Professors i investigadors de la UAB

 

Víctor Aparicio Rodríguez

Víctor Aparicio Rodríguez (Guadalajara, 1990) és doctor en Història Contemporània per la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU, 2021). És membre de l’Instituto de Historia Social Valentín de Foronda (UPV/EHU) i del CEDID (UAB), institució en la qual -acollit pel Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies, GReDD (anteriorment GREF)- es troba desenvolupant la seva carrera com a investigador postdoctoral gràcies a l’obtenció d’un contracte Juan de La Cierva-formación. La seva tesi doctoral va tenir per títol “La izquierda y la violencia política en la Transición española. Discursos y prácticas (1975-1982)”, i va estar dirigida per Luis Castells Arteche i José Antonio Pérez Pérez; va obtenir menció internacional i la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. Les seves línies de recerca aborden qüestions relacionades amb la dictadura franquista, la Transició i el període democràtic, la violència política en general i el terrorisme en particular. Ha publicat diversos articles en revistes científiques, com ara “La violencia política en la historiografía sobre la Transición” (Vínculos de Historia) o “Violencia política e izquierda revolucionaria en el Tardofranquismo y la Transición española. Discursos y prácticas (1975-1982)” (Historia Contemporánea). Va participar, així mateix, en el projecte Historia y memoria del terrorismo en el País Vasco, al qual va contribuir amb diversos capítols: “Más allá de ETA” (junt amb Miguel García Lerma) y “Los GAL y la «guerra sucia» contra ETA” (junt amb José Antonio Pérez). També ha participat en projectes internacionals, com, per exemple, Global Research Network on Comparative Territorial Autonomies (GRN-CTA), de l’Education University of Hong Kong; se’n va derivar una publicació a l’editorial Routledge, a la qual va contribuir amb un capítol propi: “Basques: History and Autonomy”.

Víctor Aparicio Rodríguez (Guadalajara, 1990) PhD in Contemporary History from the University of the Basque Country/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU, 2021). He is a member of the Institute of Social History Valentín de Foronda (UPV/EHU) and of the CEDID (UAB), institution where -hosted by the Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies, GReDD (formerly GREF)- he is developing his career as a postdoctoral researcher thanks to a Juan de la Cierva-training contract. His doctoral thesis was entitled “The left and political violence in the Spanish Transition. Discourses and practices (1975-1982)”, which was supervised by Luis Castells Arteche and José Antonio Pérez Pérez Pérez; it obtained international mention and the qualification of Excellent Cum Laude. His lines of research address issues related to the Franco dictatorship, the Transition and the democratic period, political violence in general and terrorism in particular. He has published several articles in scientific journals, such as “La violencia política en la historiografía sobre la Transición” (Vínculos de Historia) or “Violencia política e izquierda revolucionaria en el Tardofranquismo y la Transición española. Discursos y prácticas (1975-1982)” (Historia Contemporánea). He also participated in the project Historia y memoria del terrorismo en el País Vasco, to which he contributed several chapters: “Más allá de ETA” (together with Miguel García Lerma) and “Los GAL y la «guerra sucia» contra ETA” (together with José Antonio Pérez). He has also participated in international projects, such as the Global Research Network on Comparative Territorial Autonomies (GRN-CTA) of the Education University of Hong Kong, which resulted in a publication by Routledge, to which he contributed a chapter with: “Basques: History and Autonomy”.

Manuel Aznar Soler

Manuel Aznar Soler (València, 1951), catedràtic de literatura espanyola contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, és director del “Taller de Investigaciones Valleinclanianas (TIV)” i del “Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL)”, dos grups vinculats al Seminari de Literatura Española Contemporánea del Departament de Filología Espanyola de la UAB, Seminari del que és responsable.
És autor de nombrosos llibres, capítols de llibres, edicions i artícles sobre la literatura espanyola dels segles XVIII, XIX i XX. Especialitzat en la literatura durant la II República, la guerra civil i l’ exili republicà de 1939, entre les seves publicacions poden esmentar-se llibres com Literatura española y antifascismo (1927-1939) [1987], I Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (París 1935) [1987], Guía de lectura de Martes de carnaval, de Valle-Inclán [1992] i Max Aub y la vanguardia teatral (Escritos sobre teatro, 1928-1938) [1993], escriptor exiliat del que ha editat tres obres que compten també amb estudis introductoris i notes: La gallina ciega [1995], San Juan [1998] i una selecció dels seus Diarios (1939-1972) [1998]. Més recentement poden esmentar-se Los laberintos del exilio. Diecisiete estudios sobre la obra literaria de Max Aub [2003], Nuevos diarios inéditos (1939-1972) [2003] i Escritos sobre el exilio [2008]. Ha estat també editor de El exilio literario español de 1939 [1998] i de Las literaturas del exilio republicano de 1939 [2000], així com de Escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 [2007] i co-editor de El exilio republicano de 1939 y la segunda generación [2011], tots quatre Congressos Internacionals organitzats pel GEXEL.
Ha preparat edicions, entre d’altres, de Rafael Dieste, Juan Gil-Albert, María Teresa León o José Sanchis Sinisterra, i estudis i assajos sobre, per exemple, Manuel Azaña, José Bergamín, Juan Chabás, José Ricardo Morales, Cipriano de Rivas Cherif, Antonio Sánchez Barbudo, Adolfo Sánchez Vázquez, Ramón J. Sender i Valle-Inclán.
Ha coordinat diversos números monogràfics sobre les literatures de l’exili republicà de 1939 publicats per les revistes Guaraguao [1997], Taifa [1997], Ínsula [1999] i Renacimiento [2000].
Actualment és director literari de La Biblioteca del Exilio, així com director de Laberintos, “anuario de estudios sobre los exilios culturales españoles”, i de El Correo de Euclides, “anuario científico de la Fundación Max Aub”. Investigador principal d’un projecte titulat “Escena y literatura dramática en el exilio republicano de 1939:final” [FFI2010-21031], financiat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i en vigor des de el 1 de gener de 2011 fins el 31 de desembre de 2013. Entre els seus darrers llibres esmentem Valencia, capital literaria y cultural de la República [2007], Materials documentals del Segundo Congreso Internacional de Escritores para la Defensa de la Cultura (Valencia-Madrid-Barcelona-París, 1937) [2009] i República literaria y revolución (1920-1939) [2010].

 

Montserrat Bacardí

Montserrat Bacardí, doctora en Filologia Hispànica i llicenciada en Filologia Catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials. Des de 1998 és coordinadora de Quaderns. Revista de Traducció i, des de 2009, del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC). Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció (sobre Avel·lí Artís-Gener, Xavier Benguerel, Ramon Folch i Camarasa, Joan Oliver, Teresa Pàmies o Joan Sales) i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires. Records de Fivaller Seras (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012), Gràcia Bassa, poeta, periodista i traductora (2016), Maria Dolors Orriols, viure i escriure (2019, premi Fundació Mercè Rodoreda 2019) i, amb Pilar Godayol, Una impossibilitat possible. Trenta anys de traducció als Països Catalans (1975-2005) (ed.) (2010), Diccionari de la traducció catalana (dir.) (2011, premi Crítica Serra d’Or 2012), Les traductores i la tradició (2013) i Traducció i franquisme (ed.) (2017).

Amb Susanna Àlvarez, ha tingut cura de Memòries d’un segle d’or (2008) i Cartes a Carme Porta (2015), de Joan Triadú, i Estimat amic. Cartes. Textos (2009) i La maleta extraviada (2013), de Pere Calders i Joan Triadú. Amb Francesc Foguet, ha editat Fe de vida. Cartes a Rafael Tasis (2012), de Pere Calders, Ombres entre tenebres (2017), de Manuel Valldeperes, i Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011), Les raons de l’exili (2013), El revulsiu del catalanisme (2015), A reculons (2015), Muntaner, 4 (2016), Lectures de postguerra (2016) i Diari (1922), de Rafael Tasis. També ha donat a conèixer una mostra de l’Epistolari familiar (2012) d’Anna Murià, l’Epistolari Jordi Arbonès & Joaquim Carbó (2013) i Les cartes sobre la taula (2018) de Joaquim Carbó. 

ORCID

 

David Ballester

És magíster i doctor en Història Contemporània per la UAB (1992 i 1995). Professor d’ensenyament secundari des de 1991 i del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB des de 1997. Ha centrat bona part de les seva tasca investigadora en l’àmbit de la història social, en especial en el del sindicalisme marxista català, reconstruint l’evolució de la UGT de Catalunya en les obres Marginalitats i hegemonies: La UGT de Catalunya, 1888-1936, Barcelona, 1996 (també en edició castellana); L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil: La UGT de Catalunya, 1936-1937, Barcelona, 1997; La UGT de Catalunya durant la II República, Barcelona, 1996; Els anys de la guerra. La UGT de Catalunya, 1936-1939, Barcelona, 1998; Barcelona i la UGT. Un segle d’història (1888-1988), Barcelona, 2002; Els homes sense nom. Clandestinitat i exili de la UGT de Catalunya (1939-1976), Barcelona, 2003. Igualment ha publicat biografies de dirigents socialistes com Josep Comaposada, biografia d’un socialista, Barcelona 2005; i Joan Codina Torres, un socialista a la conselleria de Treball, Barcelona, 2007. Igualment ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades respecte aquestes temes (L’Avenç, Recerques, Revista de Catalunya, etc.), i ha col.laborat en diverses obres col.lectives (Història político-social de Catalunya i els Països Catalans, Barcelona, 1996; Diccionari dels partits polítics de Catalunya, 1874-1977, Barcelona, 2000; Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Barcelona, 2000; Catalunya durant el franquisme. Diccionari, Barcelona 2006; Enciclopèdia de Barcelona de l’A a la Z, Barcelona, 2006; La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939). Vol. 5. Els papers de Salamanca, Barcelona, 2006). També ha treballat el periode de la transició, fent especial referència a aspectes relacionats amb l’ordre públic, com Temps d’amnistia. Les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976 a Barcelona, Barcelona, 2001; i El triomf de la memòria. La manifestació de l’11 de setembre de 1977, Barcelona, 2002. En l’actualitat col.labora en el Diccionario biográfico del socialismo español, Fundación Pablo Iglesias, prepara una opuscle sobre els escrits de Josep Comaposada i ha iniciat la recerca sobre la UGT de Catalunya durant la transició.

Josep Maria Bigatà Barrachina

És graduat en Història i màster interuniversitari en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona (2018). Va obtenir l’Ajut a la Formació de la Fundació Joan Maragall per a investigar les relacions entre l’apostolat obrer i els moviments obrer i veïnal durant el franquisme. Amb el mateix ajut, ha obtingut el màster en Ciències de les Religions a la Universidad Complutense de Madrid (2022). Actualment, realitza el doctorat sobre el cristianisme obrer durant el franquisme i la transició. La seva preocupació principal és estudiar els antecedents i l’experiència sobre la qual s’erigeix una tradició politicoreligiosa social i compromesa, així com investigar la importància que hi té a l’hora de nuclear i transmetre els valors d’una tradició anticapitalista més àmplia que té forta incidència en els moviments obrer i veïnal de l’època. Amb la seva investigació també vol posar en valor l’obra de l’antropòleg Lluís Duch, per la seva virtut de poder conciliar història social i antropologia religiosa.

He holds a degree in History and an interuniversity master’s degree in Contemporary History from the Universitat Autònoma de Barcelona (2018). He obtained the Ajut a la Formació from the Fundació Joan Maragall to research the relations between the workers’ apostolate and the workers’ and neighbourhood movements during Franco’s regime. With the same grant, he obtained a master’s degree in Religious Sciences at the Complutense University of Madrid (2022). He is currently working on his doctorate on workers’ Christianity during the Franco regime and the transition to democracy. His main concern is to study the background and the experience on which a social and committed political-religious tradition was built, as well as to investigate the importance it had when it came to nucleating and transmitting the values of a broader anti-capitalist tradition that had a strong influence on the workers’ and neighbourhood movements of the time. With his research he also wants to highlight the work of the anthropologist Lluís Duch, for his virtue in reconciling social history with religious anthropology.

