar el tractament de la Transició en els llibres de text d’ESO i Batxillerat. Anteriorment també ha estat doctorand al departament d’Història Contemporània de la EHU/UPV, investigant durant tres anys sobre la violència política i l’acció i el discurs de l’Estat enfront d’ella, principalment en època de Transició.

Entre les seves publicacions, cal destacar la comunicació «Movimientos de izquierda y legislación antiterrorista», a Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies & Fundació Salvador Seguí (eds.), Mobilitzacions socials i esquerra radical. Actes del II Congrés Les altres protagonistes de la Transició, Barcelona, CEDID & FSS, 2020, pàg. 935-954, així com l’article «Trantsizioaren garaiko legedi antiterrorista espainiarra: Hautsok ekarriko dituzte lohiak», a Uztaro 116, gener-març de 2021, pàg. 5-15. Així mateix, en breu es publicarà la comunicació presentada el 19 d’octubre de 2020 en el transcurs de la II Trobada Internacional d’Estudis sobre Estats d’Excepció i terrorisme d’Estat (Santiago de Compostel·la, 19-30 d’octubre de 2021), que porta per títol «Entre normalizar y naturalizar la excepcionalidad: Legislación antiterrorista española en época de transición».

Santiago Vega Sombría

Santiago Vega Sombría (1964, Calabazas, Segovia), professor-doctor del Departament d’Història Contemporània de la Universitat Complutense de Madrid, mestre de presons des de 1990, professor de Secundaria des de 2002 i des de 2016 compatibilitza docència al IES Diego Velázquez amb la UCM. Menció Especial a la segona edició del Premi de Ciències Socials “Cortes de Cádiz”, 2002, amb el treball La represión franquista en la provincia de Segovia. 1936-1939. Un episodio de la implantación del régimen de Franco. Línies d’investigació: violència política durant el segle XX: justícia militar, univers penitenciari, repressió econòmica, depuració administrativa, coacció dels comportaments; II República, Guerra Civil i franquisme. Investigador-col·laborador de la Càtedra Memòria Històrica del Segle XX de la UCM (2005-2013). Membre del grup de treball “Fuentes orales en el aula (II)” de la UCM. Integrant del Grupo de Estudios sobre la Guerra Civil y el Franquismo (GIGEFRA). És membre de la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce i del consell de redacció de la revista Nuestra Historia, responsable de la secció de Memòria.

Publicacions (selecció): amb l’Editorial Crítica: De la esperanza a la persecución (2005) i La política del miedo (2011); amb el Ministerio de la Presidencia: Tras las rejas franquistas (2008) i Segovianos al servicio de la República (2011). Col·laboració en obres col·lectives: Una inmensa prisión (Crítica, 2003), Les presons de Franco (Museu d’Historia de Catalunya, 2004), Homenaje al profesor Fontana (Crítica, 2004), La represión franquista: mito, olvido y memoria, (Universidad de Valladolid, 2006), Homenaje al profesor Julio Aróstegui, (Editorial Complutense, 2009), Franco: la represión como sistema (Flor del Viento, 2012), amb la Fundació 27 de marzo: Testimonio de Voces olvidadas (2007), Muerte y represión en el Magisterio de Castilla y León (2010), Cárceles y campos de concentración en Castilla y León (2011) i De las urnas al paredón (2012). Checas. Miedo y odio en la España de la Guerra Civil (Trea, 2017). Morir en Madrid (1939-1944). Las ejecuciones masivas en la capital (Antonio Machado, 2020). Coeditor de Verdad, Justicia y Reparación, actas del I Congreso Internacional Víctimas del franquismo (Atrapasueños, 2013). Articles de revistes: “Las manifestaciones de la violencia franquista”, a Generaciones y memoria de la represión franquista. Un balance de los movimientos por la memoria, dossier monográfico de Hispania Nova, nº 6, 2006; “Lucha tras las rejas. La Prisión Central de Mujeres de Segovia”, a Studia historica. Historia contemporánea, nº 29, 2011; “Democracia y derechos humanos. Segovia 1931-1950”, Revista de Estudios Segovianos XXXIV Curso de Historia de Segovia, Real Academia de Historia y Arte de San Quirce (2014), i a la revista Memoria Antifranquista del Baix Llobregat: “Historia y Memoria democrática de Segovia” (nº 18 de 2018) i La represión olvidada. Las muertes silenciadas en el Madrid de posguerra (nº 20 de 2020).

Director del documental Tras las rejas franquistas (Ministerio de la Presidencia, 2008), guionista de Reencuentro con la Historia. Memorial democrático de la cárcel, Ayuntamiento de Segovia y Dirección General de Memoria Histórica, 2019 i director de las exposiciones divulgativas: La Segunda República en Segovia (Universidad de Valladolid, 2003), La Segunda República: esperanza de un pueblo (Cátedra Memoria Histórica del Siglo XX de la Universidad Complutense de Madrid, 2006), Tras las rejas franquistas (Ministerio de la Presidencia, 2009), La dictadura de Franco: cuarenta años de represión (Ministerio de la Presidencia, 2009), España en guerra: la represión en zona republicana (Ministerio de la Presidencia, 2010) i Exposición permanente en el Memorial Democrático de Segovia (Ayuntamiento de Segovia amb la col·laboració de la Dirección General de Memoria Histórica, 2019).

Ricard Vinyes Ribas

Ricard Vinyes Ribas és catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Barcelona.  Comissari d’exposicions i autor de nombrosos llibres i articles, entre les seves darreres publicacions destaquen El soldat de Pandora (Proa, 1999),  Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, (Temas de hoy, 2002), El daño y la memoria (Plaza & Janés, 2004). El 2004 obtingué el Premi Nacional de Patrimoni cultural pel comissariat de l’exposició  Les presons de Franco.  Les seves principals línees de recerca s’han dirigit a l’estudi de les cultures polítiques de les clases subalternes, i a l’anàlisi de les polítiques publiques de memoria a Europa i Amèrica. Ha presidit la Comissió Redactora  del Projecte del Memorial Democràtic, i la Comissió Redactora de l’Instituto de la Memoria del Govern basc. Ha estat vocal de la Comisión de Expertos para la Revisión del Valle de los Caídos.
Les seves darreres publicacions són: El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de la Historia (RBA,2009) i Asalto a la Memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas (Ediciones del Lince, 2011)

***

Ricard Vinyes Ribas is Professor of Contemporary History at the University of Barcelona. A curator of exhibitions and author of numerous books and articles published in academic journals of history, anthropology and law, he is the author of Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las cárceles franquistas, (Temas de hoy, 2002) and El daño y la memoria (Plaza & Janés, 2004). In 2004 he was awarded the National Cultural Heritage Prize for curating the exhibition ‘Las cárceles de Franco’ (Franco’s Prisons) at the Museo de Historia de Cataluña.
His specialist areas of research include the study of political cultures of the working classes, and the analysis of public policies on the management of memory in Europe and America. He has chaired the ‘Comisión Redactora del Proyecto del Memorial Democrático de Cataluña’ (2005), and the ‘Comisión Redactora del Instituto de la Memoria’, of the Basque government (2011), and was a member of the ‘Comisión de Expertos para el Futuro del Valle de los Caídos’ (2011).
His recent publications include El Estado y la memoria. Gobiernos y ciudadanos frente a los traumas de la Historia (RBA, 2009) and Asalto a la Memoria. Impunidades y reconciliaciones, símbolos y éticas (Los libros del Lince, 2011).