Els Pobles Megalítics

Segons els darrers estudis, els primers humans que van començar a construir monuments megalítics es situarien en el període Mesolític (darrers grups de caçadors-recol·lectors), mentre que l’etapa de la Prehistòria on es produeix la màxima expansió del Megalitisme serà el període següent, el Neolític (primers grups d’agricultors-ramaders).

Si voleu conèixer millor en quins moments van viure els constructors de megàlits, podeu realitzar un breu viatge per les etapes de la Prehistòria…

…a més a més: les etapes de la Prehistòria

…a més a més: com es reconstrueix la història des de l’arqueologia

Poblament

El coneixement dels llocs d’assentament durant el Neolític, sobretot dels poblats a l’aire lliure no ha resultat fàcil. Donat què, en general, aquests s’ubiquen preferentment en els fons de les valls i les planes, zones que han tingut una alta activitat per part dels humans al llarg de la història, les estructures d’habitació han pogut experimentar intenses i nombroses alteracions i destruccions.

Així doncs, a partir de les dades actuals sobre els espais d’hàbitat durant el Neolític a Catalunya s’observa al igual que succeeix en tot l’àmbit mediterrani, la presència majoritària de poblats a l’aire lliure. A més a més, es continuen utilitzant les coves i els abrics per activitats variades, ja sigui com espais d‘habitació, zones d’emmagatzematge, tombes, etc.

A Catalunya s’han descobert alguns poblats a l’aire lliure que són contemporanis a la construcció dels megàlits. Destaquen entre d’altres  els assentaments de Ca n’Isach (Palau Saverdera, Alt Empordà), Serra del Mas Bonet (Vilafant, Alt Empordà), Feixa del Moro (Andorra), el de Brics d’Ardevol (Pinós, Solsonès), o el de l’ Institut de Batxillerat de Manlleu (Osona). 

Les estructures d’aquests poblats són conegudes parcialment i destaquen en alguns casos les cabanes construïdes en pedres (Ca n’Issach i Collet de Brics). En general, les estructures excavades poden ser fons de cabanes i/o depressions, fosses de planta circular , probablement corresponents a sitges o contenidors amortitzats amb deixalles. Més significativa és l’estructura del poblat de Ca n’Isach, datat entre finals del IV mil·lenni fins a inicis del III mil·lenni. L’excavació d’aquest jaciment va permetre documentar un poblat d’ocupació permanent amb diverses estructures tipus casa amb murs-sòcol fets de pedra, llars de foc, i estructures d’emmagatzematge com sitges, etc. A més a més, Ca n’Isach es troba situat a l’entorn immediat de tres sepulcres megalítics empordanesos (Barraca de’n Rabert, Mas Bofill i Devesa).

Subsistència

L’explotació de plantes i animals mitjançant l’agricultura i la ramaderia es va iniciar durant el període Neolític. Aquest moment històric va marcar una de les transformacions econòmiques de la humanitat més significatives. Principalment les primeres experiències agrícoles es van dur a terme a partir de dues grans famílies vegetals: els cereals i les lleguminoses. La domesticació de plantes i animals es va produir per primera vegada a la zona del Pròxim Orient, però ràpidament aquests coneixements es van difondre àmpliament per la zona Mediterrània i el continent europeu. Així doncs, les activitats de subsistència prioritàries dels constructors dels sepulcres megalítics van ser les derivades de la producció agrícola i ramadera. 

Pel que fa a l’agricultura, cal destacar que les espècies de cereals objecte del cultiu més antic a Europa i Pròxim Orient pertanyen principalment a dues famílies: els blats (Triticum) i els ordis (Hordeum). Les lleguminoses són l’altre gran grup de plantes que van ser conreades simultàniament amb els blats i els ordis, encara que possiblement en menors proporcions. Les principals varietats conreades van ser la fava (Vicia faba L.), el pèsol (Pisum Sativum L.) i les llenties (Lens culinaris Med.), i més esporàdicament, els erbs (Vicia ervilia) i les guixes (Lathyrus cicera L.).

Cal destacar que la introducció del cultiu no degué implicar que s’abandonés la pràctica de la recol·lecció de vegetals silvestres, com és el cas dels fruits (aglans, pinyons, avellanes,..) o de plantes com l’espart i el lli, les quals en etapes més recents es relacionen amb les labors de cistelleria, fabricació de teixits, etc.

Juntament amb les practiques agrícoles, la ramaderia va constituir un gran sistema de producció que s’inicià juntament amb l’agricultura durant el període Neolític. Aquesta nova pràctica no es va limitar únicament al subministrament de productes primaris animals (carn, pell,…), que ja s’obtenien amb la caça, sinó que el control de la gestió dels ramats va comportar l’ampliació dels recursos obtinguts, com els productes derivats (llet, llana,…). Cal destacar també la utilització dels animals vius per aprofitar la seva força i energia per a les labors de transport i en els treballs agrícoles. Finalment, els animals domèstics constituïen en si mateixos reserves importants i/o béns que es podien dedicar a l’intercanvi.

La primera espècie domesticada documentada a Catalunya va ser el gos (Canis Familiaris), domesticat en context d’últims caçadors-recolectors ara fa 10.000 anys. Amb l’inici del Neolític es documenten de forma simultània a Catalunya la presència d’espècies animals domèstiques: la cabra (Capra Hircus), l’ovella (Ovis àries), els bòvids (Bos Taurus) i els suids (Sus domesticus). Els ramats d’animals domèstics van tenir a partir d’aquest moments un pes important a la subsistència dels grups humans, encara que aquests es van complementar amb recursos salvatges (cèrvids, lagomorfs i porcs senglars, així com els recursos de pesca, la recol·lecció de mol·lusc i la caça d’aus migratòries a les zones de costa).

