Vallès Muñío, Daniel, “Situaciones asimiladas al alta en supuestos relacionados con el franquismo: el Servicio Social. Comentario de la sentencia nº 1950/2016 del Tribunal Superior de Justicia del País Vasco”, IusLabor, núm. 3 (2016)
La Sentència número 1950/2016 del Tribunal de Justícia del País Basc estableix que el temps que les dones van prestar al Servicio Social ha de ser assimilat a l’alta de la Seguretat Social. Per aquesta raó, la Sentència equipara el Servicio Social amb una prestació substitutòria del servei militar dels homes. A més, la Sentència conclou que la seva postura també es basa en la prohibició constitucional de la discriminació per raó de sexe. L’autor assenyala, però, que la igualtat de tracte entre el Servicio Social i el servei militar ja es va establir en la normativa de 1976, prèvia a la Constitució de 1978, i que, sorprenentment, va ésser derogada per el l’Estatut dels Treballadors de 1980.
Franquisme & Transició. Revista d’història i cultura, núm. 3 (2015)
Ha aparegut el tercer número de la revista Franquisme & Transició. En aquest, a la secció d’Estudis, s’hi inclouen articles d’Enric Gallén i José Miguel Cuesta Gómez; en la secció Documents, s’hi poden trobar els articles de Francesc Foguet i Boreu i Miguel Ángel Del Río Morillas. Finalment, a la secció Estudis bibliogràfics i ressenyes, hi ha el text de Francesc Vilanova i Vila-Abadal.
Franquisme & Transició. Revista d’història i cultura, núm. 4 (2016)
Ha aparegut el quart número de la revista Franquisme & Transició. Inclou, a la secció d’estudis, articles de Miguel Díaz Sánchez, Cristian Ferrer González i Carlos Ordás; i, a la de ressenyes, textos de Jordi Font Agulló, Ricard Martínez i Muntada i Aram Monfort.
Forti, Steven, “El mito del corporativismo en el ‘fascismo de izquierda’ italiano. El caso de la revista La Verità (1936-1943)”; Marín, Martí, “La democracia orgánica como forma de representación política: un análisis de las formulas de cooptación de procuradores en Cortes y de sus resultados”, Estudos do Século XX, núm. 16 (2016).
En el dossier “Corporativismo e doutrinas sociais”, editat per Álvaro Garrido i António Rafael Amaro, hi trobem els articles de Steven Forti i Martí Marín. Forti (pp. 113-128), analitza a partir de l’estudi de cas de la revista La verità, –dirigida per l’exlíder comunista Nicola Bombacci i amb una important participació d’altres exdirigents d’esquerres, convertits al feixisme a partir de l’ascens de Mussolini al poder-, el mite del corporativisme en l’anomenada “esquerra feixista”. I Martí Marin (pp. 89-112), centra el seu article en l’estudi del corporativisme en el cas de les Corts Espanyoles a partir dels mètodes de selecció dels seus membres. L’autor arriba a la conclusió que si bé aquesta càmera sería només parcialment corporativa, sí que serà, fonamentalment, una representació de les pròpies institucions del règim amb un pes determinant del partit únic FET y de las JONS.
Forti, Steven, “Gli storici e l’indipendenza catalana. Il dibattito sulla stampa (2012-2016)”; Molinero, Carme i Ysàs, Pere, “Il problema catalano, il problema spagnolo. Dal franchismo alla democrazia” Spagna Contemporanea, núm. 50 (2016)
La revista italiana Spagna Contemporanea ha dedicat el seu número 50, que marca els 25 anys de vida de la revista, a la qüestió catalana. Al dossier monogràfic, el primer sobre aquesta temàtica en llengua italiana, hi trobem les contribucions de diferents historiadors espanyols i italians experts en la qüestió. Entre aquests, assenyalem l’article de Carme Molinero i Pere Ysàs (pp. 39-68) on es descriu el paper del catalanisme popular enfront el franquisme i la seva idea centralista d’Espanya i la influència que el catalanisme va acabar aconseguint en el camp de l’antifranquisme; fins al punt que les organitzacions unitàries de l’oposició inclouran en el seu programa democràtic les seves principals reclamacions. Steven Forti (pp. 169-214), en el seu article, proporciona una visió general del debat sobre la independència de Catalunya a partir de les intervencions en premsa dels historiadors espanyols entre el 2012 i el 2016, posant de manifest alguns punts comuns en l’anàlisi de les causes de l’aparició d’una reclamació d’independència, però també profundes divergències d’opinió.
