Pere Ysàs, “Mobilisation : les opposants n’ont pas renoncé”, L’Histoire, nº 103, abril-juny 2024, pp. 96-99
La revista publica un dossier amb el títol “L’Espagne de Franco: un pays broye” (L’Espanya de Franco: un país destrossat) i la següent presentació general: “Nascut de la guerra d’Espanya, el franquisme va ser un règim més sagnant que el feixisme italià. Tanmateix, va aconseguir mantenir-se després de 1945 i, a partir dels anys 1960, fins i tot va atraure els turistes. Com explicar-ne la longevitat? Una immersió en quaranta anys d’una dictadura poc coneguda”. Hi participa un seguit de destacats especialistes en el període, entre ells Pere Ysàs, que se centra en l’acció mobilitzadora de l’oposició.
Pau Casanellas, “Entre el marxismo y el patriotismo: el independentismo catalán en el ciclo global de violencia política del «largo 68»”, Historia Social nº 105, 2023, pp. 65-85.
Entre els anys seixanta i setanta del segle XX, un cicle de mobilització social va recórrer gran part del món. Un dels vessants d’aquest llarg 68 va ser la violència política, que a Espanya va estar fortament condicionada pel franquisme. De vegades, aquest fenomen es va interrelacionar amb l’emergència de nacionalismes subestatals, freqüents a diversos països de l’Europa occidental durant la segona meitat del segle XX. En aquest article s’analitzen, partint de la pròpia documentació, les principals organitzacions armades que van sorgir de l’independentisme català en aquest context, situades entre l’empremta marxista i el simple patriotisme.