Les ciutats són grans emissores de gasos d’efecte hivernacle i els seus residents corren un alt risc de patir impactes climàtics negatius. No obstant això, hi ha moltes opcions d’adaptació i mitigació del canvi climàtic que han estat poc explorades. Aquests projectes promouen canvis en la urbanització de les ciutats que desafiïn completament les actuals formes de desenvolupament poc sostenibles. En aquest sentit, l’estudi, liderat per l’investigador Christos Zografos del Departament de Ciències Polítiques i Social des la Universitat Pompeu Fabra, i co-signat pels investigadors de l’ICTA-UAB Kai Klause, James Connolly i Isabelle Anguelovski, analitza el procés d’implementació de les “superilles” al barri del Poblenou de Barcelona.
Estudis científics recents determinen que Barcelona és especialment vulnerable a les amenaces relacionades amb el canvi climàtic, com l’augment del nivell del mar i les inundacions, l’increment de la temperatura amb onades de calor urbanes, la pèrdua de biodiversitat i l’augment de períodes de sequera més intensos. En el marc de el Pla Climàtic (2018-2030), Barcelona va posar en marxa el programa de “superilles” que pretén reorganitzar dràsticament la mobilitat urbana i l’ús del sòl. Una superilla és un conjunt d’illes d’habitatges delimitades en un perímetre on només poden accedir els vehicles que hi tinguin el seu origen o destinació. El trànsit circula per l’exterior mentre que l’interior està reservat a vianants i ciclistes, fomentant altres usos com l’espai públic o espais verds.
Encara que fins al moment s’han implementat en dues zones (Poblenou al 2016 i Sant Antoni al 2018), l’Ajuntament està remodelant altres carrers de Barcelona sota el principi de superilla, i preveu construir 503 superilles, reduint el trànsit en un 21% i modificant el sistema de transport públic i ciclisme. D’aquesta manera es volen reduir les emissions de CO2 en un 40%, així com les 3.500 morts prematures associades a la contaminació de l’aire, convertint el 60% de l’espai emprat pels vehicles en espais públics per a vianants i per al lleure veïnal.
La seva posada en marxa va mobilitzar a un conjunt de forces polítiques i veïnals a favor i en contra. “L’estudi analitza aquestes resistències a Barcelona com un exemple extrapolable de les dificultats que suposa l’adaptació transformacional urbana de les ciutats davant el canvi climàtic”, explica Christos Zografos.
Els resultats de l’estudi posen de manifest que la lluita política quotidiana pel poder municipal que està darrere de gran part de l’oposició a aquestes superilles ha estat poc destacada en la bibliografia internacional. Aquesta lluita es materialitza en visions enfrontades sobre com ha de ser la ciutat del futur, i qui té influència política per definir-la. Les dificultats estan també lligades amb la insatisfacció de la població sobre aspectes de participació pública en la implementació del projecte i la percepció d’imposició del pla inicial. “La disputa cívica i política sobre l’autoritat dels “campions climàtics” (o impulsors de polítiques climàtiques) pot posar en perill els èxits de les accions d’adaptació transformacional al canvi climàtic, així com la supervivència política dels que les impulsen”, afegeixen els autors de l’article.
Segons la investigadora de l’ICTA-UAB Isabelle Anguelovski aquestes accions “es poden veure obstruïdes no només per por als efectes materials i polítics de les mesures de transformació o per rebuig a polítiques ambientals més contundents, sinó també per qui està legitimat per decidir sobre el bé de la població en general”. Per això, indica que “són necessaris polítics valents que abordin les lluites per l’autoritat a curt termini per assolir els objectius de transformació de les ciutats a mig i llarg termini”.
Treball de referència: Zografos C., Klause K.A., Connolly J.J.T., Anguelovski I. (2020). “The everyday politics of urban transformational adaptation: Struggles for authority and the Barcelona superblock project” Cities.