1. Corredera Capdevila, Anna (2009) Evolución que el profesor de música experimenta en la forma de percibir y categorizar la enseñanza en lengua extranjera durante una experiencia de Aprendizaje integrado de contenidos y lengua (AICLE), en inglés.
Resum
Els programes d’Aprenentatge Integrat de Continguts i llengua (AICLE o CLIL, en anglès) estan obrint un camí cap a la millora de l’aprenentatge de la llengua estrangera, ja que els alumnes tenen l’oportunitat d’utilitzar la llengua meta per apropiar-se de nous continguts curriculars. De totes maneres, aquest camí no és fàcil. Un dels grans obstacles és la preocupació que els professors de contingut mostren per la possible repercussió negativa que aquests programes tenen sobre l’aprenentatge dels continguts curriculars de la seva matèria d’especialització.
Partint d’aquesta consideració, el focus d’atenció d’aquest estudi és el professor de contingut que va participar en l’experimentació d’una unitat didàctica de música en anglès que es va dur a terme en una aula inclusiva de 3r d’ESO en un centre de secundària de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta investigació és reconstruir, a partir de successives entrevistes i sessions de treball amb el professor, el procés d’evolució en la forma en què aquest professor de contingut percep i categoritza els esdeveniments que succeeixen a l’aula AICLE en relació a l’apropiació per part de l’alumnat dels continguts meta.
L’anàlisi de les converses entre la investigadora i l’informador, des del principi fins al final de l’experimentació, amb el suport d’un conjunt de dades etnogràfiques complementàries, evidencia un canvi constructiu en la forma de categoritzar i valorar els programes AICLE, i una evolució en la manera d’organitzar les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la seva matèria. Finalment, s’evidencia que el procés d’investigació col·laborativa desencadena un procés de reflexió compartida sobre la pràctica docent entre especialistes en llengua estrangera i música que contribueix a l’enriquiment didàctic mutu.
Paraules clau: AICLE, CLIL, investigació col·laborativa, professor de contingut, llengua estrangera, ensenyament de la música, pensament del professor i reflexió compartida.
2. Evnitskaya, Natalia (2008) Analyzing complexity in foreign language monologic oral production in a CLIL context.
Resumen
El estudio puso a prueba tres herramientas analíticas cuantitativas para el estudio de datos orales monológicos de los aprendices de una lengua extranjera con el fin de investigar si son adecuadas y efectivas para la evaluación de la complejidad de la producción de los aprendices. El análisis mostró que solamente una de ellas era de fácil aplicación y de gran efectividad tanto para la segmentación de los datos como para medir su complejidad.
Abstract
The study tested three quantitative analytic tools against FL learner monologic oral data in order to investigate their appropriateness and effectiveness for the assessment of complexity of learners’ production. The analysis showed that only one was easily applicable and highly effective in both segmenting the data and taking complexity measures.
3. Horrillo Godino, Zoraida (2008) Initial Steps in the Co-Construction of a Space of Dialogue Between and Expert in Foreign Language Pedagogy and an Expert in Social Science Pedagogy. A Case Study.
Resum
Degut a necessitats educatives i polítiques, la Unió Europea recomana que els seus païssos membres ofereixin ensenyament a tota la població mitjançant l’enfocament AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua). Tanmateix, l’AICLE no s’ofereix de manera generalitzada en la major part de la UE, incloent-hi Catalunya. Una raó per la qual succeeix això és que el professorat encara no ha pogut adquirir les noves capacitats que necessiten per implementer classes AICLE amb exit. No han pogut adquirir aquestes noves capacitats perquè no existeix cap programa consistent de formació de professorat.
El grup de recerca CLIL-SI ha dedicat els seus dos últims proyectes (ARIE10011 and 2007ARIE00011) a dissenyar i experimentar un programa d’educació específica en l’enfocament CLIL per a graduats que vulguin esdevenir professors d’ensenyament secundari (a Catalunya). La present recerca és part d’aquests proyectes.
