Tébar Hurtado, Javier, “Unos viejos amigos en horas difíciles”. La derrota del Eje y la persecución aliada de los fugitivos de guerra en la Barcelona de 1945″, a Spagna Contemporanea núm. 42 (2012), pp. 49-64.
El significat d’alguns episodis que tenen com escenari la ciutat de Barcelona, però de manera especial les seves conseqüències, que anirien més enllà de la capital catalana, són utilitzats per tal d’analitzar i interpretar les contradiccions que les autoritats franquistes enfrontaren davant els esdeveniments que van produir-se a partir de la finalització de la Segona Guerra Mundial a Europa, el maig de 1945. El propòsit de l’autor és examinar com a partir de llavors es va rebre la pressió aliada en diferents àmbits de l’administració política espanyola, per situar mitjançant quins mecanismes i, en alguns casos, amb quines conseqüències i decisions concretes les autoritats franquistes tractaren de protegir les “velles amistats” conreades arrel de les seves simpaties vers els països de l’Eix.
El Vol. 37: Iss. 1, Article 1.del Bulletin for Spanish and Portuguese Historical Studies (2012) inclou un article de Javier Tébar Hurtado titulat “Barcelona, escenario simbólico del paso a la “neutralidad” franquista durante la Segunda Guerra Mundial”. Els canvis en la política exterior de la dictadura del general Franco durant la Segona Guerra Mundial constitueixen un tema de notable importància per conèixer l’evolució del Règim durant la seva etapa “fundacional”. En aquest article, els escenaris per l’anàlisi d’aquesta qüestió són els intercanvis de presoners anglo-alemanys en Barcelona durant la tardor de 1943 i la primavera de 1944. Es contextualitza la relació d’aquests esdeveniments del govern espanyol apel·lant a la “Pau” i “Neutralitat”, ambdues peces bàsiques de la re-configuració ideològica de la política franquista.
El número 28 (juliol/desembre de 2012) de la revista Historia y Política inclou un article de José Fernando Mota Muñoz titulat “’Precursores de la unificación’: el España Club y el Voluntariado Español, una experiencia unitaria de la extrema derecha barcelonesa (1935-1936)” (pp. 273-303) i un altre d’Àlex Amaya Quer titulat “Unidad, totalidad y jerarquía: continuidades y rupturas en la teoría y la praxis de la Organización Sindical Española, 1939-1969” (pp. 305-331).
José Fernando Mota Muñoz analitza com l’España Club, creat a Barcelona el febrer de 1935 per dissidents del Partido Nacionalista Español, policies i militars retirats, acabaria essent, un cop posat sota la tutela de la Unión Militar Española, la cobertura de la trama civil del cop militar que aquesta organització clandestina castrense preparava. La victòria de l’esquerra el febrer del 1936 i les diferències entre els diversos grups van fer que l’experiència se n’anés en orris, cosa que va provocar que a partir d’aquell moment els militars colpistes s’estimessin més tractar directament amb cada grup la seva implicació en la conspiració.
Àlex Amaya Quer analitza l’evolució de l’Organización Sindical Española (OSE) a través de les respectives idees i pràctiques polítiques dels tres “Delegados Nacionales” que la van regir durant els seus primers trenta anys d’existència. Es mostren sintèticament els condicionants de caire polític i social que van afectar la seva gestió i es destaquen les continuïtats i les ruptures en les concepcions sindicals de Gerardo Salvador Merino, Fermín Sanz-Orrio i José Solís Ruiz. D’aquesta manera es busca una més profunda comprensió del personal polític pertanyent a l’heterogeni univers falangista, especialment mitjançant l’anàlisi de la diversitat i les motivacions de la seva acció política en una institució tan important com va ser l’OSE.
El número 85 de la revista Ayer (2012), inclou un article de Xavier Domènech Sampere titulat “La clase obrera bajo el franquismo. Aproximación a sus elementos formativos” (p. 201-225). En aquest artícle es pretenen abordar els elements formatius d’una nova generació de militants obrers sota el franquisme entre la dècada dels cinquanta i els seixanta del segle passat. En el mateix es defensa, més enllà del debat envers les ruptures i continuitats en el si de la classe obrera, la importància de les transmissions i les transformacions dels sabers pràctics i polítics de classe per a comprendre la relació entre experiència i identitat obrera en l’eclosió d’un nou moviment obrer.
