Us trobeu davant de les runes del Mas Puig. La seva estructura és imponent, amb un cos format per una torre quadrangular amb cantoneres construïda sobre dues grans voltes i una ampliació important cap el nord. Davant la casa trobem el paller, que contenia el trull d’oli i el celler.
Aquestes runes foren una gran casa pairal, amb diferents masos que hi depenien d’ella. Segons l’acta de consagració de l’església de santa Coloma de Fitor, al segle X, l’actual Mas Puig fou un dels vilanculus (agregació de poblament) que formaven part de l’agrupament de Fitor i que ajudaren a fundar la parròquia. Actualment el mas és propietat de la fundació Catalunya-La Pedrera que l’ha transformat en un Espai Espai Natura.
En el passat aquesta casa tenia una gran influència a la zona, sent la més propera a l’església i a la seva cellera (en documents del XIV es documenta que n’era tinent en Nadal de Cals, que també tenia cases a la cellera de Fitor). Ja des del segle XIII, el Mas va estar vinculat a l’ordre del Temple, quan un cavaller templari, en Bernat Puig, es feu càrrec de gestionar els bens de l’ordre del Temple a la zona, i sobretot a les propietats vora el Camí Ral.
Per arribar fins aquí heu passat per l’antic camí de traginers o Camí Ral que unia la costa amb l’interior, l’antic camí de Palamós a la Bisbal i Girona. Si us heu fixat, encara es poden apreciar les roderes que hi han deixat carros i tartanes. Aquest camí en concret fou força utilitzat per l’intercanvi de mercaderies i informació durant èpoques passades. Però fou als segles XVIII i XIX quan la indústria del suro i el port de Palamós feu que els camins, que travessaven les Gavarres cap als nuclis importants com Palamós, La Bisbal o Girona, esdevingueren veritables vies de mercaderies. La seva importància era cabdal pel transport del suro extret als boscos, el carbó dels centenars de carboneres cremaven i la fusta de roures per construir vaixells a Nàpols. Tant era així que els ajuntaments eren els responsables de fer-se càrrec del seu manteniment sota pena de multes per part de les autoritats governamentals de no fer-ho.
Pel camí dels traginers hi circulaven vianants i mercaderies, en un temps on viatjar a peu o en mules era el mitjà de transport mes comú, i on mercats i fires eren els llocs per intercanviar i comprar productes: verdures, gra, bestiar, olles, plats, teixit, sal, peix… Totes aquestes mercaderies viatjaven pels camins i eren els traginers qui es dedicaven a fer aquest recorregut. A mula, amb tartana o a peu, carregant la mercaderia a les seves espatlles amb una civera, els traginers, anaven amunt i avall per aquests camins, amb fred o calor, descansant en les fonts del camí o reposant breument la seva càrrega en els anomenats Reposadors – afloraments natural de roca que sobresortien del camí , com el Reposador de la Pujada d’en Ribot o el Reposador del Revolt Petit del Castell, en el tram del camí de la Vall de Bell-Lloc a Palamós.
Els masos establerts a la vora del camí, com el del Mas Puig, donaven aixopluc , menjar i beure, i ajudaven a vianants i traginers en els perills que s’hi podien trobar pel camí: accidents, mal temps o bandolers.
A continuació us transcrivim un conte d’en Miquel Torroella i Plaja autor del llibre “Cuentos que son leyendas” publicat al 1905 i que reflexa aquest món de camins i bandolers a finals del S. XIX.
Per saber-ne mes:
M.A. Chamorro Tremado: L’esglèsia de Sant Feliu de Girona al Segle XIV: Els constructors “anònims” a Miscel·lània en honor a Josep Mª Marquès. 2010. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. pgs: 240-242
Gabriel Martín Roig. L’antic camí de traginers de la vall de Bell-lloc a Palamós. Revista del Baix Empordà, núm 37, juny-setembre del 2012, pàgs. 25-32.
Gabriel Martín Roig. Origen de les empreses exportadores de suro de Sant Feliu i de Palamós,1750-1760. Revista del Baix Empordà, num. 28, març-juny del 2010, pàgs. 18-28.
Joan Botey. “Fitor a l’època medieval” a Santa Coloma de Fitor, 948-1998. Palamós: Associació d’Amics de Fitor, 1999, p. 22-27
Lluís Molinas. Miquel Torroella i Plaja, cronista de les Gavarres .Revista de Girona. Núm. 204 (Gener-Febrer 2001), p. 36-39
Miquel Torroella i Plaja. Cuentos que son histórias. Hereus de Miquel Torroella i Plaja. Palafrugell. 1993.
|
Situació:
|