Aquesta recerca és un estudi de cas que es centra en els aspectes trans-curriculars de la col·laboració entre professors, la qual és considera com a una part crucial de la pràctica dels professors AICLE i, per tant, de l’educació del professorat novell. La recerca explora com un expert en la didàctica de l’anglès com a llengua estrangera és iniciat en la didàctica de la història per un expert en aquesta àrea curricular. El principal resultat de la recerca és l’esquema amb tres punts bàsics que, segons aquest expert, un profesor ha cobrir per creart una unitat didàctica d’història. L’esquema és una proposta per cobrir els punts febles de la tradicional didàctica de l’història.
Abstract
Because of educational and political needs, the European Union has recommended that their country members offer instruction by using the Content and Language Integrated Learning (CLIL) approach as a widespread and mainstream form of instruction. However, CLIL is not used at schools in a generalized basis in most of the parts of the EU, including Catalonia. A reason for this is that teachers have not acquired the new set of professional capacities they need to succeed in implementing CLIL classes. They have not acquired these capacities because a consistent programme of CLIL-specific teacher education has not been created yet.
The research group CLIL-SI has devoted their two last projects (ARIE10011 and 2007ARIE00011) to design and pilot a CLIL- specific teacher education for graduates who want to become teachers in (Catalan) secondary-education schools. This piece of research is part of these projects.
This research is a case study that focuses on cross-curricular teacher collaboration, which is assumed to be a crucial part of CLIL teachers’ practice and, thus, of student teachers’ education. The research explores how an expert in the pedagogy of English as a foreign language is iniciated in the pedagogy of history by an expert in this curricular area. The main finding is this expert’s outline with three basic points that a teacher has to cover when creating a unit on history. This outline is an attempt to make up for the weak points of the traditional pedagogy of history.
4. Jiménez Jiménez, Montserrat (2008) A Study of the Development of Students-Teacher’s Interactive Strategies in a CLIL context.
Resum
Aquest projecte de recerca estudia un dels aspectes més importants de les classes de llengua estrangera: el discurs del docent. Allò que diu el/la professor/a i la forma en què ho diu pot ajudar els estudiants a adquirir nous coneixements, ja siguin de contingut o de llengua.
Partint d’algunes teories sobre adquisició de llengües estrangeres (especialment aquelles derivades de la teoria sociocultural de Vigotsky) i analitzant les dades (enregistraments audiovisuals) mitjançant l’anàlisi de la conversa des d’una perspectiva sociocultural i etnometodològica, aquesta investigació qualitativa descriu el progrés d’una professora entre dos períodes de pràctiques, amb un doble objecte d’estudi. El primer és el progrés que fa aquesta professora en relació a l’ús que fa de la llengua meta com a mitjà de comunicació en una aula AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera); i el segon és el progrés que fa en la manera en què observa i caracteritza la seva pràctica docent pel que fa a l’ús de la llengua meta (meta-anàlisi).
L’anàlisi mostra com la professora aconsegueix augmentar significativament la quantitat i la qualitat d’input de llengua meta a classe; augmenta el nombre d’estratègies utilitzades per aconseguir una interacció efectiva amb els estudiants amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge; i experimenta un gran desenvolupament en la manera en què analitza el seu propi discurs.
Abstract
This research project focuses on one of the most important aspects in FL classrooms, which is the teacher’s talk. What the teacher says and the way the teacher talks can help students to acquire knowledge, both regarding content and language.
Taking into account some theories on SLA (Second Language Acquisition), specially those derived from Vygotsky’s sociocultural theory, and looking at the data (video recordings) from a sociocultural and ethnomethodological CA (Conversation Analysis) approach, this qualitative research describes a teacher’s progress between two practicum periods with a double object. The first one is to describe the progress the teacher makes in the use of the target language as a means of communication in a CLIL (Content and Language Integrated Learning) class; and the second one is to describe the progress the teacher makes in the way she observes and characterizes her practice regarding the use of the target language (meta-analysis).