Ivan Bordetas

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha finalitzat els crèdits de docència del programa de doctorat Història Comparada Social, Política i Cultural de la UAB i actualment està elaborant la tesi doctoral. La seva investigació, codirigida pels professors Martí Marín i Pere Ysàs, es dirigeix a l’estudi del moviment veïnal a Barcelona i la seva àrea metropolitana durant el tardofranquisme i la transició. El 2006 va ser comissari de l’exposició “Més enllà del riu: Torre-romeu, el Poblenou i el Raval d’Amàlia…” organitzada pel Museu d’Història de Sabadell i el 2007 ha publicat, amb un equip de cinc investigadors més L’assistència social en temps de guerra. Refugiats, desplaçats i evacuats a Rubí, 1936-1939 (Rubí: Ajuntament de Rubí – El Castell-Ecomuseu Urbà, 2007). Des de 2005 participa en un grup interdisciplinar d’arqueòlegs, antropòlegs i historiadors de la UAB dedicat a la investigació i excavació de fosses comunes del primer franquisme realitzant treball de camp i investigació documental i de fonts orals. Des de maig de 2007 fins al gener del 2009 ha treballat com a becari del Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya de la UAB. El 2009 va col·laborar amb dos capítols al llibre dirigit per Martí Marín Memòries del viatge, 1940-1975 (Sant Adrià de Besòs: Museu de la Immigració de Catalunya, 2009). El 2010 va signar dos capítols -un d’ells amb Anna Sánchez- de la monografia sobre el moviment veïnal català coordinada per Carme Molinero i Pere Ysàs Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Barcelona: Icària, 2010). El juliol de 2012 va defensar la tesi doctoral “Nosotros somos los que hemos hecho esta ciudad. Autoorganización y movilización vecinal durante el tardofranquismo y el proceso de cambio político”.

 

Pau Casanellas

Historiador. Actualment és investigador Beatriz Galindo a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència. Des del 2023 és també director del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID), d’aquesta mateixa universitat. Especialista en franquisme i transició. La major part de la seva recerca s’ha focalitzat en temàtiques com la repressió i el control social, la política institucional, la mobilització i la violència política. És autor dels llibres Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 (Catarata, 2015) i, en coautoria, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977) (Comares, 2014), a més d’haver publicat en diverses obres col·lectives i revistes (The Historical Journal, Contemporary European History, Ayer, Historia y Política, Historia Social…).

***

Historiador. Actualmente es investigador Beatriz Galindo en la Universidad Autónoma de Barcelona, donde ejerce la docencia. Desde 2023 es también director del Centro de Estudios sobre Dictaduras y Democracias (CEDID), de esta misma universidad. Especialista en franquismo y transición. La mayor parte de su investigación se ha focalizado en temáticas como la represión y el control social, la política institucional, la movilización y la violencia política. Es autor de los libros Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 (Catarata, 2014) y, en coautoría, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977) (Comares, 2015), además de haber publicado en varias obras colectivas y revistas (The Historical Journal, Contemporary European History, Ayer, Historia y Política, Historia Social…).

 ***

Historian. He is currently a Beatriz Galindo fellow at the Autonomous University of Barcelona, where he teaches. Since 2023, he has also been the director of the Center of Dictatorships and Democracies Studies (CEDID), at the same university. He specializes in Franco regime and the transition to democracy in Spain. Most of his research has focused on topics such as repression and social control, institutional politics, social unrest, and political violence. He is the author of the books Morir matando. El franquismo ante la práctica armada, 1968-1977 (Catarata, 2014) and, as co-author, Gobernadores. Barcelona en la España franquista (1939-1977) (Comares, 2015). In addition, he has published in several collective books and journals (The Historical Journal, Contemporary European History, Ayer, Historia y Política, Historia Social…).

Jordi Castellanos i Vila

Jordi Castellanos i Vila (Tagamanent, 1946 – Barcelona, 2012)

En la mort de Jordi Castellanos i Vila, nota de l’equip de direcció del CEFID.

Fons Personal Jordi Castellanos a la Biblioteca d’Humanitats de la UAB

 

Chiao-in Chen

Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Fu-Jen de Taipei, Taiwan (2006). Va finalitzar el Màster Oficial d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (2009). El seu treball final de màster (antiga tesina) es concentrà en el moviment feixista xinès dels anys 30 del segle XX, “La Societat de les Camises Blaves (Lanyi She) del Guomindang (GMD)”. Antiga becaria predoctoral del Ministeri d’Assumptes Exteriors i Cooperació-Agencia Espanyola de Cooperació Internacional pel Desenvolupament Internacional (MAEC-AECID), actualment està realitzant la seva tesi doctoral (aprofundint sobre en el desenvolupament del moviment feixista i nacionalista xinès). Ha participat en diversos congressos i jornades mitjançant la presentació de comunicacions, destacant entre altres “Los Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relación con la Europa fascista, 1932-1938” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Universidad de Cantabria, 2010). Tanmateix, entre les seves publicacions destaca “Els Camises Blaves i el feixisme xinès, 1932-1938” ( Segle XX. Revista Catalana d’història, núm. 5, 2012, p.15-36). També ha sigut investigadora invitada (visiting researcher) en el Departament d’Història de la Universitat de Nanjing (República Popular de la Xina), realitzant diferents ponències, destacant la titulada “Introducción a la historia de España (Siglo XX).”

***

Bachelor degree in Hispanic Philology at Fu-Jen University in Taipei, Taiwan (2006). Master degree in Contemporary History at the Universitat Autònoma de Barcelona (2009). Her dissertation of Master is focused on the Chinese fascist movement of the 30s in the twentieth century, ” The Blue Shirts Society (Lanyi she) in the Guomindang (GMD) “. She had scholarship of the Ministry of Foreign Affairs and Cooperation, Spanish Agency of International Cooperation for Development (MAEC-AECID). Her dissertation is about the development of Chinese fascism and nationalist movement. She participated in several conferences and seminars presenting communications, highlighting among others “Los Camisas Azules: una experiencia del fascismo chino entreguerras y su relación con la Europa fascista, 1932-1938” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Universidad de Cantabria, 2010). Also among her publications include ” Els Camises i Blaves the Xinès feixisme, 1932-1938 ” (Segle XX. Revista Catalana d’ història, no. 5, 2012, p.15- 36). She has also been a visiting researcher in the Department of History at the University of Nanjing (People’s Republic of China), performing conference, highlighting the “Introduction to the History of Spain (XX Century).”

 

Joan B. Culla i Clarà

Joan B. Culla i Clarà (Barcelona, 1952 – 2023)

Joan B. Culla. Professor d’Història Contemporània a la UAB. Per Francesc Vilanova.

El meu Joan Culla. Per Borja de Riquer.

Miguel Díaz Sánchez

Miguel Díaz Sánchez (Águilas, Murcia, 1981) és graduat en Història por la Universitat de Múrcia (2013), Màster en Història Contemporània por la UAB (2014) i Doctor en Història Comparada, Política i Social per la UAB (2020). Investigador predoctoral FI-DGR de la Generalitat de Catalunya (2016-2020). Ha realitzat estades d’investigació a l’Escuela de Humanidades de la Universidad Nacional de San Martín (2017) i a la Universitat d’Alacant (2022-2024). És membre del Centre d´Estudis sobre Dictadures i Democràcies (UAB) des de 2016 i del grup d’investigació España Contemporánea (Universitat d’Alacant) des de 2022. En la actualitat és investigador postdoctoral Margarita Salas (Ministerio de Universidades / UAB).

La seva principal línia de recerca està dedicada a l’estudi de les migracions interiors que van tenir lloc a Espanya durant el segle XX. Des d’una perspectiva historiogràfica i a través de diverses escales d’anàlisis, aborda el seu estudi relacionant el fet migratori amb els diferents contexts polítics, econòmics, socials i culturals existents en aquest segle, especialment en el període de la postguerra. En aquest sentit ha publicat varis articles i va defensar la seva tesi doctoral: “Migrar contra el poder. La represión de las migraciones interiores en España durante la posguerra (1939-1957)”. També ha dedicat part de la seva investigació a l’anàlisi de les cadenes migratòries establertes entre la província de Múrcia i l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’estudi de l’associacionisme desplegat pels murcians a la capital catalana.

 

Maria Jesús Espuny

 Maria Jesús Espuny Tomás (Barcelona, 1947). Professora Titular d’Història del Dret i de les Institucions i membre del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques de la Facultat de Dret de la UAB. La seva línia de recerca es centra en la Història social i jurídica de l’Espanya contemporània. Destaquem la sèrie d’articles publicats a la revista electrònica Iuslabor de la Universitat Pompeu Fabra: “Aproximación histórica al principio de igualdad de género: Propósitos y realidades en la Segunda República española” (I) (2006),  “El empleo femenino después de la guerra” (II), “Las reglamentaciones de trabajo, observatorios de la desigualdad” (III) (2007) i “De la Ley de contrato de trabajo de 1944 a las últimas disposiciones franquistas” (IV) (2008). Junt amb García González, G. “¿Protección o discriminación? A propósito de la Ley de la Silla”,  Universitas. Revista de Filosofía, Derecho y Política, núm. 57 (2010). A l’Anuario de Historia del Derecho Español, Tom LXVII (vol.II, 1997), “El tiempo del trabajo: la ordenación histórica de una conquista laboral”. A Historia Social, núm. 43 (2002) “Eduardo Dato y la legislación obrera”.
Ha coordinat amb la Dra. Olga Paz, entre d’altres, les obres col·lectives següents: Crisis y ocupación (Barcelona, Bosch Editor, 2010); 30 años de la Ley de Amnistía (1977-2007) (Madrid, Dyknson, 2009);  Inspección de Trabajo (1906-2006) (València, Tirant lo Blanch, 2008); Un siglo de derechos sociales. A propósito del centenario del Instituto de Reformas Sociales (1903-2003) (Bellaterra, Servei de Publicacions UAB, 2006).
Altres publicacions: “Ocupación, paro y género en la Segunda República española” a l’obra col·lectiva ja citada, Crisis y Ocupación  (2010); “El Projecte de Llei d’ intervenció obrera en la gestió de les indústries”, en Maria Ysàs Solanes (coord.) Segona República i Món Jurídic (Barcelona, Editorial Cálamo, 2006); El Proyecto de Ley de Acción Sindical en la Empresa de 1978 (Bellaterra, Servei de Publicacions de la UAB, 2006);  “La protección de la maternidad en el textil catalán (1919-1923)” a les actes del VI Congreso de Historia Social, 14º Simposio del Instituto Valentín de Foronda, La previsión social en la historia (2008); “El descanso puerperal y su cumplimiento”, dins FRANCO, G. (ed.), Debates sobre la maternidad desde una perspectiva histórica (siglos XVI-XX) (Barcelona, Icaria editorial, 2010);  “Mujer y Ejército (1939-1988)” a La Integración de la mujer en las Fuerzas Armadas. Reflexiones históricas y realidades jurídicas para un debate necesario (Dirección General de Relaciones Institucionales, Ministerio de Defensa, Barcelona, JM Bosch Editores, 2010); amb diversos autors, “Subiendo al Estrado: Mujeres y Administracion de Justicia (1961-1966)” a RODRÍGUEZ, R., BRAVO, M.J., Experiencias jurídicas e identidades femeninas (Madrid, Editorial Dykinson, 2011); “Excepciones al acceso a la carrera militar en la Ley de 24 de julio de 1961 de derechos políticos, profesionales y de trabajo de la mujer” en  PUELL DE LA VILLA, F.; ALDA MEJÍAS, S. (eds.), Los ejércitos del franquismo (1936-1975) (Madrid, Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado, 2010); amb G. García González i Olga Paz, Los obreros del comercio. Un anàlisis histórico-juridico de la dependencia mercantil catalana (Madrid, Dykinson, 2011). Ha dirigit amb Guillermo García González l’obra col·lectiva Relaciones laborales y empleados del hogar: reflexiones jurídicas (Madrid, Dykinson, 2014).
Des del curs 2000-2001 imparteix a la Facultat de Dret una assignatura optativa comuna als dos Graus de Dret i de Relacions Laborals, “Dictadura franquista i transició democràtica”.
 

