Què és la neutralitat? On són els límits de l’ètica? Hi ha una correspondència directa entre la teoria de l’ètica i els estudis que fan els investigadors en el seu dia a dia? Amb aquestes reflexions es va inaugurar el primer Congrés d’Ètica i Bioètica de la UAB, el passat 19 de maig, a la Sala de Graus de la Facultat de Biociències.
La benvinguda va anar a càrrec d’Isidre Gibert, degà de la Facultat de Biociències, i d’Esther Torres, coordinadora del Grau en Estudis d’Àsia Oriental de la Facultat de Traducció i Interpretació. Mentre que Gibert va destacar que el Comitè d’Ètica de la UAB celebra trenta anys aquest 2025 tot posant-ne la tasca en valor, Torres va subratllar que el congrés oferia a l’alumnat l’oportunitat de tractar amb dilemes reals que complementen la seva formació acadèmica. Al seu torn, Marta Martin, coordinadora del projecte, va posar en valor la interdisciplinarietat i la necessitat de realitzar projectes d’aquestes característiques.
Tot seguit, Paula Subías, investigadora postdoctoral de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, va oferir una ponència sobre la irrupció de la IA en qüestions d’ètica. En primer lloc, va introduir alguns aspectes clau sobre l’ètica i la bioètica, com el tractament i la cessió de dades confidencials en investigacions acadèmiques, i tot seguit va contrastar-ho amb algunes tendències i pràctiques propiciades pel tecnosolucionisme i la intel·ligència artificial.
Finalment, els alumnes de l’assignatura de Mediació Social i Institucional per a Traductors i Intèrprets del grau en Traducció i Interpretació i de l’assignatura de Bioètica del grau en Microbiologia van defensar davant d´un tribunal avaluador els pòsters en què plasmaven el seu treball conjunt en la resolució de casos que presentaven dilemes ètics des d´una vessant científica i lingüística. L’experiència els va servir per exposar, de forma acadèmica i raonada, els seus arguments i les seves conclusions enfront de dilemes que es poden trobar en el seu dia de demà professional.