El número 24 de la revista Estudis d’Història Agrària (2012) inclou un article de Vicenç Ruiz, Raül Aguilar, Iago Otero y Giorgos Kallis titulat: “Dels feixes al xalets. L’us social i polític de l’aigua en la destrucció d’una comunitat agrària. Matadepera (Vallés Occidental), 1931-1983” (pp. 311-327). Aquest estudi mostra com la creació de la Matadepera residencial d’avui és el resultat d’ intenses lluites polítiques i de poder que tingueren com a eix principal el control de l’ús social de l’aigua. La transformació d’un petit poble rural en una zona residencial per a les classes benestants no fou un procés espontani ni pacífic, sinó un projecte socioambiental ben planejat pels grans propietaris de terres que fou combatut per un sector de la població. En aquest procés, la lluita pel control de l’aigua, un recurs essencial per transformar els camps de secà i les vinyes en torres amb piscina, va a anar estretament lligada a les disputes per la terra durant la República, resoltes violentament a la Guerra Civil. Així, la manca de llibertats civils i polítiques que suposà el règim franquista fou decisiva perquè els grans propietaris fonamentessin un desenvolupament urbanístic que, paradoxalment, es realitzà plenament un cop restablerta la democràcia.
Ha sortit a la venda el número 5 (2012) de la revista Segle XX. Revista Catalana d’història, que inclou, entre d’altres, els articles de Chiao-In Chen “Els Camises Blaves i el feixisme xinès, 1932-1938” (pp. 15-36), Borja de Riquer “Joan Ventosa i Calvell, l’home de la Lliga Catalana a Burgos. Les relacions dels catalanistes conservadors amb els militars rebels durant la Guerra Civil” (pp. 37-62) i Josep Gelonch “FET y de las JONS en el món rural català de postguerra” (pp. 85-114), i també un diàleg “Sobre la rereguarda en guerra a Catalunya, 1936-1937” en el qual participen José Luis Martín Ramos (Universitat Autònoma de Barcelona) i Joan Villarroya i Font (Universitat de Barcelona).
El número 73 (2012) de la revista Historia Social inclou, en el seu dossier, l’article de Daniel Escribano i Pau Casanellas “La precipitación del cambio político (1974-1977). Una mirada desde el País Vasco” (pp. 101-121). El text s’inscriu en el marc interpretatiu argumentat de manera més sòlida sobre el procés de canvi polític que portà a la consecució de la democràcia parlamentària a Espanya el 1977, interpretació que recalca la importància de les mobilitzacions socials com a factor determinant de la crisi del franquisme i, en última instància, de la impossibilitat de perpetuació de la dictadura després de la mort de Franco. Partint d’una documentació abundant i en bona mesura inèdita, tant governamental com de l’oposició, els autors retraten aquest procés des de la perspectiva del País Basc, un dels territoris on la mobilització fou més intensa.
El número 3 de 2012 de la revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni conté l’article publicat per l’investigador del CEFID Martí Marín Corbera titulat “Obrir els ulls a la immigració. Les inundacions van fer emergir milers de refugiats sense sostre. Els immigrants barraquistes arribats al Vallès, fins llavors ignorats” (pp.66-68). En aquest aborda la dolenta condició de la immigració interna d’Espanya al Vallès als seixanta i per la desídia de les autoritats locals franquistes, en aquest cas, el consistori del alcalde Josep Maria Marcet de Sabadell.
Passato e presente, 85 (2012) publica l’article “Un dizionario nato vecchio. Legittimazione e delegittimazione della Seconda Repubblica spagnola”, del qual són autors Andrea Tappi i el membre del CEFID Javier Tébar Hurtado. El text analitza i ofereix una interpretació al voltant de la polèmica aparició del Diccionario Biográfico Español la primavera de l’any passat, quan va suscitar nombroses crítiques a la Real Academia de la Historia quan a la seva concepció i execució, així com pel que fa al tractament de determinades biografies i etapes de la història del nostre país, particularment les de la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura del general Franco. El resultat final d’un projecte cultural d’aquestes característiques ens alerta sobre els riscos d’un ús públic que fossilitza el passat i no estimula el debat plural i rigorós sobre la història de la Espanya contemporània.
