Les Jornades Internacionals d’Investigació en Didàctica de les Ciències Socials van ser creades per posar a l’abast dels investigadors i del professorat un estat de la qüestió de la recerca i una anàlisi del seu impacte en el món educatiu.

  • Les I Jornades Internacionals d’Investigació en Didàctica de les Ciències Socials, es van celebrar el març de 2001, i van significar el punt de partida per a la construcció d’un espai dedicat a la reflexió i la difusió de la recerca en aquest camp. En aquelles jornades van ser convidats la professora Elda Guerra (Itàlia) i el professor François Audigier (França) que van presentar les seves recerques sobre l’ensenyament de la història i les ciències socials. Per altra banda, investigadors del Departament de Didàctica de les Ciències Socials van presentar la seva recerca sobre formació inicial del professorat.
  • Les II Jornades van tenir lloc el febrer de 2002 i van donar la possibilitat d’aprofundir en el coneixement de la recerca en DCS. En aquella oportunitat van participar la professora Nicole Tutiaux-Guillon (França), el professor Joaquim Prats i la professora Pilar Benejam.
  • Les III Jornades es van desenvolupar el març de 2003 i van comptar amb la conferència del professor Gerard Hugonie (França) al voltant de l’impacte de la recerca en la pràctica docent. Així mateix, d’altres investigadors van presentar recerques i experiències al voltant de la Didàctica de la Història de l’Art, de l’Arqueologia i de la Geografia.
  • Les IV Jornades es van celebrar el febrer de 2007 i la temàtica central va ser la recerca sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la memòria històrica a l’educació primària i secundària i en el seu impacte en el currículum i en la pràctica docent. Els objectius van ser: (a) Presentar l’estat de la recerca en l’ensenyament de la memòria històrica i de la història i contrastar les nostres perspectives amb les d’altres països europeus i llatinoamericans; (b) Discutir i valorar els problemes, les possibilitats i les estratègies per a l’ensenyament de la memòria històrica i de la història; (c) Analitzar les finalitats de l’ensenyament de la memòria històrica en relació a l’Educació per a la Ciutadania; i (d) Donar a conèixer experiències d’aula.
  • Les V Jornades es van celebrar el febrer de 2008 i el debat es va centrar en l’aparició en els curricula de l’educació primària i de l’ensenyament secundari obligatori de l’Educació per a la Ciutadania. Es va considerar que era una aposta per fomentar la consciència ciutadana democràtica dels nens i de les nenes i de la joventut i incentivar la seva participació en la vida de la comunitat. La relació entre l’Educació per a la Ciutadania i l’ensenyament de les Ciències socials, de la geografia i de la història és òbvia. Comparteixen el mateix objecte d’estudi i es complementen en molts aspectes. Per aquesta raó creiem que és pertinent analitzar i revisar els continguts tant de l’Educació per al ciutadania com de ciències socials, geografia i història.
  • Les VI jornades es van a celebrar el febrer de 2009 i es van centrar en discutir i proposar un model d’ensenyament que presenti quines, i com, haurien de ser les relacions entre la  diversitat i la identitat en un món pluricultural, on les fronteres tenen cada vegada menys sentit. Però on cal preservar i defensar totes les identitats i, en particular, aquelles que corren el perill de desaparèixer i de ser engolides per cultures i per col·lectius, o comunitats, més potents i hegemòniques.
  • Les VII jornades es van celebrar el febrer del 2010 i van tractar les “Qüestions Socialment Vives” o els “Problemes Socials Rellevants”. La importància de tractar “les qüestions socialment vives” o “els problemes socials rellevants” en l’ensenyament de les ciències socials, la geografia i la història forma part d’una antiga tradició els orígens de la qual venen del temps de Dewey i l’Escola Nova, si no de més enllà. Ha estat, però, una tradició minoritària que, des de fa uns anys, ha anat adquirint més rellevància tant com a resultat de la seva incorporació als currículums, de la presència de propostes innovadores i de materials curriculars com dels resultats de la recerca en les disciplines de l’àrea.
  • Les VIII jornades es van celebrar el febrer del 2011 i van tractar sobre “Competències per ensenyar, competències per aprendre. Ciències Socials. Geografia i història”. El propòsit de les VIII Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials va ser discutir i valorar les diferents propostes de competències que formen part pel curriculum de ciències socials, geografia, història i educació per a la ciutadania.
  • Les IX jornades es van celebrar el febrer del 2012 i van tractar sobre “La formació del pensament social i la construcció de la democràcia en l’ensenyament de les Ciències Socials, Geografia i Història”
  • Les X jornades es van celebrar el febrer del 2013 i pretenien focalitzar-se en dos aspectes clau del desenvolupament de la personalitat: la construcció de la consciència temporal o consciència història, i la construcció de la consciència de territorialitat, d’espacialitat. El seu títol va ser “Repensar l’ensenyament i l’aprenentatge de l’espai geogràfic i el temps històric en temps de crisi”.
  • Les XI jornades es van celebrar el febrer del 2014 conjuntament amb el XXV Simposio Internacional de Didáctica de las Ciencias Sociales i el II Encuentro Iberoamericano de Didáctica de las Ciencias Sociales. El seu objectiu era debatre i analitzar l’estat de la investigació en tres grans àmbits com són el currículum i la innovació en l’ensenyament de les Ciències socials, els currículum i la investigació en la formació del professorat, i la investigació dels problemes de l’ensenyament i aprenentatge de les Ciències Socials.
  • Les XII jornades es van celebrar el febrer del 2015 i van tractar la formació del pensament històric, geogràfic i social i  el paper que tenen i el que haurien de tenir tots i totes les protagonistes del passat i del present, siguin grups o siguin persones. El seu títol era “Com ens pensem? Protagonistes de l’ensenyament de les ciències socials i la formació del pensament històric, geogràfic i social”.

També considerem important, tenir en compte les aportacions que s’han fet en els tres simposiums sobre l’ensenyament de les Ciències Socials que s’hi han celebrat, i que són un referent per a les jornades:

  • El I Simpòsium de Ciències Socials, celebrat a Vic a l’abril de 1988, va significar una reflexió sobre la funció que les ciències socials han de tenir a l’ensenyament.
  • La perspectiva que va obrir el Projecte de Reforma del Sistema Educatiu va convocar novament els professionals dels diferents nivells educatius en un II Simpòsium sobre l’ensenyament de les Ciències Socials, celebrat a Bellaterra l’abril de 1991. Es va fixar l’atenció en les propostes curriculars de l’àrea de Ciències Socials de tots els cicles educatius no universitaris, va analitzar el paper dels centres i presentar experiències concretes. Va aplegar la xifra de gairebé  set-cents ensenyants.
  • L’any 2004 es jubila la professora Pilar Benejam i és per aquest motiu que es proposa l’organització d’un III Simpòsium amb un doble objectiu:
    • proporcionar un fòrum on poder contrastar els punts de vista, presentar les iniciatives i debatre les qüestions relacionades amb la didàctica de les ciències socials i la formació del      professorat,  tant des de l’àmbit universitari com des de les experiències a les aules no universitàries, tal i com es va fer en les dues anteriors edicions del simpòsium, i
    • aprofitar la cita del simpòsium per retre homenatge a la professora Pilar Benejam, referent bàsic de la didàctica de les ciències socials al nostre país, en motiu de la seva jubilació.