Carme Ferré Pavia

Doctora en Ciències de la Comunicació, professora titular de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ferré Pavia es va doctorar amb estudis vinculats a la intel·lectualitat resistent al franquisme, amb la tesi dirigida per Joan Manuel Tresserras i dedicada a la revista Serra d’Or, Intel·lectualitat i cultura resistents en el segon franquisme (1959-1977), estudi que va rebre el Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l’Audiovisual el 1999 i es va publicar el 2001.
Els seus camps d’estudi abasten camps històrics i també periodístics, com ara la història de la comunicació, la participació ciutadana, la responsabilitat social de mitjans i empreses i l’edició periodística. També és editora i ha publicat el Llibre d’Estil de Barcelona Televisió (2007).
En el camp de la història ha abordat, a més de la CNT dels trenta del s. XX a les comarques del sud de Tarragona, l’etapa franquista a través de les seves plataformes culturals i sobretot l’estudi de les revistes culturals. A través de l’activisme cultural també treballa temes de patrimoni cultural i natural i etnologia.
Les darreres recerques són sobre mitjans i periodistes en llengües minoritàries i sobre el conflicte polític entre periodistes i partits i prepara publicacions sobre història de les revistes catalanes i un manual sobre edició periodística.

 

Cristian Ferrer González

Cristian Ferrer González (Barcelona, 1988) és graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tesina li va valdre el Premi «Josep Lladonosa» d’Història Local dels Països Catalans el 2013, la qual sortí publicada el 2014 sota el títol Lluitadors quotidians. L’antifranquisme, el canvi polític i la construcció de la democràcia al Montsià (1972-1979). Actualment és membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF) i del CEFID a la UAB i participa com a becari FPI en el projecte La izquierda en la transición española, marc en el què està desenvolupant la seva tesi doctoral sota la direcció de Pere Ysàs.

El seu objecte d’estudi se centra en la història de les classes subalternes, principalment la pagesia i la classe treballadora del món rural durant la dictadura franquista. Tanmateix, ha prestat atenció a les formes d’organització i lluita de la classes populars en condicions profundament adverses i en ambients hostils. Ha realitzat xerrades entorn la relació entre el moviment obrer i la qüestió nacional catalana durant el franquisme. Les categories d’història des del món local i des de sota han marcat, tanmateix, la seva curta trajectòria investigadora. En aquest àmbit ha publicat recentment “Ulldecona i el canvi polític: dictadura, contrahegemonia i democràcia (1964-1983)” a Raïls i “Popular empowerment, peasant struggles and political change: Southern Catalonia under late Francoism (1968-1976)” a Workers of the World.

 

Francesc Foguet i Boreu

Professor de literatura catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, Francesc Foguet i Boreu (Linyola, Pla d’Urgell, 1971) és doctor en Filologia Catalana per aquesta universitat, diplomat en Teoria i Crítica del Teatre per l’Institut del Teatre i en El Segle XX a Debat per la Universitat de Barcelona, i màster universitari en Història de Catalunya per la UAB.

Especialista en teatre català modern i contemporani, ha publicat diversos llibres sobre el període de la guerra i la revolució de 1936-1939: El teatre català en temps de guerra i revolució (1936-1939) [1999], Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario. Cataluña 1936-1939 (2002) i Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939 (2005, Premi Crítica de “Serra d’Or” de Recerca en Humanitats 2006). Sobre aquest mateix tema, va comissariar l’exposició Teatre en temps de guerra i revolució (1936-1939), produïda pel Memorial Democràtic el 2008, i en va editar i coordinar el catàleg corresponent. En relació amb el mateix període, ha tingut cura també de les antologies Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver (1999), Teatre de guerra i revolució (1936-1939). Antologia de peces curtes (2005), i La revolució cívica. Articles de “La Publicitat” (1937-1939), de Domènec Guansé (2008).

Darrerament, ha publicat El teatro catalán en el exilio republicano de 1939 (2016) i Maria Aurèlia Capmany, escriptora compromesa (1963-1977) (2018), i, amb Sharon G. Feldman, Els límits del silenci. La censura del teatre català durant el franquisme (2016). També ha tingut cura del pròleg i l’edició de Diaris (1969-1972) de Ricard Salvat (2017). Amb Montserrat Bacardí, ha editat Diari (1922) de Rafael Tasis (2017) i Ombres entre tenebres de Manuel Valldeperes (2017), i amb Eusebi Ayensa, de De viva veu de Maria Àngels Anglada (2017).

En l’àmbit del gènere de la biografia, ha escrit Margarida Xirgu. Una vocació indomable‘ (2002), Maria Àngels Anglada. Passió per la memòria (2003, Premi Crítica de “Serra d’Or” de Biografia 2004); El gran Borràs. Retrat d’un actor, amb Isabel Graña (2007), i Margarida Xirgu, cartografia d’un mite (2010). Ha tingut cura de l’edició de la peça teatral Vendaval, d’Odó Hurtado (2014) i de l’epistolari lEstrictament confidencial, de Josep Tarradellas i Rafael Tasis (2014). Així mateix, ha estat co-curador de diverses obres de Juli Vallmitjana, Rafael Tasis, Domènec Guansé i Maria Àngels Anglada, i també de volums d’actes i miscel·lanis.

Ha estat coordinador i coautor del manual universitari La representació teatral (2003) i coautor, amb Núria Santamaria, de La literatura dramàtica (2009). Amb Margarida Casacuberta, Enric Gallén i Miquel M. Gibert, ha tingut cura de l’edició d’El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Del Modernisme a la Guerra Civil (2011).

Del 2004 al 2010, va coordinar, amb Mireia Sopena, el projecte Argumenta, una col·lecció d’assaig editada per El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú.

Ha format part del consell de redacció d’El Pou de Lletres” i El Contemporani, i ha escrit diversos articles sobre història del teatre català a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Els Marges, L’Avenç, Assaig de Teatre, Catalan Review, Pausa, Estudis Romànics, Llengua & Literatura, Franquisme & Transició, L’Espill, entre d’altres.

Com a crític teatral, ha col·laborat en el suplement de “Cultura” de l’Avui (1999-2003), la revista Assaig de Teatre (2004-2009) i el “Quadern” del diari El País (2007-2017) i, en l’actualitat, el setmanari El Temps (des del 2015).

Pertany al Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB) ) i també al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID-UAB). És membre de les comissions Científica i Executiva del Projecte de Recerca en Arts Escèniques Catalanes, impulsat per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat coordinador del Grup de Recerca en Arts Escèniques, grup emergent reconegut i finançat per l’AGAUR (2009 SGR 1034), de la UAB (2009-2013). Va ser membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (GELCC-UAB, 1995-2009 i 2013-2016) i del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID, 2009-2017).

Coordina des del 2013 el Màster Universitari en Estudis Teatrals de la UAB, que ja va coordinar durant el 2008-2011. Ha estat coordinador també de la titulació de Filologia Catalana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB (2005-2008 i 2011-2013), i de la Unitat de Lletres del Departament de Filologia de la UAB (2011- 2017). És membre del Centre d’Estudis Joan Brossa (Fundació Joan Brossa); del consell editor dels Diaris de Ricard Salvat (Edicions de la Universitat de Barcelona); del comitè editorial de la col·lecció “Patrimoni Literari” (Servei de Publicacions de la URV) i del de la “Miscel·lània del CERE”, i del consell assessor de Llengua & Literatura (SCLL-IEC) i de Mascançà.

Vegeu també: Gent a la UAB

ORCID

Jordi Font i Agulló

Des de febrer de 2022 és professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al Departament d’Història Moderna i Contemporània. També treballa com a investigador, gestor cultural i comissari d’exposicions independent. Del març de 2019 fins al setembre de 2021 va exercir com a director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Del gener de 2008 fins al març de 2019 va ser el director del Museu Memorial de l’Exili (MUME), centre que també està adscrit a la Generalitat de Catalunya.  També fou professor associat de la Universitat de Girona, a la Facultat de Lletres i d’Educació,  els cursos 2010/ 2011 i 2015/2016 on va impartir assignatures sobre Cultura Contemporània i Museologia. En els darrers anys ha dirigit la seva atenció professional envers la gestió de museus i la difusió del patrimoni de caire cultural i memorial, així com en l’anàlisi de les polítiques públiques de memòria. També en l’àmbit acadèmic ha fixat els seus interessos en el camp de l’art i la cultura actuals i la investigació en l’àmbit de la història social i política contemporànies en relació amb els processos memorialitzadors. És doctor en Història Comparada Política i Social per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la tesi doctoral Una herència incòmoda. Mecanismes de construcció i de transmissió d’una història crítica de la memòria social del franquisme.

Respecte a la seva relació amb l’art i la cultura, va exercir durant diversos anys (1991-2007) com a coordinador tècnic i codirector artístic a la Fundació Espais d’Art Contemporani (Girona), centre dedicat a la producció de projectes d’arts visuals. Paral•lelament, fou cap de redacció de la revista especialitzada en art i cultura, Papers d’Art, editada per la mateixa fundació. Ha publicat nombrosos textos d’ordre crític sobre art i cultura a la mateixa revista Papers d’Art, en catàlegs d’exposicions i en reculls d’articles. 

Entre les seves publicacions centrades en els estudis històrics, destaquen el llibre ¡Arriba el campo! Primer Franquisme i actituds polítiques en l’àmbit rural nord-català (Diputació de Girona, 2001), la direcció editorial dels volums Història i memòria. El franquisme i els seus efectes als Països Catalans (PUV, València, 2007) i Reflexionant l’exili: l’aproximació a l’experiència de l’exili republicà entre la història, l’art i el testimoniatge (Editorial Afers, València, 2010). Ha codirigit també l’edició dels llibres Desplaçaments forçosos i exilis a l’Europa del segle XX. Les condicions de partença i acolliment (Edicions Talaia, Perpinyà, 2012) i Desplaçaments forçosos i exilis a l’Europa del segle XX. El cos i l’esperit (Edicions Talaia, Perpinyà, 2013) i ha participat, entre d’altres, en els llibres col·lectius Una memòria compartida. Els llocs de memòria dels catalans del nord i del sud (2015),  Lugares de memoria traumàtica (Bilbao, Universidad del País Vasco, 2016),  Diez años de leyes y políticas públicas de memoria 2007-2017 (Editorial La Catarata, Madrid, 2019) i Arte, memoria y museos (Ediciones Trea, Gijón, 2021).

Alhora ha publicat diversos articles en revistes especialitzades i diaris com Avui, el suplement Culturas (La Vanguardia), Transversal, L’Avenç, Historia Social, Historia del Presente, Desafectos, Mientras Tanto, Zehar, Afers, Segle XX, Témoigner, Franquisme & Transició, Revista de Museología… És membre del GREF-CEDID (Grup de Recerca sobre l’Època Franquista/Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies) de la Universitat Autònoma de Barcelona, del grup de recerca “Història, Memòria i Identitats” de la Universitat de Girona (Institut de Recerca Històrica) i ha estat investigador en el projecte Memòria i societat. Les polítiques de reparació i memòria i els processos socials en la construcció de la memòria pública contemporània a Espanya: conflicte, representació i gestió (Universitat de Barcelona, 2011-2014). També és membre de l’ACCA (Associació Catalana de Crítics d’Art) i l’AICA (Associació Internacional de Crítics d’Art).

Steven Forti

Doctor en Historia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Università di Bologna (2011), Steven Forti és actualment professor Contractat Doctor en el Departament d’Historia Moderna i Contemporània de la UAB. Entre 2014 i 2022 ha sigut també investigador integrat de l’Instituto de Historia Contemporánea de la Universidade Nova de Lisboa. Llurs investigacions estan orientades a la historia política i del pensament i les cultures polítiques del segle XX i començaments del segle XXI, amb particular atenció a la perspectiva de la historia comparada i transnacional. La seva tesi de doctorat, en què s’ha estudiat la qüestió del trànsit de dirigents polítics de l’esquerra al feixisme a l’Europa d’entreguerres, se li ha atorgat el premio per a tesis doctorals de la Càtedra Juana De Vega i l’accèssit del Premi Miguel Artola de l’Asociación de Historia Contemporánea (AHC).

