7, 8 i 9 de febrer 2024

XX Jornades, 20 Anys

Reptes del nostre temps.

Canvis i continuïtats en l’ensenyament de les Ciències Socials

Organitzades pel Grup GREDICS i la Unitat de Didàctica de les Ciències Socials del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials, el Màster de Recerca en Educació, el Programa de Doctorat en Educació i la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Presentació                      

Aquestes jornades van néixer fa 20 anys, el 2004, com un petit seminari de recerca de la Unitat de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Després van anar creixent com a jornades de recerca i innovació, amb una extensa participació de professorat de totes les etapes educatives i de la universitat. Es van convertir així en un referent a nivell internacional gràcies a totes les persones que ens van donar la seva confiança i que van participar amb propostes, comunicacions o en els debats.

Els temes tractats en les jornades han estat molts i variats, tot destacant la memòria històrica, les identitats, les qüestions socialment vives, les competències, la formació del pensament social, l’espai geogràfic i el temps històric, la recerca i la innovació, les escales, fronteres i territoris, la ciutadania global, la justícia social, les finalitats de l’ensenyament de les ciències socials, l’educació en cultura democràtica, l’educació per al futur o els conflictes socials, locals o globals.

En les XX jornades ens plantegem què ha canviat i què roman igual mirant cap enrere en aquests 20 anys. Què ha canviat en els continguts que s’ensenyen, en les metodologies, en els recursos, en el context, en la manera d’ interpretar la societat, en les finalitats de l’ensenyament de les ciències socials, en l’avaluació o en la formació del professorat. Com ha canviat l’alumnat de les nostres classes? Com ha canviat el professorat? Què ha canviat dels valors socials? Com concebem avui dia la democràcia o la participació? Com està canviant la tecnologia la nostra vida? Quin impacte té la intel·ligència artificial en les nostres classes o en la nostra vida?

Un concepte inseparable del canvi és la permanència. De la mateixa manera que reconeixem canvis socials o educatius importants, també som conscients que molts aspectes negatius de la nostra societat persisteixen. Així ens plantegem un altre tipus de preguntes: Per què hi torna a haver guerra a Europa? Per què ha augmentat el nombre de refugiats i refugiades per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial? Per què persisteix la desigualtat o les injustícies? Per què persisteix el racisme, el sexisme o l’homofòbia?

I davant de totes aquestes preguntes: Quina responsabilitat té el professorat de Ciències Socials, de Geografia i Història davant els problemes socials? Com afrontar en les nostres classes les qüestions socialment vives o els temes controvertits? Com afavorir una educació per a la justícia social? Com ajudar a formar el pensament crític i creatiu? Què podem aportar a la solució de problemes socials, a la defensa dels drets humans o la millora de la convivència democràtica?

Les jornades d’ enguany es plantegen sobre quatre eixos bàsics:

  1. Quins continguts ensenyar al primer quart del segle XXI d’Història, Geografia i de la resta de Ciències Socials? Què ensenyar en cada etapa educativa? El professorat ha de prendre decisions sobre els coneixements que s’ensenyaran?
  2. Quin paper juguen els problemes socials rellevants, les qüestions socialment vives o els temes controvertits en el coneixement del social, en el seu ensenyament i aprenentatge? Com problematitzar els continguts de Ciències Socials?
  3. Com podem afavorir una educació en competències de cultura democràtica, que formi una ciutadania participativa i responsable? Quin paper juga la formació del pensament crític i creatiu en l’educació democràtica de l’alumnat?
  4. Quins valors socials predominen en la nostra societat? Quins valors socials ensenyar? Com formar el pensament històric i la consciència històrica? Com formar el pensament geogràfic i la consciència geogràfica? Quina responsabilitat té el professorat?

Destinataris

Les jornades volen obrir un espai ampli de reflexió i debat entre docents de totes les etapes educatives, de l’educació formal i no formal, i investigadors i investigadores que aportin evidències per a la millora de la pràctica educativa:

  • Professorat d’ ensenyament infantil, primari, secundari i universitari.
  • Estudiants interessats en l’ensenyament de les Ciències Socials, la Geografia, la Història i l’Educació Democràtica.
  • Tots aquells professionals interessats en la Didàctica de les Ciències Socials, en la investigació i la formació del professorat.

La temàtica d’aquestes jornades és el canvi i la permanència, és a dir, com afecten els canvis socials a l’ensenyament i què ha canviat en el que s’ensenya i com s’ensenya. Aquestes jornades pretenen ser una oportunitat per connectar la teoria i la pràctica, les realitats educatives de cada centre amb les perspectives educatives més generals, el dia a dia de les aules amb les investigacions en curs. Una oportunitat per aprendre i debatre sobre les nostres inquietuds, els nostres dubtes i les nostres idees.

Informació​: 

gredics@uab.cat  

Unitat Departamental de Didàctica de les Ciències Socials – GREDICS. Facultat de Ciències de l’Educació. UAB. Edifici G-5. 08193, Bellaterra-Cerdanyola del Vallès (Barcelona). Telèfons: 0034 93 581 26 56 / 0034 93 581 25 25

Compartir esta página