El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és possiblement el més conegut d’aquesta part de les Gavarres degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent.  Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.

El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).

Coordenades UTM: 31N4640959N; 506943E. Altitud: 290 m A.N.E.

Com arribar-hi: A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals. A 1quilòmetre de distància, a l’esquerra i a pocs  metres del camí, en la carena de la serra és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.

Tipus de terreny geològic: Arenisca grauwacosa (segons el dr. Luis Pallí). La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Materials: Pallarès va trobar un fragment de vas de perfil carenat. Esteva trobà un fragment de ceràmica basta de color marró clar, amb desgreixant de quars (Esteva, 1965a: 21)

Cronologia: 3000-2500 a. C

Notícies històriques: Vicenç Piera i Tossetti i Miquel Torroella i Plaja comenten en un treball publicat a l’any 1881 l’existència d’un “dolmen prehistòric” a Fitor, no el van citar però feien referència al Dolmen dels Tres Peus, ja que al 1917 en la tercera edició d’aquesta obra tornaren a referir-se a aquest monument i publicaren un fotografia.

Jon Bautista Camós va donar noticia a i una fotografia a Francesc Carreras i Candi que el cità en una publicació a l’any 1905 i al 1911. Al mateix any Joaquim Botet i Sisó en publicà la primera fotografia.  Manuel Cazurro i Ruiz el va visitar-ho al 1911 i el publicà l’any 1912 amb una descripció, planta i fotografia i l’anomenà Dolmen Gran de Fitor o Pedra dels Tres Peus.

Lluís Pericot el va classificar a la seva tesi l’any 1935 i el classificà com a cista. També cita que va ser excavat per Alfred Klaebisch i que desconeix el resultat de l’excavació. En la revisió de la seva tesis a l’any 1950 Pericot el reclassificà com a cista semitancada o tancada. Cita també la troballa de Pallarés. Lluís Esteva i Cruañas el publicà – sense excavar-lo- amb bones planimetries (Esteva, 1965a:20-21) i el classificà com a cambra de tendència poligonal. Informa que Alfred Klaebisch no va excavar mai cap dolmen a Fitor.

Al 1984, Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual el classificaren com a una cambra simple subcircular.

Enriqueta Pons i Brun el publica com a cambra simple amb una fotografia al 1987.

Intervencions: No s’hi ha dut  a terme intervencions arqueològiques. Esteva comunica no haver-ho excavat degut a la perillositat en que presenta el monument després del buidatge dut a terme per furtius. Segons publica d’Esteva (Esteva, 1965) el jaciment va ser perillosament buidat fins al extrem que la capçalera va quedar totalment descoberta, arribant a profunditzar a la pròpia roca del fons.

Nº Referència altres catàlegs: nº 8 del llistat de monuments de sepulcres megalítics. de Tarrús et al. (1990).

Per saber-ne mes:

  1. Carreras i Candi (s.d/1911), pàg. 786
  2. Botet i Sisó (s.d./1911), pàgs. 169, 617 (fotografia pàg.616)
  3. Cazurro i Ruiz (1912), pàg. 60 (fotografia Làm. XXIII)
  4. Bosch i Gimpera (1919), pàg. 112
  5. Rovira i Virgili (1922), pàgs. 353-354
  6. Pericot i García (1925), pàg.96, núm, 33; planta II, 36
  7. Serra-Ràfols (1930), pàg. 48 bis
  8. Pericot i Garcia (1934), pàg. 165
  9. Carreras i Candi (s.d.-1940), pàg.10
  10. Pericot i Garcia (1950), pàg. 148, núm.62; planta fig. 35.8
  11. Pla i Cargo (1946), pàg. 115
  12. Sales (1963), pàgs. 106-107
  13. Esteva i Cruañas (1965), Corpus II
  14. Cura i Morera/Castells i Camp (1977), pàg.82
  15. Badia i Homs (1977), pàg. 207 (fotografia pàg.211)
  16. Rauret (1978), pàg. 72
  17. Badia i Homs (1981), pàgs. 376; (fotografia pàg.375)
  18. Esteva i Cruañas (1983), pàgs. 13-27
  19. Tarrús I Galter/Castells i Camp/ Chinchilla I Sánchez/Vilardell i Pascual (1984), pàg.85
  20. Grau I Ferrando /Planas i Casamitjana (1988), Girona pas a pas, vol.I, pàg. 542
  21. Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.
Dolmen dels Tres Peus. Vista des de l’Oest (SAPPO)
Dolmen dels Tres Peus. Vista des del Sud (SAPPO)
Dolmen dels Tres Peus. Vista des del Nord (SAPPO)
Planta del dolmen dels Tres Peus. Esteva 1965

Situació:


Mostra E-Ruta Dolmens de la Serra de Cals en un mapa més gran