Us trobeu davant del dolmen de la Roca de l’Aglà, un sepulcre megalític del tipus galeria catalana, amb un passadís en forma de U. Aquest dolmen ja va ser publicat per Lluís Esteva al 1965, qui comentà que el dolmen “presenta el aspecto de un castillo de naipes que se està desmoronando”. Actualment el monument conserva 10 de les lloses mes o menys al seu lloc. Al voltant del monument es poden apreciar algunes lloses que podrien formar part del túmul de tendència circular.

A diferència de les galeries cobertes d’altres indrets com les d’Antequera, les galeries catalanes tenen la peculiaritat de que les lloses de coberta del corredor d’accés mantenen una alçada més baixa que les lloses que cobrien la cambra funerària. També presenten túmul, i existeixen variables segons la morfologia en planta del corredor, que pot presentar formes en U o en V

Al voltant del Dolmen de la Roca de l’Aglà trobareu diverses inscultures, cassoletes excavades a la roca, que formen part de la simbologia del megalitisme a la zona

Coordenades UTM: 31N 4640529N; 508106E Altitud: 246 m s.n.m.

Com arribar-hi: Passat el camp de la Cadena, a uns 750 metres, trenquem a mà esquerra. A una trentena de metres trobarem el dolmen.

Materials: s’hi han recuperat diversos fragments de ceràmica a mà.

Cronologia: pel fet de ser una galeria catalana, pot haver estat construïda entre el 2700-2200 A.N.E:

Notícies històriques: Ja conegut per Cazurro al 1911, Bosh Gimpera i Pericot al 1923, Lluís Esteva l’excavà i publicà el 1965. Esteva publica una curiosa ressenya sobre aquest dolmen: “Por lo tanto, el dolmen completo tendría mas de 3 metros de longitud, con las losas robustas de un metro de altura en la cámara, algo inferiores en la parte media y muy pequeñas en la entrada”.

Intervencions: Excavació dirigida per Lluís Esteva i publicada al 1965.

Nº Referència altres catàlegs: nº12 del llistat de monuments megalítics de Tarrús et al. (1990).

Bibliografia:

  1. Josep Oriol Font Cot (2004) Informe-Memòria de la prospecció dels següents sepulcres megalítics de Forallac, Fitor-Fonteta: Dolmen del Dr. Pericot; Serra Mitjana; Roca de la Gla; Vinya Gran; Mas Estanyet; Dolmen d’en Botey; Taula dels tres pagesos; Llobinar. Servei d’Arqueologia de Catalunya.
  2. Esteva L. (1965)
  3. Tarrús (1990)
Dolmen de la Roca de l’Aglà (SAPPO)
Dolmen de la Roca de l’Aglà (SAPPO)
Planta i fotografia del Dolmen de la Roca de l’Aglà. Esteva (1965)

Situació:


Mostra E-Ruta Dolmens de la Serra de Cals en un mapa més gran