DDAA, El primer franquisme a les terres de Lleida (1938-1950). Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002.

El present llibre recull les ponències referents a les terres lleidatanes realitzades en el marc del seminari que tingué lloc a Lleida entre el 12 i el 22 d’abril de 1998, sota el títol El primer franquisme. Lleida (1938-1950), organitzat pel Departament de Geografia i Història de l’IEI. Després d’un capítol introductori en què el professor Jaume Barrul elabora un interessant balanç historiogràfic sobre el què s’ha estudiat i el que no referent al període franquista a Lleida, Joan Sagues, Mercè Barallat, Josep Clavet, Jaume Barallat, Romà Sol i Carme Torres i Antonieta Jarne ens aproximen a les seves investigacions i conclusions sobre els primers mesos de l’ocupació franquista de la ciutat, la repressió sobre la població, el control social militaritzat exercit a la zona pirinenca, l’organització i actuació de l’Acció Catòlica o els instruments de dissidència política al règim.


Mota Muñoz, José Fernando, La República, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

L’obra analitza un període clau per la història contemporània en un poble del Vallès Occidental. El treballa està estructurat en quatre parts. Una primera tracta de situar el Sant Cugat dels anys 30 pel que fa als aspectes econòmics, demogràfics, socials i associatius. La segona part està dedicada a estudiar l’evolució política i social del període 1931-1936, l’actuació dels diferents Ajuntaments, la conflictivitat social, sobretot el problema rabassaire i l’atur, els fets d’Octubre del 34 – d’especial rellevància a Sant Cugat – i les seves repercussions. La tercera part tracta del període de la guerra; es fa una descripció de l’evolució política de 1936 a 1939, i fixem l’anàlisi en la experiència revolucionaria, el nivells de vida, la repressió a la reraguarda, etc. Finalment, la quarta part està dedicada al període 1939-1941, en què actuen les dues primeres Juntes municipals franquistes i s’analitza tant el paper d’aquestes, com la creació de la delegació de FET i totes les seves seccions, el paper de l’Església, la repressió i el nivell de vida d’aquest període. El llibre es completa amb uns annexos amb una anàlisi del personal polític que ha passat pels ajuntaments de Sant Cugat de 1931 a 1941, els resultats electorals a Sant Cugat entre 1931 i 1936, un llistat dels santcugatencs morts al front i un llistat de les finques confiscades al municipi durant el període revolucionari. També té un índex onomàstic.


Ricard Vinyes, Irredentas. Las presas políticas y sus hijos en las carceles franquistas. Madrid,Temas de Hoy, 2002.

En aquest llibre Ricard Vinyes fa una apassionant i alhora commovedora narració de la vida i les penúries per les que van haver de passar les preses polítiques durant el franquisme i analitza en profunditat el funcionament del sistema penitenciari franquista. L’autor descriu els ingeniosos i valents mètodes de les preses per a sobreviure, basats en la solidaritat i el reforçament de la seva identitat de preses polítiques front un sistema penitenciari profundament deshumanitzat.


Casanova, J.; Espinosa, F.; Mir, Conxita; Moreno Gomez, F., Morir, matar, sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco. Barcelona, Crítica, 2002.

El llibre parteix de la premissa que la violència no fou tan sols resultat o conseqüència de la guerra civil, sinó que era part essencial del pla dels sollevats i ho va continuar essent de la dictadura de Franco fins a la seva fi. Més enllà del recompte de víctimes, aquest llibre, sorgit de la col·laboració de quatre especialistes en la matèria, pren la violència com un fenomen molt més ampli que afectava tots els àmbits de la vida quotidiana, social, econòmica, cultural, laboral,… dels ciutadans espanyols.
Julian Casanova l’inicia amb una valoració global del paper que tingué el terror durant els quaranta anys de dictadura. Francisco Espinosa posa al descobert el pla d’extermini que inspirava el cop militar i analitza el seu sanguinari desenvolupament. Conxita Mir ens mostra com, un cop acabats els combats, s’utilitzà el terror com un instrument de control social dels vençuts, és a dir, de la majoria dels espanyols. Finalment, Francisco Moreno estudia la resistència al règim pels fugits i guerrillers.


Xavier Domènech Sampere, Quan el carrer va deixar de ser seu. Moviment obrer, societat civil i canvi polític. Sabadell (1966-1976). Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.

Quan el carrer va deixar de ser seu és un llibe que s’inscriu en els corrents historiogràfics que han procurat retornar el protagonisme del que es coneix com a transició espanyola als seus principals impulsurs: les persones, els moviments soicals i els teixits civils que a partir dels anys seixanta inauguren unes renovades pràctiques democràtiques, i aconseguiren obrir nous espais de llibertat sota el franquisme i portar-nos finalment, la democràcia. Intenta anar més enllà de les històries corrents sobre aquest període, tot ampliant l’àmbit cronològic del canvi polític, centrat gairebé sempre en la segona meitat dels anys seixanta, i introduint els subjectes socials en aquest procés. En aquest llibre no es parla solament dels grans dirigents polítics, sinó que se centra en el milers de persones anònimes que en el seu dia a dia lluitaren per aconseguir petits grans canvis, sense els quals difícilment entendríem com va arribar la democràcia al nostre país. Així, és un llibre que pretén incorporar a les perpectives tradicionals del canvi polític una perspectiva des de sota i des de Catalunya. L’estudi d’un cas, el de la ciutat de Sabadell, permet passar de l’anàlisi microhistòrica, un àmbit privilegiat per a observar aquests petits grans canvis, al context general català i espanyol i introduir noves claus explicatives que ens permetin entendre el procés històric d’una manera integral.


Culla i Clarà, Joan B., Unió Democràtica de Catalunya: el llarg camí (1931-2001). Barcelona, Unió Democràtica de Catalunya, 2002.

Editat en commemoració del 70è aniversari de la fundació del partit polític Unió Democràtica de Catalunya, aquest llibre pretén ser un breu repàs per la seva dilatada trajectòria política des del moment de la seva fundació, al 1931, fins al 2001. En ell trobem diferents capítols que aborden les principals etapes històriques que ha viscut Catalunya des de la proclamació de la Segona República, i el paper que Unió Democràtica ha jugat en cada moment dins del panorama polític català, fins arribar pràcticament al dia d’avui.