Presentació
Les VII Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials estan pensades com un espai d’anàlisi i debat entre professors d’ensenyament primari, secundari i batxillerat i investigadors i professorat de didàctica de les ciències socials sobre els principals problemes de l’ensenyament i de l’aprenentatge de les ciències socials, de la geografia i de la història. A més de ser un espai de trobada d’investigadors procedents de països europeus i d’Amèrica interessats per l’anàlisi de problemàtiques comunes i per compartir els resultats de les seves recerques, de la situació de l’ensenyament, de les innovacions didàctiques i de la formació del professorat en els seus respectius països.
La temàtica de les VII Jornades es centra en el tractament de les “Qüestions Socialment Vives” o dels “Problemes Socials Rellevants”. Es tracta d’analitzar i conèixer recerques i propostes curriculars que ens mostrin el paper del present, de l’actualitat i dels seus problemes en el currículum d’història, geografia i ciències socials.
La importància de tractar “les qüestions socialment vives” o “els problemes socials rellevants” en l’ensenyament de les ciències socials, la geografia i la història forma part d’una antiga tradició els orígens de la qual venen del temps de Dewey i l’Escola Nova, si no de més enllà. Ha estat, però, una tradició minoritària que, des de fa uns anys, ha anat adquirint més rellevància tant com a resultat de la seva incorporació als currículums, de la presència de propostes innovadores i de materials curriculars com dels resultats de la recerca en les disciplines de l’àrea.
Pel que fa al currículum cada vegada s’insisteix més a pràcticament arreu del món en què la finalitat més important dels ensenyament socials, geogràfics i històrics és la formació d’una ciutadania democràtica capaç d’ubicar-se en el seu món i participar en la seva millora.
Per altra banda, cada vegada hi ha més propostes que consideren que els “problemes socials rellevants” o les “qüestions socialment vives”, haurien de convertir-se en els continguts centrals del currículum de ciències socials, geografia i història, per donar resposta als reptes de la societat del segle XXI. És, s’afirma, la manera de donar sentit a “la competència social i ciutadana”, ja que es parteix de la realitat, es focalitza en ella i es busca l’acció conscient, responsable i informada. Per aquest motiu, l’actualitat en forma de problemes socials ha de ser part activa del coneixement que es transmet als centres escolars. Per Legardez (2003), les “questions sociales et historiques, socialement vives” són aquelles que posseeixen els requisits següents: a) han d’estar vives en la societat; b) vives en els sabers de referència; c) i, vives en els sabers escolars. Per Evans, Newman y Saxe (1996), “les qüestions problemàtiques són aquelles en les que la gent pot discrepar de manera intel·ligent i ben informada” i que es refereixen al passat, al present i al futur i poden centrar-se en fets, valors, creences, etc