El passat 15 d’abril la Comissió Europea va anunciar que havia obert un expedient contra Google per abús de posició de domini (STATEMENT/15/4785). És un cas del que en sentirem a parlar sovint doncs pot tenir grans implicacions. Per aquesta raó val la pena fer algunes consideracions.
La Comissió Europea acusa a Google d’haver infringit el Dret europeu de la competència; en particular, d’haver abusat de la seva posició de domini. El Dret de la competència és un conjunt de normes que vetllen per a que els empresaris es barallin per col·locar els seus productes als consumidors. La raó és que el millor sistema econòmic és el competitiu doncs és el que menys recursos consumeix i el que garanteix el millor desenvolupament, tant en termes quantitatius com qualitatius. Per això la Comissió explica que, amb el cas Google, persegueix que els consumidors i les empreses innovadores es beneficiïn d’un clima de competència.
L’art. 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea prohibeix l’abús de posició de domini. Malauradament no defineix els elements d’aquest il·lícit; només en dona quatre exemples. El Tribunal de Justícia, que és l’intèrpret màxim del Dret de la Unió Europea, defineix la posició de domini com el poder econòmic del que gaudeix una empresa que li permet actuar amb independència de la resposta dels seus competidores, clients i dels consumidors (sentència 13.2.1979, C-85/76, Hoffmann-La Roche). Ara bé, aquest poder per sí mateix no es il·legal. El que està prohibit es abusar d’ell. I la Comissió el caracteritza com aquella conducta que una empresa duu a terme aprofitant-se del seu poder i que no hauria dut a terme de trobar-se sotmesa a la pressió dels competidors.
No existeix cap dubte de que Google gaudeix d’una posició de domini en el mercat de les recerques per internet, doncs més del 90 per cent de les cerques que es fan a Europa utilitzen el seu motor de busca. Quant a l’abús, la Comissió l’acusa de dur a terme quatre conductes que poden merèixer aquesta màcula. La principal afecta al motor de comparació de compres de Google. Segons la Comissió, el gegant nord-americà podria estar distorsionant els resultats de les cerques a internet, donant preferència al seu servei de compra (comparison shopping product) respecte dels dels seus competidors. Les altres conductes que poden ser il·lícites són copiar el contingut de les pàgines web dels rivals (scraping), imposar l’exclusiva en els acords de publicitat i restringir la capacitat de utilitzar plataformes publicitàries competidores. Per si fos poc, també ha engegat una investigació respecte Android (MEMO/15/4782).
Aquest expedient serà força complicat i donarà més d’un mal de cap a la Comissió. En primer lloc, per que Google és una empresa nord-americana. Això no impedeix que la Unió Europea pugui sancionar-la doncs tota empresa que operi en un mercat europeu queda sotmesa a les lleis d’aquesta. Però pot generar tensions diplomàtiques, donat que Google és una de les principals –si no la principal- empreses tecnològiques dels Estats Units. A més, aquest país ha rebutjat sancionar-la. Per això, Margrethe Vestager, la comissària europea de la competència, va volar cap a Washington només acabar d’anunciar que la Comissió havia obert l’expedient.
En segon lloc, la Comissió haurà d’emprar-se a fons per fer front a l’exèrcit d’advocats de Google. I això va ser una de les causes que va fer que l’anterior comissari de la competència, Joaquin Almunia, tingues recances a iniciar el procediment. Preferia dialogar amb Google per tal d’aconseguir que aquesta reconsideres la seva conducta abans d’iniciar un expedient. La raó era que aquest consumiria bona part dels recursos de que disposava la Comissió i li impediria entrar a fons en altres casos que també mereixien la seva atenció. Doncs bé, la nova comissària no només inicia un procediment contra Google sino que el dimecres 22 d’abril va anunciar que també havia incoat un expedient contra Gazprom, el gegant rus del gas (STATEMENT/15/4834). Valentia, inconsciència o geopolítica?
Per últim, la decisió de la Comissió no finalitzarà el procediment. Tant si decideix sancionar a Google com si l’absol, hi haurà un recurs davant del Tribunal de Justícia, que tindrà la última paraula. Sembla evident que la multinacional nord-americana no es conformarà amb una decisió sancionadora i esgotarà totes les vies per lliurar-se d’una possible condemna desfavorable. I si la Comissió l’absol, hi ha varies empreses que ja han anunciat el gegant tecnològic que recorreran aquesta decisió davant del TJUE. I això es produirà en un moment en que el Tribunal està en crisi, segons informa la premsa econòmica: manca de personal i de finançament, allau de casos, ego dels jutges, lluita pel control…
O sigui, que tenim entreteniment assegurat pels propers mesos o anys. Jo ja he posat la bossa de crispetes al microones…
* publicat a Comerç i Ciutat, 2015, núm. 57 (maig)