The analysis shows that the teacher finally manages to significantly increase the quantity and qualify of input of the target language in the classroom; she increases the number of strategies used to achieve an effective interaction with the students in order to promote learning; and she experiences a great development on the way she analyses her own discourse.
5. Jiménez Jiménez, Montserrat (2009) Aprenentatge integrat de continguts i llengües (AICLE) i alumnes amb necessitats educatives especials.
Resum
La concepció de que els enfocaments AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) només es poden realitzar amb alumnes que ja tenen un nivell alt de LE justifica la realització d’aquest treball de recerca, en el qual estudiem el procés d’aprenentatge del principi d’Arquimedes que desenvolupa un estudiant amb necessitats educatives especials d’una aula oberta on es va implementar una unitat didàctica de ciències en anglès. Partint d’una concepció sociocultural de l’aprenentatge i d’aproximacions pedagògiques com l’educació inclusiva, les preguntes que han guiat la recerca són: (1) quines activitats d’aprenentatge realitza aquest alumne per apropiar-se dels continguts proposats? i (2) quins aprenentatges s’observen i com es mostren discursivament aquests aprenentatges? Les dades principals estan constituïdes per un fragment de 22 minuts d’enregistrament audiovisual d’una de les sessions d’aquesta unitat didàctica. El fragment ha estat transcrit i sobre ell s’ha efectuat una combinació d’anàlisi del contingut i anàlisi del discurs que mostra com aquest alumne canvia la mirada sobre sí mateix i també sobre el món vist a través de les ciències. En concret, l’anàlisi ha revelat que l’estudiant fa servir diferents estratègies per intentar comprendre el contingut meta; mostra indicis d’aprenentatge a curt termini sobre la major part d’aquest contingut, al mateix temps que s’aproxima discurs científic, començant així a desenvolupar les competències científica i comunicativa. Paral·lelament s’observa com a través del procés, l’estudiant comença també a construir-se una nova identitat com a “bon aprenent” que cal protegir públicament.
Paraules clau: AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera) – educació inclusiva – construcció compartida del coneixement.
Resumen
La concepción de que los enfoques AICLE (Aprendizaje Integrado de Contenido y Lengua Extranjera) sólo se pueden realizar con alumnos que ya tienen un nivel alto de LE justifica la realización de este trabajo de investigación, en el cual se estudia el proceso de aprendizaje del principio de Arquímedes que sigue un estudiante con necesidades educativas especiales de una aula abierta donde se implementó una unidad didáctica de ciencias en inglés. Partiendo de una concepción sociocultural del aprendizaje y de aproximaciones pedagógicas como la educación inclusiva, las preguntas que han guiado la investigación son: (1) ¿qué actividades de aprendizaje realiza este alumno para apropiarse de los contenidos propuestos? y (2) ¿qué aprendizajes se observan y cómo se muestran discursivamente? Los datos principales están constituidos por un fragmento de 22 minutos de grabación audiovisual de una de las sesiones de la unidad didáctica mencionada anteriormente. El fragmento ha sido trascrito y sobre él se ha efectuado una combinación de análisis del contenido y análisis del discurso que muestra como este alumno cambia la mirada sobre sí mismo y también sobre el mundo visto a través de las ciencias. En concreto, el análisis ha revelado que el estudiante utiliza diferentes estrategias para intentar comprender el contenido meta; muestra indicios de aprendizaje a corto plazo sobre la mayor parte de este contenido, al mismo tiempo que se aproxima al discurso científico, empezando así a desarrollar las competencias científica y comunicativa. Paralelamente se observa cómo a través del proceso el estudiante empieza también a construirse una nueva identidad como “buen alumno” que tiene que proteger públicamente.
Palabras clave: AICLE (Aprendizaje Integrado de Contenido y Lengua Extranjera) – educación inclusiva – construcción compartida del conocimiento.
