El dolmen dels Tres Peus (Dolmen Gran o Dolmen de Fitor) és possiblement el més conegut d’aquesta part de les Gavarres degut a la seva grandària i bona conservació. Es tracta d’un sepulcre de corredor de cambra rectangular gran o d’una galeria catalana en U feta de lloses de pissarra. Del túmul artificial de tendència circular, terraplenat artificialment vers llevant i migdia amb blocs ajaguts, en queden restes visibles. Actualment el dolmen conserva la seva cambra formada per 6 lloses i la gran coberta in situ. Vora les lloses de migdia hi ha a terra restes de lloses possiblement de la cambra. Les dues lloses més properes al passadís – actualment no visible – que encara s’observen en posició vertical en la fotografia de Cazurro, són avui inclinades vers l’interior de la cambra, tocant-se una amb l’altra. Això fou degut a les excavacions incontrolades que patí el monument. El dolmen estava lleugerament atrinxerat en el terreny vers ponent. Del túmul que cobria l’estructura interna i del peristàtil de blocs ajaguts en resten testimonis vistents.
El dolmen va ser utilitzat durant un temps com a cabana, essent en part aparellat amb paret seca (Tarrús et al., 1990: 53).
Coordenades UTM: 31N4640959N; 506943E. Altitud: 290 m A.N.E.
Com arribar-hi: A la dreta del camp de la cadena de Fitor, trobem dues pistes. Aleshores cal agafar la de més a la dreta que –en no massa bon estat- puja vers la serra de Cals. A 1quilòmetre de distància, a l’esquerra i a pocs metres del camí, en la carena de la serra és situat aquest dolmen. Fàcil de trobar.
Tipus de terreny geològic: Arenisca grauwacosa (segons el dr. Luis Pallí). La base geològica està formada per conglomerats, calcopelites, grauvaques i calcàries (Sistema mediterrani), així com materials volcànics i porfirites. En aquesta zona es situen diversos afloraments de pissarres ampelítiques (mapa geològic del ICC), visibles a nivell superficial.
Materials: Pallarès va trobar un fragment de vas de perfil carenat. Esteva trobà un fragment de ceràmica basta de color marró clar, amb desgreixant de quars (Esteva, 1965a: 21)
Cronologia: 3000-2500 a. C
Notícies històriques: Vicenç Piera i Tossetti i Miquel Torroella i Plaja comenten en un treball publicat a l’any 1881 l’existència d’un “dolmen prehistòric” a Fitor, no el van citar però feien referència al Dolmen dels Tres Peus, ja que al 1917 en la tercera edició d’aquesta obra tornaren a referir-se a aquest monument i publicaren un fotografia.
Jon Bautista Camós va donar noticia a i una fotografia a Francesc Carreras i Candi que el cità en una publicació a l’any 1905 i al 1911. Al mateix any Joaquim Botet i Sisó en publicà la primera fotografia. Manuel Cazurro i Ruiz el va visitar-ho al 1911 i el publicà l’any 1912 amb una descripció, planta i fotografia i l’anomenà Dolmen Gran de Fitor o Pedra dels Tres Peus.
Lluís Pericot el va classificar a la seva tesi l’any 1935 i el classificà com a cista. També cita que va ser excavat per Alfred Klaebisch i que desconeix el resultat de l’excavació. En la revisió de la seva tesis a l’any 1950 Pericot el reclassificà com a cista semitancada o tancada. Cita també la troballa de Pallarés. Lluís Esteva i Cruañas el publicà – sense excavar-lo- amb bones planimetries (Esteva, 1965a:20-21) i el classificà com a cambra de tendència poligonal. Informa que Alfred Klaebisch no va excavar mai cap dolmen a Fitor.
Al 1984, Josep Tarrús i Galter, Josep Castells i Camp, Júlia Chinchilla i Sánchez i Rosó Vilardell i Pascual el classificaren com a una cambra simple subcircular.
Enriqueta Pons i Brun el publica com a cambra simple amb una fotografia al 1987.
Intervencions: No s’hi ha dut a terme intervencions arqueològiques. Esteva comunica no haver-ho excavat degut a la perillositat en que presenta el monument després del buidatge dut a terme per furtius. Segons publica d’Esteva (Esteva, 1965) el jaciment va ser perillosament buidat fins al extrem que la capçalera va quedar totalment descoberta, arribant a profunditzar a la pròpia roca del fons.
Nº Referència altres catàlegs: nº 8 del llistat de monuments de sepulcres megalítics. de Tarrús et al. (1990).
Per saber-ne mes:
- Carreras i Candi (s.d/1911), pàg. 786
- Botet i Sisó (s.d./1911), pàgs. 169, 617 (fotografia pàg.616)
- Cazurro i Ruiz (1912), pàg. 60 (fotografia Làm. XXIII)
- Bosch i Gimpera (1919), pàg. 112
- Rovira i Virgili (1922), pàgs. 353-354
- Pericot i García (1925), pàg.96, núm, 33; planta II, 36
- Serra-Ràfols (1930), pàg. 48 bis
- Pericot i Garcia (1934), pàg. 165
- Carreras i Candi (s.d.-1940), pàg.10
- Pericot i Garcia (1950), pàg. 148, núm.62; planta fig. 35.8
- Pla i Cargo (1946), pàg. 115
- Sales (1963), pàgs. 106-107
- Esteva i Cruañas (1965), Corpus II
- Cura i Morera/Castells i Camp (1977), pàg.82
- Badia i Homs (1977), pàg. 207 (fotografia pàg.211)
- Rauret (1978), pàg. 72
- Badia i Homs (1981), pàgs. 376; (fotografia pàg.375)
- Esteva i Cruañas (1983), pàgs. 13-27
- Tarrús I Galter/Castells i Camp/ Chinchilla I Sánchez/Vilardell i Pascual (1984), pàg.85
- Grau I Ferrando /Planas i Casamitjana (1988), Girona pas a pas, vol.I, pàg. 542
- Tarrús, J.; Badia, J.; Bofarull, B.; Carreras, E. i Piñero, Miquel-Didac (1990) Dòlmens i Menhirs. 48 monuments megalítics de les Gavarres I el Massís d’Ardenya (Baix Empordà, la Selva, el Gironès). Guies del Patrimoni Comarcal, n.8, Editorial ART-3. Figueres.
Situació:
|