Entre les seves publicacions destaquen El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras (USC, 2014); amb Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez i Vilalta (Eds.), El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017) (Comares, 2017); amb Francisco Veiga, Carlos González-Villa i Alfredo Sasso, Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols (Alianza, 2019); i Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Siglo XXI de España, 2021).

A més de ser membre del CEDID i del Grup d’Estudis sobre l’Època Franquista (GREF), Forti és també membre de diferents xarxes i grups d’estudis internacionals (HISPONA; European Network on Theory and Practice of Biography (ENTPB); Rede Internacional de Estudo do Corporativismo e da Organização de Interesses (NETCOR); REsearch network for the study of Fascisms, Authoritarianisms, Totalitarianisms, and transitions to democracy (REFAT); Observatori de Populisme Municipalista; Derechas, Historia y Memoria (DHM)) i dels Consells de redacció de diverses revistes (Spagna Contemporanea, Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual, Suite française. Rivista di cultura e politica, CTXT, Política & Prosa e Il Mulino).

En l’actualitat és membre dels projectes d’investigació “La derecha en la España democratica (1977-1996). Proyectos, actuación institucional y presencia social” (PID2020-112679GB-I00) (2021-2025); i “Posverdad a debate: reconstrucción social tras la pandemia. Análisis multidisciplinar, valoración crítica y alternativas” (PY20_00703) (2021-2023).

***

With a PhD in History from the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) and the Università di Bologna (2011), Steven Forti is currently Lecturer in the Department of Modern and Contemporary History at the UAB. Between 2014 and 2022 he was also a Research Fellow at the Institute of Contemporary History of the Universidade Nova de Lisboa.  His research is oriented towards political history and the history of political thought and cultures of the 20th and early 21st centuries, with particular attention to the perspective of comparative and transnational history. His doctoral thesis, which studied the question of the transition of political leaders from the left to fascism in inter-war Europe, was awarded the Juana De Vega Chair’s prize for doctoral theses and the Miguel Artola Prize of the Association of Contemporary History (AHC).

His publications include El peso de la nación. Nicola Bombacci, Paul Marion y Óscar Pérez Solís en la Europa de entreguerras (USC, 2014); with Enric Ucelay-Da Cal and Arnau Gonzàlez i Vilalta (Eds.), El proceso separatista en Cataluña. Análisis de un pasado reciente (2006-2017) (Comares, 2017); with Francisco Veiga, Carlos González-Villa and Alfredo Sasso, Patriotas indignados. Sobre la nueva ultraderecha en la Postraderecha en la Posguerra Fría. Neofascismo, posfascismo y nazbols (Alianza, 2019); and Extrema derecha 2.0. Qué es y cómo combatirla (Siglo XXI de España, 2021).

In addition to being a member of CEDID and the Grup d’Estudis sobre l’Epoca Franquista (GREF), Forti is also a member of different international network and research groups (HISPONA; European Network on Theory and Practice of Biography (ENTPB); Rede Internacional de Estudo do Corporativismo e da Organização de Interesses (NETCOR); REsearch network for the study of Fascisms, Authoritarianisms, Totalitarianisms, and transitions to democracy (REFAT); Observatori de Populisme Municipalista; Derechas, Historia y Memoria (DHM)) and of the editorial board of different journals (Spagna Contemporanea, Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual, Suite française. Rivista di cultura e politica, CTXT, Política & Prosa and Il Mulino).

He is currently a member of the research projects “La derecha en la España democratica (1977-1996). Proyectos, actuación institucional y presencia social” (PID2020-112679GB-I00) (2021-2025) and “Posverdad a debate: reconstrucción social tras la pandemia. Análisis multidisciplinar, valoración crítica y alternativas” (PY20_00703) (2021-2023).

ORCID

 

Maria Josepa Gallofré Virgili

Recerques sobre la incidència dels condicionants de caràcter polític en la literatura catalana després de 1939, tant pel que fa a la seva producció com pel que fa a les seves possibilitats de difusió i als processos de les noves condicions de recepció. Una primera part de la recerca es va orientar cap a l’estudi de la censura franquista i el seu pes, no tan sols en la literatura, sinó en la totalitat d’aquella producció escrita en llengua catalana que va intentar ocupar un espai públic entre 1939 i 1962. Posteriorment, s’ha anat concretant en treballs sobre les línies de força de la política cultural franquista a Catalunya durant els anys quaranta i cinquanta, així com sobre alguns gèneres literaris. En aquest àmbit cal situar també els estudis sobre autors com Llorenç Villalonga i Carles Soldevila i, així mateix, sobre la posició d’alguns intel.lectuals exiliats davant la qüestió del retorn al país abans de 1945. Recerca en curs sobre l’obra de Josep Pla a partir de 1939. La part que fins ara se n’ha publicat és la referida, d’una banda, a la seva situació com a escriptor en la immediata postguerra i a les línies bàsiques del seu programa literari i, de l’altra, a alguns dels seus llibres fonamentals com El quadern gris, entre altres. L’objectiu de la recerca en curs és el d’elaborar altres treballs sobre llibres concrets, a més de publicar un estudi de conjunt sobre l’escriptor entre 1939 i 1956 i editar fons documentals.

***

Research about the conditioning elements of political nature on Catalan Literature as of 1939, from the standpoint of its production and possibilities of diffusion. I directed the first part of my research to the study of censorship during Franco and its significance, not only in the sphere of literature, but in the entirety of writings in Catalan that attempted to reach the public between 1939 and 1962. Later, I eventually focused on the master lines that shaped Franquim’s cultural policy throughout the 40s and 50s as well as on specific literary genres. Is within this latter framework that I produced papers about Llorenç Villalonga and Carles Soldevila as well as about the position of some intellectuals in exile regarding the possibility of returning to their country before 1945. Ongoing research on the works of Josep Pla as of 1939. What has been published up to now refers to, on one hand, his situation as a writer during the immediate post-war period and the basic lines of his literary programme and, on the other, to one of his major works, El quadern gris. The object of my present research is to produce studies about specific works as well as publishig a general overview of the writer between 1939 and 1956 as well as editing unpublished material.

 

Olívia Gassol Bellet

Doctora en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2008), professora associada del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 2005 i, des del 2009, professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i és, tanmateix, membre del Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània (UAB, 2000) i del CEFID des de 2003.

En el camp de la recerca, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura i la cultura del període franquista, i en edició filològica de textos. És membre de l’equip d’editors de les Obres completes – Edició Crítica de Salvador Espriu (Barcelona, Edicions 62) i del consell de redacció de la revista Indesinenter. Anuari Espriu. Ha rebut el premi d’assaig sobre literatura Anna Murià 2003 per l’obra La pell de brau de Salvador Espriu o el mite de la salvació (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat). També ha publicat De la utopia mediterrània a la realitat provincial. El projecte cultural de la Diputació de Barcelona durant el primer franquisme (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2011), “Nabí de Josep Carner. Noves claus de lectura” dins del volum editat per Maria Campillo Llegir l’exili (Barcelona, L’Avenç, 2011) i diversos articles a revistes com Els Marges, L’Avenç, Estudis Romànics o Llengua & Literatura. Ha estat redactora de la base de dades del CEFID Catalunya durant el Franquisme (publicada parcialment a Barcelona, Eumo, 2006) i del Diccionari de la literatura catalana (Barcelona, Enciclopèdia catalana, 2008), i editora del volum Postguerra. Reinventant la tradició literària catalana (Lleida, Punctum, 2011). Actualment dirigeix la revista Franquisme & Transició. Revista d’Història i de cultura.

 

Andrea Geniola

Andrea Geniola és llicenciat en Lletres i Doctor en Teories i Filosofies Socials Contemporànies per la Università degli Studi di Bari (Itàlia) i DEA en Història Comparada Social, Política i Cultural per la Universitat Autònoma de Barcelona, on cursa el mateix programa de doctorat i és membre del GREF i del CEFID. Es dedica esencialment a les qüestions nacionals i regionals a França i Espanya a la segona meitat del segle XX, amb especial atenció als casos basc i català. Té inscrita la seva tesi doctoral amb el títol “Regionalismos y nacionalismos entre la dictadura y la democracia (1968-1986)“.

 

José Ramon López

José-Ramon López Garcia. Actualment és professor agregat del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha estat anteriorment becari FPI i profesor asociat, lector i agregat interí de la UAB. Co-director desde 2018 del Grup d’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL) i vocal des del 2010 de la Junta directiva del Centre d’Estudis sobre les Dictadures i Democràcias (CEDID).Llicenciat en Filologia Espanyola i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor en Filologia espanyola per la UAB (Menció en doctor europeu i Premi extraordinari de doctorat). Ha realitzat estançes d’investigació predoctoral i postdoctoral a la Universidad de Buenos Aires, Université Paris Nanterre, Université Sorbonne Nouvelle-Paris 3 y Universidad de La Habana. Actualment és investigador principal del projecte de La historia de la literatura española y el exilio republicano de 1939: final (FFI2017-84768-R), financiat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, i des de 1995 ha participat de forma ininterrompuda com investigador en quinze projectes d’investigació finançats mitjançant convocatòries competitives, tan nacionals com internacionals. És membre des de 1995 del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL), reconegut des del 2009 com a grup consolidat i finançat per la Generalitat de Catalunya. Ha centrat les seves investigacions en la literatura del segle XX, amb especial dedicació a les vanguàrdies, la guerra civil, l’exili republicà de 1939 i la poesia i teatre contemporanis, temes sobre els que ha publicat estudis com Vanguardia, revolución y exilio: la poesía de Arturo Serrano Plaja (2008, VIII Premio Internacional Gerardo Diego de Investigación Literaria) o Fábula y espejo. Variaciones sobre lo judío en la obra de Max Aub (2013), així com la co-edició de El exilio republicano de 1939 y la segunda generación (2011, juntament amb Manuel Aznar Soler); Género y exilio teatral republicano: entre la Tradición y la Vanguardia (2014, junt amb Francisca Vilches-de-Frutos, Pilar Nieva-de-la-Paz i Manuel Aznar Soler); El exilio republicano de 1939. Viajes y retornos (2014, junt amb Manuel Aznar Soler, Francisca Montiel Rayo i Juan Rodríguez), Judaísmo y exilio republicano de 1939. Memoria, pensamiento y literatura de una tradición silenciada (2014, junt amb Mario Martín Gijón); ha estat coordinador, juntament amb Manuel Aznar Soler, dels quatre volums del Diccionario biobliográfico de escritores, editoriales y revistas del exilio republicano de 1939 (2016); i és responsable de La poesía del exilio republicano de 1939. I: Historiografías, resistencias, figuraciones (2018), volum integrat en la serie Historia de la literatura del exilio republicano de 1939 que codirige junto a Manuel Aznar Soler. Ha coordinat tres números monogràfics sobre les literatures de l’exili republicà de 1939: Iberoamericana (2012), Laberintos (2016) i Ínsula (2017), i publicat en nombroses publicacions com Anales de la Literatura Española Contemporánea, Revista Canadiense de Estudios Hispánicos, Nueva Revista de Filología Hispánica, Ojáncano, Primer Acto, Cuadernos Hispanoamericanos…, així com edicions i capítols de llibres d’autors com Federico García Lorca, Fernando Fernán Gómez, Antonio Buero Vallejo, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Francisco Giner de los Ríos, León Felipe, Diego de Mesa, Nuria Parés, Pedro Salinas, Tomás Segovia, Juan Rejano, Luis Rius, Lorenzo Varela y Ramón Xirau, entre altres. Ha estat membre de la Compañía Investigadora del Teatro Español Contemporáneo (CITEC), investigador del Centre de Recherche sur l’Espagne Contemporaine (CREC) de la Université Sorbonne Nouvelle-Paris 3, becari de la Fundación Max Aub. És membre del Consell Assesor de Laberintos. Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, Valencia, Biblioteca Valenciana (2011-) y de la Biblioteca del Exilio de la editorial Renacimiento de Sevilla (2013-). És director de la colecció Iluminaciones de la editorial Renacimiento (2014-) y co-director de la colección Exiles and Transterrados. Exile in Twentieth-Century Hispanic World de la editorial Peter Lang (2015-).