Abstract
The thought that CLIL (Content and Language Integrated Learning) lessons can be followed only by students who already have a good command of the target language justifies this research project, in which we have studied the learning process of the Archimedes’ principle developed by one student with special educational needs, who was present in a classroom were a CLIL unit (in this case, Science and English) was implemented. Starting from the point of view of sociocultural theories on teaching and learning and pedagogical approaches like inclusive education, the research questions in this project are: (1) which activities are carried out by this student in order to learn the target content? and (2) which is the observable new knowledge and through which discourse styles does this student express this knowledge? The main data for this project are 22 minutes of audiovisual recording corresponding to one of the lessons of this CLIL unit. This fragment has been transcribed and analysed by combining both content analysis and discourse analysis, and it has been observed that this student changes his way of looking at himself and looking at the world through the lens of the Science. More specifically, the analysis reveals that he uses different strategies in order to comprehend the target content; he shows some evidences of learning regarding most of the items of information in the target content, at least in the short term; and he also starts developing the scientific and communicative competences by showing an approach to the scientific discourse. At the same time, this student starts to build a new identity as a “good learner”, which he wants to protect publicly.
Keywords: CLIL (Content and Language Integrated Learning) – inclusive education – shared construction of knowledge.
6. Ottin Pecchio, Giovanna (2009) Primi testi in tre lingue.
Resumen
Este estudio examina los primeros textos compuestos por un grupo de seis niños, alumnos del primer curso de educación primaria en la Escuela italiana de Barcelona. El análisis se centra en la forma de estos textos, redactados como re-escritura de tres cuentos diferentes en las tres lenguas, italiano, español y catalán, previstas desde el inicio de la alfabetización formal en el curriculum de esta escuela. Además, el análisis se complementa con las verbalizaciones -índicadoras de una posible reflexión metalingüística- que se desarrollan a partir de la re-escritura en pareja de un cuento, análogo a los precedentes y escrito en italiano y catalán. Las preguntas que guían el análisis se refieren a los problemas, las soluciones, los conocimientos y las verbalizaciones observadas en este momento evolutivo en un contexto multilingüe.
La doble focalización sobre el inicio de la alfabetización formal y la presencia de lenguas en contacto, nos ha llevado a considerar algunas cuestiones teóricas. Los resultados empíricos muestran que en este contexto multilingüe los niños tratan de construir límites internos y externos entre las lenguas y de comprender la relación entre oralidad y escritura (Blanche- Benveniste, 1997; Lara, 2002). En este proceso se enfrentan a conflictos que surgen entre constricciones internas o entre principios peculiares de cada sistema de escritura y las informaciones alfabéticas, gráficas, ortográficas, lexicales y morfo-sintácticas que ellos tienen (Ferreiro, Teberosky, 1979; Ferreiro, 2002b). En el intento de solucionar estos conflictos usan procedimientos de generalización (Simone, 1997) y de diferenciación (Clark, 1987) para cada una de laslenguas y entre todas ellas.
En nuestro análisis tales procedimientos no se consideran errores y se interpretan como verdaderos actos de creación de la lengua.
Palabras clave: lenguas en contacto, oralidad, escritura, reflexión metalingüística, ortografía.
Abstract
Questo studio esamina i primi testi composti da un gruppo di sei bambini frequentanti la classe prima elementare della Scuola italiana di Barcellona. L’analisi riguarda la forma di tali testi, redatti come ri-scrittura di tre diverse storie nelle tre lingue, italiano, spagnolo, catalano, presenti fin dall’inizio dell’alfabetizzazione formale nel curriculum di questa scuola. Essa inoltre si complementa con le verbalizzazioni -indice di una possibile riflessione metalinguistica- che si sviluppano in seguito alla ri-scrittura in coppia di una storia analoga alle precedenti e redatta in italiano e catalano. Le domande che guidano l’analisi riguardano i problemi, le soluzioni, le conoscenze e le verbalizzazioni osservate in questo momento evolutivo in un contesto multilingue.
