Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. La seva entrada és orientada al sud-est (170º +/- 5º). El monument visible amida interiorment 1,70m de llarg, per 0.80 m d’ample, per 1.10m d’alçada màxima.
Actualment el dolmen conserva 4 lloses de la seva cambra i passadís i la coberta de la cambra molt inclinada. Del túmul que devia cobrir l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis visibles.
Coordenades UTM: 31N 4640986N; 507021E. Altitud: 281 m s.n.m
Com arribar-hi: A la dreta del camp de la Cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals. A 950 metres de distància, en un replà vora la carena d’aquesta serra, a mà dreta i a pocs metres del camí, és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.
Tipus de terreny geològic: La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.
Materials: Manuel Cazurro el va excavar a l’any 1911 amb resultats negatius. En l’excavació d’Esteva (publicada al 1965) tampoc s’hi trobà res, la causa podria ser que el monument hagués estat intervingut i pertorbat al llarg de la seva història.
Cronologia: 2700-2200 A.N.E.
Notícies històriques: Es va donar a conèixer per primer cop per part de Manuel Cazurro i Ruiz l’any 1912. A la seva primera visita al juliol de 1911 va nomenar aquest dolmen com a “Dolmen de la Carena de la Serra de Cals”.
Lluís Pericot i García el va classificar com a “cista” a la seva tesi doctoral al 1925, posteriorment a l’any 1950 va fer una revisió de la seva tesi i el va re-classificar entre les cistes petites obertes.
Lluís Esteva i Cruañas l’excavà i el publicà, amb bones planimetries, l’any 1965. No el classificà per trobar-se incomplert.
Intervencions: Excavat per Cazurro al 1911 i posteriorment per Lluís Esteva (1965).
Nº Referència altres catàlegs: nº7 del llistat de monuments megalítics a Tarrús et al. (1990).
Per saber-ne mes:
- Cazurro i Ruiz (1912), pàgs. 61-62; (fotografía Làm XXIX)
- Bosch i Gimpera (1919), pàg.112
- Rovira i Virgili (1922), pàg.354
- Pericot i García (1925), pàg.96, núm.32; Làm. II, 55
- Serra-Rafols (1930), pàg.48 bis
- Pericot i García (1950), pàg. 148, núm. 61; Fig. 34, 32
- Pla I Cargo (1946) pàg.114
- Sales (1963), pàg. 108
- Esteva I Cruañas (1965), Corpus II
- Badia I Homs (1977), pàg.207
- Badia I Homs (1981) pàg. 376
- Grau I Ferrando/Planas I Casamitjana (1988), Girona pas a pas, vol.I, pàg.542
- Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.
|
Situació:
|