 

Martí Marín Corbera

Actualment és Professor Titular del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (des d’octubre de 2010). Abans havia estat Becari FPI (1989-1992), Professor Associat (1994-2005), Lector (2005-2007) i Agregat (2007-2010) a la mateixa universitat. Imparteix docència a les Facultats de Filosofia i Lletres i Traducció i Interpretació i Estudis d’Àsia Oriental. Doctor en Filosofia i Lletres (Història) per la UAB el 1994, amb la tesi doctoral “Política i administració local durant el franquisme. Els ajuntaments a la Catalunya urbana entre 1938 i 1979”, dirigida per Borja de Riquer. Especialitzat en el període franquista, especialment en els aspectes relatius al personal polític del règim, les polítiques de govern territorial (local i provincial), els processos migratoris interiors i les fórmules de control social associades a aquests.

Ha publicat els llibres, Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès, Lleida, 2000 (Premi Crítica “Serra d’Or” 2001), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Soc.Catalana d’Est.Històrics, Barcelona, 2000 (reeditat per Ed.Base, 2005), Història del Franquisme a Catalunya, Eumo/Pagès, Vic/Lleida, 2006, -amb Manel Risques- Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, L’Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 i -amb Javier Tébar, Manel Risques i Pau Casanellas- Gobernadores. Barcelona en la España Franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015. Igualment ha dirigit les obres col·lectives La Guerra Civil a Catalunya. 5. Els papers de Salamanca, Ed.62, Barcelona, 2006 i Memòries del viatge 1940-1975, Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, 2009. Ha col·laborat en obres col·lectives, entre les que destaquen els vols. 10 i 11 dirigits respectivament per B.de Riquer i C.Molinero i P.Ysàs d’Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997 i 1998, DD.AA., Sabadell al segle XX, Eumo, Vic, 2000, J.Font (ed.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, Publicacions de la Universitat de València, 2007, M.Risques (dir.), Història de l’Ajuntament de Barcelona de l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, a D.A.González Madrid (ed.),  El Franquismo y la Transición en España. Desmitificación y reconstrucción de la memoria de una época, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008, J. De la Torre i G.Sanz Lafuente (eds.), Migraciones y coyuntura económica, del franquismo a la democracia, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009, DD.AA, Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Publicacions de la Universitat de València, 2010, S.Balfour (ed.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, MUHBA, 2012, M.A.Ruiz Carnicer (ed.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, 2013, J.Larios (ed.), La cara fosca de la cultura catalana: la col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Lleonart Muntaner, 2013, C.Molinero, M.Risques i F.Vilanova (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya. Homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. Efadós, 2015 i P.Ysàs i C.Molinero (eds.), La izquierda en la Transición española, Publicacions de la Universitat de València, 2016.
També ha publicat articles a les revistes: Arraona (1991, 1993, 2002 and 2005), L’Avenç (1992, 1995, 2002 and 2005), Recerques (1992, 1995, 2010), Hispania (1998), Terme (1999), Ausa (2001), Estudis d’Història Agrària (2004), Historia Social (2006), Andalucía en la historia (2010), Historia y política (2013), Les langues néo-latines (2015), Spagna Contemporanea (2015) i Estudos do Século XX (2016).

***

He is Professor in the Department of Modern and Contemporary History at the Autonomous University of Barcelona (since October 2010). He had previously been Fellow FPI (1989-1992), Associat (1994-2005), Lector (2005-2007) and Agregat  (2007-2010) at the same university. He teaches in the Faculty of Arts and the Faculty of Translation and Interpretation and East Asian Studies.Doctor in History from UAB in 1994 with the thesis “Política i administració local durant el franquisme. Els ajuntaments a la Catalunya urbana entre 1938 i 1979”, directed by Borja de Riquer. Specializing in the Franco period, especially in matters relating to political personal of the regime, territorial government policies (local and provincial), internal migration processes and forms of social control related with these migrations.
He published the following books: Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, Pagès, Lleida, 2000 (Critic Award “Serra d’Or” 2001), Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, Soc.Catalana d’Est.Històrics, Barcelona, 2000 (reprinted by Ed.Base, 2005), Història del Franquisme a Catalunya, Eumo/Pagès, Vic/Lleida, 2006, -with Manel Risques- Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya i la ciutat, L’Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008, and i -with Javier Tébar, Manel Risques and Pau Casanellas- Gobernadores. Barcelona en la España Franquista (1939-1977), Comares, Granada, 2015. He also directed the collective works: La Guerra Civil a Catalunya. 5. Els papers de Salamanca, Ed.62, Barcelona, 2006 i Memòries del viatge 1940-1975, Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Sant Adrià de Besòs / Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, 2009. He has collaborated in collective works, among which vols. 10 i 11 directed respectively by B.de Riquer and C.Molinero & P.Ysàs Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1997 and 1998, DD.AA., Sabadell al segle XX, Eumo, Vic, 2000, J.Font (ed.), Història i memòria: el franquisme i els seus efectes als Països Catalans, Publicacions de la Universitat de València, 2007, M.Risques (dir.), Història de l’Ajuntament de Barcelona de l’ocupació napoleònica a l’actualitat, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2008, a D.A.González Madrid (ed.), El Franquismo y la Transición en España. Desmitificación y reconstrucción de la memoria de una época, Madrid, Los Libros de la Catarata, 2008, J. De la Torre i G.Sanz Lafuente (eds.), Migraciones y coyuntura económica, del franquismo a la democracia, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009, DD.AA, Transformacions: literatura i canvi sociocultural dels anys setanta ençà, Publicacions de la Universitat de València, 2010, S.Balfour (ed.), Barcelona malgrat el franquisme. La SEAT, la ciutat i la represa sense democracia, MUHBA, 2012, M.A.Ruiz Carnicer (ed.), Falange. Las culturas políticas del fascismo en la España de Franco (1936-1975), Institución Fernando el Católico, 2013, J.Larios (ed.), La cara fosca de la cultura catalana: la col·laboració amb el feixisme i la dictadura franquista, Lleonart Muntaner, 2013, C.Molinero, M.Risques and F.Vilanova (coords.), Sobre el franquisme i Catalunya. Homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. Efadós, 2015 and P.Ysàs and C.Molinero (eds.), La izquierda en la Transición española, Publicacions de la Universitat de València, 2016.
He has also published articles in the following journals: Arraona (1991, 1993, 2002 and 2005), L’Avenç (1992, 1995, 2002 and 2005), Recerques (1992, 1995, 2010), Hispania (1998), Terme (1999), Ausa (2001), Estudis d’Història Agrària (2004), Historia Social (2006), Andalucía en la historia (2010), Historia y política (2013), Les langues néo-latines (2015), Spagna Contemporanea (2015) and Estudos do Século XX (2016).

 

Ricard Martínez i Muntada

Ricard Martínez i Muntada és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. Va cursar estudis de doctorat a la Universitat Pompeu Fabra i el 1999 va presentar la tesina “El moviment veïnal a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976)”. Ha publicat diversos treballs sobre el moviment veïnal, entre els quals: “El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: ‘Todos los barrios unidos para conseguir sus derechos’” (I i II), Arraona, nº 24 i nº 25, 2001; “El moviment veïnal en el tardofranquisme i la transició: conflicte, identitat obrera i valors alternatius”, a Enric Prat (coord.), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004; “El movimiento vecinal en el tardofranquismo: acción colectiva y cultura obrera. Propuestas y problemas de interpretación”, a Encarna Nicolás y Carmen González (coords.), Ayeres en discusión. Temas de Historia Contemporánea Hoy (CD), Universidad de Murcia, Murcia, 2008; “Construir futurs. La dimensió anticapitalista del moviment veïnal”, a Carme Molinero i Pere Ysàs (coords.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icària, 2010; “Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo”, Historia, Trabajo y Sociedad, nº 2, 2011. Actualment treballa com a tècnic al Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID-UAB) i prepara la seva tesi doctoral, dedicada a la Lliga Comunista Revolucionària; algunes plasmacions d’aquesta recerca poden trobar-se a: “La LCR más allá del franquismo: de la unidad trotskista al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978-1991)”, Viento Sur, nº 115, març de 2011; “La izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta: una brevísima historia”, Viento Sur nº 126, gener 2013; (amb Martí Caussa, eds.), Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991), Madrid, La Oveja Roja/Viento Sur, 2014; “La izquierda revolucionaria en tiempos de cambio político. Algunas consideraciones generales y una experiencia particular”, dins Carme Molinero i Pere Ysàs (eds.), Las izquierdas en tiempos de transición, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016. Ha estat coeditor, amb Martí Marín i Xavier Domènech, de III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID-UAB, 2016.

***

Ricard Martínez i Muntada holds a degree in Contemporary History from the Universitat de Barcelona. He was a doctoral student at the Universitat Pompeu Fabra and in 1999 he presented his dissertation “El moviment veïnal a l’àrea metropolitana de Barcelona durant el tardofranquisme i la transició: el cas de Sabadell (1966-1976)”. He has published several essays on the urban social movements, among them: “El moviment veïnal a Sabadell durant el tardofranquisme, 1966-1976: ‘Todos los barrios unidos para conseguir sus derechos’” (I and II), Arraona, nº 24 and nº 25, 2001; “El moviment veïnal en el tardofranquisme i la transició: conflicte, identitat obrera i valors alternatius”, in Enric Prat (coord.), Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004; “El movimiento vecinal en el tardofranquismo: acción colectiva y cultura obrera. Propuestas y problemas de interpretación”, in Encarna Nicolás y Carmen González (coords.), Ayeres en discusión. Temas de Historia Contemporánea Hoy (CD), Universidad de Murcia, Murcia, 2008; “Construir futurs. La dimensió anticapitalista del moviment veïnal”, in Carme Molinero i Pere Ysàs (coords.), Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició, Barcelona, Icària, 2010; “Movimiento vecinal, antifranquismo y anticapitalismo”, Historia, Trabajo y Sociedad, nº 2, 2011. He is currently working as a research assistant at the Center for the Study of Dictatorships and Democracies, Universitat Autònoma de Barcelona (CEDID-UAB) and preparing his Ph.D. thesis, an study on the Revolutionary Communist League during the 1970s and 1980s. Some tokens of this research can be found in: “La LCR más allá del franquismo: de la unidad trotskista al Partido de los Revolucionarios y la fusión con el MC (1978-1991)”, Viento Sur, nº 115, March 2011; “La izquierda revolucionaria de ámbito estatal, de los sesenta a los ochenta: una brevísima historia”, Viento Sur nº 126, January 2013; (with Martí Caussa, eds.), Historia de la Liga Comunista Revolucionaria (1970-1991), Madrid, La Oveja Roja/Viento Sur, 2014; “La izquierda revolucionaria en tiempos de cambio político. Algunas consideraciones generales y una experiencia particular”, in Carme Molinero and Pere Ysàs (eds.), Las izquierdas en tiempos de transición, València, Publicacions de la Universitat de València, 2016. He has been the coeditor, with Martí Marín and Xavier Domènech, of III International Conference Strikes and Social Conflicts: Combined historical approaches to conflict. Proceedings, Barcelona, CEFID-UAB, 2016.

 

Carme Molinero Ruiz

Carme Molinero es catedràtica d’Història Contemporània de la UAB. Directora del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica –CEFID-, transformat (2017) en Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies –CEDID-, des de la seva creació el 2001 i fins 2006 i des de 2011 a 2017. IP del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista -GREF-, Grup de Recerca Consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya –SGR- i integrat en el CEDID, entre 2002 i 2009 i des de 2014 a 2017.

La seva recerca s’ha centrat en la història social i política espanyola del període franquista i de la transició de la dictadura a la democràcia –en el marc de les dictadures i de les transicions a la democràcia del segle XX-, així com en la de l’etapa democràtica posterior. El resultat dels seus treballs es veu reflectit en 175 publicacions. Ha participat en 25 projectes competitius dels que ha estat investigadora principal de 13. D’aquests 25, 16 són projectes d’investigació bàsica -11 de la DGI- i 9 de suport a l’activitat científica. Paral·lelament ha estat IP de 9 projectes no competitius. Ponent convidada en 72 congressos i jornades tant de caràcter nacional com internacional.

