Dolmen dels Tres Caires

Es tracta d’una probable galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. De túmul artificial amb tendència circular i restes visibles del peristàlit (conjunt de pedres situades al voltant del túmul per fer de mur de contenció o per a delimitar-ne el perímetre). La seva entrada és orientada al sud (180+/-5º). El monument visible amida interiorment 2.20m de llarg, per 0.80m d’ample, per 1m d’alçada màxima.

Actualment, el dolmen conserva la seva cambra amb l’inici del passadís formats per 6 lloses i la coberta in situ. Vora les lloses de llevant hi ha caiguda una possible coberta del passadís i més lluny, vers migdia, una llosa potser d’aquest mateix passadís.

Coordenades UTM: 31N 4640937N; 507092E Altitud: 291 m s.n.m

Com arribar-hi: Des de Fonteta s’arriba a Fitor per una pista de terra en bones condicions. De Fonteta al camp de la Cadena de Fitor hi ha una distància de 5,200 quilòmetres. El Camp de la Cadena s’anomena així degut a què des d’antic el camí es barrava amb una cadena. Avui ja no s’utilitza però la cadena i els dos suports metàl·lics que la retenen, encara es troben clavats als marges de la pista. A la dreta del Camp de la Cadena trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- puja vers la serra de la Cals. A 800 metres de distància, en un replà en la carena de la serra, a mà esquerra i a pocs metres del camí, és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.

Tipus de terreny geològic: La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.

Materials: Si l’excavació de Pallarès (únicament citada per Pericot) fou estèril, en la d’Esteva tampoc s’hi trobà res.

Notícies històriques: Va ser donat a conèixer i publicat parcialment (primera planta i una fotografia) per Manuel Cazurro i Ruiz l’any 1912. Aquest va ser nomenat pel mateix Cazurro com “Dolmen de la Pedra dels Tres Caires” en la seva primera visita al juliol de 1911.

A l’any 1925, Lluís Pericot i García el va classificar entre  les cistes al seu projecte de tesi doctoral (amb un error a les plantes). Aquest mateix cita que el monument va ser excavat per M. Pallarès amb resultats negatius i que també va rectificar la planta (informació incerta).

Lluís Esteva i Cruañas el va excavar i el va publicar amb bones planimetries l’any 1965. El classificà com a cista megalítica rectangular.

Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual l’any 1984 el classificaren com una galeria catalana petita, tal i com ha estat classificat per diversos autors posteriorment a aquesta publicació.

Intervencions: Excavat per Luis Esteva a l’any 1979. Lluís Pericot a la publicació de la seva tesis doctoral al 1925 fa referència a la excavació d’aquest dolmen per part de M. Pallarès amb resultats negatius. Fins a la data es considera informació incerta.

Nº Referència altres catàlegs: nº6 del llistat de monuments Megalítics a Tarrús et al. (1990)

Per saber-ne mes: 

1. Cazurro i Ruix (1912) pàg.62; (fotografía Làm. XXV)
2. Bosch i Gimpera (1919), pàg. 112
3. Rovira i Virgili (1922), pàgs. 354 i 359
4. Pericot i García (1925), pàg.96, núm. 30; Làm. II, 50 (per 51)
5.  Serra-Ràfols (1930), pàg.48bis
6. Carreras I Candi (s.d.- 1914), pàg.11
7. Pericot I García (1950), pàg.18 (fotografía); pàg. 148; núm. 59; Fig. 34.9 (per 17)
8. Sales (1963), pàg. 109
9. Pla i Cargol (1964), pàg. 11
10. Esteva i Cruañas (1965) Corpus II
11. Cura i Morera/ Castells i Camp (1977), pàg.87
12. Badia i Homs (1977), pàg. 207
13. Badia I Homs (1981) pàg.376
14. Esteva i Cruañas (1983), pàgs. 13-27
15. Tarrús I Galter/Castells I Camps/Chinquilla  i Sánchez/Vilardell i Pasqual (1984), pàg.90
16. Badia I Homs (1986), pàgs. 75 i 76
17. Castells i Camp (1986), pàg.129
18. Pons i Brun (1987), pàg.45
19. Grau i Ferrando/Planas  Casamitjana (1988), Girona pas a pas, vol.I, pàg. 542
20. Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.