– XIV JORNADES INTERNACIONALS DE RECERCA EN DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS –
En el següent enllaç podeu consultar la publicació de les XIV Jornades: https://ddd.uab.cat/record/195423
En el següent enllaç podreu descarregar el dossier de les XIV Jornades: Dossier
PRESENTACIÓ
“Mais enfin, vous n’avez rien fait l’an dernier ou quoi?” C’est toujours ce que l’on finit par s’écrier devant une classe qui semble n’avoir rien retenu du programme de la classe précédente. Tristes destinées: celle des enseignants qui enseignent pour enseigner, celle des élèves qui apprennent pour oublier. Plutôt que de pleurnicher, nous ferions bien d’être attentifs à ce qui se passe sous nos yeux” (p. 108)
(Mara GOYET. Des armes de transmission massive. Le Débat 2013/3 (nº 175). Difficile enseignement de l’histoire, 108-115)
“Però, en fi, no vàreu fer res l’any passat o què?” És sempre el que s’acaba per exclamar davant d’una classe que sembla no haver retingut res del programa de la classe precedent. Tristos destins: el dels i de les docents que ensenyen per ensenyar, el dels i de les alumnes que aprenen per oblidar. Prou de ploriquejar, faríem bé d’estar atents al que passa davant dels nostres ulls”.
L’any 2016 ha estat un any carregat d’història, és a dir, d’esdeveniments i problemes que, sovint, han estat presentats en els mitjans com a històrics. La llista d’aquests esdeveniments i dels problemes que afecten al conjunt de la humanitat tant en els àmbits de proximitat com a escala global és molt llarga. Són esdeveniments i problemes de diferents naturalesa:
- els desplaçaments i les migracions, la xenofòbia
- la precarietat laboral o la pobresa
- el desprestigi de la democràcia, la corrupció, els fonamentalismes o l’increment de l’autoritarisme
- l’ús de la violència en la resolució de conflictes, la pervivència de guerres regionals i locals
- els feminicidis, les intoleràncies
- els problemes ambientals, la sinistralitat,..
I un llarg etcètera que es fa palès cada dia en la premsa i en les xarxes socials. Són problemes i situacions que afecten en menor o major mesura a tots els habitants del planeta Terra, si bé colpegen de manera diferents als rics que als pobres –tant si ens referim a països, regions o persones.
La majoria dels problemes del nostre món són exemples ben evidents d’un món global caracteritzat per profunds desequilibris i per tota mena d’injustícies. I també són exemples clars que avui els problemes de la humanitat difícilment tindran solucions parcials –locals, regionals, de classe o de grup- ja que tant les causes que els provoquen com les conseqüències que generen tenen repercussions que van molt més enllà de les fronteres construïdes.
Mentrestant, el currículum i les pràctiques de l’ensenyament de les ciències socials, de la geografia i de la història i de l’educació per a la ciutadania segueixen estan presidides per uns continguts allunyats dels problemes del present i de les seves arrels històriques. Hem de seguir mantenint l’abisme que caracteritza la vida de les persones d’allò que estudien a les escoles? No és possible un currículum i unes pràctiques més centrades en aquelles situacions que ocupen i preocupen a les persones? Per què segueix existint aquesta desconnexió entre el saber geogràfic, històric i social i la vida de les persones? Rep la formació pertinent el professorat d’infantil, primària i secundària-batxillerat per considerar els problemes des de la perspectiva de la justícia social i de la ciutadania global? Què ha de fer la universitat i què han de fer les administracions per adequar el currículum i les pràctiques als problemes als quals haurà de donar –dóna ja- resposta la ciutadania i els i les nostres alumnes?
Volem reflexionar sobre aquestes preguntes en les nostres XIV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials. La nostra intenció és plantejar els problemes però també apuntar i compartir solucions.
PONENTS
Ivo Mattozzi, Libera Università di Bolzano
Jesús Romero Morante, Universidad de Cantabria
Edda Sant, Manchester Metropolitan University
 |
 |