És autora de La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, (2005). En col·laboració amb Pere Ysàs ha publicat els llibres L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950, (1981); “Patria, Justicia i Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), nova edició (2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010); La cuestión catalana. Cataluña en la Transición española (2014); De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (2017) i La Transición. Historia y relatos (2018). En col·laboració també amb José Mª Marín ha publicat Historia política de España, 1939-2000 (2001). Ha codirigit De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 (1998), volum XI d’Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996-1999); el Diccionari Catalunya durant el franquisme (2006) i Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969) vol. 3 d’Un segle d’història de Catalunya en fotografies (2011). Entre els treballs d’edició es poden destacar els llibres Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003), en 2a edició Planeta, 2006; Nou Estat, nova política, nou ordre social (2005); La Transición, treinta años después (2006); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (2010); Sobre el franquisme i Catalunya (2015); Las izquierdas en tiempos de transición (2016); Transiciones. Estudios sobre Europa del Sur y América Latina (2019). Ha col·laborat en un centenar d’obres col·lectives, i ha publicat articles en les principals revistes especialitzades, entre elles Ayer, Historia Social, Historia y Política, Bulletin of Spanish Studies, Journal of Spanish Cultural Studies, Mondo Contemporaneo, Spagna Contemporanea i Storia e problemi contemporanei.

***

Carme Molinero is a professor of Contemporary History in the Department of Modern and Contemporary History at UAB. Director of the Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica –CEFID-, transformed (2017) into Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies –CEDID-, from its creation in 2001 and until 2006, as well as from 2011 to 2017. Principal Investigator of the Grup de Recerca sobre l’Època Franquista -GREF-, Group of Excellence recognized by the Generalitat de Catalunya –SGR- and integrated into CEDID, from 2002 to 2009 and from 2014 to 2017.

Her research has focused on the Social and Political History of Spain during the Francoist era and the Transition from dictatorship to democracy –within the frame of 20^th Century dictatorships and transitions to democracy-, as well as on the subsequent democratic period. The results of her work are reflected in 175 publications. She has participated in 25 competitive projects –being the Principal Investigator of 13 of them. 16 out of these 25 were basic research projects -11 of them funded by the Spanish General Direction of Research-, while the remaining 9 were support to research projects. Likewise, she has been the PI of 9 non-competitive projects. Guest speaker at 72 national and international conferences and symposiums.

She is the author of La captación de las masas. Política social y propaganda en el régimen franquista, Cátedra, 2005, and, in collaboration with Pere Ysàs, L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (1981); “Patria, Justicia i Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya 1939-1951 (1985); Els industrials catalans durant el franquisme (1991); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992, new edition 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera i conflictividad laboral en la España franquista (1998); Catalunya durant el franquisme (1999); La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía (1945-1977) (2008); Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (2010); Catalunya en la Transición española (2014); De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982 (2017); La Transición. Historia y relatos (2018). Also in collaboration with José María Marín she published Historia política de España, 1939-2000 (2001). She has been the co-director of De la dictadura a la democràcia, 1960-1980 (1998), 11th volume of Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996-1999); Diccionari Catalunya durant el franquisme (2006) and Temps de dictadura, postguerra i canvi social (1939-1969) 3rd volume of Un segle d’història de Catalunya en fotografies (2011). Some of her works as editor are the following books: Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo (2003, new edition 2006); Nou Estat, nova política, nou ordre social (2005); La transición, treinta años después (2006); Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (2010); Sobre el franquisme i Catalunya (2015); Las izquierdas en tiempos de transición (2016); Transiciones. Estudios sobre Europa del Sur y América Latina (2019). She has collaborated in a about one hundred collective works and has also published her articles in the main specialized journals, i. e. Ayer, Historia Social, Historia y Política, Bulletin of Spanish Studies, Journal of Spanish Cultural Studies, Mondo Contemporaneo, Spagna Contemporanea or Storia e problemi contemporanei.

 

Francisco Morente Valero

Francisco Morente Valero és Professor Titular en el Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu camp d’investigació és el primer franquisme i els moviments i règims feixistes en l’època d’entreguerres. En una primera fase, la seva tasca de recerca es va centrar en les polítiques educatives i de joventut, així com en els instruments de socialització política de les masses. En aquesta línea, ha analitzat exhaustivament la repressió que va sofrir el cos de Magisteri durant la guerra civil i la immediata postguerra, així com la política educativa del feixisme italià i del règim franquista en els seus primers anys d’existència, el que s’ha plasmat en diversos articles en revistes especialitzades i col·laboracions en obres col·lectives, així com en els llibres Tradición y represión. La depuración del Magisterio de Barcelona (1939-1942) [1996], La escuela y el Estado Nuevo. La depuración del Magisterio Nacional (1936-1943) [1997] i «Libro e moschetto». Política educativa y política de juventud en la Italia fascista (1922-1943) [2001]. Igualment, ha estat el coordinador (juntament amb Francesc Bonamusa) del llibre La vida quotidiana durant el franquisme, 1939-1975 (2004).
En els últims anys ha orientat la seva recerca cap a la història dels intel·lectuals en els feixismes, amb especial atenció a la cultura política del falangisme. Resultat d’aquesta feina és el llibre Dionisio Ridruejo. Del fascismo al antifranquismo (2006), així com dues obres de les que és coeditor (juntament amb Ferran Gallego): Fascismo en España. Ensayos sobre los orígenes sociales y culturales del franquismo (2005) i Rebeldes y reaccionarios. Intelectuales, fascismo y derecha radical en Europa (2011).
Ha estat director del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB durant el període 2005-2010, i des de 2009 és el director del Grup Consolidat Grup d’Estudis República i Democràcia (GERD) de la UAB.

 

Carlos Ángel Ordás

Carlos Ángel Ordás (Sevilla, 1981). Actualment és investigador de l’àrea de Societat de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. També és membre del Centre d’Estudis Sobre les Èpoques Franquista i Democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona i del Grupo de Investigação Histórica Política Comparada – Regimes, Transições, Colonialismo e Memória, de l’Instituto de História Contemporâna, de la Universidade Nova de Lisboa.  És Doctor en Història Comparada Política i Social per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va defensar la seva tesi doctoral al febrer de 2016, sota el títol de “De objetores a insumisos. Surgimiento, desarrollo y expansión del movimiento antimilitarista en Catalunya, 1971-1989”, dirigida per Martí Marín Corbera. En la darrera dècada ha treballat qüestions relacionades amb moviments socials, especialment lligats al antimilitarisme, la resistència al servei militar, la noviolència, el pacifisme i el feminisme, en el seu desenvolupament des de finals dels segle XIX, centrant-se especialment a les dècades dels setanta i vuitanta. A més de conèixer amplament aquests moviments dins el context català i espanyol, també ha treballat aquests moviments en altres països europeus, especialment en Anglaterra, França, Itàlia i Portugal. 

Fruit d’aquesta trajectòria investigadora han estat les següents publicacions: “El movimiento antimilitarista en España. El caso de la objeción de conciencia durante el Franquismo y la Transición”, a Alejandra Ibarra (coord.), No es país para jóvenes, Universidad del País Vasco, Vitoria, 2012;  “OTAN de Entrada No: El PSOE y el uso político de la integración espanyola en el Pacto Atlántico o cómo hacer de la necesidad virtud. 1980-1986”, a Carlos Navajas Zubeldía i Diego Iturriaga (coords.) España en Democracia, Universidad de La Rioja, Logroño, 2014; “El movimiento antimilitarista y pacifista en España en el último tercio del siglo XX: estado de la cuestión” a Spagna Contemporanea, nº 45 – XXIII, 2014; “La represión a la objeción de conciencia” a Pedro Oliver i Jesús Carlos Urda (coords.), La prisión y las Instituciones punitives en la investigación històrica, Universidad de Castilla-La Mancha, 2014; “From resistint military service to the anti-militarist movement: Conscientious objection and resistance to compulsory military service in France, Italy and Spain. A comparative analysis, from the First World War until the 1980`s” a Workers of the world. International Journal on Strikes and Social Conflicts, nª 6, juny 2015; “Noviolencia, objeción de conciencia e insumisión en España, 1970-1990”, a Polis: Revista Latinoamericana, vol. 15, nº 43, 2016; i “L’objecció de consciència durant el franquisme i la Transició. Dissidència política i xarxa de suport”, a Franquisme & Transició, nº4, 2016.

 

Miguel Ángel Del Río

Llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en 2006, Màster Oficial Interuniversitari en Història Contemporània en 2007 i Doctor en Història Comparada, Política i Social en 2013 per la  mateixa UAB. La seva tesi doctoral “De la extrema derecha neofranquista a la derecha conservadora: los orígenes de Alianza Popular (1973-1979)”, fou defensada com a membre (Personal Investigador en Formació / becari FPU) del Grup d’Estudis República i Democràcia (GERD) de la UAB, sota la direcció del professor Ferran Gallego. La seva línia d’investigació està orientada cap a l’història política durant el franquisme tardà i el postfranquisme, amb especial èmfasi en els moviments i partits polítics d’extrema dreta i dreta conservadora. Tanmateix, ha participat en diversos congressos i jornades a través de la presentació de comunicacions, destacant les recents: “La crisis de 1970: La extrema derecha del régimen se moviliza” (X Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea: Nuevos Horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y formas de representación, Santander, 2010); “Unión del Pueblo Español (UDPE): los orígenes de la macroasociación azul de Alianza Popular” (Congreso Internacional: Falange, las culturas políticas del fascismo en la España de Franco,1936-1975, Universidad de Zaragoza, 2011); “Manuel Fraga y el primer gobierno de la Monarquía (1975-1976)” (Congreso Internacional: Sociedades en cambio: España y Portugal en los años 70, UAB, 2012); o “Origen y desarrollo de la Unión Nacional Española (UNE): la experiencia de la extrema derecha neofranquista tradicionalista de Alianza Popular (AP)”, (VIII Encuentro Internacional de Investigadores del Franquismo, Barcelona, 2013. Per altra banda, respecte a publicacions, ha publicat a la Revista HMiC, l’article “La extrema derecha neofranquista a inicios del posterior franquismo”, (núm. IX, 2011, pp.92-106) i recentment “L’evolució de la dreta conservadora española”, Revista de Divulgació científica: UAB divulga, 2013 [consulta on-line]. Tanmateix ha col·laborat amb el “Programa Argó (programa de transició a la secundaria i la universitat en treballs de recerca), organitzat per l’Institut de Ciències de l’ Educació (ICE) i la UAB.