La doppia focalizzazione circa l’inizio dell’alfabetizzazione formale e la presenza di più lingue in contatto ci ha portato a considerare alcune questioni teoriche. I risultati empirici mostrano che, in questo contesto multilingue, i bambini cercano di costruire i limiti interni ed esterni fra le lingue e di comprendere la relazione fra oralità e scrittura (Blanche- Benveniste, 1997; Lara, 2002). In tale processo affrontano conflitti che sorgono fra costrizioni interne o fra i principi peculiari di ogni sistema di scrittura e le informazioni alfabetiche, grafiche, ortografiche, lessicali o morfo-sintattiche che essi possiedono (Ferreiro, Teberosky, 1979; Ferreiro, 2002b). Nel tentativo di risolverli usano procedimenti di generalizzazione (Simone, 1997) o differenziazione (Clark, 1987) all’interno di ogni lingua e fra le lingue.
Nella nostra analisi tali procedimenti non sono considerati come errori, ma interpretati come come veri atti di creazione della lingua.
Parole chiave: lingue in contatto, oralità, scrittura, riflessione metalinguistica, ortografia.
7. Tàpias Nadales, Núria (2008) Becoming Reporters in a CLIL classroom:development of shared understanding of task requirements in group work.
Resum
Aquesta recerca parteix d’una perspectiva sociocultural de l’aprenentatge en general i del llenguatge en particular. Volíem observar com en un treball en grup els alumnes desenvolupen una comprensió comuna d’allò que se’ls requereix a la tasca que han de dur a terme i com construeixen coneixement a través de la interacció durant l’execució d’aquesta tasca. Es van analitzar les dades des d’una perspectiva soociocultural i seguint la distinció porposada a la Teoria de l’Activitat entre tasca i activitat, segons la qual tasca és el material dissenyat pel docent per a elicitar el coneixement dels alumnes (els exercicis), mentre que activitat és tot allò que els alumnes fan per a internalitzar els requeriments de la tasca i dur-la a terme de manera comunicativa. De l’analisi de les dades des d’una perspectiva èmica van sorgir nombroses categories d’activitats, la majoria de les quals implica algun tipus de negociació que sovint comporta construcció conjunta del coneixement. És a dir, els alumnes aprenen mentre interactuen, i no només aprenen llenguatge, sinó també contingut i noves formes de comunicació social.
Abstract
This research project departs form a sociocultural perspective on learning in general, and language learning in particular. It is focused on the development of shared understanding of task requirements by students working in pairs and the joint knowledge constructed through interaction within that process. The data collected was analysed through a sociocultural lense and following the distinction that is done in Activity Theory between task and activity. Task is the teacher-designed “material” used by the teacher to elicit the students’ knowledge, while Activity is what the students do in order to internalize and to perform such tasks in communicative ways. From the analysis of the data from an emic perspective, several categories emerged, most of which imply some kind of negotiation which often brings joint construction of knowledge, that is, students learn while interacting. And the students not only learn language, but also content, and new ways of social communication.
8. Vállez, Raquel (2008).
Resum
Estudi de la interacció d’un grup d’alumnes portant a terme tasques cooperatives en dues seqüències didàctiques de ciències socials en context CLIL. El treball cooperatiu es idoni per l’aprenentatge i la practica d’anglès com de contingut, però hi cal certes condicions per a motivar la participació equitativa de cada estudiant.
Resumen
Estudio de la interacción de un grupo de alumnos llevando a cabo actividades cooperativas en dos secuencias didácticas de ciencias sociales en contexto de CLIL/AICLE. El trabajo cooperativo ayuda al aprendizaje y práctica del inglés y su contenido. Sin embargo se necesita promover la participación equitativa de los estudiantes.
Abstract
Study of two different didactic sequences on history and in a CLIL context in which a group of students have to carry out cooperative tasks of expert type. Cooperative work offers opportunity for the learning and practice of the target language and the content, however there is a need of promoting equitable participation in the group.