Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º). El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima.

Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.

Coordenades UTM: 31N 4640986N; 507021E. Altitud: 281 m s.n.m

Com arribar-hi: A la dreta del camp de la Cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals. A 950 metres de distància, en un replà vora la carena d’aquesta serra, a mà dreta i a pocs metres del camí, és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.

Tipus de terreny geològic: La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Materials: Manuel Cazurro el va excavar a l’any 1911 amb resultats negatius. En l’excavació d’Esteva (publicada al 1965) tampoc s’hi trobà res, la causa podria ser que el monument hagués estat intervingut i pertorbat al llarg de la seva història.

Cronologia: 2700-2200 A.N.E.

Notícies històriques: Es va donar a conèixer per primer cop per part de Manuel Cazurro i Ruiz l’any 1912. A la seva primera visita al juliol de 1911 va nomenar aquest dolmen com a “Dolmen de la Carena de la Serra de Cals”.

Lluís Pericot i García el va classificar com a “cista” a la seva tesi doctoral al 1925, posteriorment a l’any 1950 va fer una revisió de la seva tesi i el va re-classificar entre les cistes petites obertes.

Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà, amb bones planimetries, l’any 1965. No el classificà per trobar-se incomplert.

Intervencions: Excavat per Cazurro al 1911 i posteriorment per Lluís Esteva (1965).

Nº Referència altres catàlegs: nº7 del llistat de monuments megalítics a Tarrús et al. (1990).

Per saber-ne mes:        

  1. Cazurro i Ruiz (1912), pàgs. 61-62; (fotografía Làm XXIX)
  2. Bosch i Gimpera (1919), pàg.112
  3. Rovira i Virgili (1922), pàg.354
  4.  Pericot i García (1925), pàg.96, núm.32; Làm. II, 55
  5. Serra-Rafols (1930), pàg.48 bis
  6. Pericot i García (1950), pàg. 148, núm. 61; Fig. 34, 32
  7. Pla I Cargo (1946) pàg.114
  8. Sales (1963), pàg. 108
  9. Esteva I Cruañas (1965), Corpus II
  10. Badia I Homs (1977), pàg.207
  11. Badia I Homs (1981) pàg. 376
  12. Grau I Ferrando/Planas I Casamitjana (1988), Girona pas a pas, vol.I, pàg.542
  13. Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.
Dolmen de la Serra de Cals. Vista des del Sud-Est (SAPPO)
Dolmen de la Serra de Cals. Vista des del Nord (SAPPO)
Planta del Dolmen de la Serra de Cals. Esteva 1965
Dolmen de la Serra d’en Cals. Esteve 1965

Situació:


Mostra E-Ruta Dolmens de la Serra de Cals en un mapa més gran