La situació del CGPJ o el TC, però, no són les úniques. També s’hi troben el Tribunal de Comptes, el Defensor del Poble o l’Agència de Protecció de Dades. I si mirem el que passa a Catalunya, la situació no és gaire millor. Fa més de 2.000 dies que s’haurien d’haver renovat càrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i del Consell de l’Audiovisual, i també superen àmpliament els mil dies d’espera el Consell de Garanties Estatutàries i la Sindicatura de Comptes. Està clar que el sistema actual per a la renovació dels càrrecs en institucions que haurien de vetllar per la independència i imparcialitat i controlar altres administracions no funciona. En principi podria tenir lògica que hi hagi càrrecs escollits pel Parlament o el Congrés, que representen la voluntat dels ciutadans, però està clar que els criteris que es fan servir entren més en la lògica del partidisme i el politiqueig que no pas en la política en majúscules i la preocupació pel servei públic i la defensa de la ciutadania. Caldrà obrir el debat a fons per veure si trobem altres maneres d’evitar aquests espectacles, que desprestigien les institucions i també els Parlaments.