Un altre aspecte rellevant de l’economia d’aquest període és l’ increment dels intercanvis de matèries primeres o productes elaborats. A Catalunya destaca la circulació d’elements com la variscita i les petxines, materials que van ser utilitzats per a la fabricació d’ornaments que formen part dels aixovars funeraris (denes de collaret, penjolls). Un altre element d’intercanvi a destacar en aquesta zona és el sílex de bona qualitat i l’obsidiana que constituïa una matèria lítica de procedència forana a Catalunya.

…a més a més: les mines de variscita de Can Tintorer

Tecnologia

L’aparició i consolidació de les primeres societats agropecuàries ve acompanyada de la creació de nous útils que participen en les noves activitats productives. Entre les innovacions més significatives destaca l’aparició de la ceràmica. Es tracta d’una innovació de primer ordre per la seva significació tecnològica i pel seu paper com a contenidor en nombrosos usos quotidians. La tecnologia per la seva fabricació inicialment era molt senzilla, però ràpidament es documenta una evolució per fabricar vasos de millor qualitat. La ceràmica té una influència significativa en la conservació, preparació i consum dels aliments. Certament, es poden coure aliments sense recipients ceràmics, però el seu ús incrementarà el ventall de productes susceptibles de ser consumits.

Els nous treballs agrícoles van requerir l’ús d’un conjunt important d’útils, alguns d’ells ja existents en el període anterior. Així, en el procés d’obrir nous camps de cultiu i la preparació de la terra intervenen les destrals i les aixes, compostes per una fulla de pedra polida i mànec de fusta. Els utensilis per a la sega també adquireixen un gran desenvolupament en el Neolític: es tracta de la falç i el ganivet de sega, els dos amb la zona de tall formada per peces lítiques tallades.

L’equipament de mòlta (molins i morters) destinat al processament final dels vegetals, el qual també existia prèviament, es generalitza en els poblats neolítics. La indústria òssia (punxons, allisadors, espàtules, cisells,…) també esdevé un component usual en els hàbitats i en les necròpolis, com per exemple, els objectes en os enterrats com a aixovar en els Sepulcres de fossa del Neolític Mitjà.

Finalment destaca l’àmplia presència d’objectes d’adorn personal, com són els discos, plaques, penjolls i denes de collaret fabricats en pedra, os, o els incisius de senglar utilitzats com a penjolls. Matèries primeres concretes con les petxines i els minerals semipreciosos (la variscita de les mines de Can Tintorer) utilitzats en la fabricació d’aquests objectes d’adorn personal són considerats veritables matèries d’intercanvi entre diverses regions.

Representacions artístiques i món simbòlic

Un altre tema molt interessant vinculat al món simbòlic de les societats prehistòriques és el de les expressions artístiques contemporànies al fenomen del Megalitisme. Aquestes destaquen per la seva varietat en els suports, entre les quals troben figuretes, gravats rupestres, esteles esculpides, etc.  Sobre tots aquets, el grup més estretament vinculat amb les megàlits de Catalunya són les inscultures o gravats sobre roques, molt esteses en territori català.

A la zona de Gavarres i Begur hi hauria un clar domini de les cassoletes, en uns pocs casos associades a reguerons (ex. Inscultures del Dr. Pericot), mentre que la diversitat de formes (cruciformes, antropomorfs) caracteritzen la zona de l’Alt Empordà (ex. Gravats de la Creu de l’Hospital, Port de la Selva). D’altra banda, a les comarques centrals es podem trobar cercles concèntrics, cassoletes, etc. (ex. Estela del Pla de la Calma, Montseny). Les roques amb inscultures es situen en punts topogràficament dominants, sobre afloraments naturals plans i inclinats uns pocs graus. Apareixen, en la majoria de casos en indrets molt propers a cistes, dòlmens i menhirs, i fins i tot insculpits per sobre dels mateixos monuments.

La utilització dels gravats en època prehistòrica sembla molt variada. En alguns casos, quan es troben sobre monuments megalítics o ben a prop, podem pensar en raons culturals/rituals, relacionades amb l’escolament de líquids o amb explicacions de llegendes, indicacions, etc. que ara per ara desconeixem. D’altra banda, però, la seva situació en punts dominants del paisatge, sovint al voltant d’una vall o d’una plana rica en recursos naturals, fa pensar que també actuaven com a marcadors de territoris o de zones d’influència de les comunitats prehistòriques (Roqué et al., 1995).

L’antiguitat d’aquestes marques és sovint difícil d’establir. Tot i així, l’aparició d’aquests gravats sobre diversos jaciments prehistòrics, sobretot monuments megalítics (ex. Mas Estanyet), sembla evidenciar la seva antiguitat. Per tant, s’interpreta que bona part de les inscultures que apareixen associades als megàlits van ser realitzades pels seus mateixos constructors. A més a més, segons la tècnica de manufactura utilitzada en insculpir els gravats, la qual haurà deixat traces segons el tipus d’útil emprat, de pedra o metàl·lic, també aporta informació per establir la seva possible cronologia prehistòrica.