Forti, Steven, “Da Mosca a Vichy. Paul Marion (1899-1954), una biografia intellettuale”, Storia e problemi contemporanei, núm. 71 (2016), pp. 113-138.
En el número 71 de la revista italiana Storia e problemi contemporanei hi ha l’article de Steven Forti titulat “Da Mosca a Vichy. Paul Marion (1899-1954), una biografia intellettuale”. Es tracta d’un anàlisi de la trajectòria biogràfica i intel·lectual del polític i periodista francés Paul Marion que de jove quadre comunista als anys vint es va convertir, després d’una deriva feixista, en secretari general d’informació i propaganda al règim de Vichy.
Forti, Steven y Lo Cascio, Paola: “Catalunya Calling. La questione catalana, la Spagna e la crisi europea”, Tetide. Rivista di studi mediterranei, núm. 3 (2016)
En el darrer número de la revista italiana Tetide. Rivista di studi mediterranei hi ha l’article “Catalunya Calling. La questione catalana, la Spagna e la crisi europea” escrit per Steven Forti i per Paola Lo Cascio. Es tracta d’un anàlisi de la situació política a la Catalunya dels darrers deu anys, entre la reforma de l’Estatut d’Autonomia i l’aparició del procés sobiranista, que presta atenció a les dinàmiques polítiques espanyoles i al context europeu.
Foguet, Francesc, «El teatre de Baltasar Porcel i la censura franquista», Estudis Romànics, vol. 38 (2016), p. 213-237.
Els expedients teatrals conservats a l’Archivo General de la Administración d’Alcalá de Henares sobre algunes de les obres de Baltasar Porcel revelen els tràmits, els procediments i els paràmetres que hi aplicava l’engranatge censori franquista. Aquest estudi analitza el contingut de les sol•licituds d’edició d’Els condemnats (1959), La simbomba fosca (1962) i Teatre (1965), i també de representació d’Història d’una guerra, El general, Romanç de cec, Els condemnats, La simbomba fosca i Èxode, en aquest cas presentades per diverses companyies durant el període de 1966 a 1973. Els censors vetllaren perquè els textos que es volien publicar o representar s’adiguessin a l’ortodòxia ideològica i moral del règim franquista; en aquest sentit, es mostraren amatents a censurar les peces que, de manera explícita o implícita, permetien extrapolar la crítica que s’hi feia al context lúgubre de la dictadura franquista o que directament atemptaven contra els pilars estructurals del règim, com ara el Cap de l’Estat, l’Església o l’Exèrcit.
Carlos Ángel Ordás, “Noviolencia, objeción de conciencia e insumisión en España, 1970-1990”, a Polis, núm. 43 (2016)
La resistència al servei militar obligatori a Espanya durant el darrer terç del segle XX va servir per a articular un important moviment antimilitarista i juvenil. Aquest moviment va començar durant la dècada dels setanta, molt lligat a la doctrina de la no violència i a la seva vinculació a l’objecció de consciència. Durant la dècada següent, la resistència al servei militar es va fer cada cop més extensa entre la joventut espanyola. L’àmplia desobediència a les lleis de conscripció va forçar la fi del servei militari obligatori. Per a aconseguir aquest objectiu, el jovent desobedient va haver de fer front a diversos contexts polítics que els obligava a redefinir les seves estratègies, les quals aconseguiren un progressiu augment en els suports socials i un constant transavassament generacional producte, en part, del desgast del Govern per la mateixa repressió inflingida que derivava de la desobediència civil cada cop més extensa.
Antonio César Moreno Cantano, “Propaganda del odio y del miedo. Una exposición anticomunista en la Francia de Vichy: Le bolchevisme contre l’Europe (1942)”, a Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, núm. 25 (1/2016).
