Aquest és un dolmen del qual s’hi conserven restes visibles de la paret sud del passadís i de la possible coberta, una llosa de grans dimensions disposada horitzontalment i localitzada a l’extrem nord-est de la alineació. Les tasques d’excavació realitzades a l’any 2011 han permès confirmar la autenticitat d’aquesta alineació de lloses com a jaciment arqueològic de tipus megalític. La paret nord del passadís no es conserva. La totalitat del conjunt conservat presenta unes dimensions de 5,20m de llargària i 2m d’amplada.
Actualment (2-09-11), es conserven un total de 5 lloses de pissarra disposades de forma vertical i formant una alineació en direcció nord-est/sud-oest.
Coordenades UTM: 31N 4640876; 507239E Altitud: 264 m s.n.m
Com arribar-hi: A la dreta del camp de la Cadena de Fitor trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que —en no massa bon estat— puja vers la serra de Cals. A menys d’un quilòmetre de distancia des de la pujada, a la dreta i a pocs metres del camí, en la carena de la serra i a sobre d’un petit promontori aplanat és situa aquesta estructura megalítica. Fàcil accés.
Tipus de terreny geològic: La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.
Materials: durant els sondejos realitzats al setembre de l’any 2011 no s’hi va recuperar cap material.
Notícies històriques: donat a conèixer per part de Joan Botey (propietari de la finca) a un grup d’arqueòlegs vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Prehistòria. SAPPO) al mes de setembre de 2011. El nom de Dolmen de les Maries, provè de la persència de dues arqueòlogues anomenades Maria en el moment de la seva excavació.
Intervencions: intervingut al mes de setembre de 2011. Es realitzà un sondeig d’1x2m amb l’objectiu de trobar les lloses que formarien part de la paret nord del passadís i que completarien l’estructura. Aquestes no s’han trobat, però el sondeig ha permès conèixer la profunditat d’algunes de les lloses i documentar que les lloses estan clavades a la roca natural. No s’hi recuperà material arqueològic.
Bibliografia:
Bofill, M.; Vicente, O.; Ortiz, A (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Serra d’en Cals (Fitor-Fonteta, Baix Empordà). Setembre de 2011. (Memòria Inèdita). Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
Vicente, O.;Bofill, M.; Ortiz, A (2012): Intervenció arqueològica a la serra d’en Cals (Fitor-Fonteta, Baix Empordà). Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Girona, 2012, 83-89.
|
Situació:
|