Diuen que la ficció sempre supera a la realitat. A vegades és difícil de creure; però el temps normalment acaba confirmant aquesta frase. És el que pot passar amb el tema que els hi presento avui en dia: l’adquisició dels drets d’imatge de Cristiano Ronaldo pel president a l’ombra del Valencia FC, Peter Lim.

Fa dotze anys, Ferran Torrent, novel·lista valencià, vividor fascinant i un dels meus escriptors favorits, va publicar Espècies protegides on feia un retrat esperpèntic d’un empresari, Juan Lloris, que accedia a la presidència del València per tal de fer-se un nom a la societat che. És una novel·la molt divertida que, junt amb Societat limitada i Judici Final conformen una trilogia memorable sobre la fauna de la ciutat del Túria. Doncs bé, la situació actual d’aquest club i el seu futur proper poden reduir la sàtira d’en Torrent a un conte per nens.

Peter Lim és un empresari de Singapur amb una fortuna personal calculada en 2400 milions de dòlars. Fill d’un pescador, va treballar com a taxista i cambrer per pagar-se els estudis universitaris a Austràlia. Ha triomfat en la vida doncs s’ha convertit en l’octava fortuna del seu país. Va intentar fer-se amb el Liverpool i el Glasgow Rangers sense aconseguir-ho. A començaments de 2014 va aterrar al València CF. El club es trobava en una crisi econòmic i social galopant -recordin que un dels seus ex-presidents, Juan Soler, va ser detingut per intentar segrestar a un altre ex-president, Vicente Soriano degut a l’impagament d’uns deutes-. El València no podia fer front al préstec que li havia concedit Bankia i el seu president executiu, Amadeo Salvo, va buscar un “cavaller blanc” que aportés capital. I el va trobar en aquest empresari asiàtic, que va prometre una inversió de 100 milions d’euros (després ens hem assabentat que no era una donació, com pensaven alguns aficionats ches, sinó un préstec que el club haurà de tornar amb interessos).

En aterrar al club, el senyor Lim es rodeja d’una cort de persones fidels que conviuen amb la estructura existent. Per tal de fer un projecte engrescador, s’associa amb Jose Mendes, l’omnipresent agent portuguès de futbolistes, del que ja vaig parlar a “Third party ownership” (Comerç i ciutat, núm. 51, novembre de 2014, pàgines 10 i 11, reproduït aquí). L’associació aviat començà a tenir fruits i van arribar al València futbolistes de la fructífera “factoria” Mendes (André Gomes, Otamendi, Mustafi, Enzo Pérez, Joao Cancelo etc.), així com l’entrenador Nuno Espirito Santo. Al final de la primera temporada, els resultats els hi donen la raó, doncs el club acaba quart a la Lliga i jugarà la Champions l’any vinent.

El començament de l’estiu no només porta la calor sinó que desencadena la guerra a Mestalla. Arran de la possibilitat de contractar l’enèsim jugador representat per Mendes, Rodrigo Caio, Amadeo Salvo i Francisco Rufete -director esportiu- abandonen el club; el que deixa el camí lliure pel clan del “superagent” portuguès, que cada vegada es fa més fort al València. Mentrestant, el senyor Lim continua fent negocis. L’últim moviment del que es fa ressò la premsa espanyola és l’adquisició dels drets d’imatge de Cristiano Ronaldo (CR7), el crack del Real Madrid. I és aquí on volia anar a parar, doncs hi ha un conflicte d’interessos evident que necessita una solució per evitar que s’adulteri la competició. Com a propietari dels drets d’imatge d’en CR7, al senyor Lim li interessa que aquest triomfi; que faci gols, guanyi partits i campionats i li donin quantes més pilotes i pebrots d’or possibles. Què passarà quan jugui contra el València? Si fóssim malpensats -Déu ens lliuri- sospitariem que trucaria al seu entrenador o als jugadors per donar-lis alguns “consells” sobre l’alineació, els marcatges o la manera de jugar. Recordin que el representant d’en Nuno Espirito Santo és també l’agent del crack portuguès i soci del senyor Lim… Per acabar d’enredar la troca, el magnat asiàtic no és el president del club che. Tot i tenir la majoria de les accions, va tenir la prudència de posar al front de l’entitat a una de les seves persones de confiança, la senyora Lay Hoon Chan.

Com que el València CF és una societat anònima esportiva, hauríem de buscar una solució en la Llei de Societats de Capital. Malauradament, la resposta que dona no ens ajuda. El seu art. 190 prohibeix votar en junta general als socis que tinguin un conflicte d’interessos amb la societat, com és el cas del Senyor Lim. Però no crec que els partits del València CF contra el Real Madrid es tractin en aquest òrgan de la societat. L’article 224 ordena a la junta general cessar als administradors quan tinguin interessos oposats a la societat. Ara bé, s’ha de tractar d’una situació estructural i no només conjuntural; és a dir, aquests interessos oposats han de ser constants i no puntuals. Es pot argumentar convincentment que no és el cas dels drets d’imatge de Cristiano Ronaldo, doncs normalment els dos clubs s’enfrontaran només en dos ocasions al llarg del campionat; sis com a màxim si també coincidissin en la Copa i la Champions. Per últim, l’article 228 obliga als administradors en conflicte d’interessos amb la societat a no intervenir en les decisions que els puguin afectar. Tampoc serveix de gaire, ja que el senyor Lim no és el president sinó només un accionista i l’alineació o la manera de jugar de l’equip no són temes que es tractin en el si del consell d’administració.

Davant d’aquesta situació, cal esperar que actuïn les autoritats esportives. Però, donada la conjuntura actual, més val que esperem assentats. Pel que fa a Espanya, els presidents de la Real Federación Española de Fútbol, Ángel María Villar, de la Liga de Fútbol Profesional, Javier Tebas, i del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, estan embrancats en una baralla personal que només pot acabar malament –confiem-. La FIFA està immersa en un escàndol de corrupció, que ha portat a la presó a set dels seus membres i ha obligat a dimitir al seu president, Joseph Blatter –o, com suggereix Jesús Mota, a opositar a director de Spectra, l’organització criminal a la que s’enfrontava James Bond-. I la UEFA? Després de sancionar al Barça per les banderes independentistes que van onejar a la final de la Champions, es rumoreja que el seu president, Michel Platini, està ocupat planejant l’assalt al tro d’en Blatter.

* La versió inicial d’aquesta entrada es va publicar al número de juliol de la revista Comerç i Ciutat. Es pot consultar una versió en llengua espanyola al blog Sin balón de Pablo Sitges Vernis: http://www.sinbalon.com/2015/09/lim-cr7-valencia.html.