En el número 25 de la revista digital Diacronie. Studi di Storia Contemporanea, s’ha publicat l’article d’Antonio César Moreno Cantano titulat “Propaganda del odio y del miedo. Una exposición anticomunista en la Francia de Vichy: Le bolchevisme contre l’Europe (1942)”. Durant la Segona Guerra Mundial es van potenciar a tota l’Europa de l’Eix una sèrie d’actes públics que pretenien contribuir a l’odi de determinats grups socials. Sota l’estela del Tercer Reich, la França de Vichy va desplegar per tot el país una sèrie d’exhibicions l’objectiu de les quals era vilipendiar i deshumanitzar a uns col·lectius concrets, com eren els jueus, els comunistes i els maçons. Era el cas d’exposicions com La Franc maçonnerie dévoilèe (1940), Le Juif et la France (1941) o Le Bolchevisme contre l’Europe (1942), objecte d’aquest estudi. Aquest article aprofundeix en les tècniques emprades en aquesta propaganda de l’odi i en els fruits literaris als que va donar lloc. Inscriu la investigació en la Història de les emocions, els principals impulsors de la qual han estat Peter Burke, Barbara H. Rosenwein o William M. Reddy, recorrent a l’odi i a la por com a eixos del seu discurs històric i a l’explotació que d’ambdós sentiments van realitzar les autoritats de la Nova França per aconseguir l’adoctrinament de la població cap a una determinada ideologia.
Steven Forti i Xosé M. Núñez Seixas (coords.), “Traiettorie biografiche del fascismo spagnolo”, a Spagna contemporanea, Semestrale di storia, cultura e bibliografia, Anno XXV, núm. 48 (2015).
En aquest número de la revista Spagna contemporanea s’ha publicat un dossier coordinat per Steven Forti i per Xosé M. Núñez Seixas. Aquest dossier inclou una introducció elaborada pels coordinadors (pp. 9-14), un article de Francisco Morente titulat “Il falangista «rivoluzionario». Tre momenti nell’itinerario politico di Dionisio Ridruejo” (pp. 59-80) i un article del propi Forti, titulat “Un rojo nella Falange. La deriva fascista di Óscar Pérez Solís” (pp. 105-128). Ambdós articles són assajos sobre biografies.
Miguel Ángel Del Río Morillas, “Acción regional e López Rodó: il «regionalismo bien entendido» di Alianza Popular (1976-1977)”, a Nazioni e Regioni. Studi e richerche sulla comunità immaginata, núm. 6 (2015), pp. 63-80.
En aquest sisè número de la revista Nazioni e Regioni, especialitzada en l’estudi de la nació i els nacionalismes, s’inclou l’article de Miguel Ángel Del Río Morillas que porta per títol “«La persistenza della nazione». Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”. En aquest, l’autor analitza l’ús del concepte propi de regionalisme per part d’Alianza Popular en els últims mesos del franquisme i primers de la transició a la democràcia. Aquest sisè número inclou també una resenya de Pau Casanellas sobre el llibre de Carme Molinero i Pere Ysàs La cuestión catalana. Cataluña en la transición española, Crítica, Barcelona, 2014 (pp.118-120).
Steven Forti, “Un contrato basado en la ambigüedad. Entrevista con Enric Juliana”, a Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual, núm. 3 (2015), pp. 124-131.
En el número 3 de “Tiempo Devorado. Revista de Historia Actual”, s’ha publicat el dossier titulat “Processant el “procés”: sobre l’onada independentista catalana”, coordinat per Enric Ucelay Da Cal. En aquest, s’hi troba també la contribució de Steven Forti “Un contrato basado en la ambigüedad. Entrevista con Enric Juliana”. Es tracta d’una entrevista amb l’actual director adjunt de “La Vanguardia” sobre el procés sobiranista i la qüestió catalana en les últimes quatre dècades.
Steven Forti, “Herida, tatuaje y recuerdo. Experiencia humana, transposición literaria e influencia política de la Gran Guerra en Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle”, a Rubrica Contemporanea, núm. 8 (2015), pp. 49-68.