El número 72, de 2012, de la revista Historia Social inclou un article de Carme Molinero titulat: “Nuevas formas de sindicalismo en un tiempo de contestación: CGIL y CCOO, 1966-1976” (pp. 133-153). Durant els anys setanta, tant a Itàlia com a Espanya, les organitzacions sindicals van adquirir un protagonisme social i polític inqüestionable. Aquest article aborda l’anàlisi de l’acció sindical en una perspectiva comparativa, observant l’emergència d’un nou tipus de sindicalisme a Espanya i a Itàlia en la dècada dels seixanta que va tenir molts punts de contacte entre sí. Malgrat que el marc polític era radicalment diferent existien a Itàlia i a Espanya, per una banda, unes bases per al conflicte amb molts punts en comú i, per un altra, referents culturals i polítics que afavoriren l’impuls a un nou tipus de sindicalisme que no es troba en altres països més propers com França. Durant els anys setanta, CCOO i la Confederaziona Generale Italiana del Lavoro (CGIL) van mantenir una relació intensa, caracteritzada a més a més per una empatia acusada. Ambdues col·laboraren en els anys setanta amb la voluntat de modificar el marc de relacions internacionals en un sentit acord amb un model d’acció sindical descentralitzador i burocràtic.
El número 2 de la revista Tiempo Histórico (1er semestre de 2011) conté l’article publicat per l’investigador Rodrigo Araya Gómez titulat “El acuerdo marco chileno. ¿un caso frustrado de pacto social?” (pp. 43-63). És tracta d’una anàlisi del “Acuerdo Marco” signat entre al Confederación de la Producción y el Comercio, la Central Unitaria de Trabajadores i el primer govern democràtic de Patricio Aylwin en comparació amb el cas espanyol de polítiques de concertació social. La idea central es comprendre el concepte de pacte social i com opera en circumstàncies político-econòmiques de transició a la democràcia i crisis econòmica al correspondre a un element de disciplinament social i estabilitat econòmica, objectius que poder arribar a acomplir-se o no, depenent de la correlació de forces dels actors que participen del pacte social.
El número 1, de 2011, de la revista Ecléctica, revista de estudios culturales inclou l’article publicat per l’investigador Antonio César Moreno Cantano titulat “Propaganda y espionaje franquista en Gran Bretaña durante la Segunda Guerra Mundial” (pp. 81-91). Gran Bretanya va ser testimoni privilegiat de l’apassionada lluita desenvolupada pel bàndol republicà i franquista en el seu intent per “conquerir” l’opinió pública en aquell país durant els anys de Guerra Civil. En finalitzar el conflicte, a les tasques de legitimació i informació impulsades pel Govern de Burgos li va seguir en prioritat una intensa campanya de prestigi d’Espanya en l’exterior. Per assolir aquesta meta es van utilitzar les delegacions de “Prensa y Propaganda”, que mitjançant la celebració d’actes públics, edició de diaris i revistes, publicació d’escrits en mitjans informatius estrangers, etc., haurien de contribuir a mostrar al món sencer les qualitats i valors que regien a la “Nueva España”, que feia servir com a senyal d’identitat la seva decidida defensa contra la ideologia comunista, a la qual s’havia enfrontat “a sang i foc” durant tres anys en la terra pàtria.
El número 9, de 2011, de la Revista de Historia Actual conté l’article publicat per l’investigador Antonio César Moreno Cantano titulat “El Control de la propaganda internacional durante la Segunda Guerra Mundial: España, Francia, Italia y Alemania” (pp. 131-146). En aquest analitza com es va desenvolupar l’aparell de control ideològic de diferents estats durant la Segona Guerra Mundial. En contret l’autor analitza els mecanismes que van fer servir els estats dictatorials que van formar part de l’Eix (Alemanya i Itàlia) o en van simpatitzar sense arribar a participar directament en el conflicte (la França de Vichy i l’Espanya franquista) per controlar els mitjans de comunicació i el missatge que transmetien de la guerra.
El número 23-24, de 2011, de la revista Le culture della tecnica, publicació professional de caràcter internacional que publica l’Archivio Amma, dedica un monogràfic al tema “Lavoro e impresa. Tra memoria e futuro”, recollint les intervencions del Seminari Internacional organitzat per l’Istituto per la Memoria e la Cultura del Lavoro, dell’Impresa e dei Diritti (ISMEL) de Torí el mes d’octubre de 2010. Entre els més de vint participants ha estat publicada la intervenció dels membres del CEFID José Fernando Mota Muñoz i Javier Tébar Hurtado “Una breve panoramica degli archivi sindacali in Spagna”.
El número 115 de la revista Viento Sur (març de 2011) inclou un dossier dedicat a “La izquierda contra el franquismo”, que conté textos sobre la LCR, el corrent assembleari, el PTE, l’esquerra abertzale i el PCE. En destaquem dos articles: “La LCR más allá del franquismo: de la ‘unidad trotskista’ al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978-1991)” (pp. 64-71), de Ricard Martínez i Muntada; i el de Xavier Domènech Sampere, “El PCE en el proceso de cambio político. La voluntad de ser arte y parte” (pp. 95-104).
