Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya
El Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya.
100.325
monografies
103.406
articles i revistes
16.934
parts de monografies
6.294
tesis i treballs de recerca
26,54%
registres amb accés al text complet
7.805
material no text
Durant 36 anys, i sota la direcció del Dr. Borja de Riquer, ha estat produït pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC), el Servei cientifico-tècnic Sibhilla i actualment pel projecte Sibhil·la, dins del Servei de Biblioteques de la UAB.
Conté més de 250.000 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en catàlegs de biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya.
Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes, les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC i el buidatge sistemàtic dels recursos locals seleccionats al projecte.
Què conté?
La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:
. Monografies i manuscrits inèdits
. Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
. Articles de revistes
. Revistes d’àmbit local
. Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
. Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)
Tipologia documental que recull la base de dades
Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:
. Estudis científics i historiogràfics
. Tesis i tesines
. Materials, guies i itineraris didàctics
. Actes de congressos
. Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
. Biografies i memòries de personatges catalans
Àmbit temàtic i geogràfic
L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit geogràfic es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)
Informació bibliogràfica
La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:
El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)
El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:
- Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)
- Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.
- Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel projecte Sibhil·la.
- Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)
- Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.
– Resum (en els casos en què l’editorial o revista d’on s’extreu la informació disposi d’un resum del document)
– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat
– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document