En el número 8 de la revista Rubrica Contemporanea s’ha publicat el dossier titulat “Guerres i postguerres a l’europa contemporània” coordinat per Maximilano Fuentes Codera. Entre altres contribucions, es troba l’article de Steven Forti titulat “Herida, tatuaje y recuerdo. Experiencia humana, transposición literaria e influencia política de la Gran Guerra en Curzio Malaparte y Pierre Drieu La Rochelle. En aquest article, Forti ofereix una reflexió al voltant de la Gran Guerra com a experiència humana i com a ferida indeleble en la producció literària de dos membres d’una generació d’intel·lectuals nascuts a l’última dècada del segle XIX, crescuts en la belle époque i soldats en les trinxeres europees entre 1914 i 1918, l’italià Curzio Malaparte i el francès Pierre Drieu La Rochelle. Els dos escriptors tenen la peculiaritat d’haver estat uns trànsfugues entre les grans ideologies del segle XX.
Steven Forti, “Vèncer, convèncer i subvencionar. Violència i consens al feixisme italià”, a L’Espill (segona època), núm. 49 (2015), pp. 46-59.
En el número 49 de L’Espill, revista fundada per Joan Fuster, s’ha publicat un article de Steven Forti titulat “Vèncer, convèncer i subvencionar. Violència i consens al feixisme italià”. En aquest l’autor presenta unes reflexions sobre les qüestions de la violència, la repressió i el consens en el règim feixista italià, analitzant tant els organismes de repressió creats pel règim de Mussolini (policia política, Tribunal Especial, confinament polític, etc.) com els que intentaren mantenir i augmentar el consens entre la població (partit, sindicats, OND, GIL, GUF, etc.).
Martí Marín Corbera: “Migrantes, fronteras y fascismos. El control de los desplazamientos por parte del régimen franquista, 1939-1965”, a Spagna contemporanea, Semestrale di storia, cultura e bibliografia. Anno XXIV, núm. 47 (2015), pp. 79-94.
En aquest número de la revista Spagna contemporaneas’inclou l’article de Martí Marín que porta per títol “Migrantes, fronteras y fascismos. El control de los desplazamientos por parte del régimen franquista, 1939-1965”. En aquest, l’autor enfoca la perspectiva del règim franquista respecte els desplaçaments interns de població que es donen a Espanya durant una part significativa de la seva existència. En contra d’algunes creences infundades, Marín argumenta i analitza la preocupació de les autoritats de la dictadura front els moviments de població massius que tracten de frenar i revertir.
Carme Molinero Ruiz i Pere Ysàs Solanes: “Un proceso policéntrico. La transición de la dictadura a la democracia en España”, a Avances del Cesor, revista científica editada por el nodo CESOR (Centro de Estudios Sociales Regionales) de la Unidad Ejecutora en Red, ISHIR (Investigaciones Socio-históricas Regionales) dependiente del Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas (CONICET) y de la Universidad Nacional de Rosario (UNR), vol. 12, núm. 12 (2015, primer semestre), pp. 189-207.
La transició de la dictadura a la democràcia a Espanya compta ja amb una bibliografia important encara que la seva caracterizació és notablement diversa entre diferents corrents historiogràfiques. Tanmateix, un element notablement comú en les diferents interpretacions és l’escassa atenció prestada a la dinàmica desenvolupada entre centre i perifèria.
L’article parteix de la tesi que, per un costat, la transició de la dictadura a la democràcia en els anys setanta va ser possible perque la oposició política-social s’havia estès suficientement com per aconseguir que el règim instaurat el 1939 patís una crisi profunda abans de la mort de Franco. Per un altre costat, sosté que la dinàmica política en la perifèria peninsular va ser decisiva en l’empenta de l’antifranquisme observat globalment. A partir d’ambdues premises, a l’article s’analitzaran els elements que permeten sostenir una visió més complexa del procés general que desembocarà en la instauració de la democràcia a Espanya i que té un dels seus corolaris més destacats en la implantació del model autonòmic per a l’organizació territorial de l’Estat, trencant amb el centralisme exacerbat durant la dictadura.
