Mentre estava preparant les classes i els materials del proper curs aquest estiu, vaig recordar l’autobiografia de Keith Richards, el famós guitarra dels Rolling Stones, titulada Vida (Ediciones Península, 2010) que havia llegit feia temps i que m’havia agradar molt. Vaig repassar algunes parts que tenia assenyalades i vaig descobrir que alguna de les seves experiències es podien aplicar a l’ensenyament del Dret mercantil, la matèria que imparteixo a la universitat. No, no em refereixo al sexe, drogues i rock’n’roll (de moment), si no a altres valors d’en Richards que es posen de relleu en el llibre.
El primer d’elles és la passió. El guitarra dels Stones era i és un apassionat de la música. Resulta extraordinària l’anècdota inicial de la obra en la que explica com, durant un viatge iniciàtic pels Estats Units, van estar a punt de ser apallissats en un club de rythm and blues. Van entrar en ell atrets per la música i es van quedar encisats sense adonar-se’n de que era un club de negres que miraven amb odi aquells blanquets que s’endinsaven al seu territori sense permís. Per sort els van veure tan embadalits per aquells sons que els van deixar tranquils. Doncs bé, crec que la passió és un element essencial del docent. Els grans mestres ho són a temps complert i estan sempre pensant en com transmetre els seus coneixements, malgrat que pugui estar fent alguna altra activitat. Per això em meravella la diferència lingüística que hi ha entre el català/espanyol i l’italià en aquest sentit. Mentre que en català fem servir el verb “ser”, els col·legues italians afirmen que ells “fan” de professors.
Un altre dels valors d’en Richards és la seva admiració pels clàssics del rock i del rythm’n’blues: BB King, T-Bone Walker, Elmore James, Jimmy Reed… Estic convençut de que és una dels elements que em de recuperar. Està molt bé estar a la última i parlar als alumnes de les noticies, articles i llibres més recents. Però les obres clàssiques d’una matèria són essencials pel coneixement: aporten els conceptes bàsics, susciten les qüestions principals i serveixen per entendre la evolució de la matèria i el punt en el que ens trobem. Per això són insustituibles.
L’últim dels valors las que em referiré és el seu afany per aprendre i perfeccionar. Em va encantar llegir com anava canviant el micròfons de lloc per comprovar com variava el so i on els havia de posar per obtenir el resultat desitjat; o la seva explicació sobre la extraordinària Sympathy for the Devil. Evidentment aquesta és una qualitat que tot ensenyant hauria de tenir. Per això, aquest estiu em vaig dedicar -perdonin la referència personal- a reflexionar sobre com preparar els millors juristes i per això vaig pensar en el que la societat actual demana a un graduat en Dret.
En primer lloc crec que és bàsica la trinitat “cerca, anàlisi i exposició”. El jurista ha de saber buscar i trobar lleis, decisions judicials i administratives, formularis, contractes, etc. Un cop localitzats, ha de saber analitzar-los, tot diferenciant el gra de la palla. I ho ha de fer amb un esperit crític, identificant els arguments utilitzats i avaluant el seu mèrit. Però no n’hi ha prou amb això: ha de saber transmetre els resultats als que ha arribat, ja sigui de forma escrita o de forma oral, adequant-se al que espera el seu interlocutor. En aquest àmbit és molt important tenir el major coneixement possible de les noves tècniques de comunicació.
En segon terme, el jurista ha de saber treballar en equip. En una societat tan complexa com l’actual, moltes vegades és impossible cobrir tots els fronts, de manera que només es pot assolir l’objectiu buscat unint esforços. Per això és bàsic aprendre a treballar en equip i assumir diferents rols: bé de gregari, bé de líder.
I què dir de l’anglès? Avui en dia ha deixat de ser un valor afegit per convertir-se en un pressupost. Malgrat que el Dret continua sent essencialment nacional, un jurista ha de dominar la llengua anglesa, sobre tot si aspira a tenir casos importants. Només cal tenir en compte que en una economia tan global com l’actual, bona part dels clients són estrangers i cada vegada hi ha més operacions transnacionals.
En quart lloc, cal estar atent a la realitat que ens envolta; és a dir, ha de conèixer les últimes notícies i tendències, doncs no sé sap mai on pot haver una oportunitat de negoci. I actualment és molt fàcil; n’hi ha prou amb una connexió a internet per estar al dia del que passa a la nostra ciutat, al nostre país i al món en general. Per últim, cal ser proactiu: cal perseguir els teus somnis i interessos perquè normalment ningú en et ve a buscar a casa, per molt bo que siguis.