 

Juan Rodríguez

Juan Rodríguez (Barcelona, 1961) és Doctor en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona i profesor titular de Literatura Espanyola en aquesta mateixa universitat. És membre del GEXEL desde la seva fundació i forma part de la junta directiva de l’Asociación para el Estudio de los Exilios y las Migraciones Contemporáneas (AEMIC). La seva investigació s’ha centrat en la literatura espanyola contemporània, amb especial atenció a la narrativa del siglo XX, tant de l’interior com de l’exili. Ha publicat articles sobre l’obra de diversos autors, desde José Cadalso o El Censor fins Juan José Millás, pasant per José Martínez Ruiz, Rafael Altamira, Pío Baroja, Miguel Hernández, Cecilio Benítez de Castro, Max Aub, Paulino Masip, José Miguel García Ascot, Luis Goytisolo, Juan Marsé o Antonio Muñoz Molina. Membre fundador del Taller de Investigaciones Valleinclanianas (UAB), ha publicat també, a més a més de diversos treballs sobre l’autor, una edició anotada de Tirano Banderas (Barcelona, Planeta, 1994; actualitzada el 2012 i publicada a http://www.tiranobanderas.es/) i és secretari de la redacció de la revista electrònica El Pasajero. En els últims anys la seva investigació s’ha centrat en l’obra cultural de l’exili republicà de 1939, fonamentalment en la narrativa i el cinema. Ha publicat diversos treballs sobre l’exili republicà espanyol i la Revolució cubana i sobre l’anomenada “segunda generación” de l’exili, tema sobre el que recentment ha coordinat, en col·laboració amb José Ramón López García, un número monogràfic de la revista Ínsula. [http://gexel.es/investigadores/juan-rodriguez/]

 

Neus Samblancat Miranda

Neus Samblancat Miranda és professora de Literatura Espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies d’investigació són la literatura radical de preguerra civil i la literatura de l’exili. Dintre de l’àmbit de la literatura transterrada s’interessa especialment pel gènere memorialístic i, en concret, pel memorialisme femení. És membre des de la seva fundació (1993) del Grupo de Estudios del Exilio Literario (GEXEL-CEFID). Ha publicat Luz, Fuego y Utopía revolucionaria. Análisis de la obra literaria de A. Samblancat (Hogar del Libro, 1993) i del mateix autor, Caravana nazarena, el sudor de sangre del antifascio español (Diputación Provincial de Huesca, 1989, pp. 229).
Ha publicat articles, en el marc de la literatura radical o de l’exili, sobre Ángel Samblancat, Federica Montseny, Salvador Seguí, Constancia de la Mora, Clara Campoamor, Victoria Kent, Silvia Mistral, Zenobia Camprubí, Carmen Parga, Felisa Gil, etc, i també sobre Almudena Grandes, Paloma Díaz-Mas o Cristina Fernández Cubas a Lectora. Revista de dones i textualitat (1995).
De l’any 2000 ençà les seves obres més destacades han estat: “ Éxodo, diario de una refugiada española de Silvia Mistral”, en II Coloquio Internacional. La literatura y la cultura del exilio republicano español de 1939. Edición Roger González Martell. La Habana (Cuba), 2000; “Samblancat modernista. Erotismo, misticismo y compromiso político. La parodia del mundo burgués”, Turia. Revista cultural, 54, (Noviembre, 2000); “Clara Campoamor: cartas desde el exilio”, a Actas del XIV Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas (New York,16-21 julio,2001), Vol. III. Edició de Isaías Lerner, Robert Nival i Alejandro Alonso. New York, Juan de la Cuesta, 2004; Campoamor, Clara, La revolución española vista por una republicana. Estudio introductorio, (edició i notes) Traducció d’Eugenia Quereda Belmonte Bellaterra (Barcelona), Servei de Publicacions de la UAB, 2002; “La lucha por la vida: Predicadores, Torrero y Argelés-sur-Mer (Entrevista a Carmen Casas y Leandro Saún)” a Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la guerra civil i el franquisme, Barcelona, Crítica, 2003; “El oasis de los miserables: arte para la vida en Ángel Samblancat”. Cuadernos Hispanoamericanos, 647 (Mayo, 2004); “Los derechos de la mujer moderna”en “Dossier: Modernas y vanguardistas: 1930-1939”, (coord.) a Cuadernos Hispanoamericanos, 671 (maig 2006); “La recuperación de la palabra. Entrevista con Antonina Rodrigo”. Cuadernos Hispanoamericanos, 672 (Junio, 2006), pp. 97-104. “Clara Campoamor y María Telo: epistolario inédito,” a L’Exili literari republicà, edició de Manuel Fuentes y Paco Tovar. Tarragona, Publicacions URV (Recerca, 2), 2006; “Isabel Oyarzábal Smith, una mujer moderna”, en Ateneístas ilustres. Vol. II. Madrid, Ateneo Científico, Literario y Artístico de Madrid, 2007. “Clara Campoamor: ‘Somos el tiempo que nos queda’.” a Escritores Editoriales y Revistas del Exilio Republicano de 1939, edició de M. Aznar Soler. Sevilla, Renacimiento, 2006; “Clara Campoamor: sólo en ella teníamos puestas nuestras esperanzas,” a Historia de una conquista: Clara Campoamor y el voto femenino. Madrid, Área de Gobierno de Empleo y Servicios a la Ciudadanía; Dirección General de Igualdad de Oportunidades, 2007; Azcárate, Luis, Memorias de un republicano (edición de N. Samblancat Miranda y C. Núñez Esteban) Prólogo de I. Martínez de Pisón. Madrid, Taurus, 2008 “La memoria revelada en El corazón helado” de Almudena Grandes, en Europa, 1939. L’Any de les catástrofes. Europe, 1939: The year of de catastrophes. Centre de Cultura contemporànea de Barcelona. Congrés Internacional, Barcelona, 22,23 i 24 d’abril, 2009, CEFID-UAB, publicación CD (Ed. Pere Ysàs). En col·laboració amb Beatriz Ferrús Antón: “Memoria que rescata: subjetividad y mujer en los estudios literarios” a La investigación en Humanidades, edición de Carme de la Mota y Gemma Puigvert. Madrid, Biblioteca Nueva, 2010; “El lager del horror”, a La litterature espagnole et les camps français d’internament (de 1939 à nos jours), Bernard Sicot (coord.) Actes du colloque international “70 años después” Nanterre,12-14 fevrier, 2009, a Laberintos, 12, 2010 (en premsa). Ha redactat nombroses veus per al Diccionario Biobibliográfico del Exilio Literario Español de 1939. Entre ellas, Sara Berenguer Laosa, Clara Campoamor Rodríguez, Isidoro Enríquez Calleja, José Ramón Enríquez Alcázar, Felisa Gil Pérez, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López Montenegro, Victoria Kent Siano, Maria de Maeztu Whitney, Ana María Martínez Sagi, Silvia Mistral, Federica Montseny Mañé, Constancia de la Mora y Maura, Ángel Samblancat Salanova, Margarita Xirgu Subira. De les seves publicacions més recents destaquem “La piel del tiempo. Memoria y exilio enEl perfume de mi madre era el heliotropode María Teresa León”, que forma part de les Actas del congreso internacional “El exilio literario de 1939. Setenta años después”  i la ressenya “En las rutas del mar” sobre l’obra de María Teresa León Menesteos, marinero de abril, a Laberintos. Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, núm. 14, 2012., pp.391-393.   

Francesc Xavier Vall i Solaz

Es va llicenciar en Filologia Catalana (1985) i Hispànica (1986), es va doctorar en la primera especialitat (1990) i va obtenir el Diploma d’Estudis Avançats en Història de la Ciència (2007). És catedràtic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona. Coordina el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània <http://filcat.uab.cat/gelcc> i és membre de l’Institut d’Història de la Ciència, de la Societat Verdaguer, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans i del Centre de Lectura, de Reus. Des d’una perspectiva sovint interdisciplinària, ha publicat diversos estudis d’història cultural (en particular, sobre la Il·lustració, el Romanticisme, el realisme, el naturalisme, el positivisme, l’evolucionisme, l’objectivisme i l’existencialisme, al qual va dedicar la tesi). Ha col·laborat en diverses revistes: Els Marges, Anuari Verdaguer, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, Revista de Menorca, Randa, Revista del Centre de Lectura de Reus, Quaderns de Vilaniu, Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària de l’Institut d’Estudis Tarraconenses, Revista de Catalunya, Notas, Tropelías, Revue d’Études Catalanes, L’Avenç, Kesse, Serra d’Or, El Contemporani, Caplletra, Medicina e Historia, Mètode, Revista de Filología Románica, Llengua & Literatura, Lluc, Catalonia, Quaderns d’Història de l’Enginyeria, Revista de Literatura, Geo­cri­tiQ, UABDivulga, Revista de Lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, Revista de Hispanismo Filosófico, Manuscrits, Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica, eHumanista, Anales Cervantinos, Studi Ispanici, Zeitschrift für Katalanistik, Estudis Romànics… El 1988 va guanyar el Premi Eufemià Fort i Cogul i el 2005 el de la Fundació Uriach d’Història de la Medicina.

ORCID

Currículum Departament de Filologia Catalana

 

Daniel Vallès Muñío

Doctor en Dret per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Reparacions econòmiques pels danys derivats de la Guerra Civil Espanyola (2012), pendent de publicació. Professor associat laboral de la Universitat Autònoma de Barcelona, adscrit al Departament de Dret Públic de Ciències Històricojurídiques (Àrea d’Història del Dret i de les Institucions).

Entre les seves publicacions més destacades, hi ha: “La privación de libertad de los homosexuales en el franquismo y su asimilación al alta en la Seguridad Social”, IusLabor, núm. 1 (2017) (http://www.upf.edu/iuslabor/); “Situaciones asimiladas al alta en supuestos relacionados con el franquismo: el Servicio Social. Comentario de la sentencia nº 1950/2016 del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco”, IusLabor, núm. 3 (2016), “El TEDH no cuestiona la Ley de la Memoria Histórica, pero podría. Comentario de la STEDH de 4 noviembre de 2014, caso Ruiz-Funes contra España”, InDret núm. 4/2015 (http://www.indret.com/); “La restitución de bienes incautados a organizaciones sindicales y partidos políticos durante el franquismo. Un análisis jurídico”, Historia, Trabajo y Sociedad, núm. 6, 2015;  “La amnistía laboral en la jurisprudencia del Tribunal Supremo”, Iuslabor, núm. 3, 2014 (http://www.upf.edu/iuslabor/); “La compensación de depósitos bancarios incautados a partidos políticos después de la Guerra Civil Española”, InDret, juliol 2004, Working Paper núm. 244 (http://www.indret.com/); i “Amnistía y Responsabilidad Civil”, InDret, gener 2004, Working Paper núm. 185 (http://www.indret.com/).

Ha participat en eI Congreso Iberoamericano de Relaciones Laborales y Recursos Humanos: Los sistemas de relaciones laborales del siglo XIX a la actualidad, Sevilla, 28-29 de gener de 2016, amb una contribució titulada “El trabajo forzado y la rendición de penas por el trabajo durante el régimen franquista. Una visión desde la justicia transicional española”. També ha participat en el congrés III International Conference Strikes and Social Conflicts, Universitat Autònoma de Barcelona, 16-19 de juny del 2015, amb la comunicació “Els conflictes col·lectius de la SEAT durant el 1971, la visió de l’aparell repressor franquista i l’aplicació de la Llei d’Amnistia”. 

 

Fernando Valls

Fernando Valls (Almería, 1954) és profesor titular (catedràtic acreditat) de Literatura Espanyola Contemporània a la Universidad Autònoma de Barcelona. També ha impartit classes a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo i ha estat profesor o investigador convidat a la Universitat de Pisa (Itàlia), a la Universitat de Kentucky (Estats Units), la Humboldt-Universität y la Freie Universität, ambdues de Berlín, així como a la Universitat de Potsdam.

Ha publicat un llibre sobre La enseñanza de la literatura en el franquismo (1936-1951) (1983) i prologat i anotat textos d’una sèrie d’autors com Enrique Jardiel Poncela (Eloísa está debajo de un almendro; i en colaboració amb David Roas, una monografía sobre l’autor, apareguda el 2001, i les edicions de Cuatro corazones con freno y marcha atrás, Los ladrones somos gente honrada i Máximas mínimas y otros aforismos), José López Rubio (Cuentos inverosímiles), Miguel Mihura (Tres sombreros de copa, Vidas extrañas y otra literatura para perros i Mi adorado Juan), Max Aub (Crímenes ejemplares), Juan Marsé (Ronda del Guinardó) i José María Merino (El heredero), Luis Mateo Díez (Los males menores), entre altres.

És autor també de sis antologies de la narrativa breu més recent: Son cuentos. Antología del relato breve español, 1975-1993 (1993); Los cuentos que cuentan (1998), en colaboració amb Juan Antonio Masoliver Ródenas; Ciempiés. Los microrrelatos de `Quimera´ (2005), amb Neus Rotger; Velas al viento. Los microrrelatos de La nave de los locos (2010); Siglo XXI. Los nuevos nombres del cuento español actual (2010), amb Gemma Pellicer; i Mar de pirañas. Nuevas voces del microrrelato español (2012).

El 1999 va obtenir amb Juan Luis Panero el XII Premio Internacional Comillas, que concedeix l’editorial Tusquets, per Sin rumbo cierto. Memorias conversadas con Fernando Valls (2000).

