-Arumí, M (en prensa). “Interpretar para la justicia en España hoy”. En Derecho de traducción, interpretación e información en el proceso penal. María Jesús Ariza (ed.), Valencia: Tirant lo Blanch.​

-Arumí, M.; García-Beyaert, S. (en prensa). “¿Puente o pasaje? Mediación intercultural e interpretación en los servicios públicos como figuras complementarias para la salud en la diversidad”. A: Mendoza, R.; Gualda, E.; Spinatsch, M. (eds).  Intercultural Mediation in Health Care: Models, Studies, Programmes and Practice.

-Arumí, M (2016). Review of self-regulatory tools in interpretar training. Self-reflection as a key element transition from interpreting trainees to professional beginners. En Molina, L. y Santamaría, L. Traducción, Interpretación y Estudios Interculturales. Granada: Editorial Comares. 1-16.​

-Arumí, M.; Gil-Bardají, A.; Vargas-Urpi, M.; Aguilera, L. (2015). “Interpretar en casos de violencia de género en el ámbito psicosocial”. Carmen Toledano y Maribel del Pozo Triviño (eds.). Interpretación en contextos de violencia de género. Valencia: Tirant lo Blanch, p. 239-280.

Bestué, C. (en premsa). “Aproximación a la labor del intérprete en los tribunales de justicia: la experiencia de los últimos 6 años en los Juzgados de lo Penal de Barcelona”. En María Jesús Ariza (ed.), Valencia: Tirant lo Blanch.​

Bestué, C. (2016). “El Derecho comparado: nociones introductorias para la metodología de la traducción jurídica”. En: Lucía Molina i Laura Santamaria (eds.), Traducción, interpretación y estudios interculturales. Pp. 51-68. Granada: Comares.

Gil-Bardají, Anna (2016). “Interpretar del árabe en los servicios socio-educativos de Cataluña. Resultados de un estudios experimental en torno a las nociones de problema y estrategia”. En Molina, L. y Santamaría, L. Traducción, Interpretación y Estudios Interculturales. Granada: Editorial Comares. 17-41.

Gil-Bardají, Anna; Orero, Pilar; Rovira-Esteva, Sara. (2012) “Translation Peripheries. Paratextual Elements In Translation”. En: Gil-Bardají, Anna; Orero, Pilar; Rovira-Esteva, Sara (eds.) Translation Peripheries. Paratextual Elements In Translation. 1a ed. Berna: Peter Lang AG, 7-11. 

-Minett, J; Onos, L; Ugarte, X. (2011). “Resultats dels qüestionaris adreçats als usuaris”. Comunicar en la diversitat. Intèrprets, Traductors i mediadors als serveis públics: Grup MIRAS (ed). Linguamon-Casa de les Llengües, p. 49-65. 

-Rovira-Esteva, S.; Casas-Tost, H.; Fustegueres i Rosich, S.; Qu, X.; Vargas-Urpi, M. (2015). “La pronunciació del xinès estàndard”. Helena Casas-Tost, Sara Rovira-Esteva (eds.) Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Genearalitat de Catalunya, Departament de Cultura. 

-Torres-Hostench, O.; Bestué, C. (2015). Technology and e-resources for legal translators: the LAW10n project. A: Olga Torres, Pilar Sánchez (eds.). The coming of age of translation technologies in Translation Studies, Londres: Peter Lang Publishing Group.

-Vargas-Urpi, M. (2015). Topònims i gentilicis. Helena Casas-Tost, Sara Rovira-Esteva (eds.) Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. 

-Vargas-Urpi, M.; Rovira-Esteva, S. (2015). La incorporació de referents xinesos al català. H. Casas-Tost, S. Rovira-Esteva (eds.)  Guia d’estil per al tractament de mots xinesos en català. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. 

-Vargas-Urpi, M. (2014). Estrategias para una comunicación efectiva en situaciones relacionadas con el turismo. Kurts Grötsch, Manu Monasterio i Cristina Vera (eds.) Libro blanco del turismo chino en España. Chinese Friendly Editions, p. 413-423.