El contracte de distribució sempre ha generat forces problemes degut a la manca d’una normativa específica. Un dels més importants és si el distribuidor/concessionari te dret a una indemnització quant el proveïdor dels productes o serveis rescindeix el contracte i s’aprofita de la clientela creada. El problema s’agreuja perque la Llei de contracte d’agència regula aquest tema i preveu una indemnització per clientela (art. 28) i una altra per danys i perjudicis (art. 29), així com també regula el termini de preavís.
Durant molt de temps s’ha discutit la possible aplicació de la normativa sobre el contracte d’agència al de distribució. El Tribunal Suprem sembla disposat a posar fi a aquesta discusió. La sentència clau és la de 15 de gener de 2008, que ha esdevingut un referent dins de la seva doctrina. En ella s’afirma que no es pot aplicar automàticament la llei del contracte d’agència a la distribució, sense perjudici de tenir en compte la idea inspiradora. Això no significa que el distribuidor no tingui dret a una indemnització. Sí que pot obtenir-la quan ha generat clientela i el proveïdor s’aprofita d’ella després de resoldre el contracte. El principi és la bona fe, que segons l’art. 1258 Cc. serveix per integrar les relacions contractuals.