Els seus últims llibres són La realidad inventada. Análisis crítico de la novela española actual (2003), El artículo literario. De Francisco Ayala a Javier Cercas (2006), Soplando vidrio y otros ensayos sobre el microrrelato español (2008) i Sombras del tiempo. Estudios sobre el cuento español contemporáneo (1944-2015) (2016). Fou redactor en cap de la revista Cuadernos de Traducción e Interpretación, editada per la Universitat Autònoma de Barcelona; subdirector de la revista Las Nuevas Letras; i entre el 2001 y el 2006 director de la revista literària Quimera. En l’actualitat dirigeix  les col·leccions Reloj de arena y Cristal de cuarzo, de l’editorial Menoscuarto. A més a més, ha impartit cursos i conferències en diverses universitats i centres culturals europeus i americans. Ha estat articulista i ha cultivat la crítica literària d’actualidad, en diaris i semanaris com El País, La Vanguardia, Cambio 16, El Mundo, El Sol i Diario 16. En l’actualitat és vicepresident de l’Asociación Española de Críticos Literarios, que anualment concedeix el Premio de la Crítica, i col·labora habitualment en el suplement literari Los diablos azules, del diari infoLibre, i en revistes com Ínsula (forma part del seu Comité de direcció) i Turia, entre altres. Entre el 2007 i el 2017 va mantenir actiu el blog La nave de los locos. Literatura y más…, del qual procedeixen els articles que componen el llibre En verde Veronés (2011).

ORCID

 

Francesc Vilanova i Vila-Abadal 

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962) és professor titular d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer), i membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF, adscrit al Centre d’Estudis de les Dictadures i les Democràcies, UAB-CEDID). És membre del Consell Científic del Museu Memorial de l’Exili (MUME La Jonquera). Ha publicat els llibres Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, Ed. Gent Nostra, 1992), Ramon d’Abadal. Entre la història i la política (Lleida, Pagès editors, 1996), Repressió política i coacció econòmica. Les responsabilitats polítiques de republicans i conservadors catalans a la postguerra (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999; Premi de la Crítica Serra d’Or, 2000), Als dos costats de la frontera. Relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948 (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), La guerra particular de Gaziel i el comte de Godó (1940-1945) (Barcelona, Ploion, 2004), Nurembergs. Lectures polítiques dels processos contra criminals de guerra a la Barcelona franquista (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2004), La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946) (Barcelona, Ed. Empúries, 2005), El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado (Barcelona, Península, 2005), Exiliats, proscrits, deportats (Barcelona, Ed. Empúries, 2006); 1939 (Barcelona, Península, 2007); Una burgesia sense ànima. El franquisme i la traïció catalana (Barcelona, Empúries, 2010); L’any que va caure París. Aliadòfils i franquistes catalans l’estiu de 1940 (Barcelona, La Magrana, 2010); Contra els catalans franquistes. Lletres de batalla de l’exili i la clandestinitat (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015); Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (1936-1946) (Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2015; Menció Especial del XXXIè Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics); i Franquisme i cultura. Destino, Política de Unidad. La lluita per l’hegemonia intel·lectual a la postguerra catalana (1939-1949) (Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner, 2018). Amb Eulàlia Pérez Vallverdú, Mireia Capdevila i Aram Monfort, Barcelona en postguerra, 1939-1945 (Barcelona, Efadós, 2014). Ha editat el Dietari de guerra, exili i retorn (1936-1940), de Raimon d’Abadal i Calderó (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001), l’epistolari britànic de Pere Bosch Gimpera amb Carles Pi i Sunyer (Viure el primer exili: cartes britàniques de Pere Bosch Gimpera i Carles Pi i Sunyer, 1939-1940, Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, segona edició revisada: 2004) i, en col·laboració amb la professora Maria Campillo, el volum La cultura catalana en el primer exili, 1939-1940. Cartes d’escriptors, intel·lectuals i científics (Barcelona, Fundació Carles Pi i Sunyer, 2000). Darrerament, ha editat per a La Magrana, els textos de Ramon d’Abadal i de Vinyals, Les lliçons de la història. Reflexions sobre Espanya, Castella, Catalunya (2010). Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles sobre l’exili català de 1939, historiografia catalana contemporània i el primer franquisme a Catalunya en les revistes especialitzades més importants (L’Avenç, Ayer, Recerques, Els Marges, Spagna Contemporanea, Journal of Catalan Intellectual History, etc.).

 

Míryam Vílchez Ruiz

Míryam Vílchez Ruiz és membre del Grup d’Estudis de L’Exili Literari (GEXEL) des de setembre de 2017 i, així mateix, membre des de novembre de 2018 del Projecte Internacional Fénix: Research Network Female Exiles de la Universitat d’Utrecht. És Graduada en Llengua i Literatura Espanyoles per la Universitat Autònoma de Barcelona (2012-2016). Durant el curs 2016-2017 va obtenir el Máster en Llengua Espanyola, Literatura Hispànica i Espanyol com a Llengua Estrangera del que va aconseguir una beca com a professora d’Espanyol donant classe a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat és doctoranda de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona i la seva tesi doctoral versa sobre la poesia de l’exili espanyol de 1939 (2017- ). És becaria FPI (Formació de Personal Investigador) des de setembre de 2019. Ha participat en diferents Congressos i ha centrat la seva investigació en la poesia i el teatre de l’exili de 1939. A més, ha realitzat diferents publicacions en les quals ha treballat sobre autors com María Teresa León, Ernestina de Champourcin, Manuel Altolaguirre i Max Aub.

ORCID

 

Pere Ysàs Solanes

Pere Ysàs és catedràtic d’Història Contemporània  de la UAB. Membre del Grup de Recerca sobre l’Època Franquista (GREF), Grup de Recerca Consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya (SGR)  -que ha coordinat entre 2009 i 2013- i integrat en el CEFID, Centre d’Estudi i Recerca de la UAB del qual va ser director entre 2006 i 2011. S’ha especialitzat en la història política i social de l’època franquista i de la transició a la democràcia en el marc de les dictadures i de les transicions a la democràcia del segle XX. És autor de Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia 1960-1975 (Crítica, Barcelona, 2004) i, en col·laboració amb Carme Molinero, de L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (La Magrana, Barcelona, 1981); “Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (La Magrana, Barcelona, 1985); Els industrials catalans durant el franquisme (Eumo, Vic, 1991 ); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (Eumo, Vic, 1992 i 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (Siglo XXI, Madrid, 1998); Catalunya durant el franquisme (Empúries, Barcelona, 1999);  La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977 (Crítica, Barcelona, 2008);  Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (L’Avenç, Barcelona, 2010);  La cuestión catalana. Cataluña en la transición espanyola (Crítica, Barcelona, 2014) i De la hegemonia a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (Crítica, Barcelona, 2017). És també coautor d’Historia Política de España, 1939-2000 (Istmo, Madrid, 2001). Ha dirigit o editat, entre altres obres, La transició a Catalunya i Espanya (Fundació Lluís Vila d’Abadal/L’Avenç, Barcelona, 1997); De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, volum 11 d’Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998); Treball, treballadors i sindicalisme en l’Administració pública a Catalunya (1939-1996) (Columna/CONC, Barcelona, 1998); La configuració de la democràcia a Espanya (Eumo, Vic, 2009);  Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Icaria/Memorial Democràtic/UAB, Barcelona, 2010), Temps de dictadura postguerra i canvi social,volum 3 d’Un segle d’Història de Catalunya en fotografies (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2011)  i  Las izquierdas en tiempos de transición (Publicacions de la Universitat de València, 2016). Ha col·laborat en un centenar  d’ obres col•lectives, entre altres, Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (Routledge, Londres, 2002); Dittature, Oposizioni, Resistente. Italia fascista, Germania nacionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto (Unicopli. Milán, 2005); Catalunya durant el franquisme. Diccionari (Eumo, Vic, 2006), La transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia (Península, Barcelona, 2006);  La España de las Autonomías, volum XLIII de la Historia de España Menéndez Pidal (Espasa Calpe, Madrid, 2007);  La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea (Publicacions de la Universitat de València, 2012);  En el combate por la historia. La República, la Guerra Civil, el Franquismo (Pasado&Presente, Barcelona, 2012); Guerres dans le monde ibérique et ibéro-américain (Peter Lang, Berne, 2014); Fascismo/i e Resistenza (Viella, Roma, 2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (Almedina, Coimbra, 2015); i Del franquismo a la democràcia 1936-2013, volum IV d’Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (Marcial Pons Historia/Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, Madrid, 2015). Ha publicat articles en les principals revistes especialitzades –Ayer, Cuadernos de Historia Contemporánea, Historia Social, Historia y Política, Historia del Presente, Recerques,  Spagna Contemporanea, etc.-, i participat en nombroses congressos nacionals i internacionals.

***
Pere Ysàs is a professor of Contemporary History in the Department of Modern and Contemporary History at UAB. He is a member of the Research Group on Francoist Era (Grup de Recerca sobre l’Època Franquista, GREF), officially approved and funded by the Catalan government; he was the coordinator of GREF from 2009 to 2013. GREF is a member group of CEFID, a UAB Study and Research Center that was also under the direction of Pere Ysàs from 2007 to 2011. He has specialized in the political and social history of the Francoist period and the transition to democracy. Hi is the author of Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por su supervivencia 1960-1975 (Crítica, Barcelona, 2004) and, in collaboration with Carme Molinero, of L’oposició antifeixista a Catalunya 1939-1950 (La Magrana, Barcelona, 1981); “Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (La Magrana, Barcelona, 1985); Els industrials catalans durant el franquisme (Eumo, Vic, 1991 ); El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (Eumo, Vic, 1992 i 2003); Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (Siglo XXI, Madrid, 1998); Catalunya durant el franquisme (Empúries, Barcelona, 1999);  La anatomía del franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977 (Crítica, Barcelona, 2008);  Els anys del PSUC. El partit de l’antifranquisme (1956-1981) (L’Avenç, Barcelona, 2010);  La cuestión catalana. Cataluña en la transición espanyola (Crítica, Barcelona, 2014) and De la hegemonía a la autodestrucción. El Partido Comunista de España (1956-1982) (Crítica, Barcelona, 2017). He is also a coauthor of Historia Política de España, 1939-2000 (Istmo, Madrid, 2001). He has been the director or editor of several works, such as: La transició a Catalunya i Espanya (Fundació Lluís Vila d’Abadal/L’Avenç, Barcelona, 1997); De la dictadura a la democràcia, 1960-1980, volume 11  of Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998); Treball, treballadors i sindicalisme en l’Administració pública a Catalunya (1939-1996) (Columna/CONC, Barcelona, 1998); La configuració de la democràcia a Espanya (Eumo, Vic, 2009);  Construint la ciutat democràtica. El moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició (Icaria/Memorial Democràtic/UAB, Barcelona, 2010), Temps de dictadura postguerra i canvi social,volum 3 d’Un segle d’Història de Catalunya en fotografies (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2011)  and  Las izquierdas en tiempos de transición (Publicacions de la Universitat de València, 2016). He has collaborated on one hundred collective works, such as , Red Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century (Routledge, Londres, 2002); Dittature, Oposizioni, Resistente. Italia fascista, Germania nacionalsocialista, Spagna franchista: storiografie a confronto (Unicopli. Milán, 2005); Catalunya durant el franquisme. Diccionari (Eumo, Vic, 2006), La transición, treinta años después. De la dictadura a la instauración y consolidación de la democracia (Península, Barcelona, 2006);  La España de las Autonomías, volume XLIII of the Historia de España Menéndez Pidal (Espasa Calpe, Madrid, 2007);  La nación de los españoles. Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea (Publicacions de la Universitat de València, 2012);  En el combate por la historia. La República, la Guerra Civil, el Franquismo (Pasado&Presente, Barcelona, 2012); Guerres dans le monde ibérique et ibéro-américain (Peter Lang, Berne, 2014); Fascismo/i e Resistenza (Viella, Roma, 2015); Ditaduras e revolução. Democracia e políticas da memòria (Almedina, Coimbra, 2015); and Del franquismo a la democràcia 1936-2013, volume IV of Historia de las Culturas Políticas en España y América Latina (Marcial Pons Historia/Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza, Madrid, 2015). He has also published her articles in the main specialized journals, i. e. Ayer, Cuadernos de Historia Contemporánea, Historia Social, Historia y Política, Historia del Presente, Recerques, etc. He has taken part in numerous national and international conferences. He has been the dean of the Faculty of Philosophy and Arts at UAB.