Manel Risques Corbella: “La dictadura franquista”, a Revista Reflexão e Ação, vol. 23, núm. 2, juliol-octubre 2015, pp. 170-197.
El franquisme va ser una llarga dictadura que es va fundar amb el cop d’Estat del 18 de juliol del 1936, es va ratificar el 1939 i va perdurar fins el 1977, més enllà de la mort de Franco. Es va moldejar a semblança dels règims feixistes, als que va sobreviure després de la victòria dels aliats el 1945. Va anar introduint determinats canvis en la seva ordenació política i econòmica que li van permetre sobreviure a una llarga postguerra de 20 anys, caracteritzada per la misèria, la fam i la repressió. En els 60 va experimentar el seu màxim apogeu en obrir l’economia espanyola al gran creixement econòmic occidental la qual cosa va permetre un fort desenvolupament i una profunda transformació social si bé es va mantenir un estricte immobilisme polític. La incapacitat del règim per atendre a les noves demandes socials i a les aspiracions de canvi democràtic d’una part de la societat, vertebrades per l’antifranquisme, si no era a través de la repressió, va accentuar les seves divisions internes i li va impedir disposar d’un projecte polític clar a la mort del dictador més enllà de la simple continuitat. S’iniciava una incerta transició política.
Daniel Vallès Muñío: “El TEDH no cuestiona la Ley de la Memoria Histórica, pero podría. Comentario de la STEDH de 4 de noviembre de 2014, caso Ruiz-Funes contra España”, a InDret. Revista para el análisis del Derecho (www.indret.com), núm. 4 (2015), pp. 1-19.
En aquest article publicat per InDret, revista especialitzada en l’anàlisi del Dret, Daniel Vallès exposa el camí judicial que ha realizat la família del catedràtic de dret penal Mariano Ruiz-Funes García per intentar recuperar els béns que li foren incautats pel règim franquista o per aconseguir una indemnització per dita incautació. El seu devenir judicial acaba davant el Tribunal Europeu de Drets Humans, el qual no es qüestiona en cap moment la correcció de la Llei de la Memòria Històrica. Aquesta, evita l’anulació de les sentències franquistes i únicament opta per la declaració de la seva il·legitimitat.
Andrea Geniola: “«La persistenza della nazione». Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”, a Nazioni e Regioni. Studi e richerche sulla comunità immaginata, núm. 5 (2015), pp. 149-167.
En aquest cinquè número de la revista «Nazioni e Regioni», especialitzada en l’estudi de la nació i els nacionalismes, s’inclou l’article d’Andrea Geniola que porta per títol “«La persistenza della nazione». Una raccolta critica di studi sul nazionalismo”. En aquest l’autor realitza una interessant ressenya de l’obra editada per Ferran Archilés La persistència de la nació. Estudis sobre nacionalisme (2015), una de les darreres obres de la col·lecció «El món de les nacions» de l’editorial Afers i que dóna veu, des d’una perspectiva interdisciplinar, a alguns dels majors especialistes sobre l’estudi dels nacionalismes.
Moreno Cantano, Antonio César i López Zapico, Misael Arturo: “Propaganda positiva en la Francia ocupada y el régimen de Vichy: el cicló de exposiciones de la France Européene”, a Circunstancia. Año XIII, núm 36, enero 2015.
La propaganda jugà un paper essencial dins del procés de brutalització que va experimentar la societat europea durant la primera meitat del segle XX. El clima bèl·lic que caracteritzà la dècada dels anys trenta amb l’auge dels feixismes va acabar germinant en un discurs de la por i l’odi que es va radicalitzar amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. Tanmateix, durant aquest mateix període també es va desenvolupar una propaganda positiva que cercava mostrar a la societat la bondat del projecte polític d’aquests règims totalitaris. En el present article s’exposa un exemple d’aquesta propaganda d’afirmació a través de l’anàlisi del discurs oficial del Règim de Vichy i les seves complexes relacions amb un Tercer Reich preocupat únicament pels seus propis interessos.