El número 84, de 2011, de la revista Ayer, editat per Pere Ysàs, té com objectiu analitzar alguns dels més rellevants fenòmens de “l’època socialista” que va comportar que l’Espanya de la meitat dels anys noranta fos sensiblement diferent que la dels inicis dels vuitanta en quasi tots els aspectes. Destaca en aquest sentit l’article de Pere Ysàs, titulat: “Cambios y continuidades: tres lustros de gobiernos socialistas”. En l’esmentat article, Ysàs sosté que des de el triomf del PSOE en les eleccions de 1982 i durant una dècada, el sistema polític espanyol es va caracteritzar per l’existència d’un partit predominant, amb una oposició conservadora amb grans problemes de projecte, de lideratge i inclús d’identitat i amb el PCE molt debilitat, el que va permetre als socialistes desenvolupar les seves polítiques sense condicionaments d’altres forces. Però des dels inicis dels anys noranta la situació va canviar, amb un PP refundat i una revitalització d’IU, una sèrie d’escàndols econòmics i polítics i l’aparició de disputes internes en el PSOE (pp. 23-49)
Es de destacar en aquest dossier l’article de Borja de Riquer, titulat: “Jaume Vicens Vives, mucho más que un gran historiador. Aportaciones y debates de un centenario”. En el mateix es recullen actes i activitats desenvolupadaes durant “l’Any Vicens Vives” i es presenta, a la llum dels recents debats, una anàlisi de la rellevància històrica, crítica i política de l’obra de l’historiador català (pp. 227-238).
El número 2 (2011) de 112pxla revista Historia, trabajo y sociedad apareix l’article de l’investigador del CEFID Ricard Martínez i Muntada “Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo” (pp. 63-90). En aquest s’analitza com el moviment veïnal que es va donar en les ciutats de l’Estat espanyol durant els anys setanta va constituir un dels principals àmbits de mobilització de l’època, però també fou terreny de generació d’una cultura que incloïa l’afirmació dels drets dels habitants dels barris, l’existència d’un deute social envers ells, la identificació de l’adversari en termes de classe i la crítica al capitalisme. Aquests plantejaments es van articular amb les reivindicacions i el model de ciutat que va aixecar el moviment. L’article es centra en el cas català, però proposa un debat més general.
El darrer número d’Historia del Presente (núm. 16, 2011) inclou el dossier “Movimiento vecinal y cambio político”, editat per l’investigador del CEFID Xavier Domènech, dedicat a la història del moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició. El dossier consta de tres articles: un primer signat per Claudia Cabrero sobre el moviment veïnal asturià des d’una perspectiva de gènere; un altre del mateix Domènech sobre els inicis i sorgiment del moviment veïnal a partir de les xarxes socials construïdes als barris i suburbis i, finalment, un tercer que, a càrrec de l’investigador del CEFID Ivan Bordetas, pretén traçar una síntesi de la trajectòria del moviment des dels seus origens fins al procés de canvi polític.
L’últim número de la revista Ayer (núm. 81, 2011), que coincideix amb el vigèsim aniversari de la publicació de l’Asociación de Historia Contemporánea, recull un article de Carme Molinero, “El acceso a los archivos y la investigación histórica” dedicat, precisament, a una qüestió recorrent en aqueste últimes décades: els obstacles a l’accés a la documentació pública de l’etapa dictatorial basats en una restrictiva i inadequada interpretació de la Ley de Patrimonio Histórico i en la inexistència d’una llei d’arxius que garanteixi els drets a l’accés a la informació i a la documentació pública. Per últim, l’autora adelanta algunes propostes d’actuació per a la revisió del marc legal actual, l’aprovació d’una norma unificadora d’aplicació general i l’oportuna modificació de les normes vigents. Así mateix, es contempla la interposició de recursos davant l’arbitrarietat administrativa en la denegació de consulta de documentació.
La revista Ecological economics (núm. 70, maig de 2011) presenta l’article “Water scarcity, social power and the production of an elite suburb. The political ecology of water in Matadepera, Catalonia” del membre del CEFID Raul Aguilar i de Iago Otero, Giorgos Kallis i Vicenç Ruiz. L’article investiga la història de les transformacions en la gestió del territori i, especialment, de les aigües a l’area metropolitana de Barcelona. El treball es presenta com a una valuosa contribució al coneixement de les bases econòmiques de les elits locals al voltant del control de la gestió de les aïgues, aprofitant l’àmplia base documental del Arxiu Municipal de Matadepera (1919-1979) i un total de 17 entrevistes a veïns nascuts entre 1913 i 1958.