Fons d’Història Local de Catalunya

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

. Monografies i manuscrits inèdits

. Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal

. Articles de revistes

. Revistes d’àmbit local

. Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)

. Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

. Estudis científics i historiogràfics

. Tesis i tesines

. Materials, guies i itineraris didàctics

. Actes de congressos

. Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)

. Biografies i memòries de personatges catalans

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit geogràfic es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)

La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)

El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

• Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)

• Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.
• Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel projecte Sibhil·la.
•  Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)
• Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

– Resum (en els casos en què  l’editorial o revista d’on s’extreu la informació disposi d’un